I Trobada ARC de Literatura en Català
Programa
A càrrec de Ferran Planell
President de l’Associació de Relataires en Català (ARC)
Conductor: Toni Arencón Arias
- Vicenç Ambrós i Besa
- Anna Llensa
- Diversos autors
- Xavier Marcet Soler
- Anna Rispau i Montse Assens
Canal ARC TV
Conductora: Sílvia Romero i Olea
– Ferran Planell i Coflent
– Emília Illamola Ganduxé
– Toni Arencón Arias
– Maria Teresa Galan i Buscató
– Cornèlia Abril
Col·lectiu literari format per les autores Sílvia Armangué, Mercè Bagaria, Pepa Bagaria, Maria Cirera, Montserrat Medalla, Matilde Nuri, Marta Pérez i Sierra i Carmen Sanzsoto.
Fitxes tècniques de les obres - Sinòpsis - Autores i autors
Vicenç Ambrós i Besa
La Busca Edicions
Primera edició: maig de 2015
Gènere i temàtica: narrativa breu (petits misteris i textos en clau d'humor)
És el quart llibre de narrativa del lluçanès (Berga, 1982), i arriba després de les novel·les Mort al paradís (IV Premi Joescric.com de Novel·la - Fundación Cabana, Palma, 2007), Des de la mort amb amor (XV Premi Vila de l'Ametlla de Mar - Cossetània, Valls, 2007) i El llac de les ànimes (XIX Premi Joan Marquès Arbona de Sóller - La Busca Edicions, Barcelona, 2012). En poesia ha rebut, entre d'altres, els premis Carme Guasch per Foc entre dos blaus (Omicron, Badalona, 2006) i Joan Duch per Asimetria (Fonoll, Juneda, 2012).
Anna Llensa
Círculo Rojo
Primera edició: octubre de 2015
Gènere i temàtica: poesia i relats
Aquest és el primer llibre de versos en solitari d' , autora d’Ansietat, angoixa, por, crisi. Agorafòbia (Ed. MTM), llibre sense afany de lucre, a fi de difondre el coneixement de la malaltia. Ha participat juntament amb altres autors a Antologia poètica catalana-valenciana i ha col·laborat amb tres microcontes publicats en llibres compartits. Va néixer un 9 de maig a l’Empordà. Dona de caràcter i edat intemporal, perquè el temps per segons què, és una quimera.
Diversos autors
Lulu
Publicació trimestral
Gènere i temàtica: contes
La revista de creació literària
En els seus vuit primers números han participat contistes de la talla de Maria Victòria Lovaina, Lluís Julian, Jordi Masó Rahola, Marc Martorell Escofet, Alícia Gili Abad, "menut", Mercè Bellfort, Carles Castell Puig, Xavier Valeri, Yves Gerbeau, Joan Gausachs i Marí, Anna Porquet Botey, Ferran d’Armengol, Carme Ripoll, Xavi Ballester, Enric Bassegoda, M. Rosa Dachs, Ignasi Carbonell, Roser Blàzquez i Júlia Lancho; i il·lustradors i il·lustradores amb l'habilitat artística de Sofia Gómez Barroso, Alba Comas, M. Jesús Royo, Gabriel Lemkow, Dolors Mas, Carme Manubens, Sílvia Armangué, Berta Gómez Barroso, Montse Bugatell, Sílvia Cano Herrero, Lu Garriga, Ferran Costa, Carla Soza i Raül Royo. I el conte contat no ha fet més que començar!!!
és una publicació trimestral especialitzada en narrativa de contes llargs per a adults, de qualsevol temàtica i subgènere, que pretén dignificar, difondre i salvaguardar aquest estil d’escriptura.En els seus vuit primers números han participat contistes de la talla de Maria Victòria Lovaina, Lluís Julian, Jordi Masó Rahola, Marc Martorell Escofet, Alícia Gili Abad, "menut", Mercè Bellfort, Carles Castell Puig, Xavier Valeri, Yves Gerbeau, Joan Gausachs i Marí, Anna Porquet Botey, Ferran d’Armengol, Carme Ripoll, Xavi Ballester, Enric Bassegoda, M. Rosa Dachs, Ignasi Carbonell, Roser Blàzquez i Júlia Lancho; i il·lustradors i il·lustradores amb l'habilitat artística de Sofia Gómez Barroso, Alba Comas, M. Jesús Royo, Gabriel Lemkow, Dolors Mas, Carme Manubens, Sílvia Armangué, Berta Gómez Barroso, Montse Bugatell, Sílvia Cano Herrero, Lu Garriga, Ferran Costa, Carla Soza i Raül Royo. I el conte contat no ha fet més que començar!!!
Xavier Marcet Soler
Autoedició
Primera edició: gener de 2015
Gènere i temàtica: novel·la negra i fantasia
A
ens mostrarà que, en el món de les plantes, sempre es pot trobar algun exemplar que ofereix recursos terapèutics i segones oportunitats per als protagonistes d’aquest relat que transcorre a la Cerdanya.
(Barcelona, 1955) és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona, investigador durant uns anys en Microscòpia Electrònica de l’ADN. Treballa com a professor de secundària en un centre públic i és aficionat a la ciència-ficció, la novel·la fantàstica i la novel·la negra. Té escrits títols en català i castellà, Somos los únicos, Mantis religiosa, Cincs-cent mil·límetres, Cerbero bosteza, Mono de terracota, Al fin, Marte, Aquí i a la mateixa hora entre d’altres. La seva obra s'engloba en els àmbits de la fantasia i novel·la criminal. També ha publicat llibres de contingut pedagògic.
descobrirem uns protagonistes i ambients negres, que trobem a la ciutat de Barcelona i Gavà, però la realitat mai és allò que sembla, sempre hi ha cops amagats que rescaten els personatges de la seva negror.ens mostrarà que, en el món de les plantes, sempre es pot trobar algun exemplar que ofereix recursos terapèutics i segones oportunitats per als protagonistes d’aquest relat que transcorre a la Cerdanya.
(Barcelona, 1955) és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona, investigador durant uns anys en Microscòpia Electrònica de l’ADN. Treballa com a professor de secundària en un centre públic i és aficionat a la ciència-ficció, la novel·la fantàstica i la novel·la negra. Té escrits títols en català i castellà, Somos los únicos, Mantis religiosa, Cincs-cent mil·límetres, Cerbero bosteza, Mono de terracota, Al fin, Marte, Aquí i a la mateixa hora entre d’altres. La seva obra s'engloba en els àmbits de la fantasia i novel·la criminal. També ha publicat llibres de contingut pedagògic.
Anna Rispau i Montse Assens
Il·lustracions de Marga Cruz
La Verònica Cartonera / 12
Primera edició: abril de 2016
Gènere i temàtica: poesia infantil
A
(Camallera-Alt Empordà 1970. Actualment viu a l’Escala). Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. Especialització en Medicina Familiar i Comunitària. A mitjans del 2004, una malaltia renal, que arrossegava des de feia temps, la va apartar de la seva feina. Des de llavors ha passat per múltiples intervencions quirúrgiques. Fou llavors quan s’ aferrà a la poesia, els contes, els relats. Ha obtingut premis de poesia i guardons en ciutats de Catalunya, Llevant i Sardenya. Entre ells destaquen, Premi al millor article publicat en Atenció Primària dels Premis Sanitat del Baix Llobregat (2005), Premi de poesia del Concurs Artístic del Col·legi de Metge de Barcelona, Premi del III Certamen Literari L’Aljamia en modalitat d’Haikú (2010) Premi Josep Grau i Colell, Homilies d’Organyà, Premi Grau Miró de Tanka en català, Premi Grau Miró de finalista al premi d’Haikus, Menció especial del Premi Marià Manent (2011), Premi Antoni Ferrer (2012) Premi Foment Martinenc, Premi Grau Miró de Tanka en català, 3r Premi Grau Miró de Haikú en català (2013). Finalista a Premi Miquel Martí i Pol, 2n Premi Josep Grau i Colell, Homilies d’Organyà, Premi Salvador Estrem i Fa a Falset (2014). Premi Celler el Masroig, VII Premi literari Drac (2015). Publicacions: Per què tenim dolor? les plantes ens ajuden a entendre- ho, Conte per la Marató de TV3 dedicada al dolor crònic (1996), Ventalls d’haikus editat per Meteora i prologat per Carles Duarte (2012), Glops de nit (Germania 2012), A l’altre costat de la pell (ARC 2015). També té vàries publicacions de diversos autors. Des de 2011 escriu a quatre mans amb la poeta Montse Assens amb qui comparteix diversos premis i publicacions.
(Maçanet de la Selva, Girona, 1960). Actualment resideix a Premià de Dalt on participa activament de la vida política, social i cultural d’aquesta població. Membre Fundadora de l’Associació de Relataires en Català (ARC) i membre de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. Iniciada des de molt jove en la poesia, reprèn aquesta activitat al gener de 2004, sota el pseudònim “mar”, al web Relats en Català i també al blog de poesia “brisalls de mar”. Ha obtingut premis de poesia i guardons en ciutats de Catalunya, Llevant i Sardenya. Entre ells destaquen, Premi Ramon Ferrando Adell (2007), Premi Artur Simó (2008), Premi Literari de l’Ass. Donants Voluntaris de Sang, Premi al Racó de Poesia i Contes, Premi Ploma de bronze Lo Càntich (2010). Premi Josep Grau i Colell, Homilies d’Organyà, Menció especial del Premi Marià Manent (2011), Premi Antoni Ferrer (2012), Premi Foment Martinenc (2013), Finalista a Premi Miquel Martí i Pol, 2n Premi Josep Grau i Colell, Homilies d’Organyà, Premi Salvador Estrem i Fa a Falset (2014), Premi Celler el Masroig, VII Premi literari Drac, 1r Premi Venus de Badalona, XVIII Premi Ramon Ferrando Adell de Poesia a Jesús-Tortosa (2015). Publicacions: Indigent, com jo (Brosquil Edicions 2007), Secrets acariciats (Parnass Edicions 2010), Glops de nit (Germania 2012), A l’altre costat de la pell (ARC 2015). També té vàries publicacions de diversos autors. Des de 2011 escriu a quatre mans amb la poeta Anna Rispau i Falgàs amb qui comparteix diversos premis i publicacions.
(Mataró, 1967). Diplomada en Postgrau en Fotoperiodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha realitzat diversos cursos d’especialització en tècniques de laboratori, il·luminació, imatge, retrat, art i creació en diverses escoles de Barcelona. Fou alumna de l’artista Jaume Arenas. Ha estudiat disseny gràfic a l’Escola Llotja. Ha il·lustrat un llibre de contes infantils. Llibres: Reflexos de Mataró, Fòrum de Barcelona, 150 anys del primer ferrocarril, Dies de Santes Santes de nit, Modernisme al Maresme, Tresors del Modernisme, El primer Gaudí. Premis: Reportatge L’Escletxa, Tasis Torrent 2002 al millor reportatge “Centenaris”, 2010 Agència Catalana de Turisme. Exposicions: Dies de Santes, Santes de nit; Col·lectives premsa, Dracs i colors, Espurnes de colors.
les quatre mans de l’Anna i la Montse juguen i ens fan jugar amb les paraules des de fa temps. Aquesta vegada el joc forma part del contingut explícit del seu poemari. Ens descobreixen la poesia de temes propers, quotidians, infantils, amb imaginació i estètica, sense deixar de banda la sensibilitat i les subtileses de les imatges, fruit de gran capacitat de contemplació i de la recreació. I ho han fet des del set, el número del joc. Set temàtiques amb set elements a cada part. Cada temàtica és quotidiana, propera, mirada amb ulls enjogassats i farcida d’efectes especials que l’acosten a l’univers infantil. El joc poètic ha esdevingut joguina a les mans de la Montse i l’Anna. Ens presenten els poemes en aquest espai lúdic i representatiu, amb tocs que inspiren lectures d’altres poetes, moments especials i lectura compartida. Juguem! Llegim i entrem en la dinàmica que ens proposen les autores des del ritme i la interpretació lliure i suggerida de les joguines que ens posen a l’abast. (Del pròleg de Margarida Falgàs).(Camallera-Alt Empordà 1970. Actualment viu a l’Escala). Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. Especialització en Medicina Familiar i Comunitària. A mitjans del 2004, una malaltia renal, que arrossegava des de feia temps, la va apartar de la seva feina. Des de llavors ha passat per múltiples intervencions quirúrgiques. Fou llavors quan s’ aferrà a la poesia, els contes, els relats. Ha obtingut premis de poesia i guardons en ciutats de Catalunya, Llevant i Sardenya. Entre ells destaquen, Premi al millor article publicat en Atenció Primària dels Premis Sanitat del Baix Llobregat (2005), Premi de poesia del Concurs Artístic del Col·legi de Metge de Barcelona, Premi del III Certamen Literari L’Aljamia en modalitat d’Haikú (2010) Premi Josep Grau i Colell, Homilies d’Organyà, Premi Grau Miró de Tanka en català, Premi Grau Miró de finalista al premi d’Haikus, Menció especial del Premi Marià Manent (2011), Premi Antoni Ferrer (2012) Premi Foment Martinenc, Premi Grau Miró de Tanka en català, 3r Premi Grau Miró de Haikú en català (2013). Finalista a Premi Miquel Martí i Pol, 2n Premi Josep Grau i Colell, Homilies d’Organyà, Premi Salvador Estrem i Fa a Falset (2014). Premi Celler el Masroig, VII Premi literari Drac (2015). Publicacions: Per què tenim dolor? les plantes ens ajuden a entendre- ho, Conte per la Marató de TV3 dedicada al dolor crònic (1996), Ventalls d’haikus editat per Meteora i prologat per Carles Duarte (2012), Glops de nit (Germania 2012), A l’altre costat de la pell (ARC 2015). També té vàries publicacions de diversos autors. Des de 2011 escriu a quatre mans amb la poeta Montse Assens amb qui comparteix diversos premis i publicacions.
(Maçanet de la Selva, Girona, 1960). Actualment resideix a Premià de Dalt on participa activament de la vida política, social i cultural d’aquesta població. Membre Fundadora de l’Associació de Relataires en Català (ARC) i membre de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. Iniciada des de molt jove en la poesia, reprèn aquesta activitat al gener de 2004, sota el pseudònim “mar”, al web Relats en Català i també al blog de poesia “brisalls de mar”. Ha obtingut premis de poesia i guardons en ciutats de Catalunya, Llevant i Sardenya. Entre ells destaquen, Premi Ramon Ferrando Adell (2007), Premi Artur Simó (2008), Premi Literari de l’Ass. Donants Voluntaris de Sang, Premi al Racó de Poesia i Contes, Premi Ploma de bronze Lo Càntich (2010). Premi Josep Grau i Colell, Homilies d’Organyà, Menció especial del Premi Marià Manent (2011), Premi Antoni Ferrer (2012), Premi Foment Martinenc (2013), Finalista a Premi Miquel Martí i Pol, 2n Premi Josep Grau i Colell, Homilies d’Organyà, Premi Salvador Estrem i Fa a Falset (2014), Premi Celler el Masroig, VII Premi literari Drac, 1r Premi Venus de Badalona, XVIII Premi Ramon Ferrando Adell de Poesia a Jesús-Tortosa (2015). Publicacions: Indigent, com jo (Brosquil Edicions 2007), Secrets acariciats (Parnass Edicions 2010), Glops de nit (Germania 2012), A l’altre costat de la pell (ARC 2015). També té vàries publicacions de diversos autors. Des de 2011 escriu a quatre mans amb la poeta Anna Rispau i Falgàs amb qui comparteix diversos premis i publicacions.
(Mataró, 1967). Diplomada en Postgrau en Fotoperiodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha realitzat diversos cursos d’especialització en tècniques de laboratori, il·luminació, imatge, retrat, art i creació en diverses escoles de Barcelona. Fou alumna de l’artista Jaume Arenas. Ha estudiat disseny gràfic a l’Escola Llotja. Ha il·lustrat un llibre de contes infantils. Llibres: Reflexos de Mataró, Fòrum de Barcelona, 150 anys del primer ferrocarril, Dies de Santes Santes de nit, Modernisme al Maresme, Tresors del Modernisme, El primer Gaudí. Premis: Reportatge L’Escletxa, Tasis Torrent 2002 al millor reportatge “Centenaris”, 2010 Agència Catalana de Turisme. Exposicions: Dies de Santes, Santes de nit; Col·lectives premsa, Dracs i colors, Espurnes de colors.
Ferran Planell i Clofent
Fotografies de Ferran Planell i Montse assens
ARC
Col·lecció Camí del Sorral / 7
Primera edició: abril de 2013
Gènere i temàtica: aforismes i fotografies
A
(Barcelona, 1959), tot i que professionalment es dedica a l’assessorament d’empreses, sempre s’ha interessat pel món artístic. Música, Escriptura i Fotografia són fidels companyes de viatge en el moment de gaudir del seu temps lliure. Un garbuix de les tres és el seu ideal. Encara que conjuntar-les totes, com vam poder gaudir a la segona edició dels Poemes Il·lustrats, és quelcom que s'ha donat en poques ocasions. De petit va estudiar música, però, segons ell mateix explica, no va aconseguir aprendre’n prou. D’escriure i fotografiar diu no haver-ne estudiat mai i que és l’edat el que l'ha desinhibit el suficient per a gosar a expressar-se en totes elles. En fotografia és membre de la FCF, la FIAP, la CEF, i de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. Té fotos publicades al blog de fotografia, "Duo Toscana". Ha obtingut el 1r premi de fotografia del concurs fotogràfic "El fet Geganter 2008", el 2n premi de fotografia del "I Concurs fotogràfic del Parc de la Serralada Litoral 2008" i l'Accèssit de fotografia del "VI Premi Memorial Pere Farran 2008". Ha obtingut dos anys consecutius el Premi de poesia del Pla de Santa Maria i el Premi de narrativa de la Bisbal del Penedès. Com a rapsode, el 2n premi del I Concurs de Rapsodes ARC i 3r en el II Concurs de Rapsodes ARC. En l'àmbit literari, escriu aforismes en el seu bloc "el pensador" i relats i poesia a Relats en Català des del 2005. Col·labora mensualment escrivint un article d'opinió en el Tribuna Maresme. Obra col·lectiva editada: Narrativa: Relats en català 2.0, Barcelona, t’estimo, Temps era temps, Segona oportunitat. Contes infantils: Garbuix de contes, Criatures fantàstiques, Les Estrelles, La llum. Poesia: Tensant el vers, Llibertat, L'estimem perquè és la nostra, Paraula d’Espriu, Somnis Tricentenaris, Traços de desig.
"no hi ha cap dubte que l’amic Ferran utilitza els aforismes, per explicar-se la vida, la seva i la dels altres, però, crec, sense cap intenció didàctica, sinó, més aviat, per tranquil·litzar el seu esperit. Sap dir-nos molt amb poques paraules, suggerint-nos la seva concepció ètica o moral pouada de l’experiència. En una època en què la gent twitteja per a no dir res, reconforta trobar aquests fragments rics de contingut. Ferran Planell ens porta a reflexionar sobre la profunda realitat de la vida a través d’una lògica discursiva". (Del pròleg d'Elisenda Sala).(Barcelona, 1959), tot i que professionalment es dedica a l’assessorament d’empreses, sempre s’ha interessat pel món artístic. Música, Escriptura i Fotografia són fidels companyes de viatge en el moment de gaudir del seu temps lliure. Un garbuix de les tres és el seu ideal. Encara que conjuntar-les totes, com vam poder gaudir a la segona edició dels Poemes Il·lustrats, és quelcom que s'ha donat en poques ocasions. De petit va estudiar música, però, segons ell mateix explica, no va aconseguir aprendre’n prou. D’escriure i fotografiar diu no haver-ne estudiat mai i que és l’edat el que l'ha desinhibit el suficient per a gosar a expressar-se en totes elles. En fotografia és membre de la FCF, la FIAP, la CEF, i de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. Té fotos publicades al blog de fotografia, "Duo Toscana". Ha obtingut el 1r premi de fotografia del concurs fotogràfic "El fet Geganter 2008", el 2n premi de fotografia del "I Concurs fotogràfic del Parc de la Serralada Litoral 2008" i l'Accèssit de fotografia del "VI Premi Memorial Pere Farran 2008". Ha obtingut dos anys consecutius el Premi de poesia del Pla de Santa Maria i el Premi de narrativa de la Bisbal del Penedès. Com a rapsode, el 2n premi del I Concurs de Rapsodes ARC i 3r en el II Concurs de Rapsodes ARC. En l'àmbit literari, escriu aforismes en el seu bloc "el pensador" i relats i poesia a Relats en Català des del 2005. Col·labora mensualment escrivint un article d'opinió en el Tribuna Maresme. Obra col·lectiva editada: Narrativa: Relats en català 2.0, Barcelona, t’estimo, Temps era temps, Segona oportunitat. Contes infantils: Garbuix de contes, Criatures fantàstiques, Les Estrelles, La llum. Poesia: Tensant el vers, Llibertat, L'estimem perquè és la nostra, Paraula d’Espriu, Somnis Tricentenaris, Traços de desig.
Emília Illamola Ganduxé
Quorum Llibres
Col∙lecció Narrativa / 1
Primera edició: 2015
Gènere i temàtica: novel·la de ficció intimista
A
(Argentona 1953), vinculada laboralment al món del llibre des del 1974 fins al 2011, primer a Cap Gros, botiga de llibres, i després a la llibreria Robafaves, de Mataró, de la qual va ser cofundadora. Ha publicat el recull de prosa poètica Fraccions (Viena Edicions, 2012) i les novel·les Joc de llunes (Nova Casa Editorial, 2014), Una certa onada (Quorum llibres, 2015) i Más allá del cielo azul (Nova Casa Editorial, 2016). Col·labora habitualment en diferents programes de ràdio i participa en lectures i recitals, tant de poesia com de prosa.
, la Viola es planteja fer realitat un somni de joventut: escriure un llibre. I s’hi llença, mentre una onada de pensaments elementals, evidents, de dubtes i d’inseguretats la domina, la ficció es barreja i confon amb el seu dia a dia.(Argentona 1953), vinculada laboralment al món del llibre des del 1974 fins al 2011, primer a Cap Gros, botiga de llibres, i després a la llibreria Robafaves, de Mataró, de la qual va ser cofundadora. Ha publicat el recull de prosa poètica Fraccions (Viena Edicions, 2012) i les novel·les Joc de llunes (Nova Casa Editorial, 2014), Una certa onada (Quorum llibres, 2015) i Más allá del cielo azul (Nova Casa Editorial, 2016). Col·labora habitualment en diferents programes de ràdio i participa en lectures i recitals, tant de poesia com de prosa.
(XXXIIè Premi de Narrativa Ribera d'Ebre)
Toni Arencón Arias
Cossetània Edicions - 9 Grup Editorial
Col·lecció Notes de color / 73
Primera edició: agost de 2015
Gènere i temàtica: novel·la històrica-criminològica
"És el cervell l’òrgan de l’ànima? És divisible l'ànima humana? Pot, la lectura anatòmica de la superfície del crani, oferir-nos el coneixement de les facultats dels nostres semblants? És possible anticipar, mitjançant l'estudi morfològic del cap, la propensió assassina dels criminals?"
(XXXIIè Premi de Narrativa Ribera d'Ebre) és una obra ambientada a la ciutat de Barcelona de mitjans del segle XIX, que teixeix una trama que gira al voltant de la resolució d'un crim esdevingut en el si d'una família benestant i les vivències de diversos personatges històrics vinculats a la medicina, la política, la religió i la filosofia. Al bell mig de tot plegat, el controvertit científic Mariano Cubí i Soler, convertit en el principal protagonista de la novel·la, mirarà de demostrar que la Frenologia és determinant a l’hora de resoldre l’autoria de l’assassinat mitjançant l’estudi de “la propensió animal a destruir, matar, exterminar i inferir càstig” dels éssers humans, o el que és el mateix: “l’instint assassí dels criminals.”
«... Les passions animals i les qualitats superiors de l’home són imperfectes, susceptibles de traspassar un cert límit, el qual es diu temprança, just-mig, moderació o llei moral; l’esfera d’acció del qual ha d’estar subjecta a la raó. Si es translimiten aquests termes, es produeix un mal; i, si és voluntàriament, constitueix un crim...» (Mariano Cubí i Soler)
(El Prat de Llobregat, 1963), conrea l'escriptura i la pintura. És autor dels reculls de narracions La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau de lírica (ARC, 2012) i El jurament i altres narracions oníriques (ARC, 2014), a més de participar en una vintena de publicacions i antologies col·lectives. Antalogat a Poesia a la frontera (Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana) (March Editors, 2011). Ha estat guanyador de premis literaris, tant en narrativa com en poesia, com ara el Premi Miquel Bosch i Jover de Poesia, amb Anhelada pretèrita pluja, el Concurs de Relats Breus de Vimbodí i Poblet, els Jocs Florals d’Esplugues, el Certamen de Poesia i Pintura de Cunit, el Concurs de Poesia de Tordera, el Certamen Poètic de Palafrugell o el Concurs ARC de dissenyadors i il·lustradors. El seu poema "Lament a la Mare de Déu" va ser musicalitzat al Festival Internacional GOdePoesia de Godella 2012. És membre de l’Associació de Relataires en Català, on col·labora com a editor de la revista Lo Càntich (Premi Blogs Catalunya de Cultura, 2010 - Premi Vila de Martorell al millor blog literari, 2016), i de l’Associació d’Escriptors del Prat tintablava.
(XXXIIè Premi de Narrativa Ribera d'Ebre) és una obra ambientada a la ciutat de Barcelona de mitjans del segle XIX, que teixeix una trama que gira al voltant de la resolució d'un crim esdevingut en el si d'una família benestant i les vivències de diversos personatges històrics vinculats a la medicina, la política, la religió i la filosofia. Al bell mig de tot plegat, el controvertit científic Mariano Cubí i Soler, convertit en el principal protagonista de la novel·la, mirarà de demostrar que la Frenologia és determinant a l’hora de resoldre l’autoria de l’assassinat mitjançant l’estudi de “la propensió animal a destruir, matar, exterminar i inferir càstig” dels éssers humans, o el que és el mateix: “l’instint assassí dels criminals.”
«... Les passions animals i les qualitats superiors de l’home són imperfectes, susceptibles de traspassar un cert límit, el qual es diu temprança, just-mig, moderació o llei moral; l’esfera d’acció del qual ha d’estar subjecta a la raó. Si es translimiten aquests termes, es produeix un mal; i, si és voluntàriament, constitueix un crim...» (Mariano Cubí i Soler)
(El Prat de Llobregat, 1963), conrea l'escriptura i la pintura. És autor dels reculls de narracions La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau de lírica (ARC, 2012) i El jurament i altres narracions oníriques (ARC, 2014), a més de participar en una vintena de publicacions i antologies col·lectives. Antalogat a Poesia a la frontera (Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana) (March Editors, 2011). Ha estat guanyador de premis literaris, tant en narrativa com en poesia, com ara el Premi Miquel Bosch i Jover de Poesia, amb Anhelada pretèrita pluja, el Concurs de Relats Breus de Vimbodí i Poblet, els Jocs Florals d’Esplugues, el Certamen de Poesia i Pintura de Cunit, el Concurs de Poesia de Tordera, el Certamen Poètic de Palafrugell o el Concurs ARC de dissenyadors i il·lustradors. El seu poema "Lament a la Mare de Déu" va ser musicalitzat al Festival Internacional GOdePoesia de Godella 2012. És membre de l’Associació de Relataires en Català, on col·labora com a editor de la revista Lo Càntich (Premi Blogs Catalunya de Cultura, 2010 - Premi Vila de Martorell al millor blog literari, 2016), i de l’Associació d’Escriptors del Prat tintablava.
oo0O0oo
Maria Teresa Galan i Buscató
ARC
Col·lecció Camí del Sorral / 28
Primera edició: desembre de 2015
Gènere i temàtica: relats i contes curts
"Teniu a les mans un llibre de contes, n'hi ha uns quants. Llegiu-los a poc a poc, assaboriu-los... Uns us agradaran més que d'altres, potser fins i tot que amb alguns, és una remota possibilitat, no hi trobeu cap afinitat, però fins i tot aquests no us deixaran indiferents. Us recomano doncs que els llegiu. No perdeu més temps." (Del pròleg de Joan Gausachs).
va néixer a Barcelona. Al llarg de la seva vida, ha estudiat idiomes, ha fet cursos de psicologia, molts cursets de formació docent. Pràcticament ha dedicat la seva vida a la docència. Els primers anys laborals va fer classe a l'Escola Virrei Amat, a nens i nenes de cinc i sis anys. Posteriorment, va estudiar professorat de català, fet que la va conduir a fer classes de català per a adults. Va formar part en la creació del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), i s'hi va dedicar plenament. Els últims anys ha compaginat les classes amb l'assessorament lingüístic. Fidel a la llengua, un cop jubilada, s’ha endinsat en el camp de l'escriptura, sobretot el relat curt. És membre de l'Associació de Relataires en Català. Ha participat i també ha quedat finalista en diferents concursos literaris: Concurs literari creat per Catalunya Caixa «Crea el teu conte», 2010; Concurs de contes infantils de l'ARC «Les Estrelles», 2012; Concurs de contes infantils de l’ARC «L’aigua», 2013; Concurs de contes de l'ARC «Somnis Tricentenaris», en benefici per a la Marató de TV3, 2014; Recull de nou relats seleccionats «9 Relats per a un 9 estat», 2014. A cada un d'aquests concursos abans esmentats, s'ha fet un llibre amb els relats seleccionats. Alguns relats han estat llegits i interpretats a «Monrelat» de Ràdio Trinitat Vella, i a «Vols llegir?» de Ràdio Nova de Vilanova del Camí. També n'han publicat a diferents blogs i revistes d'internet. Actualment, col·labora publicant a les revistes: ESPAIS i THE SECRET revista; i a ARC.
oo0O0oo
Cornèlia Abril
Edicions Els llums
Col·lecció: Contes, o no?
Primera edició: octubre de 2015
Gènere i temàtica: relats, amb la presa de decisions com a fil conductor, que tracten temes presents en la societat actual.
Quan li demanen que es presenti, diu: «Sóc Cornèlia Abril. Pensar em fa venir gana. Si menjo, que siguin merengues de colors. Valoro la bona companyia. Sempre vaig al fons de la qüestió. Pinto per necessitat, per avenir-me amb el món. La música amansa la fera que tinc al cor. No m’espanten els inferns, tret que siguin a la terra. Quan estimo m’entrego sencera, amb la carn, els ossos i els somnis.»
Dona misteriosa, profundament demòcrata, lliure, independent i cosmopolita, ecologista, defensora de la natura i dels animals, amant del cinema i de la música. Sempre generosa. Tothora inquieta. La seva mirada escrutadora troba arreu el germen de les històries que escriu. Ploma irònica, tendra, reflexiva o apassionada, segons el dia o la nit, d’acord amb la situació. Si els gats tenen set vides, Cornèlia Abril té vuit ànimes i totes vuit convergeixen en aquest recull de contes.
és un recull de relats, amb la presa de decisions com a fil conductor, que tracten temes presents en la societat actual com els trastorns alimentaris, els maltractaments, l’aïllament social, la minusvalidesa o el càncer. Inclou set històries narrades amb la voluntat de retratar universos particulars, sempre a partir d’un únic fil conductor: com i fins a quin punt les circumstàncies de la vida obliguen a prendre decisions i a enfrontar-se al destí. Una confrontació crucial pel que fa a la descoberta de la veritat i al creixement dels personatges protagonistes. Les set històries incorporen temes presents en la societat actual: els trastorns alimentaris, l’aïllament social, la hipocresia, la incomunicació, els maltractaments en la parella, la lluita per la custòdia dels fills, el càncer, les restriccions de la minusvalidesa, sense oblidar-se dels sentiments que marquen l’existència, com l’amor i el desamor. Cadascun dels relats conviu amb un poema escrit i amb una pintura dins un llenç.
és un col·lectiu literari format per les autores:
(Manresa, 1960) és biòloga i treballa d’analista en la prevenció del càncer femení. Té marit i dos fills, molt estimats. Va néixer molt cansada, però ja es va recuperant. Llegir i estar a la natura l’ajuda en la convalescència. Li fascina la vida dels animals, el bon menjar i dormir. Ha participat amb contes, poemes i dibuixos en una desena de llibres d’autoria compartida. L’any 2013 li van donar el primer premi de contes curts de l’ARC (Associació de Relataires en Català) amb el relat «Greix», publicat al llibre Pecats capitals (7+1), i el mateix any vaig guanyar el V Certamen de Poesia Paraules a Icària amb el llibre Estats del metall, editat per Edicions Saragossa.
(Barcelona, 1954). Filòloga. Inquieta de mena, ha viatjat per diferents mons: el de la docència, el del periodisme i l’editorial, com més emparentats amb la literatura millor. Fa anys que és freelance, perquè darrere de la persona metòdica s’amaga una ànima anàrquica a la qual no vol renunciar. Així, doncs, elabora material didàctic, tradueix, corregeix i edita textos docents i literaris per cobrir les necessitats més bàsiques. Per viure, escriu. Ha atresorat una quantitat important de relats de crítica social, de fantasia, de misteri, d’amor i desamor. Alguns han estat distingits amb premis, d’altres han estat publicats conjuntament amb Els Setze Petges o han vist la llum en reculls col·lectius, o es poden trobar al ciberespai.
(Barcelona, 1965) és diplomada en Biblioteconomia per la Universitat de Barcelona. Treballa com a bibliotecària a la Biblioteca de Catalunya des de 1987. Entre 2001 i 2011, va col·laborar com a documentalista amb Chufo Llorens per a tres de les seves novel·les històriques. Va ser, però, la participació durant un temps, amb el pseudònim Gattara, a la pàgina literària «Letras y música», el que despertà el cuquet per escriure que mantenia adormit des de l'adolescència. De totes les característiques que un escriptor pot arribar a tenir, de moment de ben segur ja n'acompleix una. Una que comparteix amb molts d'ells: la passió pels gats.
(Manresa, 1979) és traductora de formació. Ha publicat diversos relats en reculls col·lectius, la majoria després d’haver estat condecorats en certàmens literaris. En el camp de les lletres no s'ha limitat a escriure. Ha treballat en diversos projectes que li han atorgat una visió àmplia del món de la literatura i de la cultura en general, tant des del món editorial com també a peu de carrer. Entre aquestes activitats professionals destaquen: autora i coordinadora de material educatiu, lectora editorial, bibliotecària, dinamitzadora i coordinadora de diversos clubs de lectura, i docent de tallers d’escriptura vinculats a les memòries personals. Darrerament s'ha dedicat exclusivament a la traducció literària, la seva veritable passió.
(Barcelona, 1953) viu a Blanes. És filla única, mare de família nombrosa, àvia de vuit néts preciosos, mestra, logopeda, psicopedagoga i allò que en diuen un «cul inquiet i belluguet», que no ha canviat amb els anys. Ans, fins i tot ha augmentat. Per plaer, es va llicenciar en Història de l’Art. Des dels 18 anys, s'ha dedicat, per vocació, al món de l’ensenyament. Li agrada dir que escriu des que tenia ús de raó. Ha publicat columnes d’opinió al Diari de Girona. Ha participat en diversos reculls de relats, així com en una novel·la col·lectiva, un experiment amb gent de les terres de l’Ebre. L’any 2008 va quedar finalista dels premis Recull, de Blanes. L’any 2013 vaig ser presidenta de l’ARC (Associació de Relataires en Català). El 2014 va publicar un recull de relats, el primer en solitari: Dones de vidre.
(Vic, 1962) viu a l’Ametlla del Vallès. Està casada i és mare de dos fills. Tot i ser òptica, es dedica a escriure, privilegi que va descobrir a l’adolescència i que practica amb més o menys dedicació, segons com van venint i li permeten les exigències de la vida. És autodidacta. Això atorga a la seva escriptura un ritme lent i un munt de plaers afegits. Ha publicat contes infantils il·lustrats amb l’Editorial Beascoa i autopublicat a Amazon dos reculls de poesia: A tall d’aigua i Cordes, i una novel·la: Rojo Flamingo.
(Barcelona, 1957). Mestra i filòloga. Creu que l’art ens salva. Li agrada la interrelació de les diferents arts que provoca i crea de nou; la paraula que es barreja amb la música, la fotografia o la pintura, i esdevé així una paraula amb més significat. En els llibres de què és autora, de text de llengua i literatura, de prosa o de poesia, sempre hi trobareu el joc i les ganes de viure. Destaquem Sexe Mòbil Singular, SMS (2002), Dones d’heura (Premi de Poesia Jordi Pàmias, 2011) i M’he empassat la lluna (2015). Ha guanyat diversos premis literaris, el més recent, el Primer Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell 2015. Com a dinamitzadora cultural, coordina la iniciativa interactiva «SMS il·lustrat» i el cicle de poesia «Contrapunt poètic». Ha format part de l’equip de curadors del llibre Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia (2014), un projecte solidari a favor de l’autisme.
(Barcelona, 1947). Artista visual. El gruix de la seva obra reposa en la pintura, però fa incursions en altres disciplines, com ara gravats, esmalts, tapissos, intervencions en espais públics i ús de les noves tecnologies. En la seva producció, que podria definir-se com a expressionista, ètica i estètica avancen paral·leles, valorant color i forma, que utilitza per desenvolupar un discurs sòlid i compromès amb la realitat que l’envolta. Participa en fires nacionals i internacionals d’art, com Estampa de Madrid o la Fira de Xangai. Ha exposat en diversos llocs d’Espanya i a França, Itàlia, Portugal, Alemanya, Suècia, els Estats Units, països d’Amèrica Llatina i la Xina. Paraules que defineixen la seva obra: construir, destruir, silenci, suspensió, emoció, proposar, disposar, el qüestionable, l’inqüestionable, dins, fora, l’abstracció, el pensament.
Dona misteriosa, profundament demòcrata, lliure, independent i cosmopolita, ecologista, defensora de la natura i dels animals, amant del cinema i de la música. Sempre generosa. Tothora inquieta. La seva mirada escrutadora troba arreu el germen de les històries que escriu. Ploma irònica, tendra, reflexiva o apassionada, segons el dia o la nit, d’acord amb la situació. Si els gats tenen set vides, Cornèlia Abril té vuit ànimes i totes vuit convergeixen en aquest recull de contes.
és un recull de relats, amb la presa de decisions com a fil conductor, que tracten temes presents en la societat actual com els trastorns alimentaris, els maltractaments, l’aïllament social, la minusvalidesa o el càncer. Inclou set històries narrades amb la voluntat de retratar universos particulars, sempre a partir d’un únic fil conductor: com i fins a quin punt les circumstàncies de la vida obliguen a prendre decisions i a enfrontar-se al destí. Una confrontació crucial pel que fa a la descoberta de la veritat i al creixement dels personatges protagonistes. Les set històries incorporen temes presents en la societat actual: els trastorns alimentaris, l’aïllament social, la hipocresia, la incomunicació, els maltractaments en la parella, la lluita per la custòdia dels fills, el càncer, les restriccions de la minusvalidesa, sense oblidar-se dels sentiments que marquen l’existència, com l’amor i el desamor. Cadascun dels relats conviu amb un poema escrit i amb una pintura dins un llenç.
és un col·lectiu literari format per les autores:
(Manresa, 1960) és biòloga i treballa d’analista en la prevenció del càncer femení. Té marit i dos fills, molt estimats. Va néixer molt cansada, però ja es va recuperant. Llegir i estar a la natura l’ajuda en la convalescència. Li fascina la vida dels animals, el bon menjar i dormir. Ha participat amb contes, poemes i dibuixos en una desena de llibres d’autoria compartida. L’any 2013 li van donar el primer premi de contes curts de l’ARC (Associació de Relataires en Català) amb el relat «Greix», publicat al llibre Pecats capitals (7+1), i el mateix any vaig guanyar el V Certamen de Poesia Paraules a Icària amb el llibre Estats del metall, editat per Edicions Saragossa.
(Barcelona, 1954). Filòloga. Inquieta de mena, ha viatjat per diferents mons: el de la docència, el del periodisme i l’editorial, com més emparentats amb la literatura millor. Fa anys que és freelance, perquè darrere de la persona metòdica s’amaga una ànima anàrquica a la qual no vol renunciar. Així, doncs, elabora material didàctic, tradueix, corregeix i edita textos docents i literaris per cobrir les necessitats més bàsiques. Per viure, escriu. Ha atresorat una quantitat important de relats de crítica social, de fantasia, de misteri, d’amor i desamor. Alguns han estat distingits amb premis, d’altres han estat publicats conjuntament amb Els Setze Petges o han vist la llum en reculls col·lectius, o es poden trobar al ciberespai.
(Barcelona, 1965) és diplomada en Biblioteconomia per la Universitat de Barcelona. Treballa com a bibliotecària a la Biblioteca de Catalunya des de 1987. Entre 2001 i 2011, va col·laborar com a documentalista amb Chufo Llorens per a tres de les seves novel·les històriques. Va ser, però, la participació durant un temps, amb el pseudònim Gattara, a la pàgina literària «Letras y música», el que despertà el cuquet per escriure que mantenia adormit des de l'adolescència. De totes les característiques que un escriptor pot arribar a tenir, de moment de ben segur ja n'acompleix una. Una que comparteix amb molts d'ells: la passió pels gats.
(Manresa, 1979) és traductora de formació. Ha publicat diversos relats en reculls col·lectius, la majoria després d’haver estat condecorats en certàmens literaris. En el camp de les lletres no s'ha limitat a escriure. Ha treballat en diversos projectes que li han atorgat una visió àmplia del món de la literatura i de la cultura en general, tant des del món editorial com també a peu de carrer. Entre aquestes activitats professionals destaquen: autora i coordinadora de material educatiu, lectora editorial, bibliotecària, dinamitzadora i coordinadora de diversos clubs de lectura, i docent de tallers d’escriptura vinculats a les memòries personals. Darrerament s'ha dedicat exclusivament a la traducció literària, la seva veritable passió.
(Barcelona, 1953) viu a Blanes. És filla única, mare de família nombrosa, àvia de vuit néts preciosos, mestra, logopeda, psicopedagoga i allò que en diuen un «cul inquiet i belluguet», que no ha canviat amb els anys. Ans, fins i tot ha augmentat. Per plaer, es va llicenciar en Història de l’Art. Des dels 18 anys, s'ha dedicat, per vocació, al món de l’ensenyament. Li agrada dir que escriu des que tenia ús de raó. Ha publicat columnes d’opinió al Diari de Girona. Ha participat en diversos reculls de relats, així com en una novel·la col·lectiva, un experiment amb gent de les terres de l’Ebre. L’any 2008 va quedar finalista dels premis Recull, de Blanes. L’any 2013 vaig ser presidenta de l’ARC (Associació de Relataires en Català). El 2014 va publicar un recull de relats, el primer en solitari: Dones de vidre.
(Vic, 1962) viu a l’Ametlla del Vallès. Està casada i és mare de dos fills. Tot i ser òptica, es dedica a escriure, privilegi que va descobrir a l’adolescència i que practica amb més o menys dedicació, segons com van venint i li permeten les exigències de la vida. És autodidacta. Això atorga a la seva escriptura un ritme lent i un munt de plaers afegits. Ha publicat contes infantils il·lustrats amb l’Editorial Beascoa i autopublicat a Amazon dos reculls de poesia: A tall d’aigua i Cordes, i una novel·la: Rojo Flamingo.
(Barcelona, 1957). Mestra i filòloga. Creu que l’art ens salva. Li agrada la interrelació de les diferents arts que provoca i crea de nou; la paraula que es barreja amb la música, la fotografia o la pintura, i esdevé així una paraula amb més significat. En els llibres de què és autora, de text de llengua i literatura, de prosa o de poesia, sempre hi trobareu el joc i les ganes de viure. Destaquem Sexe Mòbil Singular, SMS (2002), Dones d’heura (Premi de Poesia Jordi Pàmias, 2011) i M’he empassat la lluna (2015). Ha guanyat diversos premis literaris, el més recent, el Primer Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell 2015. Com a dinamitzadora cultural, coordina la iniciativa interactiva «SMS il·lustrat» i el cicle de poesia «Contrapunt poètic». Ha format part de l’equip de curadors del llibre Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia (2014), un projecte solidari a favor de l’autisme.
(Barcelona, 1947). Artista visual. El gruix de la seva obra reposa en la pintura, però fa incursions en altres disciplines, com ara gravats, esmalts, tapissos, intervencions en espais públics i ús de les noves tecnologies. En la seva producció, que podria definir-se com a expressionista, ètica i estètica avancen paral·leles, valorant color i forma, que utilitza per desenvolupar un discurs sòlid i compromès amb la realitat que l’envolta. Participa en fires nacionals i internacionals d’art, com Estampa de Madrid o la Fira de Xangai. Ha exposat en diversos llocs d’Espanya i a França, Itàlia, Portugal, Alemanya, Suècia, els Estats Units, països d’Amèrica Llatina i la Xina. Paraules que defineixen la seva obra: construir, destruir, silenci, suspensió, emoció, proposar, disposar, el qüestionable, l’inqüestionable, dins, fora, l’abstracció, el pensament.