«L'aigua»
Diversos autors

L'aigua (Diversos autors)

L'aigua

Diversos autors

Coedita:
Editorial Meteora
Associació de Relataires en Català (ARC)

ISBN 978-84-92874-88-0 | 168 pàg | 13,5 x 20cm | Rústica

Autors:
Martí Illas Guinart · Arnau García i Crevillén · Mireia García i Crevillén
Enric Armengol Garcia · Àlex Valero Liutsko · Marc Valero Liutsko
Ainhoa Campoy Garcia-Campmany · Miquel Àngel Arencón i Llobet
Joan Gausachs i Marí · M. Montserrat Medalla · Mercè Bellfort
Josep M. Repullés Pey · M. Alba Tort Clérico · Pilar Navarro
Pilar Campmany · Montse Assens · Josep Ventura Codina
Anna Rispau · Sílvia Romero · M. Teresa Galan Buscató
Ferran Planell i Coflent · Montserrat Cuadros · Lluís Servé i Galan
Shaudin Melgar-Foraster · Joan Carles Franquet · Liudmila Liutsko
Sílvia Armangué · Montserrat Lloret · Sergi G. Oset
Gemma Matas Gustems · Jordi Masó Rahola · Joan Abellaneda
Ferran d'Armengol i Galceran · Mercè Bagaria
Albert Calls i Xart · Jaume J. Pàmies

Pròleg:
Oriol Vergés

Imatge de la coberta:
Joan Salvador Gelabert

Disseny de la coberta:
M. Jesús Royo


Pròleg

L'AIGUA, segons el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, és «líquid transparent, inodor i insípid...». Als contes que llegireu, però, és irisada, amb olor de primavera i amb un sabor que us satisfarà.

     L'aigua, al laboratori, és H2O i prou, però, a la font de Montjuïc, és un ballet de raigs i de colors...

     L'aigua, a casa nostra, la tenim a la dutxa, al rentaplats, a la rentadora... i tenim un ensurt quan arriba la factura mensual... Que no cau del cel, la pluja?

     L'aigua és gairebé arreu si contempleu els paisatges que la mare natura ens ha cedit en usdefruit. I, si us mireu endins, a l'interior del cos propi, hi és en un setanta cinc per cent. No és arreu, no; escasseja molt a Burkina Faso, i un nen burkinès, en un dels contes, es meravella que en ragi de l'aixeta a la llar de la família que l'ha acollit. Ara bé, en el llibre que teniu a les mans, l'aigua corre pels rius, s'embraveix en el mar i es converteix en un doll d'imaginació en els contes que llegireu.

     Aquest imaginació dels «relataires», tenyida d'inspiració poètica, ha personificat els éssers de les aigües, des d'un peixet que no sabia nadar a dofins juganers, com el Morrot, l'amic de la nena Ona, o balenes sàvies... Però el raig imaginatiu amara també les nimfes, els dracs o les bruixes, perquè tots i totes, d'una manera o d'una altra, es relacionen amb el tema... I és més, fins i tot les gotes d'aigua es mereixen un nom en les seves aventures, com la Marina, l'Espurna, la Maria, la Carlota, la Nesea i l'Èfira i, també, les Glup.

     L'aigua és un valor que hem de conservar: és la vida d'avui i l'existència en el futur. Això ens recorden els contes realistes amb l'avi que descobreix la naturalesa al nét i el paper dels núvols en el cicle de l'aigua... Però, però... La Mireia que pintava paisatges i núvols no en reproduïa un de gris, avergonyit i trist, fins que va aprendre a descarregar l'aigua que duia i va contradir la cançó d'en Raimon «Al meu país la pluja no sap plure...».

     I un altre punt satisfactori: la recopilació ha tingut l'encert d'endreçar i adreçar els relats, de canalitzar-los, d'acord amb les edats dels autors i la dels lectors als quals van dirigits: els contes «amb lletra de pal», «amb lletra menuda» o «amb lletra gran», malgrat que els adults també sabem fantasiejar amb les aventures que somien i expliquen els menuts. Crec que aquesta ordenació ajuda a una finalitat ecològica i didàctica del llibre que, de ben segur, pot ser molt útil com una lectura escolar.

     Només em queda, pecador de mi, oferir simbòlicament, «aigua d'olor» en gratitud als trenta cinc «relataires» i «fer venir aigua a la boca» als lectors amb el convenciment que, ben xops de satisfacció, sabran agrair la riquesa i la varietat dels contes.

Oriol Vergés
Escriptor
President d'Honor del V Congrés
de Literatura Infantil i Juvenil Catalana (2013)


Crònica de l'acte de presentació de L'aigua

Per: Esther Llobet i Díaz
Fotografies: Ferran d'Armengol

Gotes de pluja...

Gotes de pluja...

     Amb l'escenari buit... sona la cançó «Singing in the rain», de Gene Kelly. Els presentadors entren amb paraigües. Parlen del xàfec que cau. Un cop a l'escenari, deixen els paraigües a terra perquè s'eixuguin. Remenen els papers. La cançó encara sona. Llavors, de sota d'una taula, surt la Gota Espurna i comença a moure's, acabada de néixer. Un nen, que està assegut a la primera fila, quan veu que la gota acaba de néixer, puja a l'escenari. La música s'atura. El nen s'acosta a la gota. "Hola, ets una gota d'aigua?", li pregunta. La Gota Espurna fa que sí amb el cap, s'espolsa, es mou rítmicament. "Ets molt bonica!", refereix el nen, "Jo em creia que les gotes eren transparents, però ets de colors. Véns de molt lluny?". La gota assenyala el cel... un núvol...

Georgina Sáez - Núria Vilahur - Guerau Martínez
Georgina Sáez - Núria Vilahur - Guerau Martínez

     Amb la representació de la breu història "Gotes de pluja", a càrrec de Georgina Sáez, Núria Vilahur i Guerau Martínez, dissabte, 14 de desembre de 2013, a les 12 hores i a la Sala de la Biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat, es va presentar el recull de contes coeditat per l'Editorial Meteora i l'Associació de Relataires en Català (ARC), dedicat a l'aigua, bé escàs que cal protegir per preservar la salut del planeta i de tots els éssers que l'habiten, considerat de vital importància per l'Assemblea General de les Nacions Unides que ha dedicat l'any 2013 com l'Any Internacional de la Cooperació en l'Esfera de l'Aigua.

     Després de la representació, l'acte es va iniciar formalment amb les paraules de M. Montserrat Medalla: "Bon dia als relataires de totes les edats, des dels més menuts fins als més grans. Bon dia als que m'acompanyen aquí a la taula: en Ferran Planell, a qui tots ja coneixeu i, si no, ja el coneixereu; perquè és, des de l'assemblea celebrada al mes d'octubre, el nou president de l’ARC, tot i que encara no hem tingut oportunitat de donar-li la benvinguda com cal. Senyor president, l'expresidenta et desitja allò que s'acostuma a desitjar en les estrenes: molta merda."

M. Montserrat Medalla - Ferran Planell
M. Montserrat Medalla - Ferran Planell

     A continuació va presentar a dos dels autors que formen part del recull: Montserrat Cuadros, autora del relat "La llegenda de l'aigua de la vida" i en Joan Carles Franquet, autor del conte "L'aigua blanca".

     L'aigua és el novè llibre de la col·lecció Relataires. I aquest ha estat el quart any consecutiu que, per aquestes dates nadalenques, el tema de la convocatòria ha servit per inspirar relats deliciosos: trenta-cinc històries, algunes ambientades al mar, protagonitzades per balenes, dofins, pirates, nens que estimen els animals... O ambientades en rius amb peixos tristons que no saben nedar, granotes, capgrossos, amb truites que es deixen agafar... O ambientades en llacs cristal·lins on viuen les nimfes, on hi ha l'illa de la primavera. També hi trobarem bruixes, bruixots, dracs, monstres d'aigua... Però si un lloc ha estat el preferit pels relataires per situar les històries, aquest ha estat els núvols, casa i alhora transport, de les moltes gotetes d'aigua que han triat com a protagonistes. No sempre, però, plou a tot arreu. I també ens trobem contes on nens africans descobreixen sorpresos com n'és de fàcil que l'aigua ragi per una aixeta a les cases europees, mentre ells han de recórrer molts kilòmetres per trobar un pou o una font. En aquesta edició, ens trobem que alguns dels autors més menuts, a més de deixar-nos històries escrites amb lletra de pal o amb lletra menuda, també ens han deixat il·lustracions. Ells han representat la història tal com la veien, amb l'ajut, això sí, d'alguna mare o pare o àvia...

     En aquesta convocatòria, el jurat que ha seleccionat els contes del recull ha estat integrat per Carles Fernández Serra, Ferran d'Armengol, Glòria Calafell, Laura Ropero, Mercè Bellfort, Montserrat Lloret, Núria Niubó, Pere Fornells, Pilar Navarro, Sílvia Armangué i Vicenç Ambrós; la composició de la portada ha estat obra de Maria Jesús Royo; la il·lustració de coberta ha nascut del llapis i la inspiració d'en Joan Salvador Gelabert; i el pròleg ha estat escrit per l'Oriol Vergés, autor d'una de les obres més importants i extenses en llengua catalana per a joves, i enguany president d'honor del V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana.

     En Martí Illas Guinart, l'autor més jove del recull, amb cinc anys, va respondre a les preguntes en relació al seu conte "La granota del llac", que comença així: "Hi havia una vegada una granota que vivia en un llac. Era un llac molt bonic que estava en una vall, però s'havia anat embrutant a poc a poc perquè els humans hi tiraven brutícies, com llaunes, papers i restes de menjar..."

M. Montserrat Medalla - Martí Illas Guinart
M. Montserrat Medalla - Martí Illas Guinart

     A continuació, en Ferran Planell, Montserrat Cuadros i en Joan Carles Franquet van explicar la temàtica dels seus relats, com es van inspirar, com són els/les protagonistes, de la necessitat de l'aigua en els espais naturals, de la importància de la transmissió dels costums, del secret de la natura i de la reverència a les persones amb més experiència i saviesa.

M. Montserrat Medalla - Montserrat Cuadros - Joan Carles Franquet - Ferran Planell
M. Montserrat Medalla - Montserrat Cuadros - Joan Carles Franquet - Ferran Planell

     En Joan Carles Franquet va aportar l'afegitó d'un divertit conte de Nadal:

     Nit de Nadal. Mentre la família Gratacòs dormia profundament després d'una ingesta descomunal de torrons i cava, les petites figures del pessebre van començar a bellugar-se de manera gairebé imperceptible. A poc a poc van cobrar vida i va començar una veritable revolució.

     El caganer, fart d'ensenyar el cul dia i nit a tothom que passava per allí, es va erigir en líder d'una revolta a la qual ràpidament s'hi van afegir els pastors de l'anunciata. Aquests estaven fins al "gorro" que cada cop que apareixia l'àngel anunciador els espantés el ramat.

     —Després estem tota la nit buscant els xais!

     —I quan ja els tenim tots junts i ens estirem una estona, apa! Tornem-hi! Un altre cop surt aquell paio amb plomes.

     De camí cap a la cova diversos figurants se'ls van ajuntar.

     —Ja estem tips d'aquesta feina. Només uns dies a l'any i mal pagada.

     —Volem contractes indefinits! —va cridar l'aiguadera.

     —I seguretat social! —afegí el llenyataire.

     Quan van arribar a la cova van muntar un campament d’indignats.

     La Mare de Déu estava empipada:

     —Josep! No els penses dir res? Que no veus que ho deixaran tot fet un fàstic!

     —Tranquil·la dona. No fan mal a ningú.

     L'àngel anunciador es va solidaritzar amb els indignats. Deia que ja n'estava fins al capdamunt de passar-se el dia penjat d'un fil i que, les condicions laborals que els de dalt li imposaven, deixaven molt que desitjar.

     El pescador va arribar tard perquè havia hagut de fer una formació sobre riscos laborals.

     —Ja veus. Ara m'han d'explicar com he de posar l'ham. Després de trenta anys de professió!

     El moment de màxima tensió es va produir amb l'arribada dels reis mags. Els acampats van impedir durant una bona estona que poguessin accedir a la cova amb crits de "Visca la república!". Fins i tot al rei Melcior li van intentar prendre la corona. Per sort la cosa no va anar més enllà.

     L'endemà, quan la família Gratacòs es va llevar, van veure les figures del pessebre fora de lloc i desordenades.

     —Deu d'haver estat el gat. No és la primera vegada que de nit s'enfila fins aquí i juga amb les figures.

     I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos.

Joan Carles Franquet
Joan Carles Franquet

     L'acte va prosseguir amb un homenatge a la poetessa Joana Raspall, que ens va deixar el passat dia 4 de desembre, amb la lectura de diversos poemes amb referència a l'aigua, escrits per ella i recitats per Anna Maria Villalonga, Ferran Planell, M. Montserrat Medalla i Mercè Bagaria. "Havia fet cent anys el dia 1 de juliol d'enguany, per això aquest any, a més de commemorar el centenari del naixement d'en Salvador Espriu, també era un any de celebració per la vida i l'obra tan prolífica d'aquesta bibliotecària, lexicògrafa, escriptora..., que un bon dia, als 68 anys, va començar a escriure poesia per a nens i ja no va parar." va referir M. Montserrat Medalla. "Es calcula que ha publicat més d'un miler de poemes. Poca cosa, oi? En aquests poemes hi trobareu una relació amb les històries que formen part del recull: els núvols, la pluja, la neu, el mar i els éssers qui hi habiten... i un món més just i més net. Per a tu, Joana Raspall, que vas saber transmetre els missatges importants de la manera més senzilla i, també, més bella."

Homenatge a Joana Raspall
Homenatge a Joana Raspall

Joan Carles Franquet
Mercè Bagaria - Anna Maria Villalonga
Ferran Planell - M. Montserrat Medalla


     A continuació, M. Montserrat Medalla va parlar del seu pas per la presidència de l'ARC i en Ferran Planell va explicar els objectius de l'associació per a l'any 2014. També es van lliurar obsequis d'agraïment a diferents socis i amics de l'ARC: Joan Gasusachs i Marí, Mercè Bagaria i Elisenda Sala, pel seu compromís, les seves aportacions continuades i la seva feina desinteressada en favor de l'associació.

Mercè Bagaria - Joan Gausachs i Marí - Elisenda Sala
Mercè Bagaria - Joan Gausachs i Marí - Elisenda Sala

     L'acte es va concloure amb l'adaptació del relat "Un conte amarat d'aigua de mar", de l'autora Shaudin Melgar Foraster:

     Les aigües del mar s'omplen d'una claror fosforescent. I a la superfície, sota la llum de la lluna, les crestes de les petites onades resplendeixen com pedres precioses. Però la lluna il·lumina també una cosa que sorgeix de les aigües: un cap. Un cap amb llargs cabells negres que envolten una carona de nena. És l'Ona.

     L'Ona s'empeny amunt fins a tenir el tors fora de l'aigua i deixa que el mar la gronxi mentre s'observa la pell nacrada dels braços. No sembla agradar-li perquè arrufa el nasset i tira el cap enrere per contemplar, allà a dalt, la immensitat tota brufada d'estels i aquella lluna rodona que sembla mirar-la...

     ...I, evidentment, amb les fotografies de grup dels autors i autores del recull.

Autors i autores de 'L'aigua'

Xàfec
Joana Raspall

Gotes, gotes de pluja espessa,
jocs de boires als fanals,
ball de fulles dalt dels arbres
xip-xap de peus als aiguals...

Sento la roba mullada;
els cabells, regalimant
fils d’aigua sobre les galetes,
talment com si anés plorant.

Res de plors, que tot és gresca!
No hi ha llàgrimes ni dol!
Són entremaliadures
de les vacances del sol!


Crònica: Esther Llobet i Díaz
Fotografies: Ferran d'Armengol
Crònica fotogràfica


'L'aigua (diversos autors)'
"L'aigua"
Diversos autors
Editorial Meteora - Associació de Relataires en Català (ARC)


Crònica de la gala solidària
"Paraula d'Espriu"
Associació de Relataires en Català

Per: M. Pilar Navarro Morte

Paraula d'Espriu

Crònica de la gala solidària
"Paraula d'Espriu"

Associació de Relataires en Català

     Dissabte, 30 de novembre 2013, a les 19:00h., a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, es va fer la presentació del recull "Paraula d'Espriu", fruit d'un projecte engrescador que abastava uns objectius artístics i literaris assolits amb escreix; un sentit homenatge a l'escriptor Salvador Espriu, l'any en el qual es commemora el centenari del seu naixement, a partir dels seus propis mots; i, finalment, un propòsit solidari en favor de La Marató de TV3 d'enguany, que diu molt de tots. Tot plegat traduït en un èxit de públic que va omplir a vessar l'Auditori de la Biblioteca i va obligar a obrir les portes de l'amfiteatre.

Paraula d'Espriu - Públic

     "Al sempre admirat Salvador Espriu si cal, amb disculpes". Amb aquestes paraules del poeta Joan Oliver, conegut com «Pere Quart», la seva filla, Sílvia Oliver, va iniciar la gala recitant el poema "Assaig de plagi a la taverna". Compartia l'escenari amb Roger Martínez, jove cantautor que ens va obsequiar amb la seva versió del "Poema XXX" de La Pell de Brau, que tot seguit va recitar Sílvia Oliver.

Paraula d'Espriu - Sílvia Oliver i Roger Martínez
Sílvia Oliver i Roger Martínez
Fotografies: Ferran d'Armengol


     A continuació, M. Montserrat Medalla i en Toni Arencón —que conduïren l'acte amb un mestratge que desmentia els nervis que havien confessat abans de començar—, van donar la benvinguda a tots els assistents. En Toni Arencón explicà el projecte «Paraula d'Espriu»: com havia sorgit a partir de la seva idea d'unificar la celebració de l'Any Espriu amb la solidaritat per a La Marató, i com havia evolucionat fins a tenir a les mans el llibre-recull que inclou noranta obres de 76 autors i autores d'arreu dels Països Catalans, amb edats compreses des dels set fins als vuitanta-quatre anys. Na Montse ens parlà de La Marató, que enguany gira la mirada cap a les malalties neurodegeneratives, com el Parkinson, l'Alzheimer, l'esclerosi múltiple, l'esclerosi lateral amiotròfica o les atròfies musculars, entre altres.

Paraula d'Espriu - M. Montserrat Medalla i Toni Arencón
M. Montserrat Medalla - Toni Arencón i Arias
Fotografies: Ferran d'Armengol


     I, a partir d'aquí... : l'espectacle ha començat!

     Sí, sí, espectacle perquè —deixeu-m'ho dir— tota la presentació esdevingué un espectacle entranyable de música i poesia que comptava amb uns col·laboradors d'excepció: la Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, sota la batuta d'en Josep Maria Gironell; i també amb uns Espriu particulars, Núria López i Ferran Planell, que recitaren els poemes d'Espriu; i altres rapsodes que llegiren una selecció de poemes del llibre.

Josep Maria Gironell
Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós
sota la batuta de Josep Maria Gironell
Fotografia: Ferran d'Armengol


Paraula d'Espriu - Núria López i Ferran Planell
Núria López i Ferran Planell
Fotografia: Ferran d'Armengol


     Difícil transmetre en aquesta crònica, sense l'ajut de la veu, la màgia de les paraules i cançons que ompliren aquell vespre. Recorreré, si m'ho permeteu a l'ordre cronològic.


Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós
Fotografia: Ferran d'Armengol


     El cant de joia «Hevenu Shalom, Alejem», un cant de joia que desitja que la pau sigui amb tots nosaltres, va donar pas a la veu d'en Miquel Santaeulàlia que llegí "Detalls morals", una prosa poètica de Roser Fernández Zúñiga que parteix dels versos del poema "Fragments Morals" del llibre Miratge a Citerea:

"Estic trasbalsat. Clàudia ha descobert el meu secret, s'ha apoderat del meu quadern de memòries i ha promogut un escàndol."

Paraula d'Espriu - Miquel Santaeulàlia
Miquel Santaeulàlia
Fotografia: Esther Llobet i Díaz


     Va escriure el poeta: "A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol". Núria López recità el Poema XLVI, de "La Pell de brau".

     La segona cançó, «Stand by me», ens va dir "jo no tinc por mentre estiguis amb mi". Un clam per la companyia, que feia seu Aurora Marco Arbonès en l'inici del seu poema, "Versos de consol", que vàrem sentir de la veu de Marta Pérez Sierra, i que compartia versos del poema "De tan senzill, no t'agradarà" del llibre El caminant i el mur.

"Cansat de tants versos que no fan companyia"

     Després, Ferran Planell i Núria López recitaren el "Poema XIX" de Final del laberint, de 1955.

     Sense deixar la poesia, la Coral va interpretar «Oració al Senyor, Sant Jordi», un poema d'Espriu musicat per Francesc Vila, que va donar pas als rapsodes Marta Pérez Sierra i Joan Opi per recitar "Direm la veritat" de Pilar Navarro, un poema que pren repetidament els versos del "Poema XXV" de La Pell de brau.

"Direm la veritat, sense repòs"

     Ferran Planell va respondre amb el poema "Inici de càntic en el temple" del poemari Les cançons d'Ariadna, per demanar-nos que, a més de dir la veritat, ens mantinguem fidels.

     Amb «Jerusalem d'or» els cantaires ens retornaren als pous d'aigua, al mercat i a la plaça, i Empar Sáez ens feu emmudir amb el seu poema "En el silenci", escrit a partir d'un vers del "Poema XXXV" del Llibre de Sinera.

"En el silenci de la tarda i el seu pas"

Paraula d'Espriu - Empar Sáez
Empar Sáez
Fotografia: Ferran d'Armengol


     Ferran Planell va trencar el silenci per exalçar el "Cel de Jerusalem", del recull Mrs. Death.

Paraula d'Espriu - Ferran Planell
Ferran Planell
Fotografia: Esther Llobet i Díaz


     Va arribar el moment dels somnis quan la coral interpretà «Imagine» i posteriorment Elisenda Sala i Marta Pérez Sierra van recitar "Somnis" de Montse Assens i Anna Rispau, inspirat en els versos del "Poema XXVI" del llibre Per al llibre de salms d'aquests vells cecs.

"Brilla, dins l'únic
coneixement del negre,
l'or dels meus somnis"


Paraula d'Espriu - Elisenda Sala
Elisenda Sala
Fotografia: Ferran d'Armengol


Paraula d'Espriu - Marta Pérez Sierra
Marta Pérez Sierra
Fotografia: Ferran d'Armengol


     Uns somnis que ens conduïren a "La cançó del matí encalmat" del poemari El caminant i el mur en veu de Núria López.

     La presentació anava guanyant en ritme, i la coral n'hi va afegir amb la cançó «This little light of mine» que va arrancar els aplaudiments del públic, llum interior, del passat, de la bellesa del sol... i va donar pas a la veu de Miquel Santaeulàlia recitant "Dies i sols perduts", prosa poètica de Josep Casals inspirada en versos del "Poema II" i del "Poema IV" de Cementiri de Sinera.

"... No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre"


"... Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts ..."


     Núria López ens permeté seguir deambulant pel Cementiri de Sinera, amb el poema "Els meus ulls".

     I si la cançó anterior havia tingut ritme, amb «Ipharadisi» la coral es va acabar de posar el públic a la butxaca i va aconseguir la seva col·laboració marcant el ritme de la música.

Paraula d'Espriu - Coral Interreligiosa per la Pau
Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós
Fotografia: Ferran d'Armengol


Paraula d'Espriu -- Coral Interreligiosa per la Pau
Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós
Fotografia: Ferran d'Armengol


     Espriu, però, no considerava la seva/nostra terra un paradís, com havia deixat palès en el seu poema "Assaig de càntic en el temple" del llibre El caminant i el mur; uns versos que van servir a Albert Calls per iniciar el seu "Assaig de càntic en el supermercat", que recità Joan Opi.

"Oh, que cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra"


Paraula d'Espriu - Joan Opi
Joan Opi
Fotografia: Ferran d'Armengol


     A continuació vam sentir el poema original "Assaig de càntic en el temple" del llibre El caminant i el mur, recitat per Ferran Planell.

     Estàvem a punt d'acabar la presentació i l'escenari es va omplir de nens i nenes, alumnes de Cant Coral l'Escola Municipal de Música Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet, que també van voler col·laborar en aquest acte interpretant «La festa de la Pau» conjuntament amb la Coral Interreligiosa per la Pau; una cançó que ens parlava de la màgia d'un mag i del que farien si en disposessin d'ella.

Paraula d'Espriu - Fotografies de grup -1
Escola Municipal de Música Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet
Fotografia: Ferran d'Armengol


     I potser no de la màgia d'un mag, però ens explicava Montse Medalla que el projecte sí que havia comptat amb la màgia de molts infants que havien participat. Una mostra va ser el poema "La pluja cau", de Tai Salvador Fontseré, inspirat en la "Cançó del triomf de la nit" del llibre El caminant i el mur, i que va recitar ella mateixa.

"Quan et sentis cridat
pels corns de caça,
ja per sempre seràs
del fosc reialme."


Paraula d'Espriu - Tai Salvador Fontseré
Tai Salvador Fontseré
Fotografia: Ferran d'Armengol


     Arribava el moment final. En Toni Arencón preparava el comiat i presentava el poema "El passat" del llibre Per a la bona gent, amb el que Núria López i Ferran Planell tancaven la ronda de poemes. Un poema de comiat per a tota la bona gent que va assistir a l'acte per a una causa solidària.

     Finalment, Montse Medalla i Toni Arencón van acomiadar l'acte. No van estar-se de mostrar l'agraïment a tots aquells que d'una manera o una altra han fet possible que "Paraula d'Espriu" veiés la llum, una llarga llista de noms que no van voler citar perquè era massa llarga: promotor, comissió de l'Associació de Relataires, autors i autores, il·lustradors i il·lustradores, companys que havien tingut cura de la correcció, edició i publicació del llibre, coordinadors de l'acte, cantaires, rapsodes i tot el públic en general. Amb tot era inevitable, i penso que és just deixar-ho escrit, fer esment especial a Toni Arencón, com "paridor" de la idea, i a Montse Assens, Pere Fornells i Mercè Bagaria per tota l'organització i coordinació del certamen i de la gala, que ha estat genial.

     Ells es van acomiadar dient que era "un honor ser aquí, avui, amb vosaltres", però us puc ben assegurar que l'honor i el plaer va ser per tots els que hi vam assistir.

     L'acte va acabar amb les fotografies de rigor i uns breus moments per compartir converses i impressions amb altres amics relataires que anem desvirtualitzant a través d'aquestes trobades.

Paraula d'Espriu - Fotografies de grup -1
Fotografia de grup
Fotografia: Ferran d'Armengol


Paraula d'Espriu - Fotografies de grup -1
Fotografia de grup
Fotografia: Esther Llobet i Díaz



     I ara que us he explicat com va anar, us explicaré que em va semblar.

     Va ser una presentació molt diferent de la resta de presentacions de l'ARC, com també ho eren els seus objectius, la seva finalitat. Vam gaudir d'un vespre entranyable, en un ambient carregat de sensibilitat; van ser prop de dues hores que van transcórrer sense adonar-nos, amb un ritme fluid i amè: l'equilibri just entre l'alternança de propostes i la continuïtat visual que impedia distreure l'atenció. Els poemes escollits enllaçaven agradosament amb les cançons i la tornada dels Espriu, cosa que em sembla, ben segur, una tria difícil.

     Quan vulgueu, hi tornem!


Crònica:
M. Pilar Navarro Morte

Fotografies:
Ferran d'Armengol - Esther Llobet i Díaz


«A l'altre costat del mirall»
(poemes per sobreviure...)
Joan Abellaneda i Fernàndez

A l'altre costat del mirall (Joan Abellaneda i Fernàndez)

A l'altre costat del mirall
(poemes per sobreviure...)

Joan Abellaneda i Fernàndez

[ Adquirir ]


A l'altre costat del mirall
(poemes per sobreviure...)

Joan Abellaneda i Fernàndez

Col·lecció Camí del Sorral - Número 14
Lo Càntich - ARC
Desembre, 2013

Pàgines: 90 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 14>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303149 14>

Il·lustració de coberta:
"Drei Akte vor dem Spiegel"
Otto Mueller

Pròleg:
Toni Arencón i Arias


Pròleg

          Lectora i lector de pròlegs, atureu-vos un instant. Observeu el mirall. És la nostra creació o és la nostra recreació? Imatge efímera, la nostra, reflectida en el mirall. L'evocació és deliciosa. I el poeta ho sap. Els mots traspassen els límits físics del mirall. Llisca la perspectiva. Sense sentiment, sense emoció, com a mínim, no tindria sentit ni credibilitat escriure poesia.

          La disposició emocional dels éssers humans ens impulsa a la creació poètica; des de molt abans de ser absorbits i esborrats definitivament pel polsim argentat de les estrelles... des de ben poc després del màgic moment de néixer. Talment, podem plorar sense vessar llàgrimes; però la primera llàgrima, la llàgrima virginal, és sempre muda i cristal·lina. Sentiment silent. I un dia es trenca alguna cosa..., preludia el poeta. Concebuda, la veu poètica s'obre a tothom i en especial a aquells i aquelles que es van perdre un dia —incert— entre fulls amb aroma de safrà, buscant llur propi esperit, delatats per la debilitat per la paraula amada. Poesia és vida!, exclama Glòria Calafell —poetessa a qui admiro i venero—; i aquesta exclamació contempla tota la possibilitat subtil de la creació. Tota la meva vida cabria en un poema, afegiria jo. Si m'apuren, en un vers. En un únic vers. Seria un vers-epitafi, o un vers-reencarnació. Seria una hipàl·lage. Escriuria, per exemple, La nit està estrellada, i tremolen, blaus, els astres, en la llunyania, i signaria Neruda, com a heterònim. I tindria sentit, la vida, la meva vida, perquè tindria sentiment i emoció i goig i finalitat.

          En la poesia, els versos i els silencis s'abracen. Les rimes, sovint, s'acaricien. Els poemes es relacionen amb situacions concretes i amb estats d'ànims determinats. El poeta ho manifesta clarament: escriu per sobreviure. A L'ALTRE COSTAT DEL MIRALL és un recull de poesia de supervivència, dividit en tres parts, no exemptes de risc, entrellaçades en un joc insalvable de miralls delators. El títol és indicatiu, però, què o qui hi ha a l'altra banda del mirall?, ens preguntem. Sabem que el mirall deforma la realitat. Sabem que la imatge que ens retorna el mirall és sempre un reflex invertit. Sabem que els atlants dominaven l'antiga tècnica de la creació de miralls i que, a través d'ells, podien traslladar-se sense alterar el continu de l'espai i del temps. Jorge Luis Borges, amb vint anys, va tenir un primer coneixement del secret dels miralls. Ho va començar a insinuar en el relat sobre el llibre imaginari TLÖN, UQBAR, ORBIS TERTIUS, però no es va atrevir a desenvolupar la totalitat del misteri. Malgrat el seu pas enrere, per a la posteritat, va deixar escrita una frase magistral: "Des del fons remot del corredor, el mirall ens aguaitava. Descobrim (en l'alta nit aquest descobriment és inevitable) que els miralls tenen un xic de monstruosos". Tot això ho sabem. Està escrit. Està somniat. Hi ha, però, incerteses que no coneixem i que el poeta ens descobreix.

          De la Natura, la primera part del poemari, gaudi estètic, ens introdueix en la senzillesa i en l'essència de la realitat existent. El mirall es converteix en una porta oberta a un espai aparentment (in)transcendent:

Desperten els pobles
amb el so de la veu calma de la mar
que pica a les finestres, trapella.


          El poeta reflexiona sobre una natura vivencial i juganera, en la qual —com en la filosofia pura de Kant—, impera la necessitat sobre la finalitat:

Cansat, en un badall que tanca els ulls,
l'horitzó s'empassa la immensa blavor
mentre grinyolen tramoies
al vell firmament.


          De l'eròtica i de l'amor, la segona part del poemari, ens mostra el vessant més íntim —confidencial i prohibit— del poeta. El mirall es converteix en un forat secret. I la lectura dels poemes ens fa sentir —ser-ne— còmplices:

Per un forat voldria veure com et busques amb les mans
a l'entrecuix els teus llavis, humitejats de passió,
i els dibuixes, resseguint-los, donant entrada al plaer.


          Els miralls, és clar, continuen presents:

Emmirallant-nos en cada carícia,
resseguim els límits amb dits experts
i allisem la seda i el vellut, amorosits.


          Del desconsol i l'esperança, la tercera i última part del poemari, ens retorna a la llàgrima primigènia i silenciosa, tancant el cercle. Ja sabem que són els miralls els que ens observen i no nosaltres a ells:

I a l'aire, faig giravoltes sense rumb ni sentit,
doncs ja no tinc por del que em diguin els ulls del mirall.


          El mirall, ara, és capaç de desvestir-nos i mostrar-nos tal com som en realitat, nus, adoptant un paper decisiu:

Quan el mirall del poeta,
més enllà de l'últim punt,
et mostra l'ànima nua
i et bull la vida per dins.

—No, no es pot explicar—


          No, no tindria cap sentit escriure poesia. Sense sentiment, sense emoció, sense intensitat, sense confidències, sense passió... no tindria ni sentit ni credibilitat. Lector, lectora, atureu-vos; ara sí. El mirall està davant vostre. Jo, també, ja he creuat la línia divisòria:

Allà on no existeix el revers;
on l'espai, finit, es fa comprensible,
on només el mag pot entrar.
Allà on hi ha l'essència...
Allà voldria anar jo,
a l'altre costat del mirall.


Toni Arencón i Arias
Sant Esteve de Guialbes, Novembre de 2013


'A l'altre costat del mirall (Joan Abellaneda i Fernàndez)'
"A l'altre costat del mirall"
(poemes per sobreviure...)
Joan Abellaneda i Fernàndez


Relats finalistes del Concurs
ARC de Microrelats a la Ràdio 2013-2014
"Colors"
Novembre 2013:
«Vermell: Relats de terror»
Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Microrelats

Relats finalistes del Concurs
ARC de Microrelats a la Ràdio 2013-2014 "Colors"
Novembre 2013:
«Vermell: Relats de terror»


El jurat d'autors i d'autores del Concurs
ARC de Microrelats a la Ràdio 2013-2014 "Colors",
desprès de les deliberacions necessàries, fa públic el veredicte de les obres
seleccionades corresponents al subtema: "Vermell: Relats de terror":

Relats seleccionats

Títol - Autor/a o Nick

"Memento mori (recorda que has de morir)" - Toni Arencón i Arias

"Depredador" - Carles Fernández Serra "Carles Ferran"

"Darrere la porta" - Ferran d'Armengol "L'home fosc"

"El llimoner" - Aleix de Ferrater

"Com cada matinada" - E. Viladoms

"La mama i jo" - Sílvia Armangué "allan lee"

"La caverna primigènia" - Raül Torrent i Torrent "rautortor"


Enhorabona als autors i autores seleccionats.
Moltes gràcies a tots els participants.


Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català
Divendres, 29 de novembre de 2013


Bases del Concurs i relats finalistes



«Paraula d'Espriu»
Diversos autors

Paraula d'Espriu (Diversos autors)

Paraula d'Espriu

Diversos autors

[ Adquirir ]


Paraula d'Espriu

Diversos autors

Col·lecció Camí del Sorral - Número 13
Lo Càntich - ARC
Novembre, 2013

Pàgines: 108 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 13>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303132 13>


Autors

Ricard Cabré • Roigé Mercè Gambús • Montserrat Comas Torrents
Pilar Morte Monte • Teresa Serramià i Sansó • Ramon Navarro Bonet "rnbonet"
Pilar Campmany i Piqué • Antònia Torrelles i Forcada • Glòria Bosch i Morera
Josep Estruel Filella • Núria Niubó i Cabau • Pep Estany Ferrer
Glòria Calafell • Juan Ruiz Rey • Carles Ferran (Carles Fernández Serra)
Glòria Forasté i Giravent • Aurora Marco i Arbonés • Gemma Matas Gustems
Josep Casals i Arbós • Ramon Carreté Parera • Jaume J. Pàmies
Emília Illamola Ganduxé • Francesc Arnau i Chinchilla • Mercè Bellfort
Montse Farrés Ubach • M. Montserrat Medalla • Rosa Pujol Brustenga
Mercè Bagaria • Montserrat Lloret • Josep Maria Repullés Pey
M. Rosa G. Zellweger • Encarna Romero • Rosa Maria Marquès Llorenç
E. Viladoms • Ferran d'Armengol • Ferran Planell i Coflent
Pau-Marc Riera i Albó • Anna Vidal Bernades • Miquel Santaeulàlia
Elena Bonals Barberà • Joaquim Benet i Porcell • Amadeu Lleopart i Costa
Empar Sáez • Mercè Amat i Ballester • Roser Tió i Puntí
Toni Arencón i Arias • M. Pilar Navarro Morte • Roser Fernández Zúñiga
Violant Barquet i Colomé • Albert Calls i Xart • Jordi Masó Rahola
Anna Rispau i Falgas • Montse Assens • Cinta Pons Domingo
Albert Guiu Bagés • Anna Gassull Julià • Liudmila Liutsko
Josep Maria Corretger i Olivart • Ignasi Soler Cabetany
Pere Fornells i Miquel • Laura Trives Garcia • Tanit Amorós
Marta Villar i Ametller • Lídia Escoda Assens • Carla Andradas Royo
Marta Guerrero Oñatevia • Edgar Cotes i Argelich • Clara Viñas Palou
Tai Salvadó Fontserè • Àlex Biosca Farrés • Marçal Galan
Tarikú Salvadó Fontserè • Ainhoa Campoy Garcia-Campmany
Mireia Caballero Estruel • Mireia Garcia Crevillén • Arnau Garcia Crevillén


Aquest recull aplega
els poemes, les proses i les il·lustracions
seleccionats en la convocatòria
literària, artística i solidària
"Paraula d'Espriu",
organitzada per
l'Associació de Relataires en Català,
com homenatge a l'escriptor Salvador Espriu
en el centenari del seu naixement.

Els autors i les autores
han cedit les seves obres
per recaptar fons en benefici per a la
Marató de Tv3 - 2013
dedicada
a les malalties neurodegeneratives.


'Paraula d'Espriu (Diversos autors)'
"Paraula d'Espriu"
Diversos autors



«Acte d'homenatge a Salvador Espriu»
"Paraula d'Espriu"
Associació de Relataires en Català

Invitació Paraula d'Espriu

Acte d'homenatge a Salvador Espriu

Associació de Relataires en Català

Ens plau convidar-vos a la gala de presentació del recull
Paraula d'Espriu
de diversos autors
en favor de La Marató TV3 2013, dedicada a les malalties neurodegeneratives.


Programa de l'acte:

Paraula d'Espriu - Programa
Programa



De manera excepcional, l'acte tindrà una entrada simbòlica de 2 euros.

Us esperem el dissabte 30 de novembre de 2013, a les 19 h.
a l'Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster
Plaça Lesseps, 20-22 (Barcelona)

Concurs ARC de Poesia Eròtica 2013-2014
«Traços de desig»
Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Poesia

Concurs ARC de Poesia Eròtica 2013-2014
«Traços de desig»


Associació de Relataires en Català


Convocatòria


Data Inici: 01/11/2013
Data Final: 01/02/2014

Descripció

L'erotisme tot sovint ens desperta el desig. Siguin reals i/o imaginats, l'erotisme també ens fa viure moments molt intensos, plens de sentiments. I encara a més a més, en l'erotisme sovint és tant o més important allò suggerit que no pas la realitat.

Per tant, per parlar de l'erotisme res millor que la poesia, eina perfecta per dibuixar els nostres traços de desig, per dir molt en poques paraules i suggerir encara molt més amb elles.

Tens un desig (sadollat, somiat, imaginari) per traçar? No deixis escapar aquesta oportunitat.

Escriu i frueix-ne!

Bases

1. Poden participar en el Concurs ARC de Poesia 2013-2014 "Poesia eròtica" obres de poesia inèdites i escrites en català. La temàtica girarà entorn del lema "erotisme".

2. El concurs és obert a persones sòcies de l'ARC.

3. Les obres presentades hauran de tenir una extensió entre 14 (mínim) i 25 (màxim) versos. Els poemes que no compleixin aquesta condició seran desqualificats.

4. Es poden presentar un màxim de 2 obres per persona participant. Per presentar una obra, cal publicar-la a la web www.relatsencatala.cat, marcant la opció que s'habilitarà específicament per al concurs.

5. Les persones autores de les obres presentades es comprometen a no retirar-les abans de fer-se públic el veredicte del jurat, ni de forma definitiva ni per fer-ne correccions, reduccions i/o ampliacions

6. El premi consistirà en l'edició dels poemes que seleccioni el jurat, que en cap cas no podrà escollir més de cinquanta autors/es. En cas que el jurat consideri que no hi ha prou qualitat o que el nombre d'obres presentades és insuficient, podrà declarar desert el premi.

7. El veredicte, que serà inapel·lable, es farà públic a finals febrer de 2014, i la previsió és que el llibre s'editi a temps per Sant Jordi d'aquest mateix any. En cas que la previsió d'edició no es pogués materialitzar, s'informaria d'aquest fet mitjançant un comunicat a les pàgines web d'ARC i d'RC.

8. El Jurat es formarà a partir de la Comissió de Concursos de l'Associació de Relataires en Català i un equip de socis i sòcies que, voluntàriament, en vulguin formar part.

9. L'equip de la Comissió de Concursos, format per vocals de la Junta Directiva i pels socis voluntaris que hi vulguin col·laborar, es reserva el dret, previ acord amb la resta de membres de la Junta, a interpretar aquestes bases en cas de dubte, així com a decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

10. La presentació dels originals pressuposa l'acceptació de les bases, així com dels drets i de les obligacions que se'n deriven.

'Concurs ARC de Poesia Eròtica 2013-2014'

Barcelona, octubre 2013

Per a qualsevol dubte o aclariment podeu escriure'ns un correu electrònic a la següent adreça: concursos.arc@gmail.com

IV Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio 2013-2014
«Colors»
Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Microrelats

IV Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio 2013-2014
«Colors»


Associació de Relataires en Català


Convocatòria

Data Inici: 01/11/2013
Data Final: 20/05/2014


Descripció

D'un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d'altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d'una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

En base a aquesta particularitat, l'Associació de Relataires en Català ha endegat la campanya "ARC A LA RÀDIO" amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Vols que un original teu sigui llegit per antena? Vols perdre't pel petit món dels microrelats? Vols participar en un projecte d'extraordinari abast? No t'ho pensis més: llegeix les bases d'aquesta convocatòria i deixa't dur per la pròpia capacitat creativa!

Bases

1. El IV CONCURS DE MICRORELATS ARC A LA RÀDIO "COLORS" tindrà la durada d'un curs literari: des del mes de novembre de 2013 al mes de maig de 2014 (ambdós inclosos).

2. Poden participar autors i autores amb obres originals i inèdites, no premiades en altres certàmens, escrites en català i que s'adiguin a les bases de la convocatòria.

3. El concurs és obert a persones sòcies i no sòcies de l'ARC (no hi ha limitació d'edat). L'única característica necessària per poder participar és la d'estar inscrit o inscrita al portal Relatsencatalà (www.relatsencatala.cat). Aquesta inscripció és gratuïta.

4. La temàtica general del concurs duu per títol COLORS, i cada mes hi haurà un subtema diferent, relacionat amb gèneres o subgèneres literaris. Aquest és el quadre resum:

ConvocatòriaSubtema
Novembre 2013:Vermell = Relats de terror
Desembre 2013:Groc = Relats de ciència-ficció
Gener 2014:Verd = Relats eròtics
Febrer 2014:Rosa = Relats sentimentals
Març 2014:Blau = Relats històrics
Abril 2014:Blanc = Relats d'humor
Maig 2014:Negre = Relats de misteri

5. Un/a mateix autor/a pot participar en totes les convocatòries mensuals; però únicament amb un microrelat per mes. S'entén, per participant, una sola persona física. En cas que un/a autor/a enviï més d'un microrelat en una mateixa convocatòria mensual, ja sigui amb el mateix pseudònim o amb més d'un, es desqualificaran totes les seves obres d'aquell mes. També, si es detectés, que un autor/a s'ha presentat amb diversos nicks o pseudònims, quedaria automàticament desqualificat/da del concurs.

6. Els/les autors/es hauran d'enviar el microrelat al lloc-web Relats en Català (RC), i clicar l'opció de participar en el concurs que s'habilitarà a tal efecte. Caldrà que els microrelats s'enviïn dins els primers 20 dies de cada mes, per tal que l'equip d'editors tingui temps d'aprovar i validar cada publicació. L'organització del concurs no es fa responsable de la correcta valoració dels microrelats enviats amb posterior a aquesta data.

7. Les obres presentades no podran superar l'extensió màxima de 2.000 caràcters (espais inclosos). Els microrelats que no compleixin aquesta condició no seran admesos. Els/les autors/es de les obres presentades es comprometen a no retirar-les abans de fer-se pública la decisió de la Comissió de Concursos, ni de forma definitiva ni per fer-ne correccions i/o modificacions.

8. Mensualment, el Jurat del Concurs, llegirà i valorarà tots els microrelats presentats durant el mes en curs. Per cada subtema hi haurà 7 obres seleccionades (aquelles que obtinguin la puntuació més alta) que obtindran la condició de finalistes.

9. Els equips dels programes literaris i culturals de les ràdios col·laboradores, amb la periodicitat que pertoqui a cada programa, faran la lectura per antena dels relats finalistes de cada mes, a més d'aquells altres que, a criteri de les ràdios, també seleccionin per llegir-se en antena.

10. En finalitzar el concurs, un Jurat extern a l'ARC (format pels escriptors, experts en el gènere, Josep Pastells, Josep-Ramon Bach i Víctor Lorenzo) realitzarà la valoració final dels relats finalistes al llarg del certamen i en triarà tres premis principals. El veredicte, que serà inapel·lable, es farà públic durant l'acte de lliurament de premis i presentació del recull amb totes les obres premiades i finalistes. Oportunament s'informarà del dia, lloc i hora.

11. La dotació econòmica per a les persones guanyadores serà:

1r premi: 200,00 euros
2n premi: 150,00 euros
3r premi: 100,00 euros

12. A més dels premis anteriors s'atorgarà un premi extraordinari, no monetari, a aquell/a associat/da de l'ARC amb més relats finalistes.

13. En cas que el/la mateix autor/a obtingui més d'un dels premis detallats en el punt onzè, se li atorgaria només el de major quantia i el següent finalista rebria la condició de premiat.

14. Les obres premiades i finalistes seran editades en un volum col·lectiu editat per l'ARC. Els autors i autores de les obres, pel fet de participar en el concurs, autoritzen a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure els seus relats en aquest recull i a la difusió dels textos pels mitjans habituals de l'ARC. En cas que, per qualsevol circumstància, l'edició no es pogués dur a terme, s'informaria d'aquest fet a través del lloc web i els textos quedarien a disposició dels respectius autors i autores. Pel fet de participar en la convocatòria, els/les autors/es autoritzen a l'ARC a fer-ne difusió i promoció del concurs fent servir reproduccions parcials o totals de les obres, amb les referències adients d'autoria, en qualsevol mitjà publicitari (revistes, premsa, ràdio, TV, cartells, webs i blocs, etc.).

15. L'equip de la Comissió de Concursos es reserva el dret, previ acorda amb la resta de membres de la Junta, a interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

16. La presentació dels originals pressuposa l'acceptació de totes i cadascuna de les bases, incloent-hi l'autorització de publicació de les obres presentades, així com dels drets i obligacions que se'n deriven.

'Concurs ARC de Microrelats'

Barcelona, octubre 2013

Per a qualsevol dubte o aclariment podeu escriure'ns un correu electrònic a la següent adreça: concursos.arc@gmail.com


Presentació del poemari
"De l'alba al capvespre"
De Núria Niubó i Cabau

De l'alba al capvespre

Presentació del poemari
"De l'alba al capvespre"
de Núria Niubó i Cabau


L'acte tindrà lloc
el 19 de novembre de 2013
a les 20:30 h. al
Cafè del Teatre Escorxador
de Lleida
C/ Roca Labrador, 2


Presentadora:
Maribel Sánchez,
locutora i poeta

Prologuista:
Aurora Marco,
filòloga i poeta

Cloenda:
Glòria i Jandro, ens oferiran
Selecció de Boleros


De l'alba al capvespre (Núria Niubó i Cabau)

De l'alba al capvespre

Núria Niubó i Cabau

Col·lecció Camí del Sorral - Número 8
Lo Càntich - ARC
Juny, 2013

Pàgines: 98 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 08>

Pròleg:
Aurora Marco Arbonés

Il·lustració de coberta:
Toni Arencón i Arias


Pròleg

          ESCRIURE la presentació d'aquest llibre de poemes és per a mi un plaer. No solament perquè la Núria crea una poesia de gran sensibilitat, lírica i intimista, que sacseja el cor del lector, sinó perquè, a més a més, ens uneix una ferma amistat que, tot i no ser de temps molt reculat, fa que la consideri una de les meves millors amigues. Ens va presentat una amiga comuna quan ja sabíem de la nostra mútua existència per la col·laboració d'ambdues en la web Relats en Català. Des d'aleshores, he seguit la seva trajectòria poètica i no ha deixat mai de sorprendre'm la seva gran capacitat per transmetre pensaments, sentiments i emocions i per a pintar, amb paraules, les imatges que es proposen en els reptes de RC. Sap captar, amb ulls d'artista, els clarobscurs, la profunditat d'un paisatge i també el gest, el sentiment del personatge representat. Res no escapa a la seva mirada profunda.

          La Núria Niubó i Cabau va néixer a Lleida, el 20 de juny de 1946, on va cursar estudis de mestra, treballant en l'especialitat d'Educació Infantil i Llenguatge Plàstic fins a l'edat de la jubilació. Actualment estudia el Programa Sènior en la UDL.

          Forma part del grup de poetes Addictes al Vers i de les agrupacions Coral Sícoris i Rapsodes del Sícoris, de Lleida, participant activament en recitals i concerts commemoratius. A l'agost de 2005 va publicar per primera vegada un poema a la web Relats en Català. Des de llavors ha compartit poemes i relats breus en aquesta mateixa web i en d'altres, com Versos.cat i la revista cultural Lo Càntich, en la qual col·labora des dels inicis en l'apartat "Creadors d'ara i d'avui" amb la secció "Paraula de Núria".

          Li han musicat poemes, ha publicat en revistes de divulgació local i diverses emissores de ràdio han fet difusió de la seva obra.

          Va editar el seu primer poemari, Pensaments, l'any 2007, i ha participat en la publicació de quatre poemaris col·lectius, Abraçada a la meva pròpia pell (2011), Tensant el vers (2011), Llibertat (2012), Poemes per a la Marató (2012), i en el recull de contes infantils Les Estrelles (2012).

          El llibre que ara ens presenta, De l'alba al Capvespre, està dividit en tres apartats: en el primer, Del desamor a l'amor, l'autora fa un recorregut per l'amor partint de l'adolescència i seguint el camí d'una vida madura. Diu l'autora:

Crida l'amor
al despertar l'alba.


          I més tard:

Cansada
d'apedaçar
la meva vida
camino
vers l'horitzó.


          De l'adolescència, s'enyoren les il·lusions i els somnis, les tendres carícies:

Un petó
una mirada
una càlida abraçada
una rialla
una engruna d'amor
només un bri.


          La vida d'una dona adulta reclama amor, de vegades fugisser, trencadís, que ella canta en versos intimistes:

És llavors quan em crema el desig de tu
i l'ombrívola estança em fa presonera
d'aquelles paraules d'amor
perdudes en el no res.


          Sent com l'amor es clivella, com ja no hi ha retorn, així i tot, sap que la vida té nous camins i encara es pot oferir l'amor intacte:

I seré jo aigua abrupta
i desbocada,
per tot el teu cos lliscant,
amarant-te de mi
a cada plec.


          Camina cap a la maduresa sabent que aquells ulls color de mel; mirada dolça, / és ara boira i color esvaït d'ala de mosca. I intueix que no s'ha de renunciar a l'amor: Sóc el que tu vulguis ser. / Porto el teu nom. / AMOR.


          En la segona part, Batecs d'Emocions, l'autora rememora la seva vida familiar: dels braços de mare / amb escalfor de sol, els contes i llegendes de la veu del seu pare en Les converses de sobretaula escalfen hores d'hivern, el dol i la llàgrima furtiva pel germà desaparegut físicament, però que ella rememora cada cop que fa codonyat: Amb cullera de fusta remoc sentiments i Cuino la teva absència.

          Nascuda bastant més tard que els altres germans, va ser Caprici de germans / nina de tots i recrea el món infantil amb les joguines / curulles de records [...] Són petjades indelebles de la infància. També fa al·lusió a les seves dues filles quan recorda el ventre ple de joia de ser mare.

          Deixa el seu testament vital en el poema "A la terra vull tornar" i s'endinsa en el món de les paraules, amigues desitjades i enyorades, gaudint de les llicències de poeta que li permeten crear-se un món: banyar-se en la rosada, inventar-se qualsevol sentiment i regalar-se emocions no viscudes.


          En la tercera i última part del llibre, Fragments de vida, l'autora es mostra com una persona sensible als problemes de la nostra societat: la violència de gènere, la deshumanització de l'ésser humà: ...dansen homes de ferro / un frenètic i estrany ri-tual, / ofegant brogits de veus / en deliris de corrupció i vici, els qui viuen dels demés: L'home, voltor de l'avarícia humana i el salvatge costum d'amputar els genitals a les nenes d'alguns països.

          En un magnífic poema, intitulat "Ablació", la Núria denuncia aquesta tradició inhumana amb paraules alhora dolces i contundents:

Era nena, era bonica
Era jonc, era gasela
Era rialla, era feliç.


          I després de l'ablació:

No tinc rialla
No tinc desig
No em trobo bonica.


          La poesia de la Núria Niubó té tots els ingredients per al gaudi de ser llegida i rellegida: per la seva sensibilitat, per la seva força i el magnífic imaginari amb el que ens regala en cadascuna de les seves obres.

Aurora Marco Arbonés


'De l'alba al capvespre (Núria Niubó i Cabau)'
"De l'alba al capvespre"
Núria Niubó i Cabau


«Logos Amphíbolos»
Montserrat Lloret Perxachs

Logos Amphíbolos (Montserrat Lloret Perxachs)

Logos Amphíbolos

Montserrat Lloret Perxachs

[ Adquirir ]


Logos Amphíbolos

Montserrat Lloret Perxachs

Col·lecció Camí del Sorral - Número 12
Lo Càntich - ARC
Octubre, 2013

Pàgines: 150 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 12>

Il·lustració de coberta i interiors:
Montserrat Lloret Perxachs

Pròleg:
Glòria Calafell


Pròleg

          La ciència-ficció és un gènere especulatiu que narra possibles esdeveniments en un marc imaginari, la versemblança del qual es fonamenta en els camps de les ciències físiques, naturals i socials.

          Sovint es diu que la ciència-ficció va lligada als avenços tècnics que releguen l'home a ser un subjecte agent i pacient alhora de tot allò que s'ha aconseguit científicament i tecnològica. Com a gènere literari, però, la ciència-ficció ocupa des de finals del segle XIX i tot el XX un lloc preeminent en la narrativa en què el relat ens situa en un futur més o menys llunyà i en llocs que poden ser propers o fins i tot endinsar-nos en mons desconeguts, que poden estar situats en el nostre planeta o en un altre, fins i tot fora de la nostra galàxia.

          Hem de partir, però, d'on surt aquesta denominació que engloba tot aquest gènere. Hugo Germsback va encunyar l'expressió "ciència-ficció" l'any 1926 a l'incorporar-la a la portada de la revista de narrativa especulativa Amazing.

          No és que anteriorment no hi haguessin obres la temàtica de les quals en són un clar referent, hi ha crítics que la situen ja en la mitologia grega, per exemple el mite de Dèdal, constructor d'estàtues que es movien com robots, o en el segle XVIII la història del Baró de Münchaussen. És en el segle XIX en què els avenços tècnics, com ara el tren, meravellen i esporugueixen l'home que sorgeix la primera obra que es considera de ciència-ficció, encara que llavors no tingués aquesta denominació, es tracta de Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley on l'home demiürg és incapaç de fer una obra que s'assembli a la divina.

          A finals del XIX, però, les obres de Jules Verne i de Wells fascinen al lector perquè els atrau el desconegut, allò que fins i tot els pot embasardir. És a dir, la ciència subjacent passa a ser motiu d'inquietud o de preocupació per allò que no coneix a ser una font d'aventures i de descobriments, com el cas de Verne.

          La creació de mons ideals, de paradisos és per als filòsofs i pensadors una de les fites importants; així podríem tenir com a precursor, al segle XVI, Thomas More amb la seva obra Utopia que va ser font d'inspiració a finals del segle XIX d'autors com Wells i tot el XX d'autors com A. Huxley, Asimov, R. Bradbury, G. Orwell, A. C. Clark... sense deixar a un costat W. Gibson autor de Neuromancer i un dels precursors del subgènere ciberpunk junt amb Philip K. Dick, autor de la novel·la Els androides que fou duta al cinema amb el títol de Blade runner en què el "paradís" no és un altre que la Terra convertida en lloc asfixiant, a vegades, ple d'éssers marginals. És una distòpia postindustrial.

          I és que tots els avenços tecnològics del segle XX convergeixen en literatura que es desvia de la ciència per abastar la tecnologia més avançada en què l'home lluitarà per ser-ne el centre per damunt de personatges robotitzats creats per ell. L'home demiürg, creador de Prometeus, en futurs no gaire llunyans o molt llunyans que tenen com escenari la terra, encara no ha acabat.

          És el cinema, però, qui s'ha encarregat de visualitzar aquests relats amb pel·lícules que van des de les grans obres literàries del gènere fins a la trilogia de Matrix, escrita pels germans Wachowski per al cinema, o els Terminator, Dune... El poder visual del cinema, després la televisió i, per últim, internet, és a dir la telecomunicació, han estat els grans difusors d'aquest gènere que ha creat adeptes arreu del nostre planeta.

          Però, per sintetitzar, per què aquestes narracions i/o pel·lícules? Què pretenen? Què amaguen, a part d'entretenir i/o angoixar al lector o espectador?

          En la majoria d'autors hi ha com a tema principal, a part d'una fascinació per la tecnologia i/o la ciència i una preocupació pel medi ambient, una dosi de crítica social, sense que cap característica n'exclogui l'altra. Així en el recull que avui ens ocupa LOGOS AMPHÍBOLOS, l'autora fa d'aquests temes la base en la qual desenvolupa les seves històries on també la intenció d'entretenir el lector mitjançant aventures es fa ben palesa.

          Emmarcats en societats futures, Montserrat Lloret, en tres contes del recull: Futur imperfecte, 2169 i Operació futur fa una crítica social, concretament al poder polític desproveït de tot tipus d'ètica i moral. [...]

          Híbrids és el primer de dos contes que tracta del medi ambient, concretament del Forat de la Capa d'Ozó que s'ha trobat al Pol Sud. [...] Un altre conte en què el medi ambient és el tema és Quan el Sol dorm. [...] Totes aquestes narracions tenen un tema subjacent, però, i és comprensible i deduïble què, o millor dit qui és el futur d'una societat? Els infants. Així, doncs, per a Montserrat Lloret la infantesa, la seva educació és important perquè una de les preguntes que cal fer-nos és quina societat deixarem a les generacions futures als nostres fills i filles, als nostres néts i nétes? [...]

          No tots els contes del recull són tan reivindicatius, n'hi ha tres prou diferenciats. Les boques de l'Avern és una narració d'aventures que se situa entre La Garrotxa i el Pla de l'Estany entre que beu de les fonts de Verne en Viatge al centre de la Terra i La màquina del Temps de Wells. [...] Computadora universal és una narració de temàtica molt actual: el protagonista és un element de la informàtica que l'autora l'antropomorfitza fins a emmalaltir-lo, sanar-lo i integrar-lo a la xarxa perquè faci la funció per la qual ha estat creat. Transmutació és l'últim títol del recull i el més entranyable: l'estada de l'ésser al claustre matern, les seves sensacions i la sortida amb la posterior trobada amb els éssers que l'estimaran i ha de trobar-se agombolat. Per la manera de narrar-lo és un conte amb una gran dosi de poesia.

          Cal tenir en compte que l'estil, la manera de narrar és important en aquests relats perquè les descripcions dels llocs i situacions introdueixen el lector on vol l'autora. [...] Com podem adonar-nos, l'autora del recull, a més de ser una admiradora del gènere, també escriu relats segons els cànons més rigorosos i és que la ciència-ficció incita a l'escriptura i com podran comprovar també a la lectura, ja que des del primer conte no podran deixar de llegir LOGOS AMPHÍBOLOS.

Glòria Calafell
Sant Feliu de Guíxols, 2013


'Logos Amphíbolos (Montserrat Lloret Perxachs)'
"Logos Amphíbolos"
Montserrat Lloret Perxachs


«Miratges»
Andreu Toneu i Mir

Miratges (Andreu Toneu i Mir)

Miratges

Andreu Toneu i Mir

[ Adquirir ]


Miratges

Andreu Toneu i Mir

Col·lecció Camí del Sorral - Número 11
Lo Càntich - ARC
Setembre, 2013

Pàgines: 64 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 11>

Il·lustració de coberta:
"Impressió, sol naixent" (fragment), de Claude Monet


Introducció

          Hi ha moments que em cal aturar el rellotge i, quan ho faig, em deixo portar pels viaranys dels sentiments sense cap fita concreta. I quan més immers hi estic, més em costa trobar els mots que descriguin amb exactitud totes les imatges que s'hi aboquen. Per això, he hagut de coure lentament cada paraula per trobar l'harmonia en cada una d'elles.

          Aquest és un llibre de poesies que està fet amb la voluntat d'aturar el temps i llegir. Preneu-vos el temps que us calgui per llegir cada pàgina, no tingueu pressa, perquè ningú sabrà quan l'heu acabat.

          Si la poesia és efímera, cal allargar la poesia amb una mica de temps. Si la vida és efímera, cal allargar la vida amb una mica de poesia.

Andreu Toneu i Mir


'Miratges (Andreu Toneu i Mir)'
"Miratges"
Andreu Toneu i Mir


Crònica del lliurament de premis del
III Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
i presentació del llibre "Pecats Capitals (7+1)"
Associació de Relataires en Català

Pecats Capitals (7+1)

«Pecats Capitals (7+1)»

Diversos autors
Col·lecció ARC - Número 3
Associació de Relataires en Català

Pròleg:
Núria López Garcia
Autors:
Sílvia Armangué Jorbà - Toni Arencón i Arias
Sergi G. Oset - Ferran d'Armengol
Jordi Masó Rahola - Llorenç Garcia - Quim Miracle
E. Viladoms - Marta Pérez i Sierra
Glòria Calafell - Josep Casals i Arbós
Mercè Bagaria - Montserrat Lloret
Elies Villalonga - Marta Garcia de Herreros
Carles Ferran - Lluís Servé i Galan
Oscar Bardina i Cabrera - Violant Barquet
Joan Gausachs i Marí - Santi Sala García
Mercè Bellfort - Maria Jesús Belmonte Mellado
Edgar Cotes i Argelich - Montse Assens
Il·lustració de coberta:
Montse Assens
Il·lustracions interiors:
Josep Casals i Arbós - Sílvia Armangué
rnbonet - Joan Rovira - Ferran d'Armengol
Logotip del concurs:
M. Jesús Royo
Correcció i revisió d'estil:
Margarida Badia - Joan Bernat - Glòria Calafell
Disseny i maquetació:
Associació de Relataires en Català

Col·lecció ARC - Revista de creació literària
Número 3 - Pecats capitals (7+1) - Agost, 2013
ISSN: 2014-5233 03>
DL: B-42642-2011
EAN: 9772014523004 03>


Pròleg

     Em dic Núria López Garcia i sóc una pecadora. Fa eternitats que no em confesso. No crec en les confessions, sobretot si no hi ha penediment. Sóc pecadora i en gaudeixo, per a què deixar-ho llavors? Assaborir amb gola un bon àpat i repetir plat, llepar amb gust un mugró d'home amb luxúria, saber-me la millor rapsoda amb supèrbia, quedar-me al llit fins al migdia peresosament o enfadar-me com una mona quan algú em passa al davant a la cua; petits plaers a l'abast de tots. Per què negar-me'ls? Fins i tot tinc plaers perversos, com morir-me d'enveja contemplant unes cuixes joves i un cos adolescent com el que havia tingut. Tots aquests plaers els atresoro amb avarícia i més, encara quan em dedico secretament al pecat que m'és una addicció incurable: escriure. Em confesso addicta al paper en blanc. No m'hi puc estar. Quan tinc una estona tranquil·la a casa, a la feina o al bus, em trec un bolígraf de la butxaca (mai surto de casa sense paper i bolígraf) i escric una ratlla de text. Sempre ficció, no se'm passa pel cap embrutar aquell full immaculat amb la llista de les compres. De vegades, em surt el parell de ratlles d'un micro-conte, d'altres un fragment de diàleg. Molt sovint una pesada digressió reflexiva que m'havia de treure de dins, fos com fos. És una addicció greu i procuro amagar-me'n; però com la confiança -diuen- fa fàstic, els de la família ja n'estan acostumats i saben que no hi ha res a fer. No puc, no vull, deixar-ho; així que, o m'accepten com sóc, o acabem per no parlar-nos ni al dinar de Nadal.

     Per sort, col·laboro amb una emissora de ràdio. Això em permet desfogar-me escrivint ficció i no ficció. Poso veu a l'informatiu diari i redacto alguna que altra nota de premsa. Perquè, penseu, que tot el que es diu per ràdio, algú abans ho ha escrit, a menys que us penseu que els programes es fan improvisant sobre la marxa. El món de la no-ficció també té els seus al·licients, i encara que els fets siguin indubtables: qui, què, on, quan... el punt de vista del redactat de la notícia és -per dir-ho diplomàticament- molt rellevant. A més els informatius són plens de pecats capitals: ira, enveja, avarícia... no us descobreixo res nou, però és molt més gratificant donar veu a un relat de ficció tan ben escrit com els seleccionats per formar part d'aquest recull PECATS CAPITALS (7+1). Quan portes set notícies llegides on les paraules "conjuntura" o "sostenibilitat" han sortit ratlla sí, ratlla no, et mors de ganes de sortir corrents del locutori i anar a posar veu a aquell relat que has llegit de Violant Barquet i que deia: Les flors de magnòlia s'obren com mans blanques, escampant delicades aromes de vainilla i llimona. O se't fa la boca aigua revivint el pantagruèlic banquet de la "La llista d'en Simó". O et rius per sota el nas recordant el desgraciat protagonista de "Qui tot ho vol".

     Vull pecar i pecaré. Tindré la supèrbia de creure'm una bona escriptora, envejaré els companys quan publiquin els seus llibres i, amb avarícia, pensaré a presentar-me als premis litera-ris millor dotats econòmicament. La luxúria em portarà -si ell es deixa- al llit d'un escriptor perquè parli de mi a la seva propera novel·la. Devoraré tota obra literària que caigui a les meves mans i em venjaré de qui rebutgi els meus escrits o els menyspreï. Amb mandra infinita deixaré passar els dies "de nevera" abans de rellegir els meus relats i perfectir-los; perquè sóc escriptora i ho confesso.

Núria López Garcia


Crònica

     Dissabte, 7 de setembre de 2013, a les 12:00h. del matí, a la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona, es va realitzar el doble acte de lliurament de premis del III Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio, organitzat per l'Associació de Relataires en Català, i la presentació del llibre recull "Pecats Capitals (7+1)" amb les històries premiades i finalistes d'aquesta edició i amb les il·lustracions guanyadores del concurs de dissenyadors.

     L'acte s'ha iniciat escoltant la sintonia del programa "Històries", emès per Ràdio Argentona i Vilassar Ràdio, dues de les ràdios col·laboradores d'aquesta tercera edició, conduït magistralment per Sílvia Cantos. La seva veu ha presentat el relat "Puzles" que ha estat llegit pel seu autor Jordi Masó Rahola, guanyador del Primer Premi de l'anterior edició. Una lectura introductòria amb un alt grau de luxúria: "La dona del senyor Guiu, el comptable, té els pits més grossos que l'Eugeni Gallart hagi vist mai..." A continuació, M. Montserrat Medalla, Presidenta de l'ARC, ha donat la benvinguda a tots els assistents, s'ha confessat pecadora, i ha manifestat que "l'atractiu d'aquest certamen rau en diverses qüestions que es complementen a la perfecció. Una és la tria de la temàtica. Si la primera edició es va centrar en els secrets i la segona, en els sentiments, en aquesta tercera edició els pecats capitals han sabut avivar molt bé la imaginació del concursants. I als pecats capitals encara n'hi vam afegir un altre que reblava el clau: el pecat de l'escriptura. Una altra de les característiques que fa molt llaminera la participació és la durada, perquè hi ha vuit mesos per poder concursar. I la més engrescadora de totes és la difusió a través de les ones dels relats guanyadors de les convocatòries mensuals." A la taula ha estat acompanyada d'en Joan Rubiralta, responsable del programa "Tirant de llibres" de Punt 7 Ràdio Sant Celoni; de Núria López, prologuista del recull i conductora del programa de Ràdio Cabrera de Mar -que han explicat les seves experiències llegint les històries finalistes d'aquesta tercera edició-; i d'en Jordi Masó Rahola -que ha introduït als assistents en el món dels microrelats, d'una forma il·lustrativa i divertida, amb encertades definicions i tota una sèrie d'exemples d'autors universals en aquest gènere.

M. Montserrat Medalla - Jordi Masó Rahola - Joan Rubiralta - Núria López
M. Montserrat Medalla - Jordi Masó Rahola - Joan Rubiralta - Núria López

     El concurs, consolidat en aquesta tercera edició 2012-2013, ha comptat amb la participació de gairebé tres-centes obres. En paraules de M. Montserrat Medalla: "El balanç no pot ser més satisfactori: han concursat 281 relats que han suposat un maldecap per al jurat de la convocatòria a l'hora de triar els cinc millors de cada mes. Això ha fet que, en més d'una ocasió, per tal de desempatar, hagi calgut una nova votació. Però un cop s'ha dut a terme el desempat, pots obviar un relat que ha agradat molt al jurat? De cap de les maneres! És per aquesta raó que, enguany, en comptes de quaranta relats, el lector en trobarà cinquanta-vuit. Tots ells amb pecats que conviden al gaudi de la literatura."

     A continuació, i de les mans -i les veus- dels escriptors Ferran Planell i Pere Fornells, com a conductors del certamen, s'ha procedit a presentar els microrelats finalistes de cadascun dels subtemes mensuals (Luxúria, Gola, Avarícia, Peresa, Ira, Enveja, Supèrbia i... Escriptura); al lliurament dels diplomes acreditatius per la seva condició de finalistes als vint-i-cinc autors i autores i als sis guanyadors/es del concurs del disseny de la portada del recull i de les il·lustracions interiors; a la lectura d'una selecció de relats, pels mateixos autors i per altres lectors convidats; i a l'audició d'arxius sonors de les ràdios col·laboradores.

Montse Assens - Ferran d'Armengol - Josep Casals i Arbós - Sílvia Armangué
Montse Assens - Ferran d'Armengol - Josep Casals i Arbós - Sílvia Armangué
Guanyadors del concurs de dissenyadors

Marta Pérez i Sierra
Marta Pérez i Sierra, llegint el relat "No té pas importància"

Llorenç Garcia
Llorenç Garcia, llegint el relat "Luxúria virtuosa"

Anna Maria Villalonga
Anna Maria Villalonga, llegint el relat "La menja", d'Elies Villalonga

Carles Fernández Serra 'Carles Ferran'
Carles Fernández Serra "Carles Ferran", llegint el relat "L'ebenista"

Toni Arencón i Arias
Toni Arencón i Arias, llegint el relat "Sé que vindrà"

Mercè Bagaria
Mercè Bagaria, llegint el relat "Ajaguda a la chaise longue"

Ferran Planell
Ferran Planell, llegint el relats "Facund, l'iracund", de Joan Gausachs i Marí, i "It's a wonderful Life", de Sergi G. Oset.

Enriqueta Hernández
Enriqueta Hernández, llegint el relat "La ira del cel".

Mercè Bellfort
Mercè Bellfort, llegint el relat "El cercle viciós".

Edgar Cotes i Argelich
Edgar Cotes i Argelich, el finalista més jove del concurs, llegint el relat "Narcís".

Ferran d'Armengol
Ferran d'Armengol, llegint el relat "Celsius 233".

     Seguidament i després d'elogiar-se l'enorme qualitat de les obres presentades i d'agraïr la col·laboració dels 27 membres del jurat que han tingut la difícil tasca de valorar els textos, es va procedir a la lectura de l'acta de lliurament dels premis principals:

ACTA del veredicte del
III Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Pecats Capitals (7+1)"


El jurat del Concurs Microrelats ARC a la Ràdio, 2012-2013, convocat sota el tema genèric "Pecats Capitals (7+1)", integrat per 27 persones entre associats i relataires, després de llegir i valorar les obres seleccionades al llarg de la present convocatòria, ha atorgat els següents premis:

3r Premi, ex aequo, per al microrelat
"CELSIUS 233" (GANDULS I MALFACTORS)
autor: Ferran d'Armengol
Relat presentat sota el subtema "Escriptura"

3r Premi, ex aequo, per al microrelat
"IT'S A WONDERFUL LIFE" (DISTORSIONANT FRANK CAPRA)
Relat presentat sota el subtema "Enveja"
autor: Sergi G. Oset

2n Premi per al microrelat
"SÉ QUE VINDRÀ"
autor: Toni Arencón i Arias
Relat presentat sota el subtema "Peresa"

1r Premi per al microrelat
"GREIX"
autora: Sílvia Armangué Jorbà
Relat presentat sota el subtema "Gola"

Barcelona, 7 de setembre de 2013

Ferran d'Armengol - Sílvia Armangué - Toni Arencón i Arias
Ferran d'Armengol - Sílvia Armangué - Toni Arencón i Arias
En absència d'en Sergi G. Oset, en el seu nom recollí llur premi, Ferran d'Armengol.

     L'acte es va tancar amb la lectura del relat "Pecats, pecats, pecats"

Montse Assens
Montse Assens, llegint el relat "Pecats, pecats, pecats".

     El recopilatori que recull les obres finalistes i els textos premiats s'inclou dins de la Col·lecció ARC i es pot adquirir directament a través l'ARC o de la plataforma d'edició digital Bubok: http://www.bubok.es/libros/226396/Pecats-Capitals-71

Fotografia de grup
Fotografia de grup

     L'acte va concloure amb un dinar de germanor i amb els millors desitjos per a la propera edició d'aquest concurs de microrelats


Crònica: Esther Llobet i Díaz
Fotografies: Empar Sáez, Ferran d'Armengol, Esther Llobet i Díaz