Crònica de la gala solidària
"Paraula d'Espriu"
Associació de Relataires en Català Dissabte, 30 de novembre 2013, a les 19:00h., a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, es va fer la presentació del recull "Paraula d'Espriu", fruit d'un projecte engrescador que abastava uns objectius artístics i literaris assolits amb escreix; un sentit homenatge a l'escriptor Salvador Espriu, l'any en el qual es commemora el centenari del seu naixement, a partir dels seus propis mots; i, finalment, un propòsit solidari en favor de La Marató de TV3 d'enguany, que diu molt de tots. Tot plegat traduït en un èxit de públic que va omplir a vessar l'Auditori de la Biblioteca i va obligar a obrir les portes de l'amfiteatre.
"Al sempre admirat Salvador Espriu si cal, amb disculpes". Amb aquestes paraules del poeta Joan Oliver, conegut com «Pere Quart», la seva filla, Sílvia Oliver, va iniciar la gala recitant el poema "Assaig de plagi a la taverna". Compartia l'escenari amb Roger Martínez, jove cantautor que ens va obsequiar amb la seva versió del "Poema XXX" de La Pell de Brau, que tot seguit va recitar Sílvia Oliver.
Sílvia Oliver i Roger Martínez
Fotografies: Ferran d'Armengol
A continuació, M. Montserrat Medalla i en Toni Arencón —que conduïren l'acte amb un mestratge que desmentia els nervis que havien confessat abans de començar—, van donar la benvinguda a tots els assistents. En Toni Arencón explicà el projecte «Paraula d'Espriu»: com havia sorgit a partir de la seva idea d'unificar la celebració de l'Any Espriu amb la solidaritat per a La Marató, i com havia evolucionat fins a tenir a les mans el llibre-recull que inclou noranta obres de 76 autors i autores d'arreu dels Països Catalans, amb edats compreses des dels set fins als vuitanta-quatre anys. Na Montse ens parlà de La Marató, que enguany gira la mirada cap a les malalties neurodegeneratives, com el Parkinson, l'Alzheimer, l'esclerosi múltiple, l'esclerosi lateral amiotròfica o les atròfies musculars, entre altres.
M. Montserrat Medalla - Toni Arencón i Arias
Fotografies: Ferran d'Armengol
I, a partir d'aquí... : l'espectacle ha començat!
Sí, sí, espectacle perquè —deixeu-m'ho dir— tota la presentació esdevingué un espectacle entranyable de música i poesia que comptava amb uns col·laboradors d'excepció: la Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, sota la batuta d'en Josep Maria Gironell; i també amb uns Espriu particulars, Núria López i Ferran Planell, que recitaren els poemes d'Espriu; i altres rapsodes que llegiren una selecció de poemes del llibre.
Sí, sí, espectacle perquè —deixeu-m'ho dir— tota la presentació esdevingué un espectacle entranyable de música i poesia que comptava amb uns col·laboradors d'excepció: la Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, sota la batuta d'en Josep Maria Gironell; i també amb uns Espriu particulars, Núria López i Ferran Planell, que recitaren els poemes d'Espriu; i altres rapsodes que llegiren una selecció de poemes del llibre.
Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós
sota la batuta de Josep Maria Gironell
Fotografia: Ferran d'Armengol
Núria López i Ferran Planell
Fotografia: Ferran d'Armengol
Difícil transmetre en aquesta crònica, sense l'ajut de la veu, la màgia de les paraules i cançons que ompliren aquell vespre. Recorreré, si m'ho permeteu a l'ordre cronològic.
Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós
Fotografia: Ferran d'Armengol
El cant de joia «Hevenu Shalom, Alejem», un cant de joia que desitja que la pau sigui amb tots nosaltres, va donar pas a la veu d'en Miquel Santaeulàlia que llegí "Detalls morals", una prosa poètica de Roser Fernández Zúñiga que parteix dels versos del poema "Fragments Morals" del llibre Miratge a Citerea:
"Estic trasbalsat. Clàudia ha descobert el meu secret, s'ha apoderat del meu quadern de memòries i ha promogut un escàndol."
Miquel Santaeulàlia
Fotografia: Esther Llobet i Díaz
Va escriure el poeta: "A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol". Núria López recità el Poema XLVI, de "La Pell de brau".
La segona cançó, «Stand by me», ens va dir "jo no tinc por mentre estiguis amb mi". Un clam per la companyia, que feia seu Aurora Marco Arbonès en l'inici del seu poema, "Versos de consol", que vàrem sentir de la veu de Marta Pérez Sierra, i que compartia versos del poema "De tan senzill, no t'agradarà" del llibre El caminant i el mur.
La segona cançó, «Stand by me», ens va dir "jo no tinc por mentre estiguis amb mi". Un clam per la companyia, que feia seu Aurora Marco Arbonès en l'inici del seu poema, "Versos de consol", que vàrem sentir de la veu de Marta Pérez Sierra, i que compartia versos del poema "De tan senzill, no t'agradarà" del llibre El caminant i el mur.
"Cansat de tants versos que no fan companyia"
Després, Ferran Planell i Núria López recitaren el "Poema XIX" de Final del laberint, de 1955.
Sense deixar la poesia, la Coral va interpretar «Oració al Senyor, Sant Jordi», un poema d'Espriu musicat per Francesc Vila, que va donar pas als rapsodes Marta Pérez Sierra i Joan Opi per recitar "Direm la veritat" de Pilar Navarro, un poema que pren repetidament els versos del "Poema XXV" de La Pell de brau.
Sense deixar la poesia, la Coral va interpretar «Oració al Senyor, Sant Jordi», un poema d'Espriu musicat per Francesc Vila, que va donar pas als rapsodes Marta Pérez Sierra i Joan Opi per recitar "Direm la veritat" de Pilar Navarro, un poema que pren repetidament els versos del "Poema XXV" de La Pell de brau.
"Direm la veritat, sense repòs"
Ferran Planell va respondre amb el poema "Inici de càntic en el temple" del poemari Les cançons d'Ariadna, per demanar-nos que, a més de dir la veritat, ens mantinguem fidels.
Amb «Jerusalem d'or» els cantaires ens retornaren als pous d'aigua, al mercat i a la plaça, i Empar Sáez ens feu emmudir amb el seu poema "En el silenci", escrit a partir d'un vers del "Poema XXXV" del Llibre de Sinera.
Amb «Jerusalem d'or» els cantaires ens retornaren als pous d'aigua, al mercat i a la plaça, i Empar Sáez ens feu emmudir amb el seu poema "En el silenci", escrit a partir d'un vers del "Poema XXXV" del Llibre de Sinera.
"En el silenci de la tarda i el seu pas"
Empar Sáez
Fotografia: Ferran d'Armengol
Ferran Planell va trencar el silenci per exalçar el "Cel de Jerusalem", del recull Mrs. Death.
Ferran Planell
Fotografia: Esther Llobet i Díaz
Va arribar el moment dels somnis quan la coral interpretà «Imagine» i posteriorment Elisenda Sala i Marta Pérez Sierra van recitar "Somnis" de Montse Assens i Anna Rispau, inspirat en els versos del "Poema XXVI" del llibre Per al llibre de salms d'aquests vells cecs.
"Brilla, dins l'únic
coneixement del negre,
l'or dels meus somnis"
Elisenda Sala
Fotografia: Ferran d'Armengol
Marta Pérez Sierra
Fotografia: Ferran d'Armengol
Uns somnis que ens conduïren a "La cançó del matí encalmat" del poemari El caminant i el mur en veu de Núria López.
La presentació anava guanyant en ritme, i la coral n'hi va afegir amb la cançó «This little light of mine» que va arrancar els aplaudiments del públic, llum interior, del passat, de la bellesa del sol... i va donar pas a la veu de Miquel Santaeulàlia recitant "Dies i sols perduts", prosa poètica de Josep Casals inspirada en versos del "Poema II" i del "Poema IV" de Cementiri de Sinera.
La presentació anava guanyant en ritme, i la coral n'hi va afegir amb la cançó «This little light of mine» que va arrancar els aplaudiments del públic, llum interior, del passat, de la bellesa del sol... i va donar pas a la veu de Miquel Santaeulàlia recitant "Dies i sols perduts", prosa poètica de Josep Casals inspirada en versos del "Poema II" i del "Poema IV" de Cementiri de Sinera.
"... No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre"
"... Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts ..."
Núria López ens permeté seguir deambulant pel Cementiri de Sinera, amb el poema "Els meus ulls".
I si la cançó anterior havia tingut ritme, amb «Ipharadisi» la coral es va acabar de posar el públic a la butxaca i va aconseguir la seva col·laboració marcant el ritme de la música.
I si la cançó anterior havia tingut ritme, amb «Ipharadisi» la coral es va acabar de posar el públic a la butxaca i va aconseguir la seva col·laboració marcant el ritme de la música.
Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós
Fotografia: Ferran d'Armengol
Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós
Fotografia: Ferran d'Armengol
Espriu, però, no considerava la seva/nostra terra un paradís, com havia deixat palès en el seu poema "Assaig de càntic en el temple" del llibre El caminant i el mur; uns versos que van servir a Albert Calls per iniciar el seu "Assaig de càntic en el supermercat", que recità Joan Opi.
"Oh, que cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra"
Joan Opi
Fotografia: Ferran d'Armengol
A continuació vam sentir el poema original "Assaig de càntic en el temple" del llibre El caminant i el mur, recitat per Ferran Planell.
Estàvem a punt d'acabar la presentació i l'escenari es va omplir de nens i nenes, alumnes de Cant Coral l'Escola Municipal de Música Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet, que també van voler col·laborar en aquest acte interpretant «La festa de la Pau» conjuntament amb la Coral Interreligiosa per la Pau; una cançó que ens parlava de la màgia d'un mag i del que farien si en disposessin d'ella.
Estàvem a punt d'acabar la presentació i l'escenari es va omplir de nens i nenes, alumnes de Cant Coral l'Escola Municipal de Música Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet, que també van voler col·laborar en aquest acte interpretant «La festa de la Pau» conjuntament amb la Coral Interreligiosa per la Pau; una cançó que ens parlava de la màgia d'un mag i del que farien si en disposessin d'ella.
Escola Municipal de Música Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet
Fotografia: Ferran d'Armengol
I potser no de la màgia d'un mag, però ens explicava Montse Medalla que el projecte sí que havia comptat amb la màgia de molts infants que havien participat. Una mostra va ser el poema "La pluja cau", de Tai Salvador Fontseré, inspirat en la "Cançó del triomf de la nit" del llibre El caminant i el mur, i que va recitar ella mateixa.
"Quan et sentis cridat
pels corns de caça,
ja per sempre seràs
del fosc reialme."
Tai Salvador Fontseré
Fotografia: Ferran d'Armengol
Arribava el moment final. En Toni Arencón preparava el comiat i presentava el poema "El passat" del llibre Per a la bona gent, amb el que Núria López i Ferran Planell tancaven la ronda de poemes. Un poema de comiat per a tota la bona gent que va assistir a l'acte per a una causa solidària.
Finalment, Montse Medalla i Toni Arencón van acomiadar l'acte. No van estar-se de mostrar l'agraïment a tots aquells que d'una manera o una altra han fet possible que "Paraula d'Espriu" veiés la llum, una llarga llista de noms que no van voler citar perquè era massa llarga: promotor, comissió de l'Associació de Relataires, autors i autores, il·lustradors i il·lustradores, companys que havien tingut cura de la correcció, edició i publicació del llibre, coordinadors de l'acte, cantaires, rapsodes i tot el públic en general. Amb tot era inevitable, i penso que és just deixar-ho escrit, fer esment especial a Toni Arencón, com "paridor" de la idea, i a Montse Assens, Pere Fornells i Mercè Bagaria per tota l'organització i coordinació del certamen i de la gala, que ha estat genial.
Ells es van acomiadar dient que era "un honor ser aquí, avui, amb vosaltres", però us puc ben assegurar que l'honor i el plaer va ser per tots els que hi vam assistir.
L'acte va acabar amb les fotografies de rigor i uns breus moments per compartir converses i impressions amb altres amics relataires que anem desvirtualitzant a través d'aquestes trobades.
Finalment, Montse Medalla i Toni Arencón van acomiadar l'acte. No van estar-se de mostrar l'agraïment a tots aquells que d'una manera o una altra han fet possible que "Paraula d'Espriu" veiés la llum, una llarga llista de noms que no van voler citar perquè era massa llarga: promotor, comissió de l'Associació de Relataires, autors i autores, il·lustradors i il·lustradores, companys que havien tingut cura de la correcció, edició i publicació del llibre, coordinadors de l'acte, cantaires, rapsodes i tot el públic en general. Amb tot era inevitable, i penso que és just deixar-ho escrit, fer esment especial a Toni Arencón, com "paridor" de la idea, i a Montse Assens, Pere Fornells i Mercè Bagaria per tota l'organització i coordinació del certamen i de la gala, que ha estat genial.
Ells es van acomiadar dient que era "un honor ser aquí, avui, amb vosaltres", però us puc ben assegurar que l'honor i el plaer va ser per tots els que hi vam assistir.
L'acte va acabar amb les fotografies de rigor i uns breus moments per compartir converses i impressions amb altres amics relataires que anem desvirtualitzant a través d'aquestes trobades.
Fotografia de grup
Fotografia: Ferran d'Armengol
Fotografia de grup
Fotografia: Esther Llobet i Díaz
I ara que us he explicat com va anar, us explicaré que em va semblar.
Va ser una presentació molt diferent de la resta de presentacions de l'ARC, com també ho eren els seus objectius, la seva finalitat. Vam gaudir d'un vespre entranyable, en un ambient carregat de sensibilitat; van ser prop de dues hores que van transcórrer sense adonar-nos, amb un ritme fluid i amè: l'equilibri just entre l'alternança de propostes i la continuïtat visual que impedia distreure l'atenció. Els poemes escollits enllaçaven agradosament amb les cançons i la tornada dels Espriu, cosa que em sembla, ben segur, una tria difícil.
Quan vulgueu, hi tornem!
Va ser una presentació molt diferent de la resta de presentacions de l'ARC, com també ho eren els seus objectius, la seva finalitat. Vam gaudir d'un vespre entranyable, en un ambient carregat de sensibilitat; van ser prop de dues hores que van transcórrer sense adonar-nos, amb un ritme fluid i amè: l'equilibri just entre l'alternança de propostes i la continuïtat visual que impedia distreure l'atenció. Els poemes escollits enllaçaven agradosament amb les cançons i la tornada dels Espriu, cosa que em sembla, ben segur, una tria difícil.
Quan vulgueu, hi tornem!
M. Pilar Navarro Morte
Ferran d'Armengol - Esther Llobet i Díaz
