«Colors»
Diversos autors
Col·lecció ARC - Número 4
Associació de Relataires en Català
Pròleg:
Joan Pinyol
Autors:
Jordi Masó Rahola - Marta Pérez i Sierra - Santi Sala Garcia
Toni Arencón i Arias - Carles Ferran - Ferran d'Armengol
Aleix de Ferrater - E. Viladoms - Sílvia Armangué Jorba
Raül Torrent i Torrent - Josep Casals i Arbós - Mercè Bellfort
Cristina Gómez Sanz - Llorenç Garcia - I. Rovira
Mercè Bagaria - Montse Assens - David Gómez Simó
Joaquim Valls Arnau - Marc Viladelaserra
Edgar Cotes i Argelich - Ferran Planell i Coflent
Joan Gausachs i Marí - Violant Barquet i Colomé
Montserrat Lloret - Josep Antoni Clement Rovira
Il·lustració de coberta:
Ramon Navarro Bonet "rnbonet"
Il·lustracions interiors i logotip del concurs:
M. Jesús Royo
Correcció i revisió d'estil:
Margarida Badia - Joan Bernat - Jordi Masó Rahola
Disseny i maquetació:
Associació de Relataires en Català
Col·lecció ARC - Revista de creació literària
Número 4 - Colors - Agost, 2014
ISSN: 2014-5233 04>
DL: B-42642-2011
EAN: 9772014523004 04>
Pròleg
La grandesa dels contes puça
Fa un temps corrien pel món uns anuncis d'automòbils que posaven l'accent en la velocitat que podien arribar a agafar d'arrencada i en pocs segons. Avui aquestes proeses sobre rodes ja no s'estilen, entre altres raons perquè si en deu segons pots arribar, per exemple, als 140 Km/h, en el mateix temps pots ser retratat pel flaix depriment de tres radars consecutius.
El petit gran gènere dels microcontes, però, continua anant a la seva i es resisteix a aquesta mena de penalitzacions. Una bona colla de segles després que algú el comencés a conrear, aposta per la mateixa singularitat. Accelerar i arrodonir la trama en molt poc espai escrit. I aquí no hi valen coaccions en forma de radars!
Singular en la precisió lèxica, en la condensació d'idees i en la concreció textual té aquella gràcia de la idoneïtat de les paraules i del valor estètic de la brevetat. Per a mi una de les millors maneres de definir aquest gènere és aquella que el compara amb un telegrama escrit per un xerraire que té molta imaginació. Que podria omplir tots els programaris de textos de la "Santíssima Informàtica" però que es limita a quatre línies capaces de sorprendre't, d'estremir-te, d'angoixar-te i de saciar la teva set de lectura en molt poc espai. Com si fos una microscòpica gota de verí capaç de matar un mamut en un fragment reduït de segon.
No hi ha dubte, doncs, que aquí el que es valora és tenir-la petita, la història. I deixar de banda qualsevol farciment inútil que desdibuixi l'autèntica trama. "Si pogués escriure aforismes! —es queixava el novel·lista.". I el gran Pere Calders, pare dels contes brevíssims a casa nostra, sempre assegurava que "Sovint negligim les coses d'aparença mínima i ens dediquem a exaltar aquelles altres que omplen els ulls pel seu volum". Per tant, parlem sempre del pot petit i de la millor confitura.
Ara bé, aquesta intensitat portada a l'extrem que ens regala infinites possibilitats discursives, no ha de deixar mai indiferent el lector i, sobretot, exigeix una gran adequació a cada tema.
La iniciativa, en forma de concurs, que en el seu moment va endegar l'Associació de Relataires en Català (ARC) i que ja ha arribat a la quarta edició, no és pas micro sinó ben macro en aquest sentit. En la darrera edició, de novembre de 2013 al mes de maig de 2014, i sota el nom genèric de "Colors" tots els concursants han hagut d'accelerar i de concretar les trames de zero a dos mil caràcters (espais inclosos), a partir dels diferents àmbits suggerits. Des del terror fins al misteri, passant pel microrelat de ciència-ficció, l'eròtic, el sentimental, l'històric i el d'humor. I en tots els casos en un espai rècord, perquè el lector entri en matèria en dècimes de temps i es deixi endur per situacions angoixants, es projecti cap a nous mons, se li acceleri el clímax corporal, tasti la dolçor de les relacions amoroses, revisqui altres èpoques, rebi l'aclucada d'ull irònica pertinent o s'endinsi en els terrenys insondables de les causes dels crims.
En tots els casos es demana un lector actiu que cooperi en la imaginació, que posi de la seva part i que acabi de vestir els textos. Perquè un bon microconte és aquell que no explica, que només suggereix i espera que qui el llegeix endiumengi el text, en paraules de Llorenç Villalonga ("Nosaltres no hem pogut escriure més que arguments descarnats. Lector, la literatura, si et plau, la hi posaràs tu").
En els textos que segueixen i que han estat seleccionats mes rere mes pel jurat pertinent, trobareu relats escrits amb un evident to poètic, pors confessades, preassassinats, sang a dojo, solituds mal portades, dubtes sobre l'amor veritable, els recels que desperta la mort, altres morts involuntàries que es paguen ben cares, suïcidis, defuncions compartides, reivindicacions socials, les destrosses i les misèries que provoquen les maleïdes guerres, pirates davant de les costes catalanes, desnonaments forçats, debats sobre l'eutanàsia i les situacions econòmiques in extremis de moltes famílies actuals, defecacions de gos de mal trepitjar, cants a la vellesa plàcida, interpel·lacions al cicle menstrual, egocentrismes portats a l'extrem, respiracions alienes que pertorben els silencis i, en més d'un cas, i com a tret intrínsec al gènere, finals d'història ben desestabilitzadors, d'aquells que et regalen a parts iguals sorpresa i en alguns casos, també reflexió.
Sobretot el guanyador absolut titulat "Novel·la negra", un relat enginyós, molt ben travat i del tot sorprenent. Però també el tercer classificat amb el nom de "La màquina del temps" que et serveix un cop d'efecte notable per la via d'una proclama oficial. I altres com "El Pla Renove" i "Agost", també ben sorprenents just abans del punt final.
Del segon classificat, inclòs en els relats eròtics i titulat "Llum", en destaca sobretot el to poètic amb un "Regalimava la tarda peresa d'un taronja pàl·lid" que de seguida em va fer pensar en un microrelat de José Luís Zárate: "De cop i volta no vaig sentir un soroll. Sinó una absència, un buit. Vaig mirar al sostre. Des del pis de dalt, gota a gota, queia el silenci". No oblidem mai que, per la bellesa i síntesi de les paraules, la microliteratura i la poesia són més que cosines germanes.
Només em resta felicitar els tres guanyadors, tots els classificats i la resta de participants per haver contribuït a fer més gran un gènere que és petit d'extensió, però que demana una dedicació important. Com deia Heinrich Heine, "no he estat més breu perquè no he tingut temps".
Crònica
Dissabte, 11 d'octubre de 2014, a la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona, es va celebrar la gala de lliurament de premis del IV Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio "Colors" 2013-2014, organitzat per l'Associació de Relataires en Català, i la presentació del volum recopilatori amb les obres premiades i finalistes.
L'acte es va obrir amb les paraules de benvinguda d'en Ferran Planell (President de l'ARC) que va presentar els membres de la taula: Carles Ferran, Mercè Bellfort, Ferran d'Armengol i Violant Barquet, tots ells finalistes d'aquesta quarta edició del concurs.
Toni Arencón i Arias - Ferran Planell
L'acte va ser presentat per l'escriptor i membre de l'ARC, Toni Arencón i Arias, que va realitzar un primer i personalitzat esment a totes les persones que amb el seu esforç desinteressat han fet possible el certamen (personal tècnic de la Biblioteca Sagrada Família, membres del jurat intern i extern, organitzadors del concurs i de la gala, junta de l'ARC, artistes participants en la convocatòria oberta de dissenyadors i il·lustradors, ràdios participants i el portal literari Relats en Català).
Toni Arencón i Arias
A continuació, adreçades als integrants de la taula, va iniciar una roda de preguntes en relació als microrelats, el procés d'escriptura, la creació literària i la seva experiència personal en el concurs, convidant tothom a veure un PowerPoint, autoria d'en Pau López i Mercè Bagaria, on es recollia un any de "bona feina de l'Associació de Relataires en Català" i on es mostraven les 49 obres finalistes de 26 autors diferents, relacionats amb les diferents categories i colors del concurs.
[
Descarregar PowerPoint ]
Presentació de 'Colors'
La roda de preguntes va estar amanida amb les citacions de diverses obres minimalistes d'autors experts en el gènere; amb l'anècdota que un absent a la gala "microrelataire", en
Valeri Nebot (autor de l'assaig
Contra el microconte -Homar-Alosa Editor, 2014-) es va convertir per al·lusions en protagonista involuntari de l'acte.
En Carles Fernández Serra "Carles Ferran", va ser el primer a obrir la roda de preguntes i respostes, essent felicitat per haver participat tots els mesos i haver estat seleccionat finalista en cadascuna d'aquestes set convocatòries, una dada molt meritòria ("històrica") en un certamen on s'han presentat tres-centes obres. En Carles Ferran va explicar què li aportava a ell el concurs, va recordar la seva carrera professional com a metge i la seva època com a cantautor, i va explicar que la inspiració l'extreia dels moments diaris, parant atenció al seu voltant, "com el fotògraf que està pendent de les imatges que l'envolten".
Violant Barquet va ser presentada com una de les "noves plomes" del concurs ARC a la Ràdio, on participava per segona vegada, i recordant les paraules d'en Joan Pinyol, prologuista del recull ("tots els concursants han hagut d'accelerar i de concretar les trames de zero a dos mil caràcters [...] En un espai rècord, perquè el lector entri en matèria en dècimes de temps i es deixi endur per situacions angoixants, es projecti cap a nous mons, se li acceleri el clímax corporal, tasti la dolçor de les relacions amoroses, revisqui altres èpoques, rebi l'aclucada d'ull irònica pertinent o s’endinsi en els terrenys insondables de les causes dels crims.") va explicar els motius que la van animar a participar, que havia conegut la convocatòria a través d'Internet i que participar com a relataire li havia comportat l'agradable sorpresa de la publicació del seu recull
La pell bruna i altres relats (Edicions Els Llums, 2014), gràcies precisament, a l'afortunada lectura de l'editor Joan R. Riera d'un relat publicat a Relats en Català.
Carles Ferran - Violant Barquet
Ferran d'Armengol, autor que ha participat en les quatre edicions del concurs ("Secrets", "Sentiments", "Pecats Capitals (7+1)" i "Colors"), que ha estat seleccionat com a finalista en totes elles i que forma part dels premiats de l'edició anterior, va respondre a la pregunta en qual d'aquestes convocatòries havia gaudit més escrivint i en qual s'havia trobat més incòmode, explicant que havia gaudit en totes elles, però la més difícil, per a ell, havia estat la dedicada als relats d'humor.
Mercè Bellfort, presentada com una gran narradora, "una narradora que desperta sentiments" en al·lusió a la seva obra Relats sentits, va recollir l'afirmació del prologuista "un bon microconte és aquell que no explica, que només suggereix i espera que qui el llegeix endiumengi el text", afirmant que a ella la limitació de 2000 caràcters, com a extensió màxima dels relats, l'afavoria, perquè li resultava més fàcil crear una història curta i condensada, que una obra més llarga.
Ferran d'Armengol - Mercè Bellfort
"Hi ha novel·les que tot i no ser llargues no aconsegueixen començar de veritat fins a la pàgina 50 o la 60. A algunes vides els hi passa el mateix. Per això, senyor jutge, no m'he matat abans".
* * *
"Carta de l'enamorat"
Juan José Millás
Violant Barquet va estar d'acord que la concisió en aquest tipus de relat és fonamental, destacant la dificultat per aconseguir que una història sigui creïble, suggeridora i atractiva amb el menor nombre de paraules.
"Escrivim una novel·la, eliminem les escenes sobreres i així la transformem en una nouvelle; si l’escurcem una mica més, obtindrem un conte; esporguem el conte i voilà: ja tenim un microconte".
"Això que en diuen microrelat no és més que un conte escapçat! Així de senzill!"
* * *
De l'assaig Contra el microconte
Valeri nebot
Ferran d'Armengol es va mostrar contrari a les afirmacions de l'obscur i poc modest autor que va fixar la seva residència en un poble de l'Alt Empordà, i va defensar les característiques pròpies del gènere dels microrelats.
"No sabem si va ser a causa del seu cor d'or, de la seva salut de ferro, del seu tremp d'acer o dels seus cabells de plata. El fet és que finalment el va expropiar el govern i ho està explotant. Com a tots nosaltres".
* * *
"Aquest tipus és una mina"
Luisa Valenzuela
Mercè Bellfort va reconèixer que, en molts casos, els autors i autores, de relats curts o de microrelats, busquen l'efecte final, la volta de rosca en les últimes frases, la sorpresa definitiva. Va considerar, però, que aquest efecte no és sempre necessari i que és un recurs literari més.
"No es va enamorar d'ella, sinó de la seva ombra. L'anava a visitar a l'alba, quan la seva estimada era més llarga".
* * *
"Qualitat i Quantitat"
Alejandro Jodorowsky
En Carles Ferran va mer menció, com a autor preferit de contes curts, a en Pere Calders; i també va recordar dos relats que a ell, personalment, li havien provocat una especial impressió quan va començar a participar a RC: "La Casa Submergida", de l'autora Sílvia Armangué; i "Ashia", de l'autora Mercè Bagaria.
"A un país llunyà va existir fa molts anys una Ovella negra. Fou afusellada. Un segle després, el ramat penedit li va aixecar una estàtua eqüestre que va quedar molt bé al parc. Així, a partir d'aquell dia, cada vegada que apareixien ovelles negres eren ràpidament passades per les armes perquè les futures generacions d'ovelles comunes i corrents poguessin exercitar-se també en l'art de l'escultura".
* * *
"L'ovella negra"
Augusto Monterroso
En Ferran d'Armengol va parlar de la necessitat de la participació dels lectors per acabar de vestir una història, però també va incidir en les eines d'un bon autor per ser capaç de despertar la imaginació dels lectors.
"La fletxa disparada per la ballesta precisa d’en Guillem Tell part en dos la poma que està a punt de caure sobre el cap de Newton. Eva pren una meitat i li ofereix l’altra al seu consort per a alegria de la serp. És així com mai no arriba a formular-se la llei de la gravetat".
* * *
"La poma"
Ana María Shua
En relació a la pregunta que considerava les tres parts fonamentals que construeixen un microrelat com la brevetat, el títol i la temàtica, Mercè Bellfort va afirmar que, per a ella, el títol era l'aspecte més decisiu i va recomanar a l'autor atorgar la justa importància a aquest component d'un bon microrelat.
"Confiança. Cada cop que entrem en un túnel confiem en un enginyer que no coneixem. Quan se’ns demana de confiar en qui sí coneixem, molts cops ens sembla entrar-hi dins d’un túnel".
* * *
De l'obra La sendera del pensament
Ferran Planell
En Carles Ferran va manifestar que, en un microrelat, es pot jugar i fer servir molts recursos, diferenciant, en el cas concret dels aforismes, el sentit més filosòfic ("sentències del pensament") d'aquests últims; afirmació amb la qual, en Ferran Planell (convidat a participar en el debat pel presentador) es va mostrar d'acord.
Ferran Planell
"Aquell home era invisible, però ningú no es va adonar d’això".
* * *
"Sense títol"
Gabriel Jiménez Eman
Violant Barquet es va mostrar d'acord que la dinàmica de la societat actual i la síntesi aplicada a la comunicació humana, a través de les xarxes socials, facilita i afavoreix aquest tipus de creació literària, recordant, però que els microrelats com a construccions literàries han estat lligats a la història de la humanitat, apareixen en tots els temps (Sumèria, Egipte, Xina, Japó...), estenent-se gràcies a la tradició oral de contes i de rondalles durant l'Edat Mitjana i renaixent a mitjans dels anys 60 del segle passat.
"Apostats cadascun en una cantonada del llit el veien cada nit resar i dormir. Un cop van voler mostrar-se’n. El nen es va posar a cridar i la seva mare va tractar de convèncer-lo que els monstres no existien. Ells van abaixar el cap, avergonyits, i van ocultar la seva lletjor rere les seves ales".
* * *
"Àngels"
Espido Freire
L'última ronda de preguntes va acabar amb les intervencions de Mercè Bellfort, explicant la seva experiència amb els diferents "colors", o subtemes del concurs; l'afirmació d'en Carles Ferran, manifestant que "els microrelats no estan renyits amb la lírica", mostrant el seu acord amb l'escriptor Julio Cortàzar, que deia que "no hi ha diferència genètica entre els contes breus i la poesia, tal com l'entenem des de Baudelaire"; la diferenciació de Violant Barquet dels diferents recursos d'autora i d'allò que serveix o no serveix per construir un microrelat; i la proposta d'en Ferran d'Armengol perquè el concurs es pugui "externalitzar" més i no estigui "restringit" únicament als relataires inscrits al portal literari Relats en Català.
En Toni Arencón i Arias els hi va agrair haver acceptat formar part de la taula i "sotmetre's" a les rondes de preguntes, referint que "el procés d’escriure és un procés de continuat aprenentatge i, avui, escoltant-vos, hem après tots una mica més".
A continuació es va iniciar la lectura d'una selecció de les obres finalistes recollides en el volum recopilatori, que es va obrir amb el vídeorelat "Memento Mori", en la veu de Sílvia Cantos, del programa "Històries" emès per Ràdio Argentona i Vilassar Ràdio, com a homenatge als conductors dels programes de ràdio que col·laboren any rere any amb el concurs.
.jpg)
Enllaç al vídeorelat "Memento Mori"
Enriqueta Viladoms, llegint el relat "Com cada matinada"
Mercè Bellfort, llegint el relat "Metàl·lica"
Santi Sala Garcia, llegint el relat "La màquina del temps"
Marta Pèrez i Sierra, llegint el relat "Llum"
Ferran d'Armengol, llegint el relat "Boires límpides"
Aleix de Ferrater, llegint el relat "La capsa"
Carles Ferran, llegint el relat "Setembre"
Ferran Planell, llegint el relat "Sóc un desgraciat".
També va llegir els relats "Cassandra" d'Edgar Cotes i Argelich
i "Amnèsia Primaveral" de Violant Barquet.
Joaquim Valls Arnau, llegint el relat "Danys col·laterals"
Montse Assens, llegint el relat "Roses roges"
Jordi Masó Rahola, llegint el relat "Novel·la negra"
Es va recordar també que en aquesta edició s'han presentat tres-centes obres a les diferents convocatòries mensuals, seleccionant-se un total de 49 relats finalistes de 26 autors i autores diferents, consolidant-se, un any més, com un dels concursos en llengua catalana amb més participació.
I, finalment, va arribar el moment decisiu, el moment de desvelar el secret més ben guardat: les obres premiades en aquesta quarta edició.
ACTA del veredicte del
IV Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Colors"
El jurat extern del Concurs Microrelats ARC a la Ràdio, 2013-2014, convocat sota el tema genèric "Colors", integrat pels escriptors Josep-Ramon Bach, Josep Pastells i Víctor Lorenzo, després de llegir i valorar les obres seleccionades com a finalistes de la present convocatòria, pel jurat intern format per trenta relataires, ha decidit atorgar els següents premis:
1r Premi, al relat:
"Novel·la negra"
autor:
Jordi Masó Rahola
Relat presentat al subtema "Negre: relats de misteri"
2n Premi, al relat:
"Llum"
autora:
Marta Pérez i Sierra
Relat presentat al subtema "Verd: relats eròtics"
3r Premi, al relat:
"La màquina del temps"
autor:
Santi Sala Garcia
Relat presentat al subtema "Groc: relats de ciència-ficció"
Premi Extraordinari,
a l'autor amb més relats finalistes:
a l'autor:
Carles Ferran
Guanyador de la convocatòria
per a dissenyadors i il·lustradors:
a l'artista:
Ramon Navarro Bonet "rnbonet"
Barcelona, 11 d'octubre de 2014
Marta Pérez Sierra - Jordi Masó Rahola - Santi Sala Garcia
Carles Ferran recollint el guardó del Premi Extraordinari
Com ja és costum, l'ARC va agrair la fidelitat i la feina envers l'Associació d'alguns associats. En aquesta ocasió la distinció va recaure en Maria Teresa Galan Buscató, Montserrat Lloret Perxachs, Mercè Bellfort, Marta Pérez i Sierra i Anna Rispau (en nom seu va recollir la distinció Mercè Bellfort).
Maria Teresa Galan Buscató, Montserrat Lloret Perxachs, Carles Ferran i Mercè Bellfort
L'acte es va tancar amb la presentació de la V convocatòria del Concurs, que en aquesta ocasió portarà per tema genèric "El cicle de la vida" (i hagués pogut allargar-se molt més si no hagués estat per la coincidència amb l'horari de tancament de la Biblioteca Sagrada Família. Us imagineu que hagués passat amb mig centenar de relataires lletraferits (i els seus respectius acompanyants) tancats en una biblioteca des del migdia d'un dissabte fins a la seva obertura el dilluns següent? No volem donar idees a cap guionista de cinema, però el tema proporciona molt joc, oi?
Fotografia de família - Premiats i Finalistes
Crònica: Esther Llobet i Díaz
Fotografies: Empar Sáez, Esther Llobet i Díaz
