Diada de Sant Jordi
Associació de Relataires en Català (ARC)

RR33

Diada de Sant Jordi 2013

       Avuid, dimarts 23 d'abril de 2013, l'Associació de Relataires en Català estarà present a Barcelona (a la parada ubicada a la Rambla de Catalunya, núm. 12 -entre la Gran Via i la Plaça de Catalunya-) acosteu-vos i podreu compartir amb nosaltres aquesta jornada de llibres i roses, conèixer les últimes publicacions a cura de l'ARC i dels seus associats i associades -narracions, contes, relats, poesia- i parlar amb autors i autores de totes les edats i gèneres literaris.

Segona oportunitat (Diversos autors) La sendera del pensament (Ferran Planell) Les estrelles (Diversos autors) Basaments catalogats (Glòria Calafell)

La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau de lírica (Toni Arencón i Arias) Paràsits mentals (Sergi G. Oset) Alfa i Omega (Sergi G. Oset) Glops de nit (Montse Assens i Anna Rispau i Falgàs)

Sentiments (Diversos autors) Temps era temps (Diversos autors) Tensant el vers (Diversos autors) Criatures fantàstiques (Diversos autors)

Llibertat (Diversos autors) Secrets (Diversos autors) Barcelona t'estimo (Diversos autors) Garbuix de contes (Diversos autors)

Us hi esperem!

Molt Bona Diada!

RR55

Finalistes del Concurs ARC de Rapsodes 2013
Associació de Relataires en Català

Finalistes del Concurs ARC de Rapsodes 2013

Finalistes del Concurs ARC de Rapsodes 2013


El jurat de la fase prèvia del Concurs ARC de Rapsodes 2013, desprès de les deliberacions necessàries, fa públic el veredicte de les rapsòdies seleccionades que participaran com a finalistes a la Gala Final, prevista el dia 11 de maig del 2013, coincidint amb la Setmana de la Poesia:

FINALISTES:

Rapsoda: Josep Porcar
Amb el poema "Passen".
Autor: Josep Porcar


Rapsoda: Empar Sáez
Amb el poema "Dins un cove".
Autora: Empar Sáez


Rapsoda: Ferran Planell
Amb el poema "Desassossec"
Autor: Ferran Planell


Rapsoda: Soraya Ruíz
Amb el poema "Que tinguem sort"
Autor: Lluís Llach


Rapsoda: Anna Antoñico i Montal
Amb el poema "La vaca cega"
Autor: Joan Maragall


Rapsoda: Alexandra Morera i Fargas
Amb el poema "Oda a la Poesia"
Autora: Alexandra Morera i Fargas


Rapsoda: Joaquim Valls Arnau
Amb el poema "Aquesta remor que se sent"
Autor: Miquel Martí i Pol


Rapsoda: Anna Maria Villalonga
Amb el poema "En blanc i negre"
Autora: Anna Maria Villalonga


Rapsoda: Primitiva López i Pedrosa
Amb el poema "La taronja"
Autora: Primitiva López i Pedrosa


Rapsoda: Montse Assens
Amb el poema "Glops de nit"
Autores: Anna Rispau i Montse Assens


Enhorabona als rapsodes seleccionats!!!
Moltes gràcies a tots els rapsodes participants!!!


'Finalistes del Concurs ARC de Rapsodes 2013''

Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català
Dilluns, 15 d'abril del 2012

«Segona oportunitat»
Diversos autors

Editorial Meteora
Associació de Relataires en Català (ARC)

Segona oportunitat (diversos autors)

Segona oportunitat

Diversos autors

Coedita:
Editorial Meteora
Associació de Relataires en Català (ARC)

ISBN 978-84-92874-71-2 | 232 pàg | 13,5 x 20cm | Rústica

Autors:
Jordi Masó Rahola · Ferran d'Armengol · Toni Arencón i Arias
Anna Maria Villalonga · Antònia Puiggrós · Ferran Planell
Mercè Bagaria · Miquel Santaeulàlia · Joan Carles Franquet
M. Alba Tort · Mercè Bellfort · Lluís Servé
Enric Emo · M. Montserrat Medalla · Carles Fernández
J. Miquel Simón · Montserrat Lloret · Liudmila Liutsko
Jaume Joan Pàmies · Xavier Marcet · Glòria Calafell
Josep M. Repullés · Jordi Terris · Joan Estruch

Pròleg:
Blanca Busquets

Imatge de la coberta:
Empar Sáez

Disseny de la coberta:
M. Jesús Royo


Pròleg

TOTS ENS MEREIXEM UNA SEGONA OPORTUNITAT. Aquesta frase, que fem servir gairebé com a tòpic, ens l'hauríem de prendre més seriosament: d'una banda, hauríem de saber aprofitar les segones oportunitats que ens dóna la vida o que ens donen les persones que ens envolten; de l'altra, hauríem de ser prou generosos per donar segones oportunitats als que ens les demanen. Tot i que cap de les dues coses és fàcil.

     En moltes ocasions, no sabem aprofitar una segona oportunitat. L'home és l'únic animal que s'entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra i, realment, això que diem en sentit figurat, acostuma a passar en el sentit més real de l'expressió. A l'hora de la veritat, després de tant desitjar poder-hi tornar, de recomençar des de zero, acostumem a caure en el mateix parany on vam caure la vegada anterior. Els humans som així. Qui no ha sentit a parlar del lladre que ha jurat deixar de robar, de l'alcohòlic que ha promès deixar de beure, de la dona, o de l'home, que s'ha compromès amb la seva parella a deixar de gastar tots els diners que guanya en el bingo o a les màquines escurabutxaques del bar de sota casa? I quina acostuma a ser la segona part d'aquestes històries? Doncs la segona oportunitat de la major part d'aquestes històries es llença per la finestra com is no tingués cap valor. Així de senzill.

     En aquests exemples que us posava, però, potser és que la segona oportunitat no l'hem tinguda com l'havíem de tenir: no es pot pretendre que el lladre deixi de robar si no succeeix alguna cosa que li faci veure la vida d'una altra manera o que doni de menjar als seus fills, en cas que fos per això el seu robatori. Ídem amb tots els altres exemples que us posava. I en això hi hem de col·laborar tots: els que necessitem tornar-hi i els que hem estat víctimes d'una segona oportunitat malgastada per una altra persona.

     Més enllà, però, d'aquests exemples que podríem anomenar «patològics» o exagerats per al comú dels mortals, hi ha, a la vida de cada dia, mil exemples de segones oportunitats que és cert que de vegades desaprofitem, però que sovint també ens serveixen per reaccionar i fer bé una cosa que a la primera ens ha sortit malament. I segur que tu, lector, com jo, que estic escrivint aquestes ratlles, algun dia hem deixat fugir per segona vegada un àngel que se'ns posava al davant del nas. Si algú pensa encara que els àngels són éssers intangibles d'ales blanques, que reaccioni perquè no és així; els àngels, moltes vegades, es disfressen de segones oportunitats: pensem en la feina o en els estudis, pensem en allò que no vam saber fer bé i que, la segona vegada, sí que ens ha sortit com calia. I ara, posant-nos a l'altra banda, pensem que no naixem ensenyats i que, per tant, aquells que tenim sota la nostra responsabilitat, necessiten més aviat la possibilitat d'un segon intent després que nosaltres els haguem indicat què han de fer exactament, i no després de crits o d'escarnis que només porten a empetitir l'ànim de qui intenta fer bé les coses: entre la intransigència i la ingenuïtat hi ha la sensibilitat.

     Pensem també en els pares que renyen un fill per una cosa que no ha fet. Quantes vegades ens passa, això? Quantes vegades s'ha endut els crits aquell que no els mereixia? Realment, quan ens n'adonem, hauríem de tenir permís per rectificar, per començar des de zero i atribuir el càstig o els renys a qui els mereix. I a l'inrevés? Pensem en el fill que ha ferit els pares i se'n penedeix...

     Pensem també en el mestre que s'ha excedit, en l'alumne que no ha estudiat... En l'amic que ha deixat anar un secret que nosaltres li vam confessar en veu baixa i prèvia promesa de no explicar-lo a ningú. Com costa, de perdonar, això...! I com costa de permetre una segona oportunitat a aquest amic que ens demana cent vegades perdó i ens concedeix que es va equivocar...

     Anem més enllà: pensem en aquell o aquella que no vam saber estimar, que tractàvem d'acompanyant i prou, que no apreciàvem realment, que teníem per no-res... Aquell o aquella que un dia, de sobte, vam veure reaccionar i treure'ns de casa o fer-nos fora de la seva vida. I llavors ens vam adonar de què havíem tingut, de què havíem perdut. I vam intentar tornar i no ens va obrir la porta. O a l'inrevés, no la vam obrir nosaltres, sords a les súpliques i a les peticions desesperades de perdó, i d'un segon intent. No generalitzo, perquè cada exemple és un món i hi ha moments en què, pel bé de tothom, més val deixar la porta tancada, és ben cert; però alguns cops, hem de reconèixer que la nostra intransigència no és pel bé de ningú, sinó només perquè ens han ferit la primera vegada i no ho volem tornar a intentar, i punt.

     D'exemples n'hi ha tants... I, mireu què us dic, fins i tot la Renfe mereix una segona oportunitat (que ja seria hora que aprofités!). Però aquí hi ha un exemple ben especial que et voldria dedicar especialment a tu, lector, que ara llegeixes aquestes ratlles: la segona oportunitat que mereixen els llibres, aquells que ens sembla que no són res perquè els vam intentar llegir en un moment de mal humor o perquè no ens vam molestar ni a provar de llegir-los, i, tan bon punt ens els van regalar, els vam posar en un prestatge perquè fessin bonic i prou. L'habitació dels mals endreços de la vida de cadascun de nosaltres és plena de llibres menystinguts, que cada nit, quan ningú no els veu, es fan tips de plorar. Perquè els llibres també deixen anar llàgrimes amargues, llàgrimes que només podem eixugar nosaltres absorbint-ne el contingut, i, en conseqüència, gaudint-ne. La seva segona oportunitat també és la nostra de descobrir un món que no hauríem dit mai que existís. Una segona oportunitat donada a un llibre representa sovint un descobriment inesperat, una sensació d'emplenar-nos d'una substància que no té equivalent, que ens omple el cervell i el cor, i que no se n'anirà mai més; una substància que ens provoca una inigualable sensació de benestar. Perquè en els llibres també hi ha àngels. És cert que, de vegades, ja ho fem així, ja llegim el que hem de llegir, i un llibre, pel que sigui, no ens toca la fibra sensible que ens ha de tocar: hi ha llibres per a uns i hi ha llibres per als altres, i no ens han pas d'agradar tots perquè per això som diferents i tenim gustos diferents. Però sí que és cert que la major part de les vegades som nosaltres els que no ens acostem un altre cop al gran oblidat que hem deixat en un racó. I, a dintre d'aquell gran oblidat, hi ha paraules molt vulnerables, plenes de tristesa perquè no han arribat allà on havien d'arribar.

     Tornant a la idea general de no deixar perdre les segones oportunitats, sense ser ingenus, sempre amb un punt d'alerta que no hem de perdre, ep, ni amb el nostre propi pare, aparquem la intransigència amb els altres i disposem-nos a tornar-hi, sense vergonyes ni escarafalls, amb tot el que no ens ha sortit del tot bé. Les coses, com les relacions, s'aprenen fent-les, desfent-les i tornant-les a fer. Això és del que deixen constància els relats en aquest llibre. Prenem-ne bona nota.

Blanca Busquets
Escriptora i periodista
Creadora de l'espai «La segona oportunitat»
del magazine El Suplement de Catalunya Ràdio


Crònica de l'acte de presentació de Segona oportunitat

Per: Mercè Bellfort
Fotografies: Empar Sáez

     A dia tretze d'abril de 2013, una data per creuar els dits, a la sala d'actes de la Biblioteca Sagrada Família i davant un públic força nombrós s'ha presentat el llibre Segona oportunitat. La part inicial, més formal, ha estat a càrrec d'en Sergi G. Oset, el qual s'ha referit detallada i seriosament —com no podia ser d'una altra manera— a totes les persones que han fet possible que avui tinguéssim aquest esplèndid llibre a les nostres mans. Un llibre molt interessant, de diversos autors associats d'ARC, que faria les delícies del mateix cavaller Jordi si no fos perquè bona part de les ensenyances relatades el posarien entre l'espasa i la paret a l'hora de reconsiderar el fet de donar una segona oportunitat al malvat drac.

Sergi G. Oset

     Tot seguit s'ha fet una brillant representació-escenificació inspirada en alguns personatges de les històries que configuren el llibre.

Georgina Sáez

     Hem viscut des de l'aforament aquesta petita-gran obra teatral escrita per la Mercè Bagaria i interpretada per ella mateixa, la Montserrat Medalla (unes sòcies molt especials que treballen en una agència de segones oportunitats on tots els clients queden més que satisfets amb l'eficiència dels seus serveis) i en Ferran d'Armengol (un barman-darkman d'un bar veí que disposa de la saviesa de saber escoltar i adreçar els clients que li demanen ajut a l'agència esmentada per resoldre'ls qualsevol problema) conjuntament amb els actors i actrius professionals Georgina Sáez, Marina Buisan, Núria Vilahur i Guerau Martínez. Hem gaudit molt. Moltíssim! Des del primer moment de la posada en escena els actors ens han robat el cor i ens han fet riure de valent amb les seves divertides interpretacions. L'enhorabona, companys, per regalar-nos una llarga estona de bon entreteniment.

Representació de 'segona oportunitat'

     En acabada l'obra, en Ferran d'Armengol ha estat l'encarregat d'informar-nos sobre l'organització de la paradeta que l'ARC muntarà per la diada de Sant Jordi.

     L'acte l'han tancat la presidenta i la vicepresidenta de l'ARC, Montserrat Medalla i Mercè Bagaria, que han parlat dels projectes que es duran a terme ben aviat, entre els quals podem destacar: la presentació, el proper onze de maig, del llibre L'estimem perquè és la nostra!; la Gala Final, el mateix dia i durant el mateix acte, dels Concurs de Rapsodes; i dels concursos convocats en relació a l'any Espriu (pensat per col·laborar amb la propera edició de la Marató de TV3) o el de contes infantils on l'aigua ha de ser l'element rellevant, el protagonista per tot el valor que cal atorgar-li en la vida del nostre planeta.

Mercè Bagaria i M. Montserrat Medalla

     No voldria acabar aquesta crònica sense fer un esment al reconeixement que des de l'ARC s'ha fet a la feina desinteressada i portada amb gran il·lusió per part dels nostres companys Montse Assens, Ferran d'Armengol i Anna Mª Villalonga, els quals s'han emportat cap a casa un preciós obsequi primaveral (una planteta amb una preciosa flor que mai no es marcirà) i uns aplaudiments ben sonors per part de tots els presents, relataires, amics i parents.

     Finalment, no ha pogut faltar la tradicional fotografia de grup dels autors i autores presents a la sala i la signatura i dedicatòries dels llibres.

Autors i autores de 'Segona oportunitat'

     En fi, tantes satisfaccions i tantes alegries s'havien de celebrar també fora de la biblioteca. I així ha estat com tots els relataires que hem pogut hem anat tot passejant pels carrers assolellats, primaverals cap a un restaurant a tocar de La Sagrada Família. Allà hem gaudit d'un bon àpat i d'unes converses ben agradables que han estat la millor cloenda d'una diada que sempre recordarem com entranyable.

     La família relataire no crec pas que sigui sagrada però sí, després de tantes trobades i feines ben fetes i projectes engrescadors, podríem dir que està definitivament consagrada.

     I que per molts anys així sigui, relataires!


Crònica: Mercè Bellfort
Fotografies: Empar Sáez


'Segona oportunitat (diversos autors)'
"Segona oportunitat"
Diversos autors
Editorial Meteora - Associació de Relataires en Català (ARC)



«Glòria Calafell presenta Basaments Catalogats»
Finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna
Per: Empar Sáez i Mercè Bagaria
Fotografies: Ferran d'Armengol

Glòria Calafell

Glòria Calafell presenta Basaments Catalogats
Finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna


Per: Empar Sáez i Mercè Bagaria
Fotografies: Ferran d'Armengol


Quotidianitat i solidesa a Basaments catalogats

     La presentació del poemari de la Glòria Calafell, a càrrec d'Empar Sáez, va tenir lloc el passat dia 3 d'abril als Espais Alchemika, de la Biblioteca del Camp de l'Arpa, i seu des d'ara de l'associació Poesia Viva. Durant l'acte vaig anar prenent un munt de notes amb l'objectiu de fer una crònica, però un cop acabat me'n vaig anar directe a l'Empar per demanar-li el text que havia fet servir per presentar la Glòria. Les paraules de l'Empar són una anàlisi tan minuciosa i acurada de l'obra de la Glòria que paga la pena reproduir-les. Heus aquí:

     «Voldria agrair a la Glòria que pensés en mi per fer la primera presentació del seu poemari. És un honor perquè és una poeta a la qual admiro moltíssim i, des de fa uns anys, segueixo en el seu recorregut literari. La Glòria i jo ens vam conèixer personalment en una de les trobades de relataires en un recital a Vilassar de Dalt el 2009, i a partir d'aquí ens hem anat trobant a diverses presentacions de llibres i altres activitats literàries promogudes per l'ARC i hem coincidit en iniciatives literàries tan interessants com la revista digital Lo Càntich.

     M'agradaria fer un resum de la trajectòria de la Glòria com escriptora. Glòria Calafell és filòloga i poeta. Ha treballat de professora de secundària i batxillerat fins a la seva jubilació, el 2008. A banda de tenir poemes esparsos i reculls poètics publicats en diferents llibres col·lectius, revistes de literatura i poesia, ha publicat tres poemaris: La semàntica del temps el 2008; No.m fall recort del temps, que va ser Premi de Poesia Ciutat de Vila-Real el 2009 i el llibre que avui presentem, Basaments catalogats, que ha merescut ser finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna l'any 2011. Té altres reconeixements per reculls poètics i poemes entre els que destacaria el primer premi Jalpí i Julià de Sant Celoni el 2006 i el primer premi en la XX edició del Premi Miquel Martí i Pol el 2009.

Glòria Calafell i Empar Sáez

Trajectòria sòlida

     Basaments Catalogats és el seu tercer llibre publicat. És, per tant, una autora amb una trajectòria sòlida, un gran domini del llenguatge poètic, un estil molt definit, madur, que segueix una línia personal que ja havia encetat en els altres llibres. Es podria dir que aquest llibre és la continuació dels altres, però no com s'entén en narrativa, evidentment, sinó que en aquest llibre persisteix en el seu diàleg profund i coherent, incideix de nou en els temes més significatius de la seva obra: el pas del temps, la mort, l'oblit, el desig, l'amor, els somnis, el mateix fet d'escriure..., que són els grans temes de la poesia, però posant-hi l'encís d'una veu pròpia, intensa i rotunda i en certa manera intemporal.

L'amor té la solidesa de la pedra

     El poemari s'inicia amb uns versos de Philip Larking que travessen tota la primera part del llibre. La Glòria ha sabut travar en aquests poemes el sentiment extraordinari que, com ens diu en Larking, encara que ho ignorem, l'amor ens sobreviu i té una solidesa de pedra. M'ha agradat especialment la forma que li ha donat a aquesta primera part: cada poema, com podeu veure, va seguit d'un epíleg final, a la base; aquests versos per mi representen la matèria sòlida de les vivències prèvies, allò que perviu en el temps, i de fet són aquests pocs versos finals, per mi, els més colpidors i perdurables en la memòria.

     La Glòria, en aquests poemes, ha treballat la limitació espacial, la concisió, la simbologia de la pedra: la solidesa i la resistència. Aquesta concreció redunda en benefici d'una gran intensitat poètica. Els basaments, als quals es fa referència en el títol, és el suport que sustenta i vertebra cada poema i, a la vegada, és la columna estructural d'aquets poemari extraordinari.

Meditació sobre el pas del temps

     I ja entrant en segona part del llibre, aquesta transcorre pel camí de la quotidianitat: a partir de l'esdevenir diari la Glòria en fa un salt poètic; el títol de cada poema es correspon amb l'infinitiu d'un verb, ressaltant així la força del viure, la vessant més prosaica d'on sorgeixen els bocins de poesia. Que s'iniciï amb un fragment de les Odes d'Horaci, concretament del segon llibre, ens posa de manifest aquesta reflexió i la meditació sobre les pròpies vivències, sobre el pas del temps. Hi constato també, en els seus versos, la virtut de la moderació i de la temprança com l'eix que travessa una vida, tot i que les reflexions que hi trobem siguin punyents.

     Voldria destacar que la Glòria parteix del seu món immediat, a voltes és més visible en algun dels seus poemes, i que no defuig de parlar d'objectes i situacions molt actuals, així el resultat és una poesia pròxima, però tanmateix despullada de retòrica; els hi treu tot el que no és essencial i es queda amb el cor bategant del poema.

     I finalment, la darrera part del llibre, encetada amb un fragment de Francesc Parcerisas, gira al voltant de l'oblit, quan els records se'ns escapen..., de les pèrdues que patim en el nostre trajecte vital que a voltes ens deixen una empremta molt dolorosa.»

«La poesia es vida»

     La intervenció de la Glòria va començar amb una declaració de principis: «La poesia és vida» i ho va recalcar dues o tres vegades perquè ningú en tingués cap dubte, si més no és aquesta la percepció que en té ella. També va afegir que en un poema no li importa el recompte sil·làbic ni la rima, va assegurar que a un poeta no li cal ser ni periodista ni novel·lista, el que li calen són sentiments. La seva, proclama, és una poesia viscuda, que precisa d'una realitat prèvia per ser modelada i expressada, que escriure li serveix com a catarsi, per lliurar-se dels dimonis que, com a tots els humans, ens neguitegen.

     Els dimonis de la Glòria van portar cua, com acostumen a fer tots els dimonis, però van ser motiu de conversa amb el públic assistent i va ser llavors quan es va produir una de les anècdotes més entranyables de tota la vetllada.

Rosa Galceran

     Rosa Galceran, la il·lustradora de la col·lecció de historietes Azucena (jo n'havia llegit moltíssimes de petita, exactament com ho havia fet la Glòria i molts dels assistents) era a la sala i va encetar un diàleg amb l'autora. Rosa Galceran corroborà les paraules de la Glòria tot dient que per a ella dibuixar era vida i poesia alhora, que dibuixava amb dues criatures assegudes a la falda i que això resultava dur però també molt reconfortant.

Azucena

     La Glòria, a petició del públic, es va engrescar a llegir tot un seguit de poemes. Aquí es va produir un altre moment de gran emoció quan va llegir el poema que ha dedicat al seu marit, al company de tota una vida.

     Va acabar dient que ja treballa en un nou poemari amb les pertinences com a tema central.

«Poemes llegits a la presentació:»

De la primera part:

L'olor a herba primera
em retorna terra endins,
on poques vegades hi he anat,
i des dels cims més alts,
que sempre són blancs,
recordo haver pensat
en l'alçada del món i dels anys;
en la mesura de la casa nua;
en la immensitat del mar
com uns llençols silenciats
i en tot tu... fet cant de sirena.
Sóc, llavors, en el punt més sublim
de la conformitat.

IX
Tot era clos. El soroll de l'aigua i el ventall de l'aire
eren fora i tu, tu sota la pedra blanca
t'has endut el so del món.


oO0Oo

De la segona part:

Adonar-se

Des del pòster,
la noia del bikini blanc somriu.
Al carrer, amb l'abric acotxat
i la neu als peus;
t'adones que la publicitat
no t'enganya, et mostra
el sol que tornarà a lluir

i el cos que tu mai has tingut.

oO0Oo

Novetat editorial:
«La sendera del pensament»
Ferran Planell i Clofent

La sendera del pensament (Ferran Planell i Clofent)

La sendera del pensament

Ferran Planell i Clofent

[ Adquirir ]


La sendera del pensament

Ferran Planell i Clofent

Col·lecció Camí del Sorral - Número 7
Lo Càntich - ARC
Abril, 2013

Pàgines: 82 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 07>

Pròleg:
Elisenda Sala i Ponsa

Il·lustracions de coberta i interiors:
Ferran Planell i Clofent
Montse Assens


Pròleg

          No hi ha cap dubte que l'amic Ferran utilitza els aforismes, per explicar-se la vida, la seva i la dels altres, però, crec, sense cap intenció didàctica, sinó, més aviat, per tranquil·litzar el seu esperit.

          Sap dir-nos molt amb poques paraules, suggerint-nos la seva concepció ètica o moral pouada de l'experiència.

          En una època en què la gent twitteja per a no dir rés, reconforta trobar aquests fragments rics de contingut.

          Ferran Planell ens porta a reflexionar sobre la profunda realitat de la vida a través d'una lògica discursiva.

Elisenda Sala i Ponsa


Ferran Planell i Clofent (nascut el 1959 a Barcelona) tot i que professionalment es dedica a l'assessorament d'empreses, sempre s'ha interessat pel món artístic. Música, Escriptura i Fotografia són fidels companyes de viatge en el moment de gaudir del seu temps lliure.

Un garbuix de les tres és el seu ideal. Encara que conjuntar-les totes, com vam poder gaudir a la segona edició dels Poemes Il·lustrats, és quelcom que s'ha donat en poques ocasions.

De petit va estudiar música, però, segons ell mateix explica, no va aconseguir aprendre'n prou. D'escriure i fotografiar diu no haver-ne estudiat mai i que és l'edat el que l'ha desinhibit el suficient per a gosar a expressar-se en totes elles.

En fotografia és membre de la FCF, la FIAP, la CEF, i de l'Associació d'Artistes de Premià de Dalt.

Té fotografies publicades a la revista Catarsi, a la revista Lo Càntich (portada del número 14, Símil, 2012) i al blog de fotografia, "Duo Toscana": fotosduotoscana.blogspot.com

Ha obtingut el 1r premi de fotografia del concurs fotogràfic "El fet Geganter 2008", el 2n premi de fotografia del "I Concurs fotogràfic del Parc de la Serralada Litoral 2008" i l'Accèssit de fotografia del "VI Premi Memorial Pere Farran 2008".

En l'àmbit literari, escriu aforismes en el seu bloc "el pensador", somiejant.blogspot.com i relats i poesia a "relatsencatala.cat" des del 2005.

Col·labora mensualment escrivint un article d'opinió en el "Tribuna Maresme".

Obra col·lectiva editada:
Narrativa: Relats en català 2.0 (La quadriga). Barcelona, t'estimo, Temps era temps, Segona oportunitat (Meteora).
Contes infantils: Garbuix de contes, Criatures fantàstiques, Les Estrelles (Meteora).
Poesia: Tensant el vers, Llibertat (Meteora), Poemes per a la Marató (La Comarcal), L'estimem perquè és la nostra! (ARC-Lo Càntich).

Ha obtingut dos anys consecutius el Premi de poesia del Pla de Santa Maria, i el Premi de narrativa de la Bisbal del Penedès.

Com a rapsode, ha estat guardonat amb el 2n premi del Concurs ARC de Rapsodes 2012.

És membre de l'Associació de Relataires en Català (ARC).


'La sendera del pensament (Ferran Planell i Clofent)'
"La sendera del pensament"
Ferran Planell i Clofent


Novetat editorial:
«Lírica Galaicoportuguesa Medieval»
Xavier Sierra Valentí

Lírica Galaicoportuguesa Medieval (Xavier Sierra Valentí)

Lírica Galaicoportuguesa Medieval

Xavier Sierra Valentí

[ Adquirir en paper / Descarregar en ebook-pdf ]


Lírica Galaicoportuguesa Medieval

Xavier Sierra Valentí

Col·lecció Camí del Sorral - Número 5
Lo Càntich - ARC
Abril, 2013

Pàgines: 174 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 05>

Fotografies:
Xavier Sierra Valentí


          Xavier Sierra Valentí (Girona, 1952) és Doctor en Medicina, dermatòleg i Llicenciat en Humanitats.

          Ha publicat diversos llibres d'història de la Medicina (Historia de la dermatologia, Mra, 1994; Dermis i cronos: la dermatología en la historia, Planeta De Agostini, 1995; Historia de las enfermedades cutáneas producidas por hongos, MRA, 1997; La vida quotidiana a l'Edat Mitjana a través de l'Art Gòtic, Vicens-Vives, 2000; Historia de las micosis cutáneas, MRA, 2004). En el terreny lingüístic va ser un dels autors del Vocabulari Mèdic (1974). En història medieval ha col·laborat en publicacions del MNAC.

          Premi Roel de l'Institut Mèdic Valencià sobre Aspectes mèdics a la València del s. XV, reflectits a l'Espill de Jaume Roig (2001). Ha impartit conferències a mitja dotzena de països, entre les quals destaquen algunes sobre temàtica artística i literària del món antic i medieval, així com una conferència sobre Arnau de Vilanova a la Universitat de Montpellier (2003).

          Coordinador del fòrum Roma a la UOC (2005-2009). Ha seleccionat, comentat, traduït i publicat dues antologies de textos poètics (Poesía a flor de piel, MRA, 1996 i 1997).

          Ha traduït, al català, poemes de l'escriptor gallec Celso Emilio Ferreiro; i cantigues medievals galaicoportugueses al disc de Xurxo Romaní & Koichi Tanehashi: Escarnho e maldizer (2009).

          En Lírica Galaicoportuguesa Medieval ens ofereix una acurada selecció de 40 cantigues medievals traduïdes al català, on recull cantigues de tema religiós, cantigues d'amor, cantigues d'amic i cantigues d'escarni i maleir, precedides per una introducció on descriu diversos aspectes lingüístics, històrics i culturals relacionats amb la lírica galaicoportuguesa medieval.


'Lírica Galaicoportuguesa Medieval (Xavier Sierra Valentí)'
"Lírica Galaicoportuguesa Medieval"
Xavier Sierra Valentí


Presentació del llibre:
'Segona oportunitat'
(Diveros autors)
Editorial Meteora - Associació de Relataires

Segona oportunitat (diversos autors)

Presentació del llibre:
'Segona oportunitat'

Editorial Meteora - Associació de Relataires en Català


Ens plau convidar-vos a la presentació del llibre de relats:

Segona oportunitat
(Diversos autors)

A càrrec de Sergi G. Oset
amb la intervenció de M. Montserrat Medalla, Mercè Bagaria, Núria Claverol i Català,
Ferran d'Armengol i la col·laboració especial de Georgina Sáez, Marina Buisan,
Núria Vilahur i Guerau Martínez.

Us esperem el dissabte 13 d'abril de 2013, a les 12 del matí,
a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona).

Invitació presentació 'Segona oportunitat'


Relats finalistes del Concurs
ARC de Microrelats a la Ràdio 2012-2013
Març 2013: «Enveja»
Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Microrelats

Relats finalistes del Concurs
ARC de Microrelats a la Ràdio 2012-2013
Març: «Enveja»


El jurat d'autors i autores del Concurs
ARC de Microrelats a la Ràdio 2012-2013 "Pecats capitals (7+1)",
desprès de les deliberacions necessàries, fa públic el veredicte de les obres
seleccionades corresponents al subtema: "Enveja":

Relats seleccionats

Títol - Autor/a o Nick

It’s a Wonderful Life (distorsionant Frank Capra) - Sergi G. Oset

Del desig i del desgrat - Ferran d'Armengol "L'Home Fosc"

El comiat de la primavera - "Pit-roig"

Hope - Mercè Bagaria "Frèdia"

El cercle viciós - Mercè Bellfort


Enhorabona als autors i autores seleccionats.
Moltes gràcies a tots els participants.


Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català
Dimarts, 2 d'abril del 2013


Bases del Concurs i relats finalistes