PARADETA SANT JORDI 2023 DE L'ASSOCIACIÓ DE RELATAIRES EN CATALÀ

 Benvolguts i benvolgudes Relataires,

Aquest 2023 tornarem a muntar la paradeta de Sant Jordi.

Important: no estarem en el mateix lloc que altres anys, sinó a la plaça Reial, com podeu observar en el mapa de sota on marquem la ubicació de la parada de l’ARC (la número 26).

Recordeu que hi podreu adquirir qualsevol dels llibres de l’ARC, així com també dels autors relataires que us animeu a ser-hi presents.

Si voleu portar-hi exemplars de les vostres obres, tingueu en compte les consignes següents:

• Com a màxim, es poden portar dos o tres llibres diferents per autor.
• De cada llibre, cal especificar quants exemplars es deixen a la parada i el preu de venda al públic. Important: l’import que s’indiqui ha de ser ja el preu definitiu i, per facilitar la gestió, cal que estigui arrodonit a unitats d’euro (per exemple: 13,50 s’ha d’augmentar a 14 o reduir a 13, segons decideixi l’autor, però cal evitar els cèntims d’euro).
• Cada autor és responsable de portar els seus llibres a la parada i de passar-los a recollir. La parada es començarà a muntar a les vuit del matí, i cal recollir els llibres com a molt tard a les vuit del vespre.
• Si a més a més de portar els seus llibres a la parada de l’ARC algun autor s’ofereix a signar-los, cal que comuniqui la seva disponibilitat horària per correu electrònic a associacio.relataires@gmail.com. A l’assumpte del correu, ha de fer-hi constar “Signatura parada ARC” i el seu nom complet o àlies. En el cos del missatge, ha d’especificar el títol del llibre o dels llibres dels quals sigui autor i també l’horari que proposa per ser present a la parada i signar els llibres. Convé enviar aquest correu com a molt tard el dijous 20 d'abril per a poder fer un llistat i enviar-lo a tots els associats.
• L’Associació de Relataires no es fa responsable ni dels incompliments dels autors ni de les contingències que no siguin inequívocament atribuïbles a l’associació. Qualsevol circumstància imprevista serà decidida o resolta, in situ, per les persones responsables de l’organització de la parada.

Moltes gràcies!

 

Us hi esperem!!! Bon Sant Jordi!

ASSOCIACIÓ DE RELATAIRES EN CATALÀ 

FEBRER - EL MIRALL - XIII CONCURS ARC DE MICRORELATS

 

El tema d'aquest mes de febrer és #ElMirall, dins del genèric de la #SORT Volem veure reflectides històries sobre miralls i la sort, la bona i la no tan bona…

2000 caràcters espais inclosos, el títol no el comptem, però no t'oblidis de posar-lo!

De l'1 al 20 de cada mes, fins al maig.

Cada mes un tema dins d'un curs literari, de novembre a maig.
A partir del dia 1 de cada mes fins al 20 a mitjanit.

PARTICIPA! BASES AQUÍ 👇
Associació de Relataires en Català (ARC): Bases XIII Concurs ARC de Microrelats «LA SORT» Associació de Relataires en Català (associaciorelataires.blogspot.com)

GENER - L'AMULET - XIII CONCURS ARC DE MICRORELATS

 

GENER - L'AMULET - XIII CONCURS ARC DE MICRORELATS

Continuem amb la sort!! #XIIICONCURSARCDEMICRORELATS #LASORT #L'AMULET

El tema aquest gener de la #SORT ens ha de dur  a esbrinar què ens amaguen els amulets, què ens podem oferir?

2000 caràcters espais inclosos, el títol no el comptem, però no t'oblidis de posar-lo!. 

De l'1 al 20 de cada mes, fins al maig. 

Cada mes un tema dins d'un curs literari, de novembre a maig.

A partir del dia 1 de cada mes fins al 20 amitja nit.

PARTICIPA! BASES AQUÍ 👇

http://associaciorelataires.blogspot.com/2022/10/bases-xiii-concurs-arc-de-microrelats.html

LLIURAMENT PREMIS XII CONCURS ARC DE MICRORELATS - CRÒNICA FOTOGRÀFICA

 

LLIURAMENT PREMIS XII CONCURS ARC DE MICRORELATS - CRÒNICA FOTOGRÀFICA

Aquest dissabte 22 d'octubre ens hem reunit per celebrar la festa del microrelat en Català, i on lliurem els premis del concurs de l'any anterior, en aquest cas tocava entregar els premis del XII Concurs ARC de microrelats «La colla».

No ens calen paraules, en aquest cas, no ens cal deixar cap relat per explicar com va anar la festa, perquè va anar com sempre, amb una comunió de lletraferits que gaudeixen escrivint relats de proximitat, de quilòmetre zero. I com va dir el nostre president en la seva curta intervenció, relats escrits en la nostra llengua, una «llengua viva» que reclama ser llegida, i escoltada.

Xaleu les imatges.

Els guanyadors, Josep Raventós, tercer premi, Anna Marcet, primer premi i E.Viladoms, segon premi.

Els relataires Mansuba i Peter Egerman es van endur ex-aequo el premi als relataires amb més relats finalistes, que també té el seu mèrit i per això ho valorem amb el seu premi, en aquest cas no econòmic. Ells són en Daniel Asin i el Josep Maria Arnau.

La nostra Elisenda Sala, patrona de la col·lecció literària que aixopluga el recull, amb el seu etern bon humor i simpatia, felicita el company i amic Josep Maria Arnau qui aquest any, a més a més, ha sigut l'encarregat d'escriure'ns el pròleg del recull. Per cert, un pròleg que no podeu deixar de llegir, no feu com sempre!

El nostre president fent la seva tradicional xerrada de benvinguda a tots els presents, i recordant-nos que el «Català és llengua viva».

Poc se'n parla del Guri, ànima-mater de la jornada i qui s'encarrega de gairebé tot allò que passa en aquest matí. Aquí el tenim presentant-nos al Marc Capdevila.

Marc Capdevila ens parla del seu recull de relats «L'univers no està gaire per històries»

Una imatge de la sala amb el públic atent.

El conductor del concurs, Ferran d'Armengol, fent-nos memòria de la relataire «brins», que aquest any passat ens va deixar, i donant peu a la nova temporada del concurs, el número 13, i que durà com a tema principal «La sort».

La nostra secretària, Laura Ropero, fent lectura del veredicte dels jurats.

Anna Marcet en el moment de llegir el seu relat guanyador, «El sostre del món»

Va tancar la jornada Carles Belda, que va llegir-nos alguns microrelats acompanyat pel seu acordió diatònic.

I com ja sabem,després de les emocions literàries, no hi ha res com les emocions culinàries, i així és com cal acabar tota trobada relataire, amb una bona taula i una distesa conversa entre amics vells i nous. I fins a l'any vinent, si tot va bé.

PARADETA DE L'ARC - SANT JORDI 2022 - SEGONA PART

Falta poc per la diada de Sant Jordi, i us volem recordar quatre dades que us calen per si us abelleix visitar-nos. Hi serem de 9 hores a 20 hores (hi serem abans i plegarem més tard).

Avui compartim dues imatges on podreu veure horaris de signatures d'alguns dels autors de l'Associació de Relataires en Català (ARC) que seran a la parada durant la jornada del 23 d'abril.

 RECORDEU!!

·        NO estarem al mateix lloc que els altres anys.

Aquest any ens han traslladat a l’ARC DE TRIOMF al Passeig Lluís Companys

·        Hi podreu adquirir qualsevol dels llibres de l’ARC

·        I també dels autors relataires.

• Us enviem un arxiu amb els llibres que hi podreu trobar i els horaris de signatures dels autors

Moltes gràcies!

Us hi esperem!!!

Les imatges promeses:

Cobertes d'algunes de les publicacions dels nostres associats, que podreu trobar a la paradeta.

Posem a banda els autors i els horaris, on potser es veu una mica millor que no a la imatge anterior. I amb el mapa per localitzar-nos bé.

AVÍS

Els horaris poden patir alguna modificació, informeu-vos amb l'autor per a qualsevol dubte.

RECORDEU!!!!

Som a Passeig de Lluís Companys (Arc de Triomf) parades 56-58 (Pujant a mà dreta)

Associació de Relataires en Català (ARC)

Abril 2022

MIQUEL SIMON PLAZAS GUANYA L'XI CONCURS ARC DE MICRORELATS - Crònica d'una festa

Ja tenim els tres guanyadors de l’onzena edició del Concurs ARC de microrelats, i ens hem reunit a la Biblioteca Esteve Paluzie "La Microbiblioteca" de Barberà del Vallès per fer-los entrega dels guardons.

Però la festa no ha sigut tan sols dels relataires finalistes, la V Jornada ARC del microrelat en Català ens ha dut a un relataire, el Siset Devesa també conegut com a Josep M. Sansalvador que presentava el seu primer llibre De res, massa, editat per Tèmenos, i que ha estat acompanyat pel també relataire Vladímir, el Jordi Masó. Ambdós han mantingut una distesa xerrada.

Acabada la presentació, la també relataire xantalam, juntament amb dues intèrprets musicals; la Noemí Martínez Adell (tiorba), i la Mercè López Gausa (flautes de bec), han ofert un recital literari musical, on l'Empar Sáez ens ha llegit un seguit de microrelats de diversos autors. Ha obert el recital amb un microrelat de l’enyorat i estimat Josep-Ramon Bach (1946-2020), seguit amb relats de Jordi Masó i Josep M. Sansalvador, de Josep Maria Arnau, segon premi d'enguany, Carles Castell Puig, guanyador de l'últim premi de la Microbiblioteca, un relat de la nostra relataire Montseblanc, un altre relat d'Oriol Garcia Molsosa, un dels finalistes de la Microbiblioteca, i dos microrelats de Ferran d'Armengol. El recital s'ha tancat amb el microrelat "M" del llibre El ventríloc tartamut de Josep-Ramon Bach. I totes les lectures acompanyades per peces de música barroca d'autors com Bach, Vivaldi, Hotteterre i Purcell, entre altres.

Noemí, Mercè i Empar, d'esquerra a dreta

Tot seguit, el Ferran, coordinador del Concurs enguany, ens ha explicat quin serà el tema del propvinent curs literari i ha donat pas a la Laura Ropero perquè fes el lliurament dels diplomes als finalistes presents, ben acompanyada per l’Elisenda Sala, patrona de la col·lecció literària on es publica el recull.

Coberta recull "Gèneres Narratius"
XI Concurs ARC de microrelats

Conjuntament amb els altres quaranta-sis finalistes, i amb una magnífica coberta signada per Pepi Capella, hem publicat els tres relats en el recull sota la temàtica general de "Gèneres Narratius", on vam fer treballar als aspirants set dels diversos gèneres, com són la Ciència-Ficció, les aventures, la fantasia, el terror, la història, l'eròtica i el gènere negre. En set mesos s'ha rebut un total de 419 relats acceptats a concurs, entre novembre i maig; un curs literari complet.

Miquel Simon Plazas s'ha endut el primer premi amb el seu relat Lacrimosa

Josep Maria Arnau de Bolós el segon premi amb el relat Se les sabia totes

I el tercer lloc ha sigut per a Josep Raventós amb el relat El ciclomotor

Josep M. Arnau, Josep Raventós i Miquel Simon, d'esquerra a dreta

A la festa s'han reunit alguns dels finalistes, que han recollit els diplomes que entrega la Comissió del Concurs de mans de la nostra secretària, la Laura Ropero.

Hem pogut conèixer, a banda dels tres guanyadors d'aquesta edició, a la guanyadora de l'any anterior, la Ness, que com podreu recordar es va fer la cerimònia per les xarxes, a causa de la pandèmia. La Ness també ha estat finalista aquest any així com Hommo insciens, Magdala, Anna Cle i Jordi Font Oller. També hem pogut saludar un altre cop al finalista Ivan Bonache, que no es perd mai cap de les festes, i que en altres ocasions ha rebut algun dels tres primers premis.

Enhorabona als tres guanyadors, i felicitats a totes i tots els finalistes.

No podem deixar d'agrair la sempre amable i acollidora ajuda del Guri, de la Microbiblioteca.

I com ja saben aquells que han assistit a la festa del microrelat, hem avançat el tema del curs vinent, que anirà sota el genèric de "La colla". Però no us deixeu enredar pel títol, no volem que ens parleu de la vostra colla d'amics durant set mesos, volem que parleu dels personatges que us proposem.

Aquesta setmana vinent pengem les bases.

Estigueu atents!

Associació de Relataires en Català

«Gírgoles de Panical» Ramon Navarro Bonet ————— ARC

Gírgoles de Panical

Ramon Navarro Bonet

ARC
Col·lecció Literària Elisenda Sala / 9 – Poesia
Pàgines: 150 - Enquadernació: Rústica
Primera edició: Desembre de 2018
Mida: 19 x 19 cm
ISBN: 978-84-17220-10-5

Adquirir en Bubok:

«Diamants negres» Anna Llensa ————— ARC

Diamants negres

Anna Llensa

Il·lustracions de coberta i interiors:
Ramon Navarro Bonet
Correcció i revisió d’estil:
Andrea González
Disseny i maquetació:
Montse Assens
Associació de Relataires en Català

ARC
Col·lecció Literària Elisenda Sala / 5 – Contes i relats
Pàgines: 120 - Enquadernació: Rústica
Primera edició: Abril de 2018
Mida: 15 x 21 cm
ISBN: 978-84-17220-06-8

Sinopsi

     Una dona atrapada en una relació virtual que la conduirà a estats límits, un nen maltractat subterràniament per la seva nova mare, un flashback a l'escola rural franquista i molts altres relats que t'atrapen i et deixen petjada ben endins durant temps imprecisos... una bona mostra de la profunditat i l'humor infranquejable d'una escriptora i poetessa empordanesa, l'Anna Llensa.

Tast de Diamants negres
Anna Llensa
(Cortesia de l'ARC)

Berta

Sentint les temples disparades, el cor encongit i el gust de la por a la boca, la Berta es dirigeix al pas a nivell tancat, els llums intermitents avisen als conductors que han de parar. Travessa corrents l’últim tram que la separa de la barra de ferro, un cop allà es gira i veu la cara contreta del conductor del primer cotxe de la fila, mentre se la mira amb una barreja d’incredulitat i espant...

Aquell matí han discutit, però no ha estat una discussió com sempre, aquesta vegada han perdut tots el papers, ell li ha dit que no volia seguir com estaven.

Dolguda com mai i segura que no podrà suportar viure sense ell, ni tampoc així, ha pres una decisió, ha baixat les escales corrents, sabia que no li quedava gaire temps si volia tirar endavant el seu pla, el tren de les vuit trenta estava a punt d’arribar; “quan passa pel pas a nivell ja porta prou velocitat”, pensa.. es sent el xiulet amb què el tren avisa de la seva imminent arribada a l’estació, ella gira la cara, vol veure com arriba la màquina, els conductors dels cotxes i el del tren senten alhora un puny a la boca de l’estómac, el pànic comença a envair-los, “aquesta noia... no voldrà fer alguna bestiesa?”

La Berta mira el tren i el conductor del cotxe alternativament, mentre l’adrenalina li va a tota potència per donar-li l’energia que necessita per tal de complir el seu propòsit, de cop es gira i es topa amb el conductor del cotxe que havia sortit esverat i corria cap a ella, se li arrapa com si li anés la vida i li etziba, cridant a fi que la fressa del tren no li impedeixi sentir-la: Jaume t’estimo, em casaré amb tu! No vull discutir més, encara que em prometés a mi mateixa que abans de fer-ho de nou em tiraria sota el tren!

"Diamants negres"
Anna Llensa

Per adquirir exemplars del llibre contacta amb l'Associació de Relataires en Català:
associacio.relataires@gmail.com

«La Casa dels Enganys dels Sentits» Toni Arencón Arias - Miquel Àngel Arencón Llobet ————— ARC

La Casa dels Enganys dels Sentits

Toni Arencón Arias - Miquel Àngel Arencón Llobet

ARC
Col·lecció Literària Elisenda Sala / 4 – Narrativa
Pàgines: 192 - Enquadernació: Rústica amb solapes
Il·lustracions interiors en color
Primera edició: Abril de 2018
Mida: 15 x 23 cm
ISBN: 978-84-17220-03-7
ISBN ebook-pdf: 978-84-17220-05-1


Edició a benefici del col·lectiu
de les meravelloses persones amb diversitat intel·lectual:


#CorTamariu

Sinopsi

«També tenim Cases dels Enganys dels Sentits
on tota mena de trucs, impostures, il·lusions
i falses aparences exhibim.»

La Nova Atlàntida
Francis Bacon

París, 1887

     Melchior Janis de Beranger, "mestre artesà de les mesures del temps", ha concebut la fantàstica idea de convertir la seva mansió familiar en una "Casa dels Enganys dels Sentits", on els somnis puguin complir-se, on res sigui el que sembla ser...

     Per fer coincidir la seva inauguració amb l'Exposició Universal de París decideix envoltar-se dels més genials i visionaris personatges de l'època, com l'escriptor Jules Gabriel Verne, l'enginyer Alexandre Gustave Eiffel, els germans Lumière, l'empresari Josep Oller, l'inventor Thomas Alva Edison, el fotògraf August Atget, l'arquitecte Hector Guimard o els pintors Camille Pissarro i Henri de Toulouse-Lautrec.

     El Laberint dels Miralls, el Rellotge Còsmic Universal, la Cambra de les Percepcions Errònies, la Torre de l'Equilibri, el submarí Nautilus, l'Increïble Passadís Minvant, el Món de Lilliput, el Món de Brobdingnag, la Sala de les Joguines, els ocells mecànics, els autòmats, el diorama de París...

     Des de la captivadora actriu Sarah Bernhard fins els pallassos Footit i Chocolat, la clownessa Cha-U-Kao, o les ballarines de cancan del Moulin de la Galette, la "crème de la crème" de la ciència, de l'art i de la cultura de la Ciutat de la LLum, descobriran sorpresos les fantasies que atresora al seu interior La Casa dels Enganys dels Sentits.

«Tot allò que una persona pot imaginar,
altres ho poden fer realitat.»
Jules Verne

     Toni Arencón Arias (El Prat de Llobregat, 1963) és autor de les novel·les L’ànima de l’assassí (XXXII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre) i Luxúria (XXVII Premi Benvingut Oliver de la Vila de Catarroja), del poemari Anhelada pretèrita pluja (Premi de Poesia Miquel Bosch i Jover) i de les antologies La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau de lírica i El jurament i altres narracions oníriques. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de l’Associació d’Escriptors del Prat Tinta Blava i de l’Associació de Relataires en Català, on col·labora com a editor de la revista literària Lo Càntich i en les diverses publicacions d’aquesta entitat.

     Miquel Àngel Arencón Llobet (El Prat de Llobregat, 2001) ha rebut premis infantils i juvenils, com el Sant Antoni de prosa (El Perelló) i ha publicat contes i narracions en les antologies col·lectives L’aigua i Relats absurds.
     La Casa dels Enganys dels Sentits és la seva primera novel·la.

Tast de La Casa dels Enganys dels Sentits
Toni Arencón Arias - Miquel Àngel Arencón Llobet
(Cortesia de l'ARC)

I

LA PALLASSA CHA-U-KAO I EL MESTRE RELLOTGER
________________________________________________________

«El teatre de l’Opéra-Comique no és més que
un munt de runes. Eren tres quarts i cinc minuts
de nou quan es va produir el primer senyal.
Tot d’una, durant el ball de Bohèmia, petites
espurnes van començar a caure davant de
l’escenari. En un principi, una mica espantats,
vàrem pensar que aquella polseguera lluminosa
provenia dels carbons dels llums elèctrics.»

Le Figaro
Edició del dijous, 26 de maig de 1887

PARÍS, 1887

     El dimecres 25 de maig de 1887 es va produir un terrible i desgraciat incendi a l’interior de la Salle Favart de París, amb capacitat per a mil sis-cents espectadors i seu de la companyia Opéra-Comique. En aquella data funesta un centenar de persones van perdre la vida, asfixiades pel fum o a causa de les flames.

     La fatal conflagració, que va destruir completament l’edifici, es va originar durant la representació de l’òpera Mignon, del compositor francès Ambroise Thomas.

     A dos quarts de nou del vespre l’orquestra acoblava l’obertura. Res no feia presagiar la tragèdia que sobrevindria vint minuts més tard. Durant la segona escena de l’acte primer, quan Mademoiselle Cécile Simonnet, en el paper de Philine, declamava: «Quel est, je veux le savoir, / Ce beau coureur d’aventure? / Il nous cache sa figure / Et n’a pas l’air de nous voir», un espurneig atragué l’atenció dels actors.

     Llavors, malgrat les repetides advertències del director d’escena i de les peticions de tranquil·litat dels barítons Émile-Alexandre Taskin i Gabriel Soulacroix, quan les espurnes i les runes en flames van començar a caure sobre el públic, els terroritzats espectadors es van precipitar en una fugida desesperada a la recerca dels vomitoris més propers.

     El fum negre i espès impedia la visió i la calor de les flames era insuportable.

     La pallassa Cha-U-Kao, que havia de participar com a ballarina de repartiment, es va salvar de miracle. A mig vestir i presa del pànic, tot adonant-se que li resultaria impossible aconseguir arribar a la porta de sortida, va decidir escapar del foc pujant al més amunt possible, fins a una de les cornises superiors de l’edifici.

     Allà dalt, en companyia de dues extres, d’un acomodador i de tres espectadors que havien tingut el mateix pensament, va ser rescatada per una parella d’heroics bombers que van alçar una escala de vint metres entre les flames que devoraven el teatre, van lligar-li una corda de seguretat al voltant de la cintura i van ajudar-la a baixar fins a la Rue de Marivaux.

     Estava mig asfixiada, amb els cabells despentinats i socarrimats, la faldilla cremada i la cara ensutjada de negre.

     Per aquest motiu, dos mesos més tard, la nit del diumenge 24 de juliol, quan es va desencadenar sobre el cel de la ciutat de París una fabulosa tempesta elèctrica, Cha-U-Kao, que havia d’actuar en l’espectacle del Moulin de la Galette en un esbojarrat número on combinava el ball del cancan amb vertiginoses acrobàcies, es va negar a trepitjar l’escenari. Tenia por que les aspes del vell molí atraguessin els raigs elèctrics.

     —No, no i no! Avui no hi penso ballar! Qui em vulgui veure que vingui a casa meva! —va exclamar, ben espantada, mentre manifestava una rotunda i taxativa negativa al propietari del local—. Prefereixo ser una pallassa sense feina que una pallassa torrada i fumada!

     De totes maneres, tampoc no calia que ho fes. El recinte, atapeït de públic fins poc abans, havia quedat gairebé desert. I no era d’estranyar, ja que els parisencs encara estaven trasbalsats per l’incendi del mes de maig i aquell record tan proper havia provocat que els noctàmbuls clients del Moulin de la Galette optessin per regressar a les seves llars abans de l’horari habitual.

* * *

     Des de les deu de la nit fins a les quatre de la matinada —minut més, minut menys—, centenars de llampecs van il·luminar fantasmagòricament la ciutat i el terrabastall dels trons repetits va mantenir desperts i atemorits una bona part dels vilatans.

     Afortunadament, la intensa i espectacular tempesta elèctrica —«Sense precipitacions ni calamarsada; això sí, acompanyada d’una ventada molt forta, amb ràfegues brusques i imprevisibles, conseqüència d’una revolució atmosfèrica desordenada que va provocar una baixada notable dels baròmetres», van recollir els periòdics l’endemà—, a excepció dels múltiples ensurts i atacs de pànic, no va provocar cap desgràcia personal.

     Testimoni de tot plegat va ser l’agosarat fotògraf Jean Eugène August Atget, recopilador d’imatges de la vida quotidiana de la capital francesa, que va decidir aventurar-se a les fosques pels carrers estrets, tortuosos i deserts dels barris vells, es va encaminar vers els terrenys propers al Champ-de-Mars i allà va recollir una sèrie de plaques on va enregistrar per a la posteritat aquell singular fenomen atmosfèric.

     En una de les instantànies, inesperadament, va poder captar la cèlebre imatge d’un llamp impactant sobre l’estructura metàl·lica de la construcció que, amb posterioritat, i en reconeixement al seu constructor, havia de ser coneguda arreu del món amb el nom de Torre Eiffel.

     A temps passat, el fotògraf es va adreçar per carta al responsable del Ministère de l’Instruction Publique et des Beaux-Arts per oferir-li la històrica compilació del seu arxiu d’imatges:

Monsieur, durant els últims vint anys i algun més, mitjançant els meus esforços i seguint la meva pròpia iniciativa, he pres una col·lecció de fotografies, en format 18 x 24, de cada carrer del vell París.

     Dos mil sis-cents negatius van ser adquirits per la rodona suma de 10.000 francs. Curiosament, en aquella transacció no es van incloure les plaques que havien estat recollides la nit de la fabulosa tempesta elèctrica.

"La Casa dels Enganys dels Sentits"
Toni Arencón Arias - Miquel Àngel Arencón Llobet

«Mitjans de transport» Diversos autors Associació de Relataires en Català (ARC)

Mitjans de transport

Diversos autors
– VII Concurs ARC de Microrelats –

ARC
Col·lecció literària Elisenda Sala
Contes i relats / 1
Octubre, 2017
Associació de Relataires en Català (ARC)
ISBN: 978-84-17220-00-6 | 130 pàg | 15 x 21cm | Rústica

Les obres literàries i artístiques d'aquest recull han estat seleccionades, com a finalistes, dels 293 relats presentats a les convocatòries mensuals del VII Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio 2016-2017 “Mitjans de transport” i de les 21 imatges presentades al VII Concurs de portades per a il·lustradors i dissenyadors, pels jurats integrats per relataires del web relats en català i pels membres de l’associació de relataires en català (ARC).

Els tres premis principals del concurs de relats han estat triats pel jurat format per Núria López, David Vila i Ros, Pedro Herrero i Laura Ropero (com a secretaria sense vot).

Primer premi: "Referent", Santi Sala Garcia.
Segon premi: "Caça de balenes", David d'Argent.
Tercer premi: "Flaire de venjança", Esther Llombart Ramis.

El premi extraordinari, a l'autor/a amb més relats finalistes, ha recaigut en l'escriptor Lluís Servé Galan ‘deòmises’.

La imatge de coberta, guanyadora de la VII convocatòria del Concurs de Portades és obra dels artistes Miquel Àngel Arencón Llobet i Toni Arencón Arias.

Pròleg
Jordi Masó Rahola

Autors
Santi Sala Garcia   •   David d’Argent   •   Esther Llombart Ramis
Lluís Servé Galan ‘deòmises’   •   Sergi Monteagudo   •   Llorenç Garcia
Magda Bistriceanu Simian   •   M. Pilar Cabrerizo   •   Aleix de Ferrater
Vicent Terol   •   Olga Cervantes   •   Raül Torrent i Torrent
Anna Tarré Pedreira   •   Ariadna Herrero i Molina   •   Ibeth
M. Alba Tort   •   Josep Ventura   •   Anna M. Vila Quintana
Pilar Campmany Piqué   •   Maria M.   •   Montse Assens ‘mar’
Ferran d’Armengol   •   Joan Gasull Pascual  •   Fremen
Josep Casals   •   J. Miquel Simón   •   Celestí Casòliva Morales
E. Viladoms   •   Robert Siscart Rodríguez

Il·lustració de portada
Miquel Àngel Arencón Llobet - Toni Arencón Arias

Il·lustracions interiors
Miquel Àngel Arencón Llobet   •   Toni Arencón Arias
Núria L.   •   Pilar Campmany   •   Esther Llobet i Díaz
Sansi   •   Montse Assens   •   Helena Bonals

Pròleg

     Ets a la teva llibreria de confiança i tens el llibre entre les mans. És el nou recull de microrelats de l’Associació de Relataires en Català. El sospeses. Et sembla massa prim, inconsistent. El títol és insuls, poc prometedor: Mitjans de transport. L’has agafat perquè t’ha atret la il·lustració de la coberta, però no cauràs en el parany: saps que la mediocritat sovint s’engalana de les vestimentes més distingides. Amb el polze fas lliscar les pàgines, que desprenen una olor rància: sempre has tingut l’olfacte molt fi i no pots suportar aquesta fortor de perfum d’àvia. El paper setinat tampoc no augura res de bo: és propi dels llibres pretensiosos. Però si et mires el petit volum amb desconfiança, és, sobretot, perquè els reculls de microrelats mai no t’han convençut. Són com aquells menús degustació dels restaurants refinats, i tu no ets un home de tastets: que et donin una paella d’arròs, un bon plat de macarrons, una graellada de carn! Per què t’hauries de conformar amb historietes de dues pàgines si pel mateix preu et pots permetre un totxo que en té mil?

     El llibre presenta els 49 microrelats finalistes d’un concurs en el qual se’n van presentar 293. Esbufegues. Avui tothom s’atreveix a escriure, penses. No deuen ser res de l’altre món, aquests contes. T’estalviaràs els diners. Abans de tornar el llibret a la lleixa, decideixes llegir el text guanyador, per veure si és tan dolent com t’ensumes. Quan l’acabes, però, se t’escapa un somriure: el final t’ha sorprès, no te l’esperaves. I el títol està ben trobat, ho has de reconèixer. Passes pàgina i en el conte guardonat amb el segon premi hi perceps ressonàncies d’un dels teus llibres preferits: Moby Dick. La curiositat et porta a encetar el microrelat guanyador del tercer premi. Està ben escrit i l’anècdota que explica té la seva gràcia. I continues llegint, un relat et transporta a l’altre. Viatges en cotxe, en tren, en bicicleta... Just quan estàs a punt de pujar a un globus, sents una veu a la teva esquena: «Què? Se l’enduu?». És la llibretera. Fa estona que llegeixes, dret davant de l’estant de novetats. Sí, és la teva llibreria de confiança però potser n’estàs fent un gra massa! «Me l’enduc», respons, i li allargues el volum amb un gest resignat. «Per regalar», afegeixes. No fos cas que la compra afectés el teu prestigi de lector d’obres més voluminoses.

     Arribes a casa i llegeixes el recull d’una tirada. No et pots aturar. Te l’empasses. És un bon llibre! Buscaràs més publicacions d’aquesta Associació! Llàstima que el pròleg sigui tan desafortunat. Però això no ho sabràs mai perquè el pròleg no te l’has llegit. Els pròlegs no se’ls llegeix ningú.

Jordi Masó Rahola

Mitjans de transport
Diversos autors

Relats finalistes del VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio "Mitjans de transport" Maig de 2017: «... En vaixell» Associació de Relataires en Català

Relats finalistes del
VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Mitjans de transport"
Maig de 2017: «... En vaixell»

El jurat d'autors i d'autores del
VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio "Mitjans de transport",
després de les deliberacions necessàries, fa públic el veredicte de les obres
seleccionades corresponents al subtema: "... En vaixell":

Relats seleccionats

Títol - Autor/a o Nick

"Caça de balenes" - David d'Argent

"Namíbia" - deòmises

"Creuer" - gustav

"Descomptes" - celesti1462

"El viatge de Nadji" - Esther Llombart Ramis

"T'acompanyaria a la fi del mon!" - E. Viladoms

"El monstre" - txisky

Enhorabona als autors i autores seleccionats.
Moltes gràcies a tots els participants.

Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català
Dijous, 1 de juny de 2017

Bases del Concurs i relats finalistes

Relats finalistes del VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio "Mitjans de transport" Abril de 2017: «... En nau espacial» Associació de Relataires en Català

Relats finalistes del
VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Mitjans de transport"
Abril de 2017: «... En nau espacial»

El jurat d'autors i d'autores del
VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio "Mitjans de transport",
després de les deliberacions necessàries, fa públic el veredicte de les obres
seleccionades corresponents al subtema: "... En nau espacial":

Relats seleccionats

Títol - Autor/a o Nick

"Brossa" - Josep Casals

"Els senders del Senyor" - David d'Argent

"Turbulències" - deòmises

"El Claustre" - magda

"Autoestop[6]: Viatge extrasensorial" - rautortor

"Polifem" - Aleix de Ferrater

"Patufet" - Olga Cervantes

Enhorabona als autors i autores seleccionats.
Moltes gràcies a tots els participants.

Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català
Dissabte, 29 d'abril de 2017

Bases del Concurs i relats finalistes