Diamants negres
Il·lustracions de coberta i interiors:
Correcció i revisió d’estil:
Disseny i maquetació:
ARC
Col·lecció Literària Elisenda Sala / 5 – Contes i relats
Pàgines: 120 - Enquadernació: Rústica
Primera edició: Abril de 2018
Mida: 15 x 21 cm
ISBN: 978-84-17220-06-8
Una dona atrapada en una relació virtual que la conduirà a estats límits, un nen maltractat subterràniament per la seva nova mare, un flashback a l'escola rural franquista i molts altres relats que t'atrapen i et deixen petjada ben endins durant temps imprecisos... una bona mostra de la profunditat i l'humor infranquejable d'una escriptora i poetessa empordanesa, l'.
Tast de Diamants negres
(Cortesia de l'ARC)
(Cortesia de l'ARC)
Sentint les temples disparades, el cor encongit i el gust de la por a la boca, la Berta es dirigeix al pas a nivell tancat, els llums intermitents avisen als conductors que han de parar. Travessa corrents l’últim tram que la separa de la barra de ferro, un cop allà es gira i veu la cara contreta del conductor del primer cotxe de la fila, mentre se la mira amb una barreja d’incredulitat i espant...
Aquell matí han discutit, però no ha estat una discussió com sempre, aquesta vegada han perdut tots el papers, ell li ha dit que no volia seguir com estaven.
Dolguda com mai i segura que no podrà suportar viure sense ell, ni tampoc així, ha pres una decisió, ha baixat les escales corrents, sabia que no li quedava gaire temps si volia tirar endavant el seu pla, el tren de les vuit trenta estava a punt d’arribar; “quan passa pel pas a nivell ja porta prou velocitat”, pensa.. es sent el xiulet amb què el tren avisa de la seva imminent arribada a l’estació, ella gira la cara, vol veure com arriba la màquina, els conductors dels cotxes i el del tren senten alhora un puny a la boca de l’estómac, el pànic comença a envair-los, “aquesta noia... no voldrà fer alguna bestiesa?”
La Berta mira el tren i el conductor del cotxe alternativament, mentre l’adrenalina li va a tota potència per donar-li l’energia que necessita per tal de complir el seu propòsit, de cop es gira i es topa amb el conductor del cotxe que havia sortit esverat i corria cap a ella, se li arrapa com si li anés la vida i li etziba, cridant a fi que la fressa del tren no li impedeixi sentir-la: Jaume t’estimo, em casaré amb tu! No vull discutir més, encara que em prometés a mi mateixa que abans de fer-ho de nou em tiraria sota el tren!
Aquell matí han discutit, però no ha estat una discussió com sempre, aquesta vegada han perdut tots el papers, ell li ha dit que no volia seguir com estaven.
Dolguda com mai i segura que no podrà suportar viure sense ell, ni tampoc així, ha pres una decisió, ha baixat les escales corrents, sabia que no li quedava gaire temps si volia tirar endavant el seu pla, el tren de les vuit trenta estava a punt d’arribar; “quan passa pel pas a nivell ja porta prou velocitat”, pensa.. es sent el xiulet amb què el tren avisa de la seva imminent arribada a l’estació, ella gira la cara, vol veure com arriba la màquina, els conductors dels cotxes i el del tren senten alhora un puny a la boca de l’estómac, el pànic comença a envair-los, “aquesta noia... no voldrà fer alguna bestiesa?”
La Berta mira el tren i el conductor del cotxe alternativament, mentre l’adrenalina li va a tota potència per donar-li l’energia que necessita per tal de complir el seu propòsit, de cop es gira i es topa amb el conductor del cotxe que havia sortit esverat i corria cap a ella, se li arrapa com si li anés la vida i li etziba, cridant a fi que la fressa del tren no li impedeixi sentir-la: Jaume t’estimo, em casaré amb tu! No vull discutir més, encara que em prometés a mi mateixa que abans de fer-ho de nou em tiraria sota el tren!
"Diamants negres"
Anna Llensa
Per adquirir exemplars del llibre contacta amb l'Associació de Relataires en Català:
associacio.relataires@gmail.com
