.jpg)
L'aigua
Coedita:
ISBN 978-84-92874-88-0 | 168 pàg | 13,5 x 20cm | Rústica
Martí Illas Guinart · Arnau García i Crevillén · Mireia García i Crevillén
Enric Armengol Garcia · Àlex Valero Liutsko · Marc Valero Liutsko
Ainhoa Campoy Garcia-Campmany · Miquel Àngel Arencón i Llobet
Joan Gausachs i Marí · M. Montserrat Medalla · Mercè Bellfort
Josep M. Repullés Pey · M. Alba Tort Clérico · Pilar Navarro
Pilar Campmany · Montse Assens · Josep Ventura Codina
Anna Rispau · Sílvia Romero · M. Teresa Galan Buscató
Ferran Planell i Coflent · Montserrat Cuadros · Lluís Servé i Galan
Shaudin Melgar-Foraster · Joan Carles Franquet · Liudmila Liutsko
Sílvia Armangué · Montserrat Lloret · Sergi G. Oset
Gemma Matas Gustems · Jordi Masó Rahola · Joan Abellaneda
Ferran d'Armengol i Galceran · Mercè Bagaria
Albert Calls i Xart · Jaume J. Pàmies
Oriol Vergés
Joan Salvador Gelabert
M. Jesús Royo
Pròleg
L'AIGUA, segons el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, és «líquid transparent, inodor i insípid...». Als contes que llegireu, però, és irisada, amb olor de primavera i amb un sabor que us satisfarà.
L'aigua, al laboratori, és H2O i prou, però, a la font de Montjuïc, és un ballet de raigs i de colors...
L'aigua, a casa nostra, la tenim a la dutxa, al rentaplats, a la rentadora... i tenim un ensurt quan arriba la factura mensual... Que no cau del cel, la pluja?
L'aigua és gairebé arreu si contempleu els paisatges que la mare natura ens ha cedit en usdefruit. I, si us mireu endins, a l'interior del cos propi, hi és en un setanta cinc per cent. No és arreu, no; escasseja molt a Burkina Faso, i un nen burkinès, en un dels contes, es meravella que en ragi de l'aixeta a la llar de la família que l'ha acollit. Ara bé, en el llibre que teniu a les mans, l'aigua corre pels rius, s'embraveix en el mar i es converteix en un doll d'imaginació en els contes que llegireu.
Aquest imaginació dels «relataires», tenyida d'inspiració poètica, ha personificat els éssers de les aigües, des d'un peixet que no sabia nadar a dofins juganers, com el Morrot, l'amic de la nena Ona, o balenes sàvies... Però el raig imaginatiu amara també les nimfes, els dracs o les bruixes, perquè tots i totes, d'una manera o d'una altra, es relacionen amb el tema... I és més, fins i tot les gotes d'aigua es mereixen un nom en les seves aventures, com la Marina, l'Espurna, la Maria, la Carlota, la Nesea i l'Èfira i, també, les Glup.
L'aigua és un valor que hem de conservar: és la vida d'avui i l'existència en el futur. Això ens recorden els contes realistes amb l'avi que descobreix la naturalesa al nét i el paper dels núvols en el cicle de l'aigua... Però, però... La Mireia que pintava paisatges i núvols no en reproduïa un de gris, avergonyit i trist, fins que va aprendre a descarregar l'aigua que duia i va contradir la cançó d'en Raimon «Al meu país la pluja no sap plure...».
I un altre punt satisfactori: la recopilació ha tingut l'encert d'endreçar i adreçar els relats, de canalitzar-los, d'acord amb les edats dels autors i la dels lectors als quals van dirigits: els contes «amb lletra de pal», «amb lletra menuda» o «amb lletra gran», malgrat que els adults també sabem fantasiejar amb les aventures que somien i expliquen els menuts. Crec que aquesta ordenació ajuda a una finalitat ecològica i didàctica del llibre que, de ben segur, pot ser molt útil com una lectura escolar.
Només em queda, pecador de mi, oferir simbòlicament, «aigua d'olor» en gratitud als trenta cinc «relataires» i «fer venir aigua a la boca» als lectors amb el convenciment que, ben xops de satisfacció, sabran agrair la riquesa i la varietat dels contes.
L'aigua, al laboratori, és H2O i prou, però, a la font de Montjuïc, és un ballet de raigs i de colors...
L'aigua, a casa nostra, la tenim a la dutxa, al rentaplats, a la rentadora... i tenim un ensurt quan arriba la factura mensual... Que no cau del cel, la pluja?
L'aigua és gairebé arreu si contempleu els paisatges que la mare natura ens ha cedit en usdefruit. I, si us mireu endins, a l'interior del cos propi, hi és en un setanta cinc per cent. No és arreu, no; escasseja molt a Burkina Faso, i un nen burkinès, en un dels contes, es meravella que en ragi de l'aixeta a la llar de la família que l'ha acollit. Ara bé, en el llibre que teniu a les mans, l'aigua corre pels rius, s'embraveix en el mar i es converteix en un doll d'imaginació en els contes que llegireu.
Aquest imaginació dels «relataires», tenyida d'inspiració poètica, ha personificat els éssers de les aigües, des d'un peixet que no sabia nadar a dofins juganers, com el Morrot, l'amic de la nena Ona, o balenes sàvies... Però el raig imaginatiu amara també les nimfes, els dracs o les bruixes, perquè tots i totes, d'una manera o d'una altra, es relacionen amb el tema... I és més, fins i tot les gotes d'aigua es mereixen un nom en les seves aventures, com la Marina, l'Espurna, la Maria, la Carlota, la Nesea i l'Èfira i, també, les Glup.
L'aigua és un valor que hem de conservar: és la vida d'avui i l'existència en el futur. Això ens recorden els contes realistes amb l'avi que descobreix la naturalesa al nét i el paper dels núvols en el cicle de l'aigua... Però, però... La Mireia que pintava paisatges i núvols no en reproduïa un de gris, avergonyit i trist, fins que va aprendre a descarregar l'aigua que duia i va contradir la cançó d'en Raimon «Al meu país la pluja no sap plure...».
I un altre punt satisfactori: la recopilació ha tingut l'encert d'endreçar i adreçar els relats, de canalitzar-los, d'acord amb les edats dels autors i la dels lectors als quals van dirigits: els contes «amb lletra de pal», «amb lletra menuda» o «amb lletra gran», malgrat que els adults també sabem fantasiejar amb les aventures que somien i expliquen els menuts. Crec que aquesta ordenació ajuda a una finalitat ecològica i didàctica del llibre que, de ben segur, pot ser molt útil com una lectura escolar.
Només em queda, pecador de mi, oferir simbòlicament, «aigua d'olor» en gratitud als trenta cinc «relataires» i «fer venir aigua a la boca» als lectors amb el convenciment que, ben xops de satisfacció, sabran agrair la riquesa i la varietat dels contes.
Escriptor
President d'Honor del V Congrés
de Literatura Infantil i Juvenil Catalana (2013)
Crònica de l'acte de presentació de L'aigua
Gotes de pluja...
Amb l'escenari buit... sona la cançó «Singing in the rain», de Gene Kelly. Els presentadors entren amb paraigües. Parlen del xàfec que cau. Un cop a l'escenari, deixen els paraigües a terra perquè s'eixuguin. Remenen els papers. La cançó encara sona. Llavors, de sota d'una taula, surt la Gota Espurna i comença a moure's, acabada de néixer. Un nen, que està assegut a la primera fila, quan veu que la gota acaba de néixer, puja a l'escenari. La música s'atura. El nen s'acosta a la gota. "Hola, ets una gota d'aigua?", li pregunta. La Gota Espurna fa que sí amb el cap, s'espolsa, es mou rítmicament. "Ets molt bonica!", refereix el nen, "Jo em creia que les gotes eren transparents, però ets de colors. Véns de molt lluny?". La gota assenyala el cel... un núvol...
Amb l'escenari buit... sona la cançó «Singing in the rain», de Gene Kelly. Els presentadors entren amb paraigües. Parlen del xàfec que cau. Un cop a l'escenari, deixen els paraigües a terra perquè s'eixuguin. Remenen els papers. La cançó encara sona. Llavors, de sota d'una taula, surt la Gota Espurna i comença a moure's, acabada de néixer. Un nen, que està assegut a la primera fila, quan veu que la gota acaba de néixer, puja a l'escenari. La música s'atura. El nen s'acosta a la gota. "Hola, ets una gota d'aigua?", li pregunta. La Gota Espurna fa que sí amb el cap, s'espolsa, es mou rítmicament. "Ets molt bonica!", refereix el nen, "Jo em creia que les gotes eren transparents, però ets de colors. Véns de molt lluny?". La gota assenyala el cel... un núvol...
Georgina Sáez - Núria Vilahur - Guerau Martínez
Amb la representació de la breu història "Gotes de pluja", a càrrec de Georgina Sáez, Núria Vilahur i Guerau Martínez, dissabte, 14 de desembre de 2013, a les 12 hores i a la Sala de la Biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat, es va presentar el recull de contes coeditat per l'Editorial Meteora i l'Associació de Relataires en Català (ARC), dedicat a l'aigua, bé escàs que cal protegir per preservar la salut del planeta i de tots els éssers que l'habiten, considerat de vital importància per l'Assemblea General de les Nacions Unides que ha dedicat l'any 2013 com l'Any Internacional de la Cooperació en l'Esfera de l'Aigua.
Després de la representació, l'acte es va iniciar formalment amb les paraules de M. Montserrat Medalla: "Bon dia als relataires de totes les edats, des dels més menuts fins als més grans. Bon dia als que m'acompanyen aquí a la taula: en Ferran Planell, a qui tots ja coneixeu i, si no, ja el coneixereu; perquè és, des de l'assemblea celebrada al mes d'octubre, el nou president de l’ARC, tot i que encara no hem tingut oportunitat de donar-li la benvinguda com cal. Senyor president, l'expresidenta et desitja allò que s'acostuma a desitjar en les estrenes: molta merda."
Després de la representació, l'acte es va iniciar formalment amb les paraules de M. Montserrat Medalla: "Bon dia als relataires de totes les edats, des dels més menuts fins als més grans. Bon dia als que m'acompanyen aquí a la taula: en Ferran Planell, a qui tots ja coneixeu i, si no, ja el coneixereu; perquè és, des de l'assemblea celebrada al mes d'octubre, el nou president de l’ARC, tot i que encara no hem tingut oportunitat de donar-li la benvinguda com cal. Senyor president, l'expresidenta et desitja allò que s'acostuma a desitjar en les estrenes: molta merda."
M. Montserrat Medalla - Ferran Planell
A continuació va presentar a dos dels autors que formen part del recull: Montserrat Cuadros, autora del relat "La llegenda de l'aigua de la vida" i en Joan Carles Franquet, autor del conte "L'aigua blanca".
L'aigua és el novè llibre de la col·lecció Relataires. I aquest ha estat el quart any consecutiu que, per aquestes dates nadalenques, el tema de la convocatòria ha servit per inspirar relats deliciosos: trenta-cinc històries, algunes ambientades al mar, protagonitzades per balenes, dofins, pirates, nens que estimen els animals... O ambientades en rius amb peixos tristons que no saben nedar, granotes, capgrossos, amb truites que es deixen agafar... O ambientades en llacs cristal·lins on viuen les nimfes, on hi ha l'illa de la primavera. També hi trobarem bruixes, bruixots, dracs, monstres d'aigua... Però si un lloc ha estat el preferit pels relataires per situar les històries, aquest ha estat els núvols, casa i alhora transport, de les moltes gotetes d'aigua que han triat com a protagonistes. No sempre, però, plou a tot arreu. I també ens trobem contes on nens africans descobreixen sorpresos com n'és de fàcil que l'aigua ragi per una aixeta a les cases europees, mentre ells han de recórrer molts kilòmetres per trobar un pou o una font. En aquesta edició, ens trobem que alguns dels autors més menuts, a més de deixar-nos històries escrites amb lletra de pal o amb lletra menuda, també ens han deixat il·lustracions. Ells han representat la història tal com la veien, amb l'ajut, això sí, d'alguna mare o pare o àvia...
En aquesta convocatòria, el jurat que ha seleccionat els contes del recull ha estat integrat per Carles Fernández Serra, Ferran d'Armengol, Glòria Calafell, Laura Ropero, Mercè Bellfort, Montserrat Lloret, Núria Niubó, Pere Fornells, Pilar Navarro, Sílvia Armangué i Vicenç Ambrós; la composició de la portada ha estat obra de Maria Jesús Royo; la il·lustració de coberta ha nascut del llapis i la inspiració d'en Joan Salvador Gelabert; i el pròleg ha estat escrit per l'Oriol Vergés, autor d'una de les obres més importants i extenses en llengua catalana per a joves, i enguany president d'honor del V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana.
En Martí Illas Guinart, l'autor més jove del recull, amb cinc anys, va respondre a les preguntes en relació al seu conte "La granota del llac", que comença així: "Hi havia una vegada una granota que vivia en un llac. Era un llac molt bonic que estava en una vall, però s'havia anat embrutant a poc a poc perquè els humans hi tiraven brutícies, com llaunes, papers i restes de menjar..."
L'aigua és el novè llibre de la col·lecció Relataires. I aquest ha estat el quart any consecutiu que, per aquestes dates nadalenques, el tema de la convocatòria ha servit per inspirar relats deliciosos: trenta-cinc històries, algunes ambientades al mar, protagonitzades per balenes, dofins, pirates, nens que estimen els animals... O ambientades en rius amb peixos tristons que no saben nedar, granotes, capgrossos, amb truites que es deixen agafar... O ambientades en llacs cristal·lins on viuen les nimfes, on hi ha l'illa de la primavera. També hi trobarem bruixes, bruixots, dracs, monstres d'aigua... Però si un lloc ha estat el preferit pels relataires per situar les històries, aquest ha estat els núvols, casa i alhora transport, de les moltes gotetes d'aigua que han triat com a protagonistes. No sempre, però, plou a tot arreu. I també ens trobem contes on nens africans descobreixen sorpresos com n'és de fàcil que l'aigua ragi per una aixeta a les cases europees, mentre ells han de recórrer molts kilòmetres per trobar un pou o una font. En aquesta edició, ens trobem que alguns dels autors més menuts, a més de deixar-nos històries escrites amb lletra de pal o amb lletra menuda, també ens han deixat il·lustracions. Ells han representat la història tal com la veien, amb l'ajut, això sí, d'alguna mare o pare o àvia...
En aquesta convocatòria, el jurat que ha seleccionat els contes del recull ha estat integrat per Carles Fernández Serra, Ferran d'Armengol, Glòria Calafell, Laura Ropero, Mercè Bellfort, Montserrat Lloret, Núria Niubó, Pere Fornells, Pilar Navarro, Sílvia Armangué i Vicenç Ambrós; la composició de la portada ha estat obra de Maria Jesús Royo; la il·lustració de coberta ha nascut del llapis i la inspiració d'en Joan Salvador Gelabert; i el pròleg ha estat escrit per l'Oriol Vergés, autor d'una de les obres més importants i extenses en llengua catalana per a joves, i enguany president d'honor del V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana.
En Martí Illas Guinart, l'autor més jove del recull, amb cinc anys, va respondre a les preguntes en relació al seu conte "La granota del llac", que comença així: "Hi havia una vegada una granota que vivia en un llac. Era un llac molt bonic que estava en una vall, però s'havia anat embrutant a poc a poc perquè els humans hi tiraven brutícies, com llaunes, papers i restes de menjar..."
M. Montserrat Medalla - Martí Illas Guinart
A continuació, en Ferran Planell, Montserrat Cuadros i en Joan Carles Franquet van explicar la temàtica dels seus relats, com es van inspirar, com són els/les protagonistes, de la necessitat de l'aigua en els espais naturals, de la importància de la transmissió dels costums, del secret de la natura i de la reverència a les persones amb més experiència i saviesa.
M. Montserrat Medalla - Montserrat Cuadros - Joan Carles Franquet - Ferran Planell
En Joan Carles Franquet va aportar l'afegitó d'un divertit conte de Nadal:
Nit de Nadal. Mentre la família Gratacòs dormia profundament després d'una ingesta descomunal de torrons i cava, les petites figures del pessebre van començar a bellugar-se de manera gairebé imperceptible. A poc a poc van cobrar vida i va començar una veritable revolució.
El caganer, fart d'ensenyar el cul dia i nit a tothom que passava per allí, es va erigir en líder d'una revolta a la qual ràpidament s'hi van afegir els pastors de l'anunciata. Aquests estaven fins al "gorro" que cada cop que apareixia l'àngel anunciador els espantés el ramat.
—Després estem tota la nit buscant els xais!
—I quan ja els tenim tots junts i ens estirem una estona, apa! Tornem-hi! Un altre cop surt aquell paio amb plomes.
De camí cap a la cova diversos figurants se'ls van ajuntar.
—Ja estem tips d'aquesta feina. Només uns dies a l'any i mal pagada.
—Volem contractes indefinits! —va cridar l'aiguadera.
—I seguretat social! —afegí el llenyataire.
Quan van arribar a la cova van muntar un campament d’indignats.
La Mare de Déu estava empipada:
—Josep! No els penses dir res? Que no veus que ho deixaran tot fet un fàstic!
—Tranquil·la dona. No fan mal a ningú.
L'àngel anunciador es va solidaritzar amb els indignats. Deia que ja n'estava fins al capdamunt de passar-se el dia penjat d'un fil i que, les condicions laborals que els de dalt li imposaven, deixaven molt que desitjar.
El pescador va arribar tard perquè havia hagut de fer una formació sobre riscos laborals.
—Ja veus. Ara m'han d'explicar com he de posar l'ham. Després de trenta anys de professió!
El moment de màxima tensió es va produir amb l'arribada dels reis mags. Els acampats van impedir durant una bona estona que poguessin accedir a la cova amb crits de "Visca la república!". Fins i tot al rei Melcior li van intentar prendre la corona. Per sort la cosa no va anar més enllà.
L'endemà, quan la família Gratacòs es va llevar, van veure les figures del pessebre fora de lloc i desordenades.
—Deu d'haver estat el gat. No és la primera vegada que de nit s'enfila fins aquí i juga amb les figures.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos.
El caganer, fart d'ensenyar el cul dia i nit a tothom que passava per allí, es va erigir en líder d'una revolta a la qual ràpidament s'hi van afegir els pastors de l'anunciata. Aquests estaven fins al "gorro" que cada cop que apareixia l'àngel anunciador els espantés el ramat.
—Després estem tota la nit buscant els xais!
—I quan ja els tenim tots junts i ens estirem una estona, apa! Tornem-hi! Un altre cop surt aquell paio amb plomes.
De camí cap a la cova diversos figurants se'ls van ajuntar.
—Ja estem tips d'aquesta feina. Només uns dies a l'any i mal pagada.
—Volem contractes indefinits! —va cridar l'aiguadera.
—I seguretat social! —afegí el llenyataire.
Quan van arribar a la cova van muntar un campament d’indignats.
La Mare de Déu estava empipada:
—Josep! No els penses dir res? Que no veus que ho deixaran tot fet un fàstic!
—Tranquil·la dona. No fan mal a ningú.
L'àngel anunciador es va solidaritzar amb els indignats. Deia que ja n'estava fins al capdamunt de passar-se el dia penjat d'un fil i que, les condicions laborals que els de dalt li imposaven, deixaven molt que desitjar.
El pescador va arribar tard perquè havia hagut de fer una formació sobre riscos laborals.
—Ja veus. Ara m'han d'explicar com he de posar l'ham. Després de trenta anys de professió!
El moment de màxima tensió es va produir amb l'arribada dels reis mags. Els acampats van impedir durant una bona estona que poguessin accedir a la cova amb crits de "Visca la república!". Fins i tot al rei Melcior li van intentar prendre la corona. Per sort la cosa no va anar més enllà.
L'endemà, quan la família Gratacòs es va llevar, van veure les figures del pessebre fora de lloc i desordenades.
—Deu d'haver estat el gat. No és la primera vegada que de nit s'enfila fins aquí i juga amb les figures.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos.
Joan Carles Franquet
L'acte va prosseguir amb un homenatge a la poetessa Joana Raspall, que ens va deixar el passat dia 4 de desembre, amb la lectura de diversos poemes amb referència a l'aigua, escrits per ella i recitats per Anna Maria Villalonga, Ferran Planell, M. Montserrat Medalla i Mercè Bagaria. "Havia fet cent anys el dia 1 de juliol d'enguany, per això aquest any, a més de commemorar el centenari del naixement d'en Salvador Espriu, també era un any de celebració per la vida i l'obra tan prolífica d'aquesta bibliotecària, lexicògrafa, escriptora..., que un bon dia, als 68 anys, va començar a escriure poesia per a nens i ja no va parar." va referir M. Montserrat Medalla. "Es calcula que ha publicat més d'un miler de poemes. Poca cosa, oi? En aquests poemes hi trobareu una relació amb les històries que formen part del recull: els núvols, la pluja, la neu, el mar i els éssers qui hi habiten... i un món més just i més net. Per a tu, Joana Raspall, que vas saber transmetre els missatges importants de la manera més senzilla i, també, més bella."
Homenatge a Joana Raspall
Mercè Bagaria - Anna Maria Villalonga
Ferran Planell - M. Montserrat Medalla
A continuació, M. Montserrat Medalla va parlar del seu pas per la presidència de l'ARC i en Ferran Planell va explicar els objectius de l'associació per a l'any 2014. També es van lliurar obsequis d'agraïment a diferents socis i amics de l'ARC: Joan Gasusachs i Marí, Mercè Bagaria i Elisenda Sala, pel seu compromís, les seves aportacions continuades i la seva feina desinteressada en favor de l'associació.
Mercè Bagaria - Joan Gausachs i Marí - Elisenda Sala
L'acte es va concloure amb l'adaptació del relat "Un conte amarat d'aigua de mar", de l'autora Shaudin Melgar Foraster:
Les aigües del mar s'omplen d'una claror fosforescent. I a la superfície, sota la llum de la lluna, les crestes de les petites onades resplendeixen com pedres precioses. Però la lluna il·lumina també una cosa que sorgeix de les aigües: un cap. Un cap amb llargs cabells negres que envolten una carona de nena. És l'Ona.
L'Ona s'empeny amunt fins a tenir el tors fora de l'aigua i deixa que el mar la gronxi mentre s'observa la pell nacrada dels braços. No sembla agradar-li perquè arrufa el nasset i tira el cap enrere per contemplar, allà a dalt, la immensitat tota brufada d'estels i aquella lluna rodona que sembla mirar-la...
L'Ona s'empeny amunt fins a tenir el tors fora de l'aigua i deixa que el mar la gronxi mentre s'observa la pell nacrada dels braços. No sembla agradar-li perquè arrufa el nasset i tira el cap enrere per contemplar, allà a dalt, la immensitat tota brufada d'estels i aquella lluna rodona que sembla mirar-la...
...I, evidentment, amb les fotografies de grup dels autors i autores del recull.
Joana Raspall
Gotes, gotes de pluja espessa,
jocs de boires als fanals,
ball de fulles dalt dels arbres
xip-xap de peus als aiguals...
Sento la roba mullada;
els cabells, regalimant
fils d’aigua sobre les galetes,
talment com si anés plorant.
Res de plors, que tot és gresca!
No hi ha llàgrimes ni dol!
Són entremaliadures
de les vacances del sol!
Crònica: Esther Llobet i Díaz
Fotografies: Ferran d'Armengol
Crònica fotogràfica
p.jpg)
"L'aigua"
Diversos autors
Editorial Meteora - Associació de Relataires en Català (ARC)
