Relats absurds
— A benefici de la Marató TV3 2017 —
Col·lecció literària Elisenda Sala
Contes i relats / 2
Desembre, 2017
Associació de Relataires en Català (ARC)
ISBN: 978-84-17220-01-3 | 160 pàg | 15 x 21cm | Rústica
Albert Calls i Xart
Marga Cruz
Marta Malleu Solà • Maria Menéndez Collado • Conxita Solans Roda
Joan Gausachs i Marí • Pilar Campmany Piqué • Núria Niubó i Cabau
Carme Romia i Agustí • Glòria Calafell • Ramon Jané Vidal
Maria Cristina Garcia Carrera • Núria Freixa Domènech • Pere Criach Puig
Anna Salgot i de Marçay • Joaquima Pellicer Solà • Xavier Marcet i Soler
Montserrat Lloret Perxachs • M. Alba Tort • Francesc Arnau i Chinchilla
Roser Burgués Ventura • Francesc Xavier Simarro Montané • Ferran Planell
M. Glòria Gou Clavera • Joan Carles Franquet Badia • Ferran d’Armengol
Teresa Barba • Montse Assens • Celestí Casòliva Morales
Núria López García • Carles Castell Puig • Jordi Nicolás Espinosa
Toni Arencón Arias • Anna M. Vila Quintana • Jesús Pacheco Julià
Albert Calls i Xart • Jordi-Lluís Farré i Adrogué • Jordi Masó Rahola
Magda Bistriceanu Simian • Robert Siscart Rodríguez • David Dot Cervera
Josep Mesia Nin • Josep Maria Corretger Olivart • Albert Llanos Serral
Maria Aulinas Costa • Àlex Romeu Mató • Lluís Servé Galan
Francesc Sidera Caballero • Cèlia Roca Martín • Jenni Rodà i Casado
Òscar Turull Basart • Albert Baile Rey • Ester Enrich Coma
Alba Domènech i Terradas • Relat Conjunt - Centre de Joves
Miquel Àngel Arencón Llobet • Ainhoa Campoy Garcia-Campmany
Pròleg
L’ordre literari de l’absurd
L’Associació de Relataires en Català (ARC) a poc a poc s’ha anat fent el seu espai dins el món de l’activisme al voltant de la creació literària en la nostra llengua. L’entitat, amb una intensa trajectòria que ha anat construint fent propostes culturals i publicacions de tota mena, ha elaborat un àmbit de treball per a la literatura que era molt necessari i que permanentment ve donant bons fruits culturals.
En aquest context de fomentar la creació literària, donant un lloc als autors i autores que vulguin prendre-hi part, passar-s’ho bé i alhora ser solidaris, s’emmarca el llibre que teniu a les mans: Relats absurds.
Parteix d’un exercici: el de plantejar-se el repte, a un mateix, d’escriure sobre l’absurd. I precisament, el que hauria de ser fàcil, en un món que sembla regit per l’absurditat de manera permanent, no ho és tant i demana, com demostren totes les històries que aplega aquest llibre, un gran esforç imaginatiu.
Relats absurds és un conjunt d’històries que desvetlla nombroses propostes agraïdes en la lectura, però també una acció solidària que s’emmarca en la 26a edició de la Marató TV3 d’aquest 2017, dedicada a les 'Malalties infeccioses', un grup que causa una de cada tres morts al món i que, segons els experts, es convertirà en un greu problema de salut pública.
Des de l’Associació de Relataires en Català (ARC) han volgut col·laborar en aquest esdeveniment amb la convocatòria oberta del Concurs ARC de “Relats absurds”, amb el doble vessant solidari i literari, tot destinant els beneficis del concurs a la Marató.
Per aquest motiu, els autors antologats han presentat obres escrites en català, de narrativa curta, basades en la temàtica de la convocatòria. La Comissió de Concursos de l’Associació de Relataires en Català n’ha fet una selecció que dona com a resultat aquest volum recopilatori editat per l’ARC.
Els beneficis d’aquesta publicació seran destinats a la Marató de TV3 2017. Els autors i autores que participen en la convocatòria, cedeixen així la seva obra per a la proposta solidària televisiva que és tot un puntal de la societat catalana. (I no és, d’altra banda, el primer cop que des de l’ARC es col·labora amb aquesta iniciativa a través d’una publicació).
A Relats absurds prenen forma tota mena de paranoies, somnis, il·lusions i al·lucinacions distorsionades. La construcció humana del nostre món és de difícil comprensió per molt que ens hi esforcem a intentar treure’n l’entrellat, com constata cada història d’aquest volum.
El to d’aquestes narracions és molt diversificat: des de l’absurd tragicòmic fins al descobriment personal a través d’allò que no aconseguim copsar, l’alegria i la tristesa, el dolor, el retorn a la infantesa i la recerca en els plecs de la memòria dins de llocs insondables de nosaltres mateixos, múltiples angoixes kafkianes dels nous temps (com el servei militar, el divorci o el Constitucional, per exemple) i també les angoixes de sempre, les de tota la vida.
Si hi busquem, amb més precisió, un llistat de temes més ampli, tot i que no exhaustiu, hi trobarem la família, personatges que leviten, l’insomni, les dones d’aigua, els funerals i la mort, l’amor i el sexe, la poesia, les gàrgoles i el turisme, les preocupacions espirituals, la literatura, les reaccions humanes, els clons, el viatges, el treball, l’exhibicionisme, la dictadura... i més, molt més!
Tot plegat se situa en el xoc permanent de la realitat i de la ficció, que ens aclapara tant com ho fa als protagonistes d’aquests relats, que ens demostren, sobretot, que l’absurd no té solució, provoqui els deliris que provoqui, i que la literatura catalana actual està molt ben fornida de narradors i narradores, amb força i molt de futur per anar fent, per anar escrivint, que és del que es tracta, no?
L’Associació de Relataires en Català (ARC) a poc a poc s’ha anat fent el seu espai dins el món de l’activisme al voltant de la creació literària en la nostra llengua. L’entitat, amb una intensa trajectòria que ha anat construint fent propostes culturals i publicacions de tota mena, ha elaborat un àmbit de treball per a la literatura que era molt necessari i que permanentment ve donant bons fruits culturals.
En aquest context de fomentar la creació literària, donant un lloc als autors i autores que vulguin prendre-hi part, passar-s’ho bé i alhora ser solidaris, s’emmarca el llibre que teniu a les mans: Relats absurds.
Parteix d’un exercici: el de plantejar-se el repte, a un mateix, d’escriure sobre l’absurd. I precisament, el que hauria de ser fàcil, en un món que sembla regit per l’absurditat de manera permanent, no ho és tant i demana, com demostren totes les històries que aplega aquest llibre, un gran esforç imaginatiu.
Relats absurds és un conjunt d’històries que desvetlla nombroses propostes agraïdes en la lectura, però també una acció solidària que s’emmarca en la 26a edició de la Marató TV3 d’aquest 2017, dedicada a les 'Malalties infeccioses', un grup que causa una de cada tres morts al món i que, segons els experts, es convertirà en un greu problema de salut pública.
Des de l’Associació de Relataires en Català (ARC) han volgut col·laborar en aquest esdeveniment amb la convocatòria oberta del Concurs ARC de “Relats absurds”, amb el doble vessant solidari i literari, tot destinant els beneficis del concurs a la Marató.
Per aquest motiu, els autors antologats han presentat obres escrites en català, de narrativa curta, basades en la temàtica de la convocatòria. La Comissió de Concursos de l’Associació de Relataires en Català n’ha fet una selecció que dona com a resultat aquest volum recopilatori editat per l’ARC.
Els beneficis d’aquesta publicació seran destinats a la Marató de TV3 2017. Els autors i autores que participen en la convocatòria, cedeixen així la seva obra per a la proposta solidària televisiva que és tot un puntal de la societat catalana. (I no és, d’altra banda, el primer cop que des de l’ARC es col·labora amb aquesta iniciativa a través d’una publicació).
A Relats absurds prenen forma tota mena de paranoies, somnis, il·lusions i al·lucinacions distorsionades. La construcció humana del nostre món és de difícil comprensió per molt que ens hi esforcem a intentar treure’n l’entrellat, com constata cada història d’aquest volum.
El to d’aquestes narracions és molt diversificat: des de l’absurd tragicòmic fins al descobriment personal a través d’allò que no aconseguim copsar, l’alegria i la tristesa, el dolor, el retorn a la infantesa i la recerca en els plecs de la memòria dins de llocs insondables de nosaltres mateixos, múltiples angoixes kafkianes dels nous temps (com el servei militar, el divorci o el Constitucional, per exemple) i també les angoixes de sempre, les de tota la vida.
Si hi busquem, amb més precisió, un llistat de temes més ampli, tot i que no exhaustiu, hi trobarem la família, personatges que leviten, l’insomni, les dones d’aigua, els funerals i la mort, l’amor i el sexe, la poesia, les gàrgoles i el turisme, les preocupacions espirituals, la literatura, les reaccions humanes, els clons, el viatges, el treball, l’exhibicionisme, la dictadura... i més, molt més!
Tot plegat se situa en el xoc permanent de la realitat i de la ficció, que ens aclapara tant com ho fa als protagonistes d’aquests relats, que ens demostren, sobretot, que l’absurd no té solució, provoqui els deliris que provoqui, i que la literatura catalana actual està molt ben fornida de narradors i narradores, amb força i molt de futur per anar fent, per anar escrivint, que és del que es tracta, no?
Albert Calls i Xart
Periodista, escriptor i editor
Periodista, escriptor i editor
Tast de Relats absurds,
Diversos autors
(Cortesia de l'ARC)
Diversos autors
(Cortesia de l'ARC)
Joaquima Pellicer Solà
La Teresa del mas Font sempre en té alguna per explicar. L’altre dia em deia que havien venut la vaca, aquella que morí sobtadament, i que el seu comprador els havia comentat una cosa ben curiosa: que els treballadors de l’escorxador van observar que a la seva gola tenia un cosit molt ben brodat i que l’agulla encara restava dins del seu coll, que mai no s’havien trobat amb una cosa similar. Déu-n’hi-do!, vaig pensar, quina història més absurda, aquesta dona ja comença a desvariejar.
Aleshores vaig recordar una altra de les seves històries, una de ben peculiar que m’havia explicat uns dies abans. Tot enfilant l’agulla de cosir per sargir un mitjó d’en Josep, el seu marit, accidentalment —o potser no, ara diria jo—, li va caure l’agulla enmig de la bala d’userda seca, àpat del bestiar del mas, i no la pogué recuperar. I des d’aleshores, com per art de màgia, aquell muuu de la vaca que no la deixava dormir es va calmar. Pura casualitat, em vaig dir.
Aleshores vaig recordar una altra de les seves històries, una de ben peculiar que m’havia explicat uns dies abans. Tot enfilant l’agulla de cosir per sargir un mitjó d’en Josep, el seu marit, accidentalment —o potser no, ara diria jo—, li va caure l’agulla enmig de la bala d’userda seca, àpat del bestiar del mas, i no la pogué recuperar. I des d’aleshores, com per art de màgia, aquell muuu de la vaca que no la deixava dormir es va calmar. Pura casualitat, em vaig dir.
Relats absurds
Diversos autors
— A benefici de la Marató TV3 2017 —
