Setmana de la Poesia de Barcelona
Gala Final del
Concurs ARC de Rapsodes 2013
i presentació del recull
"L'estimem perquè és la nostra!"
Dèiem ahir...
...Amb la sala a les fosques una llum insinuant i insinuadora frega subtilment la superfície d'un piano solitari, reflectint les seves brillantors de caixa màgica dels somnis. Titil·len espelmes al terra de l'escenari. Els focus esperen, pacients, el seu moment. I el micròfon també... El micròfon...
Són frases extretes de la crònica de la Gala Final del Primer Concurs de Rapsodes de l'ARC celebrat al Centre Cívic Cotxeres Borrell. Un any després, dissabte 11 de maig de 2013, a la Sala d'Actes de la Biblioteca Sagrada Família i formant part de les activitats de la Setmana de la Poesia, l'Associació de Relataires en Català ha tornat a organitzar un doble acte poètic, un doble acte cultural i literari. D'una banda, la Gala Final del Segon Concurs ARC de Rapsodes; de l'altra, la presentació del volum recopilatori de prosa i poesia "L'estimem perquè és la nostra!" de trenta-dos autors i autores d'arreu dels territoris de parla catalana, amb pròleg de Cristina Balaguer i il·lustració de coberta d'en Ramon Navarro Bonet.
...Els focus esperen, pacients, el seu moment. I el micròfon també... El micròfon...
El micròfon que es torna a convertir en protagonista mentre espera la primera moixaina de M. Montserrat Medalla, presidenta de l'ARC, que obre la jornada agraint la presència dels assistents, en especial tenint en compte la variada i estimulant oferta d'activitats relacionades a l'entorn de la literatura al llarg d'aquests set dies (del 8 al 14 de maig): recitals, concerts, conferències, lliuraments de premis literaris, itineraris poètics... començant amb els Jocs Florals de Barcelona i acabant amb el Festival Internacional de Poesia.
...Amb la sala a les fosques una llum insinuant i insinuadora frega subtilment la superfície d'un piano solitari, reflectint les seves brillantors de caixa màgica dels somnis. Titil·len espelmes al terra de l'escenari. Els focus esperen, pacients, el seu moment. I el micròfon també... El micròfon...
Són frases extretes de la crònica de la Gala Final del Primer Concurs de Rapsodes de l'ARC celebrat al Centre Cívic Cotxeres Borrell. Un any després, dissabte 11 de maig de 2013, a la Sala d'Actes de la Biblioteca Sagrada Família i formant part de les activitats de la Setmana de la Poesia, l'Associació de Relataires en Català ha tornat a organitzar un doble acte poètic, un doble acte cultural i literari. D'una banda, la Gala Final del Segon Concurs ARC de Rapsodes; de l'altra, la presentació del volum recopilatori de prosa i poesia "L'estimem perquè és la nostra!" de trenta-dos autors i autores d'arreu dels territoris de parla catalana, amb pròleg de Cristina Balaguer i il·lustració de coberta d'en Ramon Navarro Bonet.
...Els focus esperen, pacients, el seu moment. I el micròfon també... El micròfon...
El micròfon que es torna a convertir en protagonista mentre espera la primera moixaina de M. Montserrat Medalla, presidenta de l'ARC, que obre la jornada agraint la presència dels assistents, en especial tenint en compte la variada i estimulant oferta d'activitats relacionades a l'entorn de la literatura al llarg d'aquests set dies (del 8 al 14 de maig): recitals, concerts, conferències, lliuraments de premis literaris, itineraris poètics... començant amb els Jocs Florals de Barcelona i acabant amb el Festival Internacional de Poesia.
M. Montserrat Medalla - Presidenta de l'ARC
La poesia representa la radicalitat i la força de la paraula, però també les seves carícies. La poesia ens enlluerna i obre nous camins inexplorats al sentiment i a la raó. La poesia és la intimitat de la lectura pacient i introspectiva, però també el crit arrauxat que ens fa sentir que formem part d'una comunitat, que expressa millor que cap altra forma literària la intensitat de viure i sentir.
Jaume Ciurana i Llevadot
És l'hora de la poesia... M. Montserrat Medalla, recolzada pels companys de l'equip de Presidència de l'ARC, explica amb entusiasme com es desenvoluparà la vetllada i cedeix la paraula a Mercè Bagaria que agraeix la col·laboració dels membres del jurat de la fase preliminar (Xesc Font, Elvira Mestres, Joan Urbina, Eulàlia Camps, Fermando Merino, Alain Cadou, Carles Carmona, Roser Piñol i José A. Aguilera) i el suport d'en Toni Arencón i Arias, com a mantenidor del certamen; i posteriorment a en Sergi G. Oset que presenta el Jurat de la Gala Final: Elisenda Sala (ceramista, escultora i escriptora), David Segú (actor), Mireia Rubio (periodista i escriptora), Núria López (rapsoda guanyadora del Primer Premi del Concurs de Rapsodes 2012) i Antoni Casals (metge i escriptor, que exercirà de secretari del certamen en representació de l'ARC).
Mercè Bagaria i Sergi G. Oset
Jurat del Segon Concurs ARC de Rapsodes
L'ordre de participació es decideix per l'atzar. Una mà innocent retira, una a una, les paperetes amb els noms dels rapsodes, que hauran de recitar en primer lloc el poema amb el qual han participat al concurs i en segon lloc un poema d'en Salvador Espriu, en homenatge del poeta de Sinera i en commemoració del centenari del seu naixement.
I la veu dels rapsodes omple la sala d'emocions i de sentiments...
I la veu dels rapsodes omple la sala d'emocions i de sentiments...
Alexandra Morera
[ Escoltar "Oda a la Poesia" ]
Autora: Alexandra Morera i Fargas
Primitiva López
[ Escoltar "La taronja" ]
Autora: Primitiva López i Pedrosa
Anna Maria Villalonga
[ Escoltar "En blanc i negre" ]
Autora: Anna Maria Villalonga
Anna Antoñico
[ Escoltar "La vaca cega" ]
Autor: Joan Maragall
Ferran Planell
[ Escoltar "Desassossec" ]
Autor: Ferran Planell
Josep Porcar
[ Escoltar "Passen" ]
Autor: Josep Porcar
Empar Sáez
[ Escoltar "Dins un cove" ]
Autora: Empar Sáez
Soraya Ruíz
[ Escoltar "Que tinguem sort" ]
Autor: Lluís Llach
Joaquim Valls
[ Escoltar "Aquesta remor que se sent" ]
Autor: Joaquim Valls Arnau
Montse Assens
[ Escoltar "Glops de nit!" ]
Autores: Anna Rispau - Montse Assens
Poesia... Veu... Paraula, sentiment, expressió, emoció... Difícil missió la dels membres del jurat que havien de recollir, a la graella de valoració, característiques relacionades amb la veu (respiració, afinació, postura i projecció), amb la recitació (dicció, accentuació, pauses i cadències) i amb la interpretació (expressió, presència corporal i emotivitat).
Després de les recitacions i mentre el jurat es retira a deliberar, s'inicia el segon acte de la jornada, amb la presentació del llibre analèctic "L'estimem perquè és la nostra!".
Cristina Balaguer, ànima del projecte i gaudint del moment, explica els motius que impulsaren un grup de persones, amants de la llengua, a proposar un certamen que permetés seleccionar, en clau de poesia i en clau de prosa, una sèrie d'obres representatives dels diversos accents de la nostra parla, rescatant mots, accepcions i expressions «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó». Trenta-dos autors i autores. Per amor a la paraula. Però també com a vindicació, en especial en llegir la contundent expressió de rebuig a les polítiques en contra de la llengua, alertant dels atacs que rep l'idioma en cadascun dels territoris, en un escrit d'en Ramon Navarro Bonet, també ànima del projecte i autor de la il·lustració de coberta. Curiosa coincidència temporal: la presentació d'un recull que aplega accents d'arreu dels territoris de parla catalana a poques hores de conèixer-se el nou glotònim i ridícul acrònim aprovat per decret de les Corts d'Aragó per anomenar el català nord-occidental, supeditant la realitat a criteris polítics (per no afegir la vergonyosa ignorància del redactat).
Després de les recitacions i mentre el jurat es retira a deliberar, s'inicia el segon acte de la jornada, amb la presentació del llibre analèctic "L'estimem perquè és la nostra!".
Cristina Balaguer, ànima del projecte i gaudint del moment, explica els motius que impulsaren un grup de persones, amants de la llengua, a proposar un certamen que permetés seleccionar, en clau de poesia i en clau de prosa, una sèrie d'obres representatives dels diversos accents de la nostra parla, rescatant mots, accepcions i expressions «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó». Trenta-dos autors i autores. Per amor a la paraula. Però també com a vindicació, en especial en llegir la contundent expressió de rebuig a les polítiques en contra de la llengua, alertant dels atacs que rep l'idioma en cadascun dels territoris, en un escrit d'en Ramon Navarro Bonet, també ànima del projecte i autor de la il·lustració de coberta. Curiosa coincidència temporal: la presentació d'un recull que aplega accents d'arreu dels territoris de parla catalana a poques hores de conèixer-se el nou glotònim i ridícul acrònim aprovat per decret de les Corts d'Aragó per anomenar el català nord-occidental, supeditant la realitat a criteris polítics (per no afegir la vergonyosa ignorància del redactat).
Cristina Balaguer
A continuació, Cristina Balaguer presenta la Maite Crespo i la Sílvia Armangué, dues de les autores antologades al recull, que llegeixen les obres amb les quals han participat.
Maite Crespo
La Cori contempla l'estel i bada. L'encisen aquells moviments suaus, aquelles giragonses mandroses que semblen escriure incomprensibles missatges de color llampant sobre el blau intens i l'omplen de pau.
La padrina Misericòrdia, que llegeix molts llibres i recorda històries oblidades per la majoria de la gent, li havia explicat l'origen de l'invent.
—Això que ara és una joguina per a la canalla, en altres temps va tenir un paper molt seriós en la guerra. Tu ja saps qui eren els romans, oi?
—Aquells que van construir coses a Tarragona.
—Monuments, bonica, com l'amfiteatre, el circ, el Pont del Diable i l'Arc de Barà.
—I què feien amb els estels? —havia interromput la nena, neguitosa.
—Els romans feien volar teles en forma d'aus que indica-ven als arquers la direcció i la força del vent, i així podien afinar la punteria.
—I fixant-se en el vent guanyaven la guerra?
—Sí, bufona. A vegades passa que, en la vida, el que ens permet guanyar batalles són coses invisibles als ulls.
La Cori no entén les paraules, però se sent dipositària d'un secret important i, fixant la mirada en el joguet, mormola:
—Vola, estel, vola! [...]
La padrina Misericòrdia, que llegeix molts llibres i recorda històries oblidades per la majoria de la gent, li havia explicat l'origen de l'invent.
—Això que ara és una joguina per a la canalla, en altres temps va tenir un paper molt seriós en la guerra. Tu ja saps qui eren els romans, oi?
—Aquells que van construir coses a Tarragona.
—Monuments, bonica, com l'amfiteatre, el circ, el Pont del Diable i l'Arc de Barà.
—I què feien amb els estels? —havia interromput la nena, neguitosa.
—Els romans feien volar teles en forma d'aus que indica-ven als arquers la direcció i la força del vent, i així podien afinar la punteria.
—I fixant-se en el vent guanyaven la guerra?
—Sí, bufona. A vegades passa que, en la vida, el que ens permet guanyar batalles són coses invisibles als ulls.
La Cori no entén les paraules, però se sent dipositària d'un secret important i, fixant la mirada en el joguet, mormola:
—Vola, estel, vola! [...]
"Vola, vola!"
(fragment)
Sílvia Armangué
En una platja nua i somiosa,
en terra obscura, del nord enllà,
s'hi ajaça un home a qui jo volia,
allà a l'arena, petxina i sal.
La seva pell és ben colrada
del vent i l'aire tramuntanat,
els seus cabells els d'una nimfa,
els ulls de boira, les mans de gat.
Vam estar junts un jou de roca,
al sostre tèrbol d'un canyissar
navalla oberta a la Cala Mora,
remor d'escuma, sentor de sal. [...]
"Cala Mora"
(fragment)
en terra obscura, del nord enllà,
s'hi ajaça un home a qui jo volia,
allà a l'arena, petxina i sal.
La seva pell és ben colrada
del vent i l'aire tramuntanat,
els seus cabells els d'una nimfa,
els ulls de boira, les mans de gat.
Vam estar junts un jou de roca,
al sostre tèrbol d'un canyissar
navalla oberta a la Cala Mora,
remor d'escuma, sentor de sal. [...]
"Cala Mora"
(fragment)
Després d'aquestes dues emotives lectures torna el torn dels rapsodes. Amb els nervis a flor de la pell dels participants, l'escriptor Antoni Casals llegeix la primera part de l'acta del Concurs ARC de Rapsodes 2013: "En data del 11 de maig de 2013, reunits a la Sala d'actes de la Biblioteca Sagrada Família, de Barcelona, i dins del marc de la Setmana de la Poesia de Barcelona, s'ha procedit a dur a terme el veredicte final del "Concurs ARC de Rapsodes 2013". El Jurat, després d'escoltar els deu rapsodes seleccionats en la primera fase, han valorat com a finalistes guardonats amb premi a, per ordre alfabètic: Alexandra Morera, Ferran Planell i Joaquim Valls."
És el moment en el qual els tres rapsodes han de tornar a defensar la seva participació al concurs, recitant versos d'en Salvador Espriu abans que el Jurat torni a tancar-se per a deliberar.
Són uns minuts de suspens que l'Equip de Presidència de l'ARC aprofita per lliurar un agraïment simbòlic a Maite Crespo, Sílvia Armangué, Cristina Balaguer i a en Toni Arencón i Arias per la seva participació durant la gala i pel treball portat a terme per aconseguir la publicació de "L'estimem perquè és la nostra!".
És el moment en el qual els tres rapsodes han de tornar a defensar la seva participació al concurs, recitant versos d'en Salvador Espriu abans que el Jurat torni a tancar-se per a deliberar.
Són uns minuts de suspens que l'Equip de Presidència de l'ARC aprofita per lliurar un agraïment simbòlic a Maite Crespo, Sílvia Armangué, Cristina Balaguer i a en Toni Arencón i Arias per la seva participació durant la gala i pel treball portat a terme per aconseguir la publicació de "L'estimem perquè és la nostra!".
I arriba el moment definitiu. L'hora del veredicte final, de nou en la veu de l'Antoni Casals: "Un cop escoltades les noves rapsòdies i després de deliberar sobre aquestes recitacions, el Jurat ha decidit atorgar els premis amb la següent classificació: Tercer Premi: Ferran Planell; Segon Premi: Joaquim Valls; Primer Premi: Alexandra Morera!"
Guardonats
Premiats, finalistes i membres del jurat
Premiats, finalistes i membres del jurat
Jornada d'emocions, de reivindicació de la llengua... jornada de poesia i de sensacions... abraçades, petons, signatures... a dalt de l'escenari, el micròfon resta en silenci...
A Barcelona, a 11 de maig de 2013.
Crònica:
Esther Llobet i Díaz
Fotografies:
Ferran d'Armengol - Esther Llobet i Díaz
