Presoner de la terra
Pàgines:76 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 24>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303248 24>
Joan Abellaneda i Fernàndez
Mónica Calonge Escudero
Pròleg
Benvinguts al món de la poesia. Si teniu aquest llibre a les mans, esteu de sort, ja que de la mà d’en Roger Núñez fareu un viatge des dels laberints interiors de la consciència fins a les galàxies i més enllà. Dos mons interconnectats per portes i finestres que ens permeten entreveure l’un des de l’altre i cercar respostes a les més íntimes preguntes de l’existència.
M’agradaria destacar-vos aquells poemes que, al meu entendre, són la clau principal d’aquest viatge. Amb “Medito”, el poeta ens mostra com obre una d’aquestes portes que us comentava en el primer paràgraf del pròleg, així ens diu de forma magistral:
M’agradaria destacar-vos aquells poemes que, al meu entendre, són la clau principal d’aquest viatge. Amb “Medito”, el poeta ens mostra com obre una d’aquestes portes que us comentava en el primer paràgraf del pròleg, així ens diu de forma magistral:
Desperto, la porta està oberta
i salto plenament al buit
profundament porpra i silenciós.
Magistral des del seu començament, ja que ens planta un “despertar” cap en dins, curiós i tan ben portat que et convida a la reflexió, una de les grans missions de la poesia, sens dubte.
I, és clar, aquest viatge interior no acostuma a ser un viatge fàcil i sovint, crec, és més una necessitat que un simple caprici. Una necessitat de retrobar-se, de desfilar boires, de trencar foscors... i vet aquí que ens trobem al Roger convertit en caçador, la seva presa, la foscor. Amb “Caçar la nit”, el poeta ens porta de cacera contra una presa ben esmunyedissa:
I, és clar, aquest viatge interior no acostuma a ser un viatge fàcil i sovint, crec, és més una necessitat que un simple caprici. Una necessitat de retrobar-se, de desfilar boires, de trencar foscors... i vet aquí que ens trobem al Roger convertit en caçador, la seva presa, la foscor. Amb “Caçar la nit”, el poeta ens porta de cacera contra una presa ben esmunyedissa:
Crec que l’he ferit
i que després ha sofert
i que m’ha oblidat mil cops.
Tanmateix, és clar, que aquests viatges tenen la seva recompensa quan de cop i volta un troba la línia de l’“Equilibri” i decideix viure la vida arriscant, assaborint-la amb “Els cinc sentits”:
Aleshores vam paladejar
suaus esferes
de continents verges
i mars d’aigua ensucrada
fins a descobrir gemegant
el camí dels cinc sentits.
I és llavors que el poeta descobreix la bellesa, l’amor, la natura, la música i s’emociona i canta una “Cançó” d’amor mentre lluita contra el temps:
¡Canteu la cançó
de l’amor etern!
Tot plegat, com us deia, és una contínua descoberta que en Roger plasma en els seus poemes amb un estil propi, amb versos curts i plens de significat, que s’entrellacen els uns amb els altres omplint-se de sentit. Afegiu-li un vocabulari acurat i tindreu poesia a dojo: una “Explosió”, una “Ignició”, un “Amor Salvatge”, un “Doll de llum” i fins i tot un “Piano concerto” del gran Mozart:
ja que se’ns escapa la vida
que sigui una autèntica bogeria.
Ja ho sabeu doncs, benvolguts lectors, no deixeu perdre l’ocasió de gaudir de la poesia amb tots els sentits.
Com va dir Leonardo da Vinci: “La pintura és poesia muda; la poesia, pintura cega.”
Com va dir Leonardo da Vinci: “La pintura és poesia muda; la poesia, pintura cega.”
Joan Abellaneda i Fernàndez
Tast
La deessa féu
un tímid somriure.
La visita d’un humà
sempre la divertia.
¡Canteu la cançó
de l’amor etern!
Gràcies a vos
va respondre ell.
Sentí llavors com mai
una melodia única
en una veu comuna.
I per cop primer
mirà el temps i el reptà
tot i saber que perdre
el temps amb el temps
és perdre el temps.
"Presoner de la terra"
Roger Núñez San José
