Des de la infantesa
Pàgines: 108 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 30>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303309 30>
Itziar De la Rosa Camarero
Miquel De la Rosa i Bages
Itziar De la Rosa Camarero
Oriol Casas De la Rosa
Tast
En Joan mirava com jugaven els seus néts a ferse llum amb llanternes i tot somrient recordava les històries que de petit li explicava el seu avi.
Li encantava seure al seu costat i escoltar records de quan treballava, que llavors a ell li semblaven contes meravellosos!
Era fanaler. Aquest va ser el seu ofici i en Joan es delectava sentint les anècdotes i el dia a dia d’aquella feina tan peculiar.
Així i tot, l’avi sempre havia sigut una persona activa i amb inquietud per ampliar els seus coneixements. Li agradava molt llegir i sobretot assabentar-se de tot el que feia referència a la seva professió.
Quan parlava amb el seu nét de quina havia sigut la seva feina, hi afegia pinzellades del que llegia, així feia que fos una xerrada amena i al mateix temps, molt instructiva.
Li explicava que, quan era fanaler, era l’encarregat d’encendre cada vespre els fanals de gas d'un barri de la ciutat on vivia i d’apagar-los a trenc d’alba.
En Joan sempre es feia repetir més d’un cop el fet que, per poder encendre el llum, necessités un pal molt llarg..., li donava la sensació que l’avi feia màgia amb aquell pal, que amb una flama a la punta, aconseguia il·luminar el carrer perquè tothom s’hi pogués veure.
I quan ja es feia de dia, tornava a passar per tocar una palanqueta que hi havia a cada fanal i així s’apagava; inaudit!
L’avi li seguia el joc i, a mesura que es feia més gran, hi afegia altres temes, també fent servir l’enginy perquè el nen ho seguís trobant interessant.
Li va explicar que els humans, quan van descobrir el foc, una de les primeres utilitats que li van donar, va ser poder il·luminar la foscor, no solament de la nit, també la de coves i els llocs on no entrava gens de claror.
Per poder-ho aconseguir, van idear les torxes, encara que avui ens pugui semblar increïble que fos un “descobriment” important, hem de pensar que, gràcies a això, ha evolucionat l’energia fins als nostres dies.
I sembla màgic poder encendre la llum de qualsevol lloc, sigui de casa o sigui d’una ciutat sencera, si es disposa dels medis adequats.
Li va explicar que, a partir de les torxes, es van inventar els llums d’oli, que s’encenien amb metxes, molt més còmodes i de més llarga durada i que fins i tot s’han trobat restes de llums de terracota en països com Mesopotàmia, o d’altres més perfeccionades, de coure i bronze, en llocs com Egipte i Pèrsica!
Li va dir que les primeres ordenances conegudes sobre l’enllumenat públic, provenien de França. Els veïns es van veure obligats, durant 35 anys, a penjar un llum a la porta de casa seva, des del 1524 fins al 1558, quan es van començar a col·locar els fanals nocturns. I que la llum del gas, cosa que avui ens sembla tan antiga, en veure ja desapareguts els fanalers, no es va començar a posar fins a l’any 1818!
Entusiasmat, li seguia dient que a partir de moltes proves i estudis, hem aconseguit tenir l’electricitat com la cosa més normal del món. Tot i que ja havia estat estudiada des de l’antiguitat, no va ser fins a finals del segle XIX quan l’enginyeria elèctrica va aconseguir utilitzar l’electricitat en aplicacions industrials i residencials.
A en Joan li va interessar tant, tot aquell tema, que no va tenir el més petit dubte en voler enfocar els seus estudis cap aquest sector i poder conèixer tot el que es referís a l’energia elèctrica dels països desenvolupats, on s’utilitza a les llars i a la indústria l’electricitat produïda a partir de diferents fonts d’energia, sigui hidràulica, tèrmica o nuclear.
L’avi fa molts anys que els va deixar i, malauradament, no va poder tenir el plaer de veure recollir el títol universitari que va aconseguir el seu nét, amb una nota brillantíssima.
En Joan té el seu record ben viu a la memòria. Voldria poder tenir l’avi al seu costat i explicar-li com havia canviat tot avui en dia, a causa de les diverses formes i tecnologies.
Com gaudiria aquell fanaler, de poder viure la immensitat de la tecnologia!
Però ell, el seu nét, com enyora aquells contes del pal llarg amb la llum màgica a la punta, amb què l’avi, a la seva voluntat, il·luminava la ciutat, i quan arribava el trenc d’alba, girant la maneta l’enfosquia, mentre començava a rebre la llum del Sol.
Li encantava seure al seu costat i escoltar records de quan treballava, que llavors a ell li semblaven contes meravellosos!
Era fanaler. Aquest va ser el seu ofici i en Joan es delectava sentint les anècdotes i el dia a dia d’aquella feina tan peculiar.
Així i tot, l’avi sempre havia sigut una persona activa i amb inquietud per ampliar els seus coneixements. Li agradava molt llegir i sobretot assabentar-se de tot el que feia referència a la seva professió.
Quan parlava amb el seu nét de quina havia sigut la seva feina, hi afegia pinzellades del que llegia, així feia que fos una xerrada amena i al mateix temps, molt instructiva.
Li explicava que, quan era fanaler, era l’encarregat d’encendre cada vespre els fanals de gas d'un barri de la ciutat on vivia i d’apagar-los a trenc d’alba.
En Joan sempre es feia repetir més d’un cop el fet que, per poder encendre el llum, necessités un pal molt llarg..., li donava la sensació que l’avi feia màgia amb aquell pal, que amb una flama a la punta, aconseguia il·luminar el carrer perquè tothom s’hi pogués veure.
I quan ja es feia de dia, tornava a passar per tocar una palanqueta que hi havia a cada fanal i així s’apagava; inaudit!
L’avi li seguia el joc i, a mesura que es feia més gran, hi afegia altres temes, també fent servir l’enginy perquè el nen ho seguís trobant interessant.
Li va explicar que els humans, quan van descobrir el foc, una de les primeres utilitats que li van donar, va ser poder il·luminar la foscor, no solament de la nit, també la de coves i els llocs on no entrava gens de claror.
Per poder-ho aconseguir, van idear les torxes, encara que avui ens pugui semblar increïble que fos un “descobriment” important, hem de pensar que, gràcies a això, ha evolucionat l’energia fins als nostres dies.
I sembla màgic poder encendre la llum de qualsevol lloc, sigui de casa o sigui d’una ciutat sencera, si es disposa dels medis adequats.
Li va explicar que, a partir de les torxes, es van inventar els llums d’oli, que s’encenien amb metxes, molt més còmodes i de més llarga durada i que fins i tot s’han trobat restes de llums de terracota en països com Mesopotàmia, o d’altres més perfeccionades, de coure i bronze, en llocs com Egipte i Pèrsica!
Li va dir que les primeres ordenances conegudes sobre l’enllumenat públic, provenien de França. Els veïns es van veure obligats, durant 35 anys, a penjar un llum a la porta de casa seva, des del 1524 fins al 1558, quan es van començar a col·locar els fanals nocturns. I que la llum del gas, cosa que avui ens sembla tan antiga, en veure ja desapareguts els fanalers, no es va començar a posar fins a l’any 1818!
Entusiasmat, li seguia dient que a partir de moltes proves i estudis, hem aconseguit tenir l’electricitat com la cosa més normal del món. Tot i que ja havia estat estudiada des de l’antiguitat, no va ser fins a finals del segle XIX quan l’enginyeria elèctrica va aconseguir utilitzar l’electricitat en aplicacions industrials i residencials.
A en Joan li va interessar tant, tot aquell tema, que no va tenir el més petit dubte en voler enfocar els seus estudis cap aquest sector i poder conèixer tot el que es referís a l’energia elèctrica dels països desenvolupats, on s’utilitza a les llars i a la indústria l’electricitat produïda a partir de diferents fonts d’energia, sigui hidràulica, tèrmica o nuclear.
L’avi fa molts anys que els va deixar i, malauradament, no va poder tenir el plaer de veure recollir el títol universitari que va aconseguir el seu nét, amb una nota brillantíssima.
En Joan té el seu record ben viu a la memòria. Voldria poder tenir l’avi al seu costat i explicar-li com havia canviat tot avui en dia, a causa de les diverses formes i tecnologies.
Com gaudiria aquell fanaler, de poder viure la immensitat de la tecnologia!
Però ell, el seu nét, com enyora aquells contes del pal llarg amb la llum màgica a la punta, amb què l’avi, a la seva voluntat, il·luminava la ciutat, i quan arribava el trenc d’alba, girant la maneta l’enfosquia, mentre començava a rebre la llum del Sol.
oo0O0oo
Des de la infantesa
Gemma Matas Gustems
