«L'aigua»
Diversos autors

L'aigua (Diversos autors)

L'aigua

Diversos autors

Coedita:
Editorial Meteora
Associació de Relataires en Català (ARC)

ISBN 978-84-92874-88-0 | 168 pàg | 13,5 x 20cm | Rústica

Autors:
Martí Illas Guinart · Arnau García i Crevillén · Mireia García i Crevillén
Enric Armengol Garcia · Àlex Valero Liutsko · Marc Valero Liutsko
Ainhoa Campoy Garcia-Campmany · Miquel Àngel Arencón i Llobet
Joan Gausachs i Marí · M. Montserrat Medalla · Mercè Bellfort
Josep M. Repullés Pey · M. Alba Tort Clérico · Pilar Navarro
Pilar Campmany · Montse Assens · Josep Ventura Codina
Anna Rispau · Sílvia Romero · M. Teresa Galan Buscató
Ferran Planell i Coflent · Montserrat Cuadros · Lluís Servé i Galan
Shaudin Melgar-Foraster · Joan Carles Franquet · Liudmila Liutsko
Sílvia Armangué · Montserrat Lloret · Sergi G. Oset
Gemma Matas Gustems · Jordi Masó Rahola · Joan Abellaneda
Ferran d'Armengol i Galceran · Mercè Bagaria
Albert Calls i Xart · Jaume J. Pàmies

Pròleg:
Oriol Vergés

Imatge de la coberta:
Joan Salvador Gelabert

Disseny de la coberta:
M. Jesús Royo


Pròleg

L'AIGUA, segons el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, és «líquid transparent, inodor i insípid...». Als contes que llegireu, però, és irisada, amb olor de primavera i amb un sabor que us satisfarà.

     L'aigua, al laboratori, és H2O i prou, però, a la font de Montjuïc, és un ballet de raigs i de colors...

     L'aigua, a casa nostra, la tenim a la dutxa, al rentaplats, a la rentadora... i tenim un ensurt quan arriba la factura mensual... Que no cau del cel, la pluja?

     L'aigua és gairebé arreu si contempleu els paisatges que la mare natura ens ha cedit en usdefruit. I, si us mireu endins, a l'interior del cos propi, hi és en un setanta cinc per cent. No és arreu, no; escasseja molt a Burkina Faso, i un nen burkinès, en un dels contes, es meravella que en ragi de l'aixeta a la llar de la família que l'ha acollit. Ara bé, en el llibre que teniu a les mans, l'aigua corre pels rius, s'embraveix en el mar i es converteix en un doll d'imaginació en els contes que llegireu.

     Aquest imaginació dels «relataires», tenyida d'inspiració poètica, ha personificat els éssers de les aigües, des d'un peixet que no sabia nadar a dofins juganers, com el Morrot, l'amic de la nena Ona, o balenes sàvies... Però el raig imaginatiu amara també les nimfes, els dracs o les bruixes, perquè tots i totes, d'una manera o d'una altra, es relacionen amb el tema... I és més, fins i tot les gotes d'aigua es mereixen un nom en les seves aventures, com la Marina, l'Espurna, la Maria, la Carlota, la Nesea i l'Èfira i, també, les Glup.

     L'aigua és un valor que hem de conservar: és la vida d'avui i l'existència en el futur. Això ens recorden els contes realistes amb l'avi que descobreix la naturalesa al nét i el paper dels núvols en el cicle de l'aigua... Però, però... La Mireia que pintava paisatges i núvols no en reproduïa un de gris, avergonyit i trist, fins que va aprendre a descarregar l'aigua que duia i va contradir la cançó d'en Raimon «Al meu país la pluja no sap plure...».

     I un altre punt satisfactori: la recopilació ha tingut l'encert d'endreçar i adreçar els relats, de canalitzar-los, d'acord amb les edats dels autors i la dels lectors als quals van dirigits: els contes «amb lletra de pal», «amb lletra menuda» o «amb lletra gran», malgrat que els adults també sabem fantasiejar amb les aventures que somien i expliquen els menuts. Crec que aquesta ordenació ajuda a una finalitat ecològica i didàctica del llibre que, de ben segur, pot ser molt útil com una lectura escolar.

     Només em queda, pecador de mi, oferir simbòlicament, «aigua d'olor» en gratitud als trenta cinc «relataires» i «fer venir aigua a la boca» als lectors amb el convenciment que, ben xops de satisfacció, sabran agrair la riquesa i la varietat dels contes.

Oriol Vergés
Escriptor
President d'Honor del V Congrés
de Literatura Infantil i Juvenil Catalana (2013)


Crònica de l'acte de presentació de L'aigua

Per: Esther Llobet i Díaz
Fotografies: Ferran d'Armengol

Gotes de pluja...

Gotes de pluja...

     Amb l'escenari buit... sona la cançó «Singing in the rain», de Gene Kelly. Els presentadors entren amb paraigües. Parlen del xàfec que cau. Un cop a l'escenari, deixen els paraigües a terra perquè s'eixuguin. Remenen els papers. La cançó encara sona. Llavors, de sota d'una taula, surt la Gota Espurna i comença a moure's, acabada de néixer. Un nen, que està assegut a la primera fila, quan veu que la gota acaba de néixer, puja a l'escenari. La música s'atura. El nen s'acosta a la gota. "Hola, ets una gota d'aigua?", li pregunta. La Gota Espurna fa que sí amb el cap, s'espolsa, es mou rítmicament. "Ets molt bonica!", refereix el nen, "Jo em creia que les gotes eren transparents, però ets de colors. Véns de molt lluny?". La gota assenyala el cel... un núvol...

Georgina Sáez - Núria Vilahur - Guerau Martínez
Georgina Sáez - Núria Vilahur - Guerau Martínez

     Amb la representació de la breu història "Gotes de pluja", a càrrec de Georgina Sáez, Núria Vilahur i Guerau Martínez, dissabte, 14 de desembre de 2013, a les 12 hores i a la Sala de la Biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat, es va presentar el recull de contes coeditat per l'Editorial Meteora i l'Associació de Relataires en Català (ARC), dedicat a l'aigua, bé escàs que cal protegir per preservar la salut del planeta i de tots els éssers que l'habiten, considerat de vital importància per l'Assemblea General de les Nacions Unides que ha dedicat l'any 2013 com l'Any Internacional de la Cooperació en l'Esfera de l'Aigua.

     Després de la representació, l'acte es va iniciar formalment amb les paraules de M. Montserrat Medalla: "Bon dia als relataires de totes les edats, des dels més menuts fins als més grans. Bon dia als que m'acompanyen aquí a la taula: en Ferran Planell, a qui tots ja coneixeu i, si no, ja el coneixereu; perquè és, des de l'assemblea celebrada al mes d'octubre, el nou president de l’ARC, tot i que encara no hem tingut oportunitat de donar-li la benvinguda com cal. Senyor president, l'expresidenta et desitja allò que s'acostuma a desitjar en les estrenes: molta merda."

M. Montserrat Medalla - Ferran Planell
M. Montserrat Medalla - Ferran Planell

     A continuació va presentar a dos dels autors que formen part del recull: Montserrat Cuadros, autora del relat "La llegenda de l'aigua de la vida" i en Joan Carles Franquet, autor del conte "L'aigua blanca".

     L'aigua és el novè llibre de la col·lecció Relataires. I aquest ha estat el quart any consecutiu que, per aquestes dates nadalenques, el tema de la convocatòria ha servit per inspirar relats deliciosos: trenta-cinc històries, algunes ambientades al mar, protagonitzades per balenes, dofins, pirates, nens que estimen els animals... O ambientades en rius amb peixos tristons que no saben nedar, granotes, capgrossos, amb truites que es deixen agafar... O ambientades en llacs cristal·lins on viuen les nimfes, on hi ha l'illa de la primavera. També hi trobarem bruixes, bruixots, dracs, monstres d'aigua... Però si un lloc ha estat el preferit pels relataires per situar les històries, aquest ha estat els núvols, casa i alhora transport, de les moltes gotetes d'aigua que han triat com a protagonistes. No sempre, però, plou a tot arreu. I també ens trobem contes on nens africans descobreixen sorpresos com n'és de fàcil que l'aigua ragi per una aixeta a les cases europees, mentre ells han de recórrer molts kilòmetres per trobar un pou o una font. En aquesta edició, ens trobem que alguns dels autors més menuts, a més de deixar-nos històries escrites amb lletra de pal o amb lletra menuda, també ens han deixat il·lustracions. Ells han representat la història tal com la veien, amb l'ajut, això sí, d'alguna mare o pare o àvia...

     En aquesta convocatòria, el jurat que ha seleccionat els contes del recull ha estat integrat per Carles Fernández Serra, Ferran d'Armengol, Glòria Calafell, Laura Ropero, Mercè Bellfort, Montserrat Lloret, Núria Niubó, Pere Fornells, Pilar Navarro, Sílvia Armangué i Vicenç Ambrós; la composició de la portada ha estat obra de Maria Jesús Royo; la il·lustració de coberta ha nascut del llapis i la inspiració d'en Joan Salvador Gelabert; i el pròleg ha estat escrit per l'Oriol Vergés, autor d'una de les obres més importants i extenses en llengua catalana per a joves, i enguany president d'honor del V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana.

     En Martí Illas Guinart, l'autor més jove del recull, amb cinc anys, va respondre a les preguntes en relació al seu conte "La granota del llac", que comença així: "Hi havia una vegada una granota que vivia en un llac. Era un llac molt bonic que estava en una vall, però s'havia anat embrutant a poc a poc perquè els humans hi tiraven brutícies, com llaunes, papers i restes de menjar..."

M. Montserrat Medalla - Martí Illas Guinart
M. Montserrat Medalla - Martí Illas Guinart

     A continuació, en Ferran Planell, Montserrat Cuadros i en Joan Carles Franquet van explicar la temàtica dels seus relats, com es van inspirar, com són els/les protagonistes, de la necessitat de l'aigua en els espais naturals, de la importància de la transmissió dels costums, del secret de la natura i de la reverència a les persones amb més experiència i saviesa.

M. Montserrat Medalla - Montserrat Cuadros - Joan Carles Franquet - Ferran Planell
M. Montserrat Medalla - Montserrat Cuadros - Joan Carles Franquet - Ferran Planell

     En Joan Carles Franquet va aportar l'afegitó d'un divertit conte de Nadal:

     Nit de Nadal. Mentre la família Gratacòs dormia profundament després d'una ingesta descomunal de torrons i cava, les petites figures del pessebre van començar a bellugar-se de manera gairebé imperceptible. A poc a poc van cobrar vida i va començar una veritable revolució.

     El caganer, fart d'ensenyar el cul dia i nit a tothom que passava per allí, es va erigir en líder d'una revolta a la qual ràpidament s'hi van afegir els pastors de l'anunciata. Aquests estaven fins al "gorro" que cada cop que apareixia l'àngel anunciador els espantés el ramat.

     —Després estem tota la nit buscant els xais!

     —I quan ja els tenim tots junts i ens estirem una estona, apa! Tornem-hi! Un altre cop surt aquell paio amb plomes.

     De camí cap a la cova diversos figurants se'ls van ajuntar.

     —Ja estem tips d'aquesta feina. Només uns dies a l'any i mal pagada.

     —Volem contractes indefinits! —va cridar l'aiguadera.

     —I seguretat social! —afegí el llenyataire.

     Quan van arribar a la cova van muntar un campament d’indignats.

     La Mare de Déu estava empipada:

     —Josep! No els penses dir res? Que no veus que ho deixaran tot fet un fàstic!

     —Tranquil·la dona. No fan mal a ningú.

     L'àngel anunciador es va solidaritzar amb els indignats. Deia que ja n'estava fins al capdamunt de passar-se el dia penjat d'un fil i que, les condicions laborals que els de dalt li imposaven, deixaven molt que desitjar.

     El pescador va arribar tard perquè havia hagut de fer una formació sobre riscos laborals.

     —Ja veus. Ara m'han d'explicar com he de posar l'ham. Després de trenta anys de professió!

     El moment de màxima tensió es va produir amb l'arribada dels reis mags. Els acampats van impedir durant una bona estona que poguessin accedir a la cova amb crits de "Visca la república!". Fins i tot al rei Melcior li van intentar prendre la corona. Per sort la cosa no va anar més enllà.

     L'endemà, quan la família Gratacòs es va llevar, van veure les figures del pessebre fora de lloc i desordenades.

     —Deu d'haver estat el gat. No és la primera vegada que de nit s'enfila fins aquí i juga amb les figures.

     I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos.

Joan Carles Franquet
Joan Carles Franquet

     L'acte va prosseguir amb un homenatge a la poetessa Joana Raspall, que ens va deixar el passat dia 4 de desembre, amb la lectura de diversos poemes amb referència a l'aigua, escrits per ella i recitats per Anna Maria Villalonga, Ferran Planell, M. Montserrat Medalla i Mercè Bagaria. "Havia fet cent anys el dia 1 de juliol d'enguany, per això aquest any, a més de commemorar el centenari del naixement d'en Salvador Espriu, també era un any de celebració per la vida i l'obra tan prolífica d'aquesta bibliotecària, lexicògrafa, escriptora..., que un bon dia, als 68 anys, va començar a escriure poesia per a nens i ja no va parar." va referir M. Montserrat Medalla. "Es calcula que ha publicat més d'un miler de poemes. Poca cosa, oi? En aquests poemes hi trobareu una relació amb les històries que formen part del recull: els núvols, la pluja, la neu, el mar i els éssers qui hi habiten... i un món més just i més net. Per a tu, Joana Raspall, que vas saber transmetre els missatges importants de la manera més senzilla i, també, més bella."

Homenatge a Joana Raspall
Homenatge a Joana Raspall

Joan Carles Franquet
Mercè Bagaria - Anna Maria Villalonga
Ferran Planell - M. Montserrat Medalla


     A continuació, M. Montserrat Medalla va parlar del seu pas per la presidència de l'ARC i en Ferran Planell va explicar els objectius de l'associació per a l'any 2014. També es van lliurar obsequis d'agraïment a diferents socis i amics de l'ARC: Joan Gasusachs i Marí, Mercè Bagaria i Elisenda Sala, pel seu compromís, les seves aportacions continuades i la seva feina desinteressada en favor de l'associació.

Mercè Bagaria - Joan Gausachs i Marí - Elisenda Sala
Mercè Bagaria - Joan Gausachs i Marí - Elisenda Sala

     L'acte es va concloure amb l'adaptació del relat "Un conte amarat d'aigua de mar", de l'autora Shaudin Melgar Foraster:

     Les aigües del mar s'omplen d'una claror fosforescent. I a la superfície, sota la llum de la lluna, les crestes de les petites onades resplendeixen com pedres precioses. Però la lluna il·lumina també una cosa que sorgeix de les aigües: un cap. Un cap amb llargs cabells negres que envolten una carona de nena. És l'Ona.

     L'Ona s'empeny amunt fins a tenir el tors fora de l'aigua i deixa que el mar la gronxi mentre s'observa la pell nacrada dels braços. No sembla agradar-li perquè arrufa el nasset i tira el cap enrere per contemplar, allà a dalt, la immensitat tota brufada d'estels i aquella lluna rodona que sembla mirar-la...

     ...I, evidentment, amb les fotografies de grup dels autors i autores del recull.

Autors i autores de 'L'aigua'

Xàfec
Joana Raspall

Gotes, gotes de pluja espessa,
jocs de boires als fanals,
ball de fulles dalt dels arbres
xip-xap de peus als aiguals...

Sento la roba mullada;
els cabells, regalimant
fils d’aigua sobre les galetes,
talment com si anés plorant.

Res de plors, que tot és gresca!
No hi ha llàgrimes ni dol!
Són entremaliadures
de les vacances del sol!


Crònica: Esther Llobet i Díaz
Fotografies: Ferran d'Armengol
Crònica fotogràfica


'L'aigua (diversos autors)'
"L'aigua"
Diversos autors
Editorial Meteora - Associació de Relataires en Català (ARC)


Crònica de la gala solidària
"Paraula d'Espriu"
Associació de Relataires en Català

Per: M. Pilar Navarro Morte

Paraula d'Espriu

Crònica de la gala solidària
"Paraula d'Espriu"

Associació de Relataires en Català

     Dissabte, 30 de novembre 2013, a les 19:00h., a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, es va fer la presentació del recull "Paraula d'Espriu", fruit d'un projecte engrescador que abastava uns objectius artístics i literaris assolits amb escreix; un sentit homenatge a l'escriptor Salvador Espriu, l'any en el qual es commemora el centenari del seu naixement, a partir dels seus propis mots; i, finalment, un propòsit solidari en favor de La Marató de TV3 d'enguany, que diu molt de tots. Tot plegat traduït en un èxit de públic que va omplir a vessar l'Auditori de la Biblioteca i va obligar a obrir les portes de l'amfiteatre.

Paraula d'Espriu - Públic

     "Al sempre admirat Salvador Espriu si cal, amb disculpes". Amb aquestes paraules del poeta Joan Oliver, conegut com «Pere Quart», la seva filla, Sílvia Oliver, va iniciar la gala recitant el poema "Assaig de plagi a la taverna". Compartia l'escenari amb Roger Martínez, jove cantautor que ens va obsequiar amb la seva versió del "Poema XXX" de La Pell de Brau, que tot seguit va recitar Sílvia Oliver.

Paraula d'Espriu - Sílvia Oliver i Roger Martínez
Sílvia Oliver i Roger Martínez
Fotografies: Ferran d'Armengol


     A continuació, M. Montserrat Medalla i en Toni Arencón —que conduïren l'acte amb un mestratge que desmentia els nervis que havien confessat abans de començar—, van donar la benvinguda a tots els assistents. En Toni Arencón explicà el projecte «Paraula d'Espriu»: com havia sorgit a partir de la seva idea d'unificar la celebració de l'Any Espriu amb la solidaritat per a La Marató, i com havia evolucionat fins a tenir a les mans el llibre-recull que inclou noranta obres de 76 autors i autores d'arreu dels Països Catalans, amb edats compreses des dels set fins als vuitanta-quatre anys. Na Montse ens parlà de La Marató, que enguany gira la mirada cap a les malalties neurodegeneratives, com el Parkinson, l'Alzheimer, l'esclerosi múltiple, l'esclerosi lateral amiotròfica o les atròfies musculars, entre altres.

Paraula d'Espriu - M. Montserrat Medalla i Toni Arencón
M. Montserrat Medalla - Toni Arencón i Arias
Fotografies: Ferran d'Armengol


     I, a partir d'aquí... : l'espectacle ha començat!

     Sí, sí, espectacle perquè —deixeu-m'ho dir— tota la presentació esdevingué un espectacle entranyable de música i poesia que comptava amb uns col·laboradors d'excepció: la Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, sota la batuta d'en Josep Maria Gironell; i també amb uns Espriu particulars, Núria López i Ferran Planell, que recitaren els poemes d'Espriu; i altres rapsodes que llegiren una selecció de poemes del llibre.

Josep Maria Gironell
Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós
sota la batuta de Josep Maria Gironell
Fotografia: Ferran d'Armengol


Paraula d'Espriu - Núria López i Ferran Planell
Núria López i Ferran Planell
Fotografia: Ferran d'Armengol


     Difícil transmetre en aquesta crònica, sense l'ajut de la veu, la màgia de les paraules i cançons que ompliren aquell vespre. Recorreré, si m'ho permeteu a l'ordre cronològic.


Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós
Fotografia: Ferran d'Armengol


     El cant de joia «Hevenu Shalom, Alejem», un cant de joia que desitja que la pau sigui amb tots nosaltres, va donar pas a la veu d'en Miquel Santaeulàlia que llegí "Detalls morals", una prosa poètica de Roser Fernández Zúñiga que parteix dels versos del poema "Fragments Morals" del llibre Miratge a Citerea:

"Estic trasbalsat. Clàudia ha descobert el meu secret, s'ha apoderat del meu quadern de memòries i ha promogut un escàndol."

Paraula d'Espriu - Miquel Santaeulàlia
Miquel Santaeulàlia
Fotografia: Esther Llobet i Díaz


     Va escriure el poeta: "A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol". Núria López recità el Poema XLVI, de "La Pell de brau".

     La segona cançó, «Stand by me», ens va dir "jo no tinc por mentre estiguis amb mi". Un clam per la companyia, que feia seu Aurora Marco Arbonès en l'inici del seu poema, "Versos de consol", que vàrem sentir de la veu de Marta Pérez Sierra, i que compartia versos del poema "De tan senzill, no t'agradarà" del llibre El caminant i el mur.

"Cansat de tants versos que no fan companyia"

     Després, Ferran Planell i Núria López recitaren el "Poema XIX" de Final del laberint, de 1955.

     Sense deixar la poesia, la Coral va interpretar «Oració al Senyor, Sant Jordi», un poema d'Espriu musicat per Francesc Vila, que va donar pas als rapsodes Marta Pérez Sierra i Joan Opi per recitar "Direm la veritat" de Pilar Navarro, un poema que pren repetidament els versos del "Poema XXV" de La Pell de brau.

"Direm la veritat, sense repòs"

     Ferran Planell va respondre amb el poema "Inici de càntic en el temple" del poemari Les cançons d'Ariadna, per demanar-nos que, a més de dir la veritat, ens mantinguem fidels.

     Amb «Jerusalem d'or» els cantaires ens retornaren als pous d'aigua, al mercat i a la plaça, i Empar Sáez ens feu emmudir amb el seu poema "En el silenci", escrit a partir d'un vers del "Poema XXXV" del Llibre de Sinera.

"En el silenci de la tarda i el seu pas"

Paraula d'Espriu - Empar Sáez
Empar Sáez
Fotografia: Ferran d'Armengol


     Ferran Planell va trencar el silenci per exalçar el "Cel de Jerusalem", del recull Mrs. Death.

Paraula d'Espriu - Ferran Planell
Ferran Planell
Fotografia: Esther Llobet i Díaz


     Va arribar el moment dels somnis quan la coral interpretà «Imagine» i posteriorment Elisenda Sala i Marta Pérez Sierra van recitar "Somnis" de Montse Assens i Anna Rispau, inspirat en els versos del "Poema XXVI" del llibre Per al llibre de salms d'aquests vells cecs.

"Brilla, dins l'únic
coneixement del negre,
l'or dels meus somnis"


Paraula d'Espriu - Elisenda Sala
Elisenda Sala
Fotografia: Ferran d'Armengol


Paraula d'Espriu - Marta Pérez Sierra
Marta Pérez Sierra
Fotografia: Ferran d'Armengol


     Uns somnis que ens conduïren a "La cançó del matí encalmat" del poemari El caminant i el mur en veu de Núria López.

     La presentació anava guanyant en ritme, i la coral n'hi va afegir amb la cançó «This little light of mine» que va arrancar els aplaudiments del públic, llum interior, del passat, de la bellesa del sol... i va donar pas a la veu de Miquel Santaeulàlia recitant "Dies i sols perduts", prosa poètica de Josep Casals inspirada en versos del "Poema II" i del "Poema IV" de Cementiri de Sinera.

"... No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre"


"... Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts ..."


     Núria López ens permeté seguir deambulant pel Cementiri de Sinera, amb el poema "Els meus ulls".

     I si la cançó anterior havia tingut ritme, amb «Ipharadisi» la coral es va acabar de posar el públic a la butxaca i va aconseguir la seva col·laboració marcant el ritme de la música.

Paraula d'Espriu - Coral Interreligiosa per la Pau
Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós
Fotografia: Ferran d'Armengol


Paraula d'Espriu -- Coral Interreligiosa per la Pau
Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós
Fotografia: Ferran d'Armengol


     Espriu, però, no considerava la seva/nostra terra un paradís, com havia deixat palès en el seu poema "Assaig de càntic en el temple" del llibre El caminant i el mur; uns versos que van servir a Albert Calls per iniciar el seu "Assaig de càntic en el supermercat", que recità Joan Opi.

"Oh, que cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra"


Paraula d'Espriu - Joan Opi
Joan Opi
Fotografia: Ferran d'Armengol


     A continuació vam sentir el poema original "Assaig de càntic en el temple" del llibre El caminant i el mur, recitat per Ferran Planell.

     Estàvem a punt d'acabar la presentació i l'escenari es va omplir de nens i nenes, alumnes de Cant Coral l'Escola Municipal de Música Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet, que també van voler col·laborar en aquest acte interpretant «La festa de la Pau» conjuntament amb la Coral Interreligiosa per la Pau; una cançó que ens parlava de la màgia d'un mag i del que farien si en disposessin d'ella.

Paraula d'Espriu - Fotografies de grup -1
Escola Municipal de Música Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet
Fotografia: Ferran d'Armengol


     I potser no de la màgia d'un mag, però ens explicava Montse Medalla que el projecte sí que havia comptat amb la màgia de molts infants que havien participat. Una mostra va ser el poema "La pluja cau", de Tai Salvador Fontseré, inspirat en la "Cançó del triomf de la nit" del llibre El caminant i el mur, i que va recitar ella mateixa.

"Quan et sentis cridat
pels corns de caça,
ja per sempre seràs
del fosc reialme."


Paraula d'Espriu - Tai Salvador Fontseré
Tai Salvador Fontseré
Fotografia: Ferran d'Armengol


     Arribava el moment final. En Toni Arencón preparava el comiat i presentava el poema "El passat" del llibre Per a la bona gent, amb el que Núria López i Ferran Planell tancaven la ronda de poemes. Un poema de comiat per a tota la bona gent que va assistir a l'acte per a una causa solidària.

     Finalment, Montse Medalla i Toni Arencón van acomiadar l'acte. No van estar-se de mostrar l'agraïment a tots aquells que d'una manera o una altra han fet possible que "Paraula d'Espriu" veiés la llum, una llarga llista de noms que no van voler citar perquè era massa llarga: promotor, comissió de l'Associació de Relataires, autors i autores, il·lustradors i il·lustradores, companys que havien tingut cura de la correcció, edició i publicació del llibre, coordinadors de l'acte, cantaires, rapsodes i tot el públic en general. Amb tot era inevitable, i penso que és just deixar-ho escrit, fer esment especial a Toni Arencón, com "paridor" de la idea, i a Montse Assens, Pere Fornells i Mercè Bagaria per tota l'organització i coordinació del certamen i de la gala, que ha estat genial.

     Ells es van acomiadar dient que era "un honor ser aquí, avui, amb vosaltres", però us puc ben assegurar que l'honor i el plaer va ser per tots els que hi vam assistir.

     L'acte va acabar amb les fotografies de rigor i uns breus moments per compartir converses i impressions amb altres amics relataires que anem desvirtualitzant a través d'aquestes trobades.

Paraula d'Espriu - Fotografies de grup -1
Fotografia de grup
Fotografia: Ferran d'Armengol


Paraula d'Espriu - Fotografies de grup -1
Fotografia de grup
Fotografia: Esther Llobet i Díaz



     I ara que us he explicat com va anar, us explicaré que em va semblar.

     Va ser una presentació molt diferent de la resta de presentacions de l'ARC, com també ho eren els seus objectius, la seva finalitat. Vam gaudir d'un vespre entranyable, en un ambient carregat de sensibilitat; van ser prop de dues hores que van transcórrer sense adonar-nos, amb un ritme fluid i amè: l'equilibri just entre l'alternança de propostes i la continuïtat visual que impedia distreure l'atenció. Els poemes escollits enllaçaven agradosament amb les cançons i la tornada dels Espriu, cosa que em sembla, ben segur, una tria difícil.

     Quan vulgueu, hi tornem!


Crònica:
M. Pilar Navarro Morte

Fotografies:
Ferran d'Armengol - Esther Llobet i Díaz


«A l'altre costat del mirall»
(poemes per sobreviure...)
Joan Abellaneda i Fernàndez

A l'altre costat del mirall (Joan Abellaneda i Fernàndez)

A l'altre costat del mirall
(poemes per sobreviure...)

Joan Abellaneda i Fernàndez

[ Adquirir ]


A l'altre costat del mirall
(poemes per sobreviure...)

Joan Abellaneda i Fernàndez

Col·lecció Camí del Sorral - Número 14
Lo Càntich - ARC
Desembre, 2013

Pàgines: 90 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 14>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303149 14>

Il·lustració de coberta:
"Drei Akte vor dem Spiegel"
Otto Mueller

Pròleg:
Toni Arencón i Arias


Pròleg

          Lectora i lector de pròlegs, atureu-vos un instant. Observeu el mirall. És la nostra creació o és la nostra recreació? Imatge efímera, la nostra, reflectida en el mirall. L'evocació és deliciosa. I el poeta ho sap. Els mots traspassen els límits físics del mirall. Llisca la perspectiva. Sense sentiment, sense emoció, com a mínim, no tindria sentit ni credibilitat escriure poesia.

          La disposició emocional dels éssers humans ens impulsa a la creació poètica; des de molt abans de ser absorbits i esborrats definitivament pel polsim argentat de les estrelles... des de ben poc després del màgic moment de néixer. Talment, podem plorar sense vessar llàgrimes; però la primera llàgrima, la llàgrima virginal, és sempre muda i cristal·lina. Sentiment silent. I un dia es trenca alguna cosa..., preludia el poeta. Concebuda, la veu poètica s'obre a tothom i en especial a aquells i aquelles que es van perdre un dia —incert— entre fulls amb aroma de safrà, buscant llur propi esperit, delatats per la debilitat per la paraula amada. Poesia és vida!, exclama Glòria Calafell —poetessa a qui admiro i venero—; i aquesta exclamació contempla tota la possibilitat subtil de la creació. Tota la meva vida cabria en un poema, afegiria jo. Si m'apuren, en un vers. En un únic vers. Seria un vers-epitafi, o un vers-reencarnació. Seria una hipàl·lage. Escriuria, per exemple, La nit està estrellada, i tremolen, blaus, els astres, en la llunyania, i signaria Neruda, com a heterònim. I tindria sentit, la vida, la meva vida, perquè tindria sentiment i emoció i goig i finalitat.

          En la poesia, els versos i els silencis s'abracen. Les rimes, sovint, s'acaricien. Els poemes es relacionen amb situacions concretes i amb estats d'ànims determinats. El poeta ho manifesta clarament: escriu per sobreviure. A L'ALTRE COSTAT DEL MIRALL és un recull de poesia de supervivència, dividit en tres parts, no exemptes de risc, entrellaçades en un joc insalvable de miralls delators. El títol és indicatiu, però, què o qui hi ha a l'altra banda del mirall?, ens preguntem. Sabem que el mirall deforma la realitat. Sabem que la imatge que ens retorna el mirall és sempre un reflex invertit. Sabem que els atlants dominaven l'antiga tècnica de la creació de miralls i que, a través d'ells, podien traslladar-se sense alterar el continu de l'espai i del temps. Jorge Luis Borges, amb vint anys, va tenir un primer coneixement del secret dels miralls. Ho va començar a insinuar en el relat sobre el llibre imaginari TLÖN, UQBAR, ORBIS TERTIUS, però no es va atrevir a desenvolupar la totalitat del misteri. Malgrat el seu pas enrere, per a la posteritat, va deixar escrita una frase magistral: "Des del fons remot del corredor, el mirall ens aguaitava. Descobrim (en l'alta nit aquest descobriment és inevitable) que els miralls tenen un xic de monstruosos". Tot això ho sabem. Està escrit. Està somniat. Hi ha, però, incerteses que no coneixem i que el poeta ens descobreix.

          De la Natura, la primera part del poemari, gaudi estètic, ens introdueix en la senzillesa i en l'essència de la realitat existent. El mirall es converteix en una porta oberta a un espai aparentment (in)transcendent:

Desperten els pobles
amb el so de la veu calma de la mar
que pica a les finestres, trapella.


          El poeta reflexiona sobre una natura vivencial i juganera, en la qual —com en la filosofia pura de Kant—, impera la necessitat sobre la finalitat:

Cansat, en un badall que tanca els ulls,
l'horitzó s'empassa la immensa blavor
mentre grinyolen tramoies
al vell firmament.


          De l'eròtica i de l'amor, la segona part del poemari, ens mostra el vessant més íntim —confidencial i prohibit— del poeta. El mirall es converteix en un forat secret. I la lectura dels poemes ens fa sentir —ser-ne— còmplices:

Per un forat voldria veure com et busques amb les mans
a l'entrecuix els teus llavis, humitejats de passió,
i els dibuixes, resseguint-los, donant entrada al plaer.


          Els miralls, és clar, continuen presents:

Emmirallant-nos en cada carícia,
resseguim els límits amb dits experts
i allisem la seda i el vellut, amorosits.


          Del desconsol i l'esperança, la tercera i última part del poemari, ens retorna a la llàgrima primigènia i silenciosa, tancant el cercle. Ja sabem que són els miralls els que ens observen i no nosaltres a ells:

I a l'aire, faig giravoltes sense rumb ni sentit,
doncs ja no tinc por del que em diguin els ulls del mirall.


          El mirall, ara, és capaç de desvestir-nos i mostrar-nos tal com som en realitat, nus, adoptant un paper decisiu:

Quan el mirall del poeta,
més enllà de l'últim punt,
et mostra l'ànima nua
i et bull la vida per dins.

—No, no es pot explicar—


          No, no tindria cap sentit escriure poesia. Sense sentiment, sense emoció, sense intensitat, sense confidències, sense passió... no tindria ni sentit ni credibilitat. Lector, lectora, atureu-vos; ara sí. El mirall està davant vostre. Jo, també, ja he creuat la línia divisòria:

Allà on no existeix el revers;
on l'espai, finit, es fa comprensible,
on només el mag pot entrar.
Allà on hi ha l'essència...
Allà voldria anar jo,
a l'altre costat del mirall.


Toni Arencón i Arias
Sant Esteve de Guialbes, Novembre de 2013


'A l'altre costat del mirall (Joan Abellaneda i Fernàndez)'
"A l'altre costat del mirall"
(poemes per sobreviure...)
Joan Abellaneda i Fernàndez