«Només terra»
Maria Dolors Vallverdú i Torrents

Només terra (Maria Dolors Vallverdú i Torrents)

Només terra

Maria Dolors Vallverdú i Torrents

Col·lecció Camí del Sorral - Número 23
Lo Càntich - ARC
Març, 2015

Pàgines:106 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 23>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303231 23>

Pròleg:
Toni Arencón i Arias

Il·lustració de coberta:
Natàlia Motos i Vallverdú


Comprar llibre

Adquirir 'Només terra' - Bubok - Llibre            Adquirir 'Només terra' - Lulu - Llibre


Comprar ebook-pdf

Adquirir 'Només terra' - Bubok - ebook-pdf       Adquirir 'Només terra' - Lulu - ebook-pdf       Adquirir 'Només terra' - Casa del Libro - ebook-pdf       Adquirir 'Només terra' - El Corte Inglés - ebook-pdf


Sobre l'autora



     Maria Dolors Vallverdú i Torrents (Reus, 1945) és escriptora i professora de català. Està en possessió d'una llarga sèrie de premis obtinguts arreu dels Països Catalans i ha publicat els llibres Antologia mossèn Amadeu Oller (1967), Poemes (1968), Les cinc branques (Antologia de poesia catalana femenina, 1975), Antologia de la poesia reusenca de Pere Anguera (1975), Enllà de les paraules (1977), Per camins introbables (1995) i L'encadenada llum (2010).

oo0O0oo

Només terra

     Un poemari pot començar de moltes formes i maneres diferents. Pot començar, per exemple, amb un sonet on la llum sacseja l'horitzó llunyà. Aleshores, és la rima, l'imaginari. La rima, sense la qual qualsevol intent de crear bellesa es converteix en un desordre inútil. I, quan la rima transcendeix la membrança del pupitre, de la ploma rovellada i de la tinta xinesa, i explica una història que plora el misteri de la nit amarga, l'amagatall deixa de ser un cau clandestí i simbòlic. Aviat, els versos restaran habitats per la realitat.

... Estàtica llum
empresones les ànsies
del vol prematur ...


     La poesia ha de ser un descobriment continuat. Una estranyesa metafòrica i constant, inquieta i inexacta. Ens ha de parlar a cau d'orella, de tu a tu, sense la distància immensurable del blau, com ens parlarien les pedres al cor de les muntanyes.

... M'heu fet arrencar llàgrimes
que només representen
el fons d'on es projecta
l'abast dels pensaments ...


     S'escriu per necessitat, deixant la pell en cada vers. S'escriu mentre el galop de les hores sacseja la paraula. I, en alguns moments efímers, es poden albirar els bocins dels ínfims fragments de vida que fugen dispersos entre els espais en blancs, allà per on respiren els poemes.

... Una claror present
s’emmarca en el somriure ...


     La poesia, segons Stéphane Mallarmé, «ha d'alterar la realitat». Ho ha de fer, però, sense convertir-se pas en el miratge deformat de cada essència.

... He viscut les absències
i el prec de les mirades
entre els vels de la nit ...


     Maria Dolors Vallverdú i Torrents, fent un paral·lelisme pictòric, és una poetessa de pinzellades curtes i vibrants, trencadisses, que fa servir una gamma de colors terrosos i blaus marins, en el seu extrem més lluminós.

... El vent d'un paradís alt i difícil
empeny els íntims sentiments que vibren
dins una lluita de petons i espases ...


     A Només terra, desenllaça els cercles del nus, alliberant els sentiments. Ens parla d'una lluna sagnant endolada pel crit que arriba al cel, ens xiuxiueja la intangible manera de ser de cada cosa, ens regala la llum que sembla més austera, ens encén amb un mar que s'agita tremolós, ens palpita amb la remota essència del clar de lluna i el repòs de l'aigua, ens agita amb el pensament que no es cansa, o ens confessa tot allò que empeny els íntims sentiments que vibren...

     I aquesta és «la trobada després de la troballa», el secret encisador de la poesia: els sentiments que vibren.

... Ets la terra i ets l'aire,
enyorança emmarcada
per la volta dels llavis ...


Pròleg de Només terra (fragment)
Toni Arencón i Arias

oo0O0oo

Tast

He seguit una llum...

He seguit una llum
per la ratlla infinita
que fa el sol a ponent...

On s'aturen els somnis,
com un fons de mirada
sense rumb dins la ment.

oo0O0oo

Som fets amb les ferides...

Som fets amb les ferides
del verb que traspassa
els límits de la vida.

I al fons de cada dia
recollim el misteri
d'un món que sempre gira.


'Només terra (Maria Dolors Vallverdú i Torrents)'
"Només terra"
Maria Dolors Vallverdú i Torrents


Relats finalistes del Concurs
ARC de Microrelats a la Ràdio 2014-2015
"El cicle de la vida"
Febrer de 2015:
«Joventut»

Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Microrelats

Relats finalistes del Concurs
ARC de Microrelats a la Ràdio 2014-2015
"El cicle de la vida"
Febrer de 2015: «Joventut»


El jurat d'autors i d'autores del Concurs
ARC de Microrelats a la Ràdio 2014-2015 "El cicle de la vida",
després de les deliberacions necessàries, fa públic el veredicte de les obres
seleccionades corresponents al subtema: "Joventut":

Relats seleccionats

Títol - Autor/a o Nick

"Pecats de joventut" - TUSITALA

"La noia del cor" - Josep Casals

"Emocions encadenades" - Mercè Bellfort

"La Joana" - Mar - Montse Assens

"El futur" - Estefania Guerra

"Hedonisme" - Ivan Bonache

"Ethernal Youth" - Edgar Cotes i Argelich


Enhorabona als autors i autores seleccionats.
Moltes gràcies a tots els participants.


Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català
Dimarts, 3 de març de 2015


Bases del Concurs i relats finalistes