«Des de la infantesa»

Gemma Matas Gustems

ARC
Col·lecció Camí del Sorral / 30

Des de la infantesa (Gemma Matas Gustems)

Des de la infantesa

Gemma Matas Gustems

Col·lecció Camí del Sorral - Número 30
Lo Càntich - ARC
Març, 2017

Pàgines: 108 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 30>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303309 30>

Obra artística de la coberta:
Itziar De la Rosa Camarero

Fotografia de la biografia:
Miquel De la Rosa i Bages

Il·lustracions del llibre:
Itziar De la Rosa Camarero
Oriol Casas De la Rosa


Comprar llibre Comprar ebook-pdf

Adquirir 'Des de la infantesa'


Tast


L'avi va ser fanaler

     En Joan mirava com jugaven els seus néts a ferse llum amb llanternes i tot somrient recordava les històries que de petit li explicava el seu avi.

     Li encantava seure al seu costat i escoltar records de quan treballava, que llavors a ell li semblaven contes meravellosos!

     Era fanaler. Aquest va ser el seu ofici i en Joan es delectava sentint les anècdotes i el dia a dia d’aquella feina tan peculiar.

     Així i tot, l’avi sempre havia sigut una persona activa i amb inquietud per ampliar els seus coneixements. Li agradava molt llegir i sobretot assabentar-se de tot el que feia referència a la seva professió.

     Quan parlava amb el seu nét de quina havia sigut la seva feina, hi afegia pinzellades del que llegia, així feia que fos una xerrada amena i al mateix temps, molt instructiva.

     Li explicava que, quan era fanaler, era l’encarregat d’encendre cada vespre els fanals de gas d'un barri de la ciutat on vivia i d’apagar-los a trenc d’alba.

     En Joan sempre es feia repetir més d’un cop el fet que, per poder encendre el llum, necessités un pal molt llarg..., li donava la sensació que l’avi feia màgia amb aquell pal, que amb una flama a la punta, aconseguia il·luminar el carrer perquè tothom s’hi pogués veure.

     I quan ja es feia de dia, tornava a passar per tocar una palanqueta que hi havia a cada fanal i així s’apagava; inaudit!

     L’avi li seguia el joc i, a mesura que es feia més gran, hi afegia altres temes, també fent servir l’enginy perquè el nen ho seguís trobant interessant.

     Li va explicar que els humans, quan van descobrir el foc, una de les primeres utilitats que li van donar, va ser poder il·luminar la foscor, no solament de la nit, també la de coves i els llocs on no entrava gens de claror.

     Per poder-ho aconseguir, van idear les torxes, encara que avui ens pugui semblar increïble que fos un “descobriment” important, hem de pensar que, gràcies a això, ha evolucionat l’energia fins als nostres dies.

     I sembla màgic poder encendre la llum de qualsevol lloc, sigui de casa o sigui d’una ciutat sencera, si es disposa dels medis adequats.

     Li va explicar que, a partir de les torxes, es van inventar els llums d’oli, que s’encenien amb metxes, molt més còmodes i de més llarga durada i que fins i tot s’han trobat restes de llums de terracota en països com Mesopotàmia, o d’altres més perfeccionades, de coure i bronze, en llocs com Egipte i Pèrsica!

     Li va dir que les primeres ordenances conegudes sobre l’enllumenat públic, provenien de França. Els veïns es van veure obligats, durant 35 anys, a penjar un llum a la porta de casa seva, des del 1524 fins al 1558, quan es van començar a col·locar els fanals nocturns. I que la llum del gas, cosa que avui ens sembla tan antiga, en veure ja desapareguts els fanalers, no es va començar a posar fins a l’any 1818!

     Entusiasmat, li seguia dient que a partir de moltes proves i estudis, hem aconseguit tenir l’electricitat com la cosa més normal del món. Tot i que ja havia estat estudiada des de l’antiguitat, no va ser fins a finals del segle XIX quan l’enginyeria elèctrica va aconseguir utilitzar l’electricitat en aplicacions industrials i residencials.

     A en Joan li va interessar tant, tot aquell tema, que no va tenir el més petit dubte en voler enfocar els seus estudis cap aquest sector i poder conèixer tot el que es referís a l’energia elèctrica dels països desenvolupats, on s’utilitza a les llars i a la indústria l’electricitat produïda a partir de diferents fonts d’energia, sigui hidràulica, tèrmica o nuclear.

     L’avi fa molts anys que els va deixar i, malauradament, no va poder tenir el plaer de veure recollir el títol universitari que va aconseguir el seu nét, amb una nota brillantíssima.

     En Joan té el seu record ben viu a la memòria. Voldria poder tenir l’avi al seu costat i explicar-li com havia canviat tot avui en dia, a causa de les diverses formes i tecnologies.

     Com gaudiria aquell fanaler, de poder viure la immensitat de la tecnologia!

     Però ell, el seu nét, com enyora aquells contes del pal llarg amb la llum màgica a la punta, amb què l’avi, a la seva voluntat, il·luminava la ciutat, i quan arribava el trenc d’alba, girant la maneta l’enfosquia, mentre començava a rebre la llum del Sol.

oo0O0oo


'Des de la infantesa (Gemma Matas Gustems)'
Des de la infantesa
Gemma Matas Gustems



«Pensaments i vivències»

Gemma Matas Gustems

ARC
Col·lecció Camí del Sorral / 29

Pensaments i vivències (Gemma Matas Gustems)

Pensaments i vivències

Gemma Matas Gustems

Col·lecció Camí del Sorral - Número 29
Lo Càntich - ARC
Març, 2017

Pàgines: 82 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 29>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303293 29>

Pròleg:
Ferran Planell i Clofent

Il·lustració de coberta:
Gemma Matas Gustems

Fotografia de la biografia:
Miquel De la Rosa i Bages


Comprar llibre Comprar ebook-pdf

Adquirir 'Pensaments i vivències'


Pensaments i vivències

Pròleg

     Com la trama i l’ordit s’entrellacen al teler, els pensaments evoquen vivències que filen idees teixint-ne de noves. No hi ha ou sense gallina, ni gallina sense ou.

     Pensaments i vivències. Un títol potent i valent alhora. A l’amable lector que tot just ara ressegueix amb la mirada aquestes lletres, li he de dir que està a punt d’endinsar-se en un món que vessa generositat. Els qui tenim la sort de conèixer la Gemma, ja sabem que d’aquesta virtut en va sobrada. Si pel contrari teniu aquest llibre a les mans i no en sabeu res d’ella, sempre podeu anar a fer un volt per les últimes pàgines, on trobareu una breu biografia.

     Tot i que quan m’he expressat dient que estàveu a punt d’endinsarvos en un món a vessar de generositat, no m’estava pas referint a aquella generositat pròpia del seu tarannà, sinó a la que ha tingut en escriure el que esteu a punt de llegir.

     La Gemma, amb un maridatge que estic segur us deixarà una agradosa sensació en boca, no tan sols s’ha limitat a combinar prosa i vers, sinó que ho ha fet a base de pinzellades amb diversitat de colors i textures. I no s’ha conformat simplement a mostrar-nos aquella part d’ella mateixa amb retrats i paisatges propis de les seves vivències, sinó que ha aprofundit, semitò a semitò, com aquell qui executa una escala cromàtica a les tecles d’un piano, en la música dels pensaments.

     És a aquesta generositat a què feia esment, a la que hom demostra quan, com en aquest llibre fa la Gemma, comparteix de forma oberta i planera, allò que viu, allò que pensa.

     Amb aquells lleus tocs de ficció que la literatura comporta, us convido a passejar per entre aquestes pàgines farcides de pensaments i vivències.

Ferran Planell i Clofent


Tast


Records

Encara que no hi vaig néixer
la infantesa hi vaig passar
i aquella terra on vaig créixer
de ben cert el cor em va captivar.

Tal com diu en Maragall:
salut, noble Empordà
salut, Palau del Vent,
que n’és de bonic aquell retall
que quan el veu tot cor vivent
s’encisa només veient
tot el que allà s’hi pot trobar.

Els Pirineus el fermen al fons,
el mar li fa costat neguitós,
és un contrast molt formós...
però l’Empordà no atén a raons.

Tot ho ha de donar,
així són ses entranyes;
per a tot bon català
quina terra més estranya...

Estàs com a casa teva
estàs al Palau del Vent
Catalunya noble i ferma
sents trepitjar de valent.

I aquella terra estimada
on ma infantesa vaig passar
serà per tota la vida
el meu gran i noble Empordà.

oo0O0oo


'Pensaments i vivències (Gemma Matas Gustems)'
Pensaments i vivències
Gemma Matas Gustems



Relats finalistes del
VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Mitjans de transport"
Febrer de 2017:
«... Xino-xano»

Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Microrelats

Relats finalistes del
VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Mitjans de transport"
Febrer de 2017: «... Xino-xano»


El jurat d'autors i d'autores del
VII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio "Mitjans de transport",
després de les deliberacions necessàries, fa públic el veredicte de les obres
seleccionades corresponents al subtema: "... Xino-xano":

Relats seleccionats

Títol - Autor/a o Nick

"El taca-taca" - Maria Quintana

"Cel ignot" - brins

"Sense presses. Xino-xano" - MariaM

"Petjades" - qwark

"La caminada de cada dia" - magda

"Xino-xano" - berguedana

"Projecte 'xino-xano'" - mar - montse assens


Enhorabona als autors i autores seleccionats.
Moltes gràcies a tots els participants.


Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català
Dimecres, 1 de març de 2017


Bases del Concurs i relats finalistes