Presentació del poemari
"De l'alba al capvespre"
De Núria Niubó i Cabau

De l'alba al capvespre

Presentació del poemari
"De l'alba al capvespre"
de Núria Niubó i Cabau


L'acte tindrà lloc
el 19 de novembre de 2013
a les 20:30 h. al
Cafè del Teatre Escorxador
de Lleida
C/ Roca Labrador, 2


Presentadora:
Maribel Sánchez,
locutora i poeta

Prologuista:
Aurora Marco,
filòloga i poeta

Cloenda:
Glòria i Jandro, ens oferiran
Selecció de Boleros


De l'alba al capvespre (Núria Niubó i Cabau)

De l'alba al capvespre

Núria Niubó i Cabau

Col·lecció Camí del Sorral - Número 8
Lo Càntich - ARC
Juny, 2013

Pàgines: 98 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 08>

Pròleg:
Aurora Marco Arbonés

Il·lustració de coberta:
Toni Arencón i Arias


Pròleg

          ESCRIURE la presentació d'aquest llibre de poemes és per a mi un plaer. No solament perquè la Núria crea una poesia de gran sensibilitat, lírica i intimista, que sacseja el cor del lector, sinó perquè, a més a més, ens uneix una ferma amistat que, tot i no ser de temps molt reculat, fa que la consideri una de les meves millors amigues. Ens va presentat una amiga comuna quan ja sabíem de la nostra mútua existència per la col·laboració d'ambdues en la web Relats en Català. Des d'aleshores, he seguit la seva trajectòria poètica i no ha deixat mai de sorprendre'm la seva gran capacitat per transmetre pensaments, sentiments i emocions i per a pintar, amb paraules, les imatges que es proposen en els reptes de RC. Sap captar, amb ulls d'artista, els clarobscurs, la profunditat d'un paisatge i també el gest, el sentiment del personatge representat. Res no escapa a la seva mirada profunda.

          La Núria Niubó i Cabau va néixer a Lleida, el 20 de juny de 1946, on va cursar estudis de mestra, treballant en l'especialitat d'Educació Infantil i Llenguatge Plàstic fins a l'edat de la jubilació. Actualment estudia el Programa Sènior en la UDL.

          Forma part del grup de poetes Addictes al Vers i de les agrupacions Coral Sícoris i Rapsodes del Sícoris, de Lleida, participant activament en recitals i concerts commemoratius. A l'agost de 2005 va publicar per primera vegada un poema a la web Relats en Català. Des de llavors ha compartit poemes i relats breus en aquesta mateixa web i en d'altres, com Versos.cat i la revista cultural Lo Càntich, en la qual col·labora des dels inicis en l'apartat "Creadors d'ara i d'avui" amb la secció "Paraula de Núria".

          Li han musicat poemes, ha publicat en revistes de divulgació local i diverses emissores de ràdio han fet difusió de la seva obra.

          Va editar el seu primer poemari, Pensaments, l'any 2007, i ha participat en la publicació de quatre poemaris col·lectius, Abraçada a la meva pròpia pell (2011), Tensant el vers (2011), Llibertat (2012), Poemes per a la Marató (2012), i en el recull de contes infantils Les Estrelles (2012).

          El llibre que ara ens presenta, De l'alba al Capvespre, està dividit en tres apartats: en el primer, Del desamor a l'amor, l'autora fa un recorregut per l'amor partint de l'adolescència i seguint el camí d'una vida madura. Diu l'autora:

Crida l'amor
al despertar l'alba.


          I més tard:

Cansada
d'apedaçar
la meva vida
camino
vers l'horitzó.


          De l'adolescència, s'enyoren les il·lusions i els somnis, les tendres carícies:

Un petó
una mirada
una càlida abraçada
una rialla
una engruna d'amor
només un bri.


          La vida d'una dona adulta reclama amor, de vegades fugisser, trencadís, que ella canta en versos intimistes:

És llavors quan em crema el desig de tu
i l'ombrívola estança em fa presonera
d'aquelles paraules d'amor
perdudes en el no res.


          Sent com l'amor es clivella, com ja no hi ha retorn, així i tot, sap que la vida té nous camins i encara es pot oferir l'amor intacte:

I seré jo aigua abrupta
i desbocada,
per tot el teu cos lliscant,
amarant-te de mi
a cada plec.


          Camina cap a la maduresa sabent que aquells ulls color de mel; mirada dolça, / és ara boira i color esvaït d'ala de mosca. I intueix que no s'ha de renunciar a l'amor: Sóc el que tu vulguis ser. / Porto el teu nom. / AMOR.


          En la segona part, Batecs d'Emocions, l'autora rememora la seva vida familiar: dels braços de mare / amb escalfor de sol, els contes i llegendes de la veu del seu pare en Les converses de sobretaula escalfen hores d'hivern, el dol i la llàgrima furtiva pel germà desaparegut físicament, però que ella rememora cada cop que fa codonyat: Amb cullera de fusta remoc sentiments i Cuino la teva absència.

          Nascuda bastant més tard que els altres germans, va ser Caprici de germans / nina de tots i recrea el món infantil amb les joguines / curulles de records [...] Són petjades indelebles de la infància. També fa al·lusió a les seves dues filles quan recorda el ventre ple de joia de ser mare.

          Deixa el seu testament vital en el poema "A la terra vull tornar" i s'endinsa en el món de les paraules, amigues desitjades i enyorades, gaudint de les llicències de poeta que li permeten crear-se un món: banyar-se en la rosada, inventar-se qualsevol sentiment i regalar-se emocions no viscudes.


          En la tercera i última part del llibre, Fragments de vida, l'autora es mostra com una persona sensible als problemes de la nostra societat: la violència de gènere, la deshumanització de l'ésser humà: ...dansen homes de ferro / un frenètic i estrany ri-tual, / ofegant brogits de veus / en deliris de corrupció i vici, els qui viuen dels demés: L'home, voltor de l'avarícia humana i el salvatge costum d'amputar els genitals a les nenes d'alguns països.

          En un magnífic poema, intitulat "Ablació", la Núria denuncia aquesta tradició inhumana amb paraules alhora dolces i contundents:

Era nena, era bonica
Era jonc, era gasela
Era rialla, era feliç.


          I després de l'ablació:

No tinc rialla
No tinc desig
No em trobo bonica.


          La poesia de la Núria Niubó té tots els ingredients per al gaudi de ser llegida i rellegida: per la seva sensibilitat, per la seva força i el magnífic imaginari amb el que ens regala en cadascuna de les seves obres.

Aurora Marco Arbonés


'De l'alba al capvespre (Núria Niubó i Cabau)'
"De l'alba al capvespre"
Núria Niubó i Cabau


«Logos Amphíbolos»
Montserrat Lloret Perxachs

Logos Amphíbolos (Montserrat Lloret Perxachs)

Logos Amphíbolos

Montserrat Lloret Perxachs

[ Adquirir ]


Logos Amphíbolos

Montserrat Lloret Perxachs

Col·lecció Camí del Sorral - Número 12
Lo Càntich - ARC
Octubre, 2013

Pàgines: 150 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 12>

Il·lustració de coberta i interiors:
Montserrat Lloret Perxachs

Pròleg:
Glòria Calafell


Pròleg

          La ciència-ficció és un gènere especulatiu que narra possibles esdeveniments en un marc imaginari, la versemblança del qual es fonamenta en els camps de les ciències físiques, naturals i socials.

          Sovint es diu que la ciència-ficció va lligada als avenços tècnics que releguen l'home a ser un subjecte agent i pacient alhora de tot allò que s'ha aconseguit científicament i tecnològica. Com a gènere literari, però, la ciència-ficció ocupa des de finals del segle XIX i tot el XX un lloc preeminent en la narrativa en què el relat ens situa en un futur més o menys llunyà i en llocs que poden ser propers o fins i tot endinsar-nos en mons desconeguts, que poden estar situats en el nostre planeta o en un altre, fins i tot fora de la nostra galàxia.

          Hem de partir, però, d'on surt aquesta denominació que engloba tot aquest gènere. Hugo Germsback va encunyar l'expressió "ciència-ficció" l'any 1926 a l'incorporar-la a la portada de la revista de narrativa especulativa Amazing.

          No és que anteriorment no hi haguessin obres la temàtica de les quals en són un clar referent, hi ha crítics que la situen ja en la mitologia grega, per exemple el mite de Dèdal, constructor d'estàtues que es movien com robots, o en el segle XVIII la història del Baró de Münchaussen. És en el segle XIX en què els avenços tècnics, com ara el tren, meravellen i esporugueixen l'home que sorgeix la primera obra que es considera de ciència-ficció, encara que llavors no tingués aquesta denominació, es tracta de Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley on l'home demiürg és incapaç de fer una obra que s'assembli a la divina.

          A finals del XIX, però, les obres de Jules Verne i de Wells fascinen al lector perquè els atrau el desconegut, allò que fins i tot els pot embasardir. És a dir, la ciència subjacent passa a ser motiu d'inquietud o de preocupació per allò que no coneix a ser una font d'aventures i de descobriments, com el cas de Verne.

          La creació de mons ideals, de paradisos és per als filòsofs i pensadors una de les fites importants; així podríem tenir com a precursor, al segle XVI, Thomas More amb la seva obra Utopia que va ser font d'inspiració a finals del segle XIX d'autors com Wells i tot el XX d'autors com A. Huxley, Asimov, R. Bradbury, G. Orwell, A. C. Clark... sense deixar a un costat W. Gibson autor de Neuromancer i un dels precursors del subgènere ciberpunk junt amb Philip K. Dick, autor de la novel·la Els androides que fou duta al cinema amb el títol de Blade runner en què el "paradís" no és un altre que la Terra convertida en lloc asfixiant, a vegades, ple d'éssers marginals. És una distòpia postindustrial.

          I és que tots els avenços tecnològics del segle XX convergeixen en literatura que es desvia de la ciència per abastar la tecnologia més avançada en què l'home lluitarà per ser-ne el centre per damunt de personatges robotitzats creats per ell. L'home demiürg, creador de Prometeus, en futurs no gaire llunyans o molt llunyans que tenen com escenari la terra, encara no ha acabat.

          És el cinema, però, qui s'ha encarregat de visualitzar aquests relats amb pel·lícules que van des de les grans obres literàries del gènere fins a la trilogia de Matrix, escrita pels germans Wachowski per al cinema, o els Terminator, Dune... El poder visual del cinema, després la televisió i, per últim, internet, és a dir la telecomunicació, han estat els grans difusors d'aquest gènere que ha creat adeptes arreu del nostre planeta.

          Però, per sintetitzar, per què aquestes narracions i/o pel·lícules? Què pretenen? Què amaguen, a part d'entretenir i/o angoixar al lector o espectador?

          En la majoria d'autors hi ha com a tema principal, a part d'una fascinació per la tecnologia i/o la ciència i una preocupació pel medi ambient, una dosi de crítica social, sense que cap característica n'exclogui l'altra. Així en el recull que avui ens ocupa LOGOS AMPHÍBOLOS, l'autora fa d'aquests temes la base en la qual desenvolupa les seves històries on també la intenció d'entretenir el lector mitjançant aventures es fa ben palesa.

          Emmarcats en societats futures, Montserrat Lloret, en tres contes del recull: Futur imperfecte, 2169 i Operació futur fa una crítica social, concretament al poder polític desproveït de tot tipus d'ètica i moral. [...]

          Híbrids és el primer de dos contes que tracta del medi ambient, concretament del Forat de la Capa d'Ozó que s'ha trobat al Pol Sud. [...] Un altre conte en què el medi ambient és el tema és Quan el Sol dorm. [...] Totes aquestes narracions tenen un tema subjacent, però, i és comprensible i deduïble què, o millor dit qui és el futur d'una societat? Els infants. Així, doncs, per a Montserrat Lloret la infantesa, la seva educació és important perquè una de les preguntes que cal fer-nos és quina societat deixarem a les generacions futures als nostres fills i filles, als nostres néts i nétes? [...]

          No tots els contes del recull són tan reivindicatius, n'hi ha tres prou diferenciats. Les boques de l'Avern és una narració d'aventures que se situa entre La Garrotxa i el Pla de l'Estany entre que beu de les fonts de Verne en Viatge al centre de la Terra i La màquina del Temps de Wells. [...] Computadora universal és una narració de temàtica molt actual: el protagonista és un element de la informàtica que l'autora l'antropomorfitza fins a emmalaltir-lo, sanar-lo i integrar-lo a la xarxa perquè faci la funció per la qual ha estat creat. Transmutació és l'últim títol del recull i el més entranyable: l'estada de l'ésser al claustre matern, les seves sensacions i la sortida amb la posterior trobada amb els éssers que l'estimaran i ha de trobar-se agombolat. Per la manera de narrar-lo és un conte amb una gran dosi de poesia.

          Cal tenir en compte que l'estil, la manera de narrar és important en aquests relats perquè les descripcions dels llocs i situacions introdueixen el lector on vol l'autora. [...] Com podem adonar-nos, l'autora del recull, a més de ser una admiradora del gènere, també escriu relats segons els cànons més rigorosos i és que la ciència-ficció incita a l'escriptura i com podran comprovar també a la lectura, ja que des del primer conte no podran deixar de llegir LOGOS AMPHÍBOLOS.

Glòria Calafell
Sant Feliu de Guíxols, 2013


'Logos Amphíbolos (Montserrat Lloret Perxachs)'
"Logos Amphíbolos"
Montserrat Lloret Perxachs