.jpg "Logos Amphíbolos (Montserrat Lloret Perxachs)")
Logos Amphíbolos
[ Adquirir ]
Logos Amphíbolos
Pàgines: 150 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 12>
Montserrat Lloret Perxachs
Glòria Calafell
Pròleg
La ciència-ficció és un gènere especulatiu que narra possibles esdeveniments en un marc imaginari, la versemblança del qual es fonamenta en els camps de les ciències físiques, naturals i socials.
Sovint es diu que la ciència-ficció va lligada als avenços tècnics que releguen l'home a ser un subjecte agent i pacient alhora de tot allò que s'ha aconseguit científicament i tecnològica. Com a gènere literari, però, la ciència-ficció ocupa des de finals del segle XIX i tot el XX un lloc preeminent en la narrativa en què el relat ens situa en un futur més o menys llunyà i en llocs que poden ser propers o fins i tot endinsar-nos en mons desconeguts, que poden estar situats en el nostre planeta o en un altre, fins i tot fora de la nostra galàxia.
Hem de partir, però, d'on surt aquesta denominació que engloba tot aquest gènere. Hugo Germsback va encunyar l'expressió "ciència-ficció" l'any 1926 a l'incorporar-la a la portada de la revista de narrativa especulativa Amazing.
No és que anteriorment no hi haguessin obres la temàtica de les quals en són un clar referent, hi ha crítics que la situen ja en la mitologia grega, per exemple el mite de Dèdal, constructor d'estàtues que es movien com robots, o en el segle XVIII la història del Baró de Münchaussen. És en el segle XIX en què els avenços tècnics, com ara el tren, meravellen i esporugueixen l'home que sorgeix la primera obra que es considera de ciència-ficció, encara que llavors no tingués aquesta denominació, es tracta de Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley on l'home demiürg és incapaç de fer una obra que s'assembli a la divina.
A finals del XIX, però, les obres de Jules Verne i de Wells fascinen al lector perquè els atrau el desconegut, allò que fins i tot els pot embasardir. És a dir, la ciència subjacent passa a ser motiu d'inquietud o de preocupació per allò que no coneix a ser una font d'aventures i de descobriments, com el cas de Verne.
La creació de mons ideals, de paradisos és per als filòsofs i pensadors una de les fites importants; així podríem tenir com a precursor, al segle XVI, Thomas More amb la seva obra Utopia que va ser font d'inspiració a finals del segle XIX d'autors com Wells i tot el XX d'autors com A. Huxley, Asimov, R. Bradbury, G. Orwell, A. C. Clark... sense deixar a un costat W. Gibson autor de Neuromancer i un dels precursors del subgènere ciberpunk junt amb Philip K. Dick, autor de la novel·la Els androides que fou duta al cinema amb el títol de Blade runner en què el "paradís" no és un altre que la Terra convertida en lloc asfixiant, a vegades, ple d'éssers marginals. És una distòpia postindustrial.
I és que tots els avenços tecnològics del segle XX convergeixen en literatura que es desvia de la ciència per abastar la tecnologia més avançada en què l'home lluitarà per ser-ne el centre per damunt de personatges robotitzats creats per ell. L'home demiürg, creador de Prometeus, en futurs no gaire llunyans o molt llunyans que tenen com escenari la terra, encara no ha acabat.
És el cinema, però, qui s'ha encarregat de visualitzar aquests relats amb pel·lícules que van des de les grans obres literàries del gènere fins a la trilogia de Matrix, escrita pels germans Wachowski per al cinema, o els Terminator, Dune... El poder visual del cinema, després la televisió i, per últim, internet, és a dir la telecomunicació, han estat els grans difusors d'aquest gènere que ha creat adeptes arreu del nostre planeta.
Però, per sintetitzar, per què aquestes narracions i/o pel·lícules? Què pretenen? Què amaguen, a part d'entretenir i/o angoixar al lector o espectador?
En la majoria d'autors hi ha com a tema principal, a part d'una fascinació per la tecnologia i/o la ciència i una preocupació pel medi ambient, una dosi de crítica social, sense que cap característica n'exclogui l'altra. Així en el recull que avui ens ocupa LOGOS AMPHÍBOLOS, l'autora fa d'aquests temes la base en la qual desenvolupa les seves històries on també la intenció d'entretenir el lector mitjançant aventures es fa ben palesa.
Emmarcats en societats futures, Montserrat Lloret, en tres contes del recull: Futur imperfecte, 2169 i Operació futur fa una crítica social, concretament al poder polític desproveït de tot tipus d'ètica i moral. [...]
Híbrids és el primer de dos contes que tracta del medi ambient, concretament del Forat de la Capa d'Ozó que s'ha trobat al Pol Sud. [...] Un altre conte en què el medi ambient és el tema és Quan el Sol dorm. [...] Totes aquestes narracions tenen un tema subjacent, però, i és comprensible i deduïble què, o millor dit qui és el futur d'una societat? Els infants. Així, doncs, per a Montserrat Lloret la infantesa, la seva educació és important perquè una de les preguntes que cal fer-nos és quina societat deixarem a les generacions futures als nostres fills i filles, als nostres néts i nétes? [...]
No tots els contes del recull són tan reivindicatius, n'hi ha tres prou diferenciats. Les boques de l'Avern és una narració d'aventures que se situa entre La Garrotxa i el Pla de l'Estany entre que beu de les fonts de Verne en Viatge al centre de la Terra i La màquina del Temps de Wells. [...] Computadora universal és una narració de temàtica molt actual: el protagonista és un element de la informàtica que l'autora l'antropomorfitza fins a emmalaltir-lo, sanar-lo i integrar-lo a la xarxa perquè faci la funció per la qual ha estat creat. Transmutació és l'últim títol del recull i el més entranyable: l'estada de l'ésser al claustre matern, les seves sensacions i la sortida amb la posterior trobada amb els éssers que l'estimaran i ha de trobar-se agombolat. Per la manera de narrar-lo és un conte amb una gran dosi de poesia.
Cal tenir en compte que l'estil, la manera de narrar és important en aquests relats perquè les descripcions dels llocs i situacions introdueixen el lector on vol l'autora. [...] Com podem adonar-nos, l'autora del recull, a més de ser una admiradora del gènere, també escriu relats segons els cànons més rigorosos i és que la ciència-ficció incita a l'escriptura i com podran comprovar també a la lectura, ja que des del primer conte no podran deixar de llegir LOGOS AMPHÍBOLOS.
Sovint es diu que la ciència-ficció va lligada als avenços tècnics que releguen l'home a ser un subjecte agent i pacient alhora de tot allò que s'ha aconseguit científicament i tecnològica. Com a gènere literari, però, la ciència-ficció ocupa des de finals del segle XIX i tot el XX un lloc preeminent en la narrativa en què el relat ens situa en un futur més o menys llunyà i en llocs que poden ser propers o fins i tot endinsar-nos en mons desconeguts, que poden estar situats en el nostre planeta o en un altre, fins i tot fora de la nostra galàxia.
Hem de partir, però, d'on surt aquesta denominació que engloba tot aquest gènere. Hugo Germsback va encunyar l'expressió "ciència-ficció" l'any 1926 a l'incorporar-la a la portada de la revista de narrativa especulativa Amazing.
No és que anteriorment no hi haguessin obres la temàtica de les quals en són un clar referent, hi ha crítics que la situen ja en la mitologia grega, per exemple el mite de Dèdal, constructor d'estàtues que es movien com robots, o en el segle XVIII la història del Baró de Münchaussen. És en el segle XIX en què els avenços tècnics, com ara el tren, meravellen i esporugueixen l'home que sorgeix la primera obra que es considera de ciència-ficció, encara que llavors no tingués aquesta denominació, es tracta de Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley on l'home demiürg és incapaç de fer una obra que s'assembli a la divina.
A finals del XIX, però, les obres de Jules Verne i de Wells fascinen al lector perquè els atrau el desconegut, allò que fins i tot els pot embasardir. És a dir, la ciència subjacent passa a ser motiu d'inquietud o de preocupació per allò que no coneix a ser una font d'aventures i de descobriments, com el cas de Verne.
La creació de mons ideals, de paradisos és per als filòsofs i pensadors una de les fites importants; així podríem tenir com a precursor, al segle XVI, Thomas More amb la seva obra Utopia que va ser font d'inspiració a finals del segle XIX d'autors com Wells i tot el XX d'autors com A. Huxley, Asimov, R. Bradbury, G. Orwell, A. C. Clark... sense deixar a un costat W. Gibson autor de Neuromancer i un dels precursors del subgènere ciberpunk junt amb Philip K. Dick, autor de la novel·la Els androides que fou duta al cinema amb el títol de Blade runner en què el "paradís" no és un altre que la Terra convertida en lloc asfixiant, a vegades, ple d'éssers marginals. És una distòpia postindustrial.
I és que tots els avenços tecnològics del segle XX convergeixen en literatura que es desvia de la ciència per abastar la tecnologia més avançada en què l'home lluitarà per ser-ne el centre per damunt de personatges robotitzats creats per ell. L'home demiürg, creador de Prometeus, en futurs no gaire llunyans o molt llunyans que tenen com escenari la terra, encara no ha acabat.
És el cinema, però, qui s'ha encarregat de visualitzar aquests relats amb pel·lícules que van des de les grans obres literàries del gènere fins a la trilogia de Matrix, escrita pels germans Wachowski per al cinema, o els Terminator, Dune... El poder visual del cinema, després la televisió i, per últim, internet, és a dir la telecomunicació, han estat els grans difusors d'aquest gènere que ha creat adeptes arreu del nostre planeta.
Però, per sintetitzar, per què aquestes narracions i/o pel·lícules? Què pretenen? Què amaguen, a part d'entretenir i/o angoixar al lector o espectador?
En la majoria d'autors hi ha com a tema principal, a part d'una fascinació per la tecnologia i/o la ciència i una preocupació pel medi ambient, una dosi de crítica social, sense que cap característica n'exclogui l'altra. Així en el recull que avui ens ocupa LOGOS AMPHÍBOLOS, l'autora fa d'aquests temes la base en la qual desenvolupa les seves històries on també la intenció d'entretenir el lector mitjançant aventures es fa ben palesa.
Emmarcats en societats futures, Montserrat Lloret, en tres contes del recull: Futur imperfecte, 2169 i Operació futur fa una crítica social, concretament al poder polític desproveït de tot tipus d'ètica i moral. [...]
Híbrids és el primer de dos contes que tracta del medi ambient, concretament del Forat de la Capa d'Ozó que s'ha trobat al Pol Sud. [...] Un altre conte en què el medi ambient és el tema és Quan el Sol dorm. [...] Totes aquestes narracions tenen un tema subjacent, però, i és comprensible i deduïble què, o millor dit qui és el futur d'una societat? Els infants. Així, doncs, per a Montserrat Lloret la infantesa, la seva educació és important perquè una de les preguntes que cal fer-nos és quina societat deixarem a les generacions futures als nostres fills i filles, als nostres néts i nétes? [...]
No tots els contes del recull són tan reivindicatius, n'hi ha tres prou diferenciats. Les boques de l'Avern és una narració d'aventures que se situa entre La Garrotxa i el Pla de l'Estany entre que beu de les fonts de Verne en Viatge al centre de la Terra i La màquina del Temps de Wells. [...] Computadora universal és una narració de temàtica molt actual: el protagonista és un element de la informàtica que l'autora l'antropomorfitza fins a emmalaltir-lo, sanar-lo i integrar-lo a la xarxa perquè faci la funció per la qual ha estat creat. Transmutació és l'últim títol del recull i el més entranyable: l'estada de l'ésser al claustre matern, les seves sensacions i la sortida amb la posterior trobada amb els éssers que l'estimaran i ha de trobar-se agombolat. Per la manera de narrar-lo és un conte amb una gran dosi de poesia.
Cal tenir en compte que l'estil, la manera de narrar és important en aquests relats perquè les descripcions dels llocs i situacions introdueixen el lector on vol l'autora. [...] Com podem adonar-nos, l'autora del recull, a més de ser una admiradora del gènere, també escriu relats segons els cànons més rigorosos i és que la ciència-ficció incita a l'escriptura i com podran comprovar també a la lectura, ja que des del primer conte no podran deixar de llegir LOGOS AMPHÍBOLOS.
Sant Feliu de Guíxols, 2013
-p.jpg "'Logos Amphíbolos (Montserrat Lloret Perxachs)'")
"Logos Amphíbolos"
Montserrat Lloret Perxachs
