 |
Diversos autors
Coedita:
Editorial Meteora
Associació de Relataires en Català (ARC)
ISBN 978-84-92874-54-5 | 192 pàg| 13,5 x 20cm | Rústica |
Criatures Fantàstiques
és un projecte editorial organitzat des de l’Associació de Relataires en Català (ARC)
amb la col·laboració de Relatsencatalà (RC)
Reservats tots els drets d’edició per
© Associació de Relataires en Català
© Editorial Meteora SL
www.editorialmeteora.cat
© dels textos, segons els autors referenciats
Disseny de la coberta: M. Jesús Royo
Il·lustració de la coberta: © Sílvia Armengué
Compaginació: Meteora, serveis editorials
Imprès a Fotoletra, Barcelona
Pròleg
Trossets de vida
Un conte és un món narratiu petit però intens a través del qual descobrim allò que algú ha anomenat «el cordial batec de l’autor». És un instant vital, un tros de vida capaç de produir una vibració emocional. També algú ha dit que allò que distingeix un bon conte és que un cop acabat no se’n pot llegir un altre durant una estona. Cal tancar el llibre i respirar profundament… Però això no s’aconsegueix fàcilment. Dels contes reunits en aquest llibre, alguns potser no ho acaben d’aconseguir del tot, però en molts hi trobem aquell batec vital que ens pot emocionar en un moment o altre de la narració. I allò que és evident, en molts d’ells, és que gairebé tots expliquen trossets de vida. Quan no és l’amistat és la por i quan no la fantasia o l’amor als animals… Trossets de vida escrits amb delicadesa i, en molts moments, amb molta tendresa.
Molts transmeten alegria i cordialitat. Alguns són tristos com La caseta de fusta… D’altres porten missatge…
La por hi és present sovint, sobretot per la solitud del personatge dins del bosc… us heu fixat que molts contes infantils tenen com a escenari el bosc?
Són històries protagonitzades per un munt de personatges insòlits: dones d’aigua, dracs, fades, galifardeus, menairons… I un tió màgic i fantasmes com el Papu Fred, o el follet Telles-Medes. Històries en escenaris tan diversos com el regne de Bonaterra o un poble anomenat Florit… o unes golfes o Breda…
Alguns d’aquests escenaris són descrits amb precisió: «per un cel reblert de blau hi naveguen núvols immaculats com flocs de cotó fluix… els rajos de sol traspassen els vidres de la finestra i acaronen dolçament les parets i, a fora, s’hi endevina un suau ventijol que amoixa alegrement els arbres, mentre un estol de pardals i passerells picoteja el terra…» Un conte és paraula viva, literatura pura.
Expliquem, escoltem, llegim i escrivim contes no tant per escapar de la vida real i quotidiana, que també, sinó per una necessitat instintiva de comprendre-la i, si pot ser, ordenar-la… perquè sabem que en els contes es concentren lliçons valuoses que ens ajuden a créixer.
En el conte gairebé tot és possible. I, si no, pregunteu-ho a la protagonista de Dibuixos i bombolles: «Aquella nit, la Laia li va explicar a la mare les seves aventures amb les Petites Dames i els Set Homes, i li va parlar de flors que ballaven, d’arbres amb finestres, de paelles sense fons i de bombolles de sabó gegantines. I la mare va quedar fascinada per la prodigiosa imaginació de la seva petita Laia».
Els contes són petits somnis capaços de traslladarnos més enllà dels nostres límits. Un lloc on tota meravella és real… un espai aparentment tancat, però obert a «qualsevol cor que necessiti ser llaurat per la màgia d’un somriure».
Llegiu-los i gaudiu-ne!
Josep Maria Aloy
Acte de presentació:
