La llum
Pàgines: 188 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 27>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303279 27>
Anna Rispau i Falgàs
Roser Vilagran
L’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar, en la seva LXVIII sessió, l’any 2015 com a Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum, amb l’objectiu de conscienciar tothom de la importància que la llum té en la vida dels ciutadans del món, en el desenvolupament de la societat i en els reptes als quals s’enfronta la Humanitat. La llum juga un paper fonamental en la nostra vida quotidiana. Ha revolucionat, entre altres aspectes, la medicina o el desenvolupament d’Internet. Durant segles, la llum i les seves aplicacions han constituït un element d’unió que transcendeix totes les fronteres, no només les geogràfiques sinó també les de naturalesa cultural, de gènere o edat.
Des de l’Associació de Relataires en Català (ARC) ens afegim a aquesta celebració amb un objectiu solidari, tot destinant els beneficis d’aquest recull de contes a la Marató de TV3 2015, dedicada enguany a les malalties metabòliques.
El contes i les il·lustracions d'aquest recull han estat seleccionats d'entre les obres presentades al Concurs ARC de Contes Infantils 2015 "La llum", projecte literari, artístic i solidari de l'Associació de Relataires en Català (ARC)
Des de l’Associació de Relataires en Català (ARC) ens afegim a aquesta celebració amb un objectiu solidari, tot destinant els beneficis d’aquest recull de contes a la Marató de TV3 2015, dedicada enguany a les malalties metabòliques.
El contes i les il·lustracions d'aquest recull han estat seleccionats d'entre les obres presentades al Concurs ARC de Contes Infantils 2015 "La llum", projecte literari, artístic i solidari de l'Associació de Relataires en Català (ARC)
oo0O0oo
Llum de ciri – Ramon Navarro Bonet “rnbonet”
La cuca de llum – Elisenda Sala i Ponsa
L’escriptor, el llum, les escales i el porter – Joan Gausachs i Marí
Llum tènue – Pilar Campmany
La dama incandescent (conte de les nits llargues) – Maria Dolors Vallverdú i Torrents
Capvespre de conte – Glòria Calafell
Dia lluminós – Imma Cauhé Raspall
L’avi va ser fanaler – Gemma Matas Gustems
Em dic Alan i tinc set anys – Shaudin Melgar-Foraster
Flama tremolosa – Josep Ventura Codina
D’esquena la llum – Montserrat Vilaró Berenguer
La Menuda – Carme
Jocs de llum – Montserrat Lloret Perxachs
La nena electrocinètica – Encarna Romero
Les llums de na Margarida – Antònia Puiggròs Muset
El fanal del gnom – Carme Solà
La llum – Ferran Planell i Coflent
La bombeta del rebost – Ferran Planell i Coflent
La dama de la nit – Joan Carles Franquet
Xispa – Tapisser
La llum – Montse Assens “mar”
La lluerna – Celestí Casòliva
La llum dels somnis – Anna Rispau i Falgàs – Sílvia Romero i Olea
La cuca de llum – Frederic Blanco
La Fosqueta i en Contrallum – Montse Assens “mar”
La llum d’una estrella – Toni Arencón Arias
La cuca Piluca i el Sol – M. Pilar Navarro
El concert de les granotes – Xavier Bertran
La juguesca – M. Carme Marí
La llum – Anna Rispau i Falgàs
El rei del país de la llum – Roser Blàzquez i Gómez
Un estel de llum – Eva Caselles Pujol
Lumiland – Marta Molina Gómez
La llum de la vida – Liudmila Liutsko
Un raig de llum – Layla Selim Jordà
El país de la foscor – Ignasi Soler Cabestany
L’única llum del món – Francesc Ruiz
Llums i ombres – Roser Vilagran
Llàntia (o Fórmules) – deòmises
Històries d’en Pep i Pere Germans. No Apaguis la Llum, Mare – Olga Adrià Serrano
Un trol en les nostres vides – Helena Lucas Sanabrias
El Robotet Oxidat – Miquel Obenza Vilar
Aventurers – Genís Moreno
M’agafà de la mà – Anna Codolar
Tinc una idea, faré un llaüt – Francisco Caro Carulla
El viatge màgic d’en Pau i la llum de la flama – Aziz Zaouki
La llum de l’eclipsi – Frank Arce
La Lili a la recerca de la llum perduda – Peter – Frank Arce – Francisco Caro Carulla – Aziz Zaouki
L’heroi radiant – Edgar Cotes i Argelich
El llum blau – Ainhoa Campoy Garcia-Campmany
El món del Sol i dels colors – Alex i Marc Valero Liutsko
El tresor de la llum – Mireia Garcia i Crevillén
La llum del Sol – Arnau Garcia i Crevillén
La llum i la felicitat – Itziar de la Rosa Matas
«Llum de ciri»
Ramon Navarro Bonet "rnbonet"
«La cuca de llum»
Elisenda Sala i Ponsa
AVUI m’agradaria contar una història que potser pot semblar una mica fantasiosa, però que, per a la personeta que la va viure, no ho va ser. I, en el fons, té molt de veritat viscuda.
Ja fa molt de temps, quan aquesta personeta tenia uns quatre o cinc anys, va passar un estiu en companyia de la seva àvia, a les casetes de fusta dels banys “Las Delicias” de la platja de Montgat. Les casetes es llogaven per mesos i s’hi cuinava i dormia; i molta gent humil i treballadora, que no podia fer els viatges que ara es fan amb tanta facilitat, les llogava per passar-hi els estius.
Resulta ser, doncs, que aquesta nena, una nit, quan ella i l’àvia ja estaven ficades cadascuna al seu llit, observà amb sorpresa una llumeta verda i brillant, petitona com una llentilla, que seguia fixa molt a prop seu entre les fustes de la paret. Era una nit sense lluna i les parets de la caseta de fusta no deixaven passar cap altra llum. La curiositat, més que la sorpresa, la va fer aixecar, i, quan va intentar tocar aquella llumeta, la llumeta va desaparèixer. Val a dir que aquesta personeta era molt atrevida i res li feia por i per això la volgué tocar.
Al matí, quan la seva àvia es llevà, la nena va preguntar què era aquella llum que havia vist, i l’àvia li contestà que probablement era una cuca de llum, que a l’estiu s’encenien per dir a les companyes i companys on eren, per poder parlar i explicar-se les seves coses.
Però, aquella personeta curiosa no quedà del tot satisfeta amb l’explicació de la seva àvia, perquè ella ja sabia que, per fer llum, calia el petroli o el gas o la llenya cremant i el carbó, i ella no havia vist res de tot allò a dins d’aquella llentilla tan petita i, a més, què hi feia la llumeta tota sola a dins de la paret de fusta de la caseta? Aleshores, va arribar a la conclusió que la llumeta era una fada, com la del conte de Peter Pan, que la seva mare li havia llegit els dies de festa quan no treballava fora de casa. Segur que la llumeta es deia Campaneta o algun altre nom semblant, perquè totes les fades tenien un nom.
A la nit següent seguí espiant, desvetllada, per si tornava la llum de la fada, i, en efecte, la llumeta va tornar, però ja no va intentar tocar-la per por que desaparegués, i així va romandre ben quieta i desperta fins que la son la va vèncer!
Totes les nits, sens falta, la llumeta s’encenia al davant dels ulls admirats de la nena, i quan arribava el matí, la llum de la fada desapareixia.
La nena mai va explicar el que creia que era en realitat aquella llumeta: una missatgera que li anunciava l’arribada del pare que havia marxat a terres llunyanes, quan ella tenia deu mesos, i que sols coneixia gràcies a les fotografies que li ensenyava la seva mare i a les cartes escadusseres que la mare llegia a tota la família, escrites en el llenguatge castellà que no era el que parlaven a casa seva els avis, la tieta-àvia, els oncles i la mare. La nena va guardar el secret gelosament perquè tenia por que si ho explicava, es desfaria l’encanteri i el seu pare no tornaria mai més!
I gràcies al secret tan ben guardat, el missatge de la fada llumeta es va fer realitat i la nena va poder abraçar el seu pare després d’haver d’esperar alguns anys més.
Ja fa molt de temps, quan aquesta personeta tenia uns quatre o cinc anys, va passar un estiu en companyia de la seva àvia, a les casetes de fusta dels banys “Las Delicias” de la platja de Montgat. Les casetes es llogaven per mesos i s’hi cuinava i dormia; i molta gent humil i treballadora, que no podia fer els viatges que ara es fan amb tanta facilitat, les llogava per passar-hi els estius.
Resulta ser, doncs, que aquesta nena, una nit, quan ella i l’àvia ja estaven ficades cadascuna al seu llit, observà amb sorpresa una llumeta verda i brillant, petitona com una llentilla, que seguia fixa molt a prop seu entre les fustes de la paret. Era una nit sense lluna i les parets de la caseta de fusta no deixaven passar cap altra llum. La curiositat, més que la sorpresa, la va fer aixecar, i, quan va intentar tocar aquella llumeta, la llumeta va desaparèixer. Val a dir que aquesta personeta era molt atrevida i res li feia por i per això la volgué tocar.
Al matí, quan la seva àvia es llevà, la nena va preguntar què era aquella llum que havia vist, i l’àvia li contestà que probablement era una cuca de llum, que a l’estiu s’encenien per dir a les companyes i companys on eren, per poder parlar i explicar-se les seves coses.
Però, aquella personeta curiosa no quedà del tot satisfeta amb l’explicació de la seva àvia, perquè ella ja sabia que, per fer llum, calia el petroli o el gas o la llenya cremant i el carbó, i ella no havia vist res de tot allò a dins d’aquella llentilla tan petita i, a més, què hi feia la llumeta tota sola a dins de la paret de fusta de la caseta? Aleshores, va arribar a la conclusió que la llumeta era una fada, com la del conte de Peter Pan, que la seva mare li havia llegit els dies de festa quan no treballava fora de casa. Segur que la llumeta es deia Campaneta o algun altre nom semblant, perquè totes les fades tenien un nom.
A la nit següent seguí espiant, desvetllada, per si tornava la llum de la fada, i, en efecte, la llumeta va tornar, però ja no va intentar tocar-la per por que desaparegués, i així va romandre ben quieta i desperta fins que la son la va vèncer!
Totes les nits, sens falta, la llumeta s’encenia al davant dels ulls admirats de la nena, i quan arribava el matí, la llum de la fada desapareixia.
La nena mai va explicar el que creia que era en realitat aquella llumeta: una missatgera que li anunciava l’arribada del pare que havia marxat a terres llunyanes, quan ella tenia deu mesos, i que sols coneixia gràcies a les fotografies que li ensenyava la seva mare i a les cartes escadusseres que la mare llegia a tota la família, escrites en el llenguatge castellà que no era el que parlaven a casa seva els avis, la tieta-àvia, els oncles i la mare. La nena va guardar el secret gelosament perquè tenia por que si ho explicava, es desfaria l’encanteri i el seu pare no tornaria mai més!
I gràcies al secret tan ben guardat, el missatge de la fada llumeta es va fer realitat i la nena va poder abraçar el seu pare després d’haver d’esperar alguns anys més.
oo0O0oo
«Llums i ombres»
Roser Vilagran
«L’heroi radiant»
Edgar Cotes i Argelich
NO pot sinó meravellar-se davant aquell sol fulgu-rant que, omnímode, no deixa esmunyir ni un racó d’obscuritat. Aquest és talment com un cavaller de la resplendor que, amb ferotgia, venç tots els seus foscos enemics. Les criatures de la tenebra s’esvaeixen només amb la seva presència vigorosa i els perills que sembla-ven fatals a primera vista, esdevenien innocus i minúsculs amb ell.
Ara, es troba davant un camí de claror on totes les seves pors s’han dissipat. El nen no creu que hagués pogut arribar sa i estalvi al lavabo, si no hagués estat emparat per la llum puixant que emanava de la bombeta del seu passadís, que el va rescatar de tots els monstres que l’assetjaven en la foscor.
Ara, es troba davant un camí de claror on totes les seves pors s’han dissipat. El nen no creu que hagués pogut arribar sa i estalvi al lavabo, si no hagués estat emparat per la llum puixant que emanava de la bombeta del seu passadís, que el va rescatar de tots els monstres que l’assetjaven en la foscor.
oo0O0oo
La llum
Diversos autors
