«Miratges»
Andreu Toneu i Mir

Miratges (Andreu Toneu i Mir)

Miratges

Andreu Toneu i Mir

[ Adquirir ]


Miratges

Andreu Toneu i Mir

Col·lecció Camí del Sorral - Número 11
Lo Càntich - ARC
Setembre, 2013

Pàgines: 64 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 11>

Il·lustració de coberta:
"Impressió, sol naixent" (fragment), de Claude Monet


Introducció

          Hi ha moments que em cal aturar el rellotge i, quan ho faig, em deixo portar pels viaranys dels sentiments sense cap fita concreta. I quan més immers hi estic, més em costa trobar els mots que descriguin amb exactitud totes les imatges que s'hi aboquen. Per això, he hagut de coure lentament cada paraula per trobar l'harmonia en cada una d'elles.

          Aquest és un llibre de poesies que està fet amb la voluntat d'aturar el temps i llegir. Preneu-vos el temps que us calgui per llegir cada pàgina, no tingueu pressa, perquè ningú sabrà quan l'heu acabat.

          Si la poesia és efímera, cal allargar la poesia amb una mica de temps. Si la vida és efímera, cal allargar la vida amb una mica de poesia.

Andreu Toneu i Mir


'Miratges (Andreu Toneu i Mir)'
"Miratges"
Andreu Toneu i Mir


Crònica del lliurament de premis del
III Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
i presentació del llibre "Pecats Capitals (7+1)"
Associació de Relataires en Català

Pecats Capitals (7+1)

«Pecats Capitals (7+1)»

Diversos autors
Col·lecció ARC - Número 3
Associació de Relataires en Català

Pròleg:
Núria López Garcia
Autors:
Sílvia Armangué Jorbà - Toni Arencón i Arias
Sergi G. Oset - Ferran d'Armengol
Jordi Masó Rahola - Llorenç Garcia - Quim Miracle
E. Viladoms - Marta Pérez i Sierra
Glòria Calafell - Josep Casals i Arbós
Mercè Bagaria - Montserrat Lloret
Elies Villalonga - Marta Garcia de Herreros
Carles Ferran - Lluís Servé i Galan
Oscar Bardina i Cabrera - Violant Barquet
Joan Gausachs i Marí - Santi Sala García
Mercè Bellfort - Maria Jesús Belmonte Mellado
Edgar Cotes i Argelich - Montse Assens
Il·lustració de coberta:
Montse Assens
Il·lustracions interiors:
Josep Casals i Arbós - Sílvia Armangué
rnbonet - Joan Rovira - Ferran d'Armengol
Logotip del concurs:
M. Jesús Royo
Correcció i revisió d'estil:
Margarida Badia - Joan Bernat - Glòria Calafell
Disseny i maquetació:
Associació de Relataires en Català

Col·lecció ARC - Revista de creació literària
Número 3 - Pecats capitals (7+1) - Agost, 2013
ISSN: 2014-5233 03>
DL: B-42642-2011
EAN: 9772014523004 03>


Pròleg

     Em dic Núria López Garcia i sóc una pecadora. Fa eternitats que no em confesso. No crec en les confessions, sobretot si no hi ha penediment. Sóc pecadora i en gaudeixo, per a què deixar-ho llavors? Assaborir amb gola un bon àpat i repetir plat, llepar amb gust un mugró d'home amb luxúria, saber-me la millor rapsoda amb supèrbia, quedar-me al llit fins al migdia peresosament o enfadar-me com una mona quan algú em passa al davant a la cua; petits plaers a l'abast de tots. Per què negar-me'ls? Fins i tot tinc plaers perversos, com morir-me d'enveja contemplant unes cuixes joves i un cos adolescent com el que havia tingut. Tots aquests plaers els atresoro amb avarícia i més, encara quan em dedico secretament al pecat que m'és una addicció incurable: escriure. Em confesso addicta al paper en blanc. No m'hi puc estar. Quan tinc una estona tranquil·la a casa, a la feina o al bus, em trec un bolígraf de la butxaca (mai surto de casa sense paper i bolígraf) i escric una ratlla de text. Sempre ficció, no se'm passa pel cap embrutar aquell full immaculat amb la llista de les compres. De vegades, em surt el parell de ratlles d'un micro-conte, d'altres un fragment de diàleg. Molt sovint una pesada digressió reflexiva que m'havia de treure de dins, fos com fos. És una addicció greu i procuro amagar-me'n; però com la confiança -diuen- fa fàstic, els de la família ja n'estan acostumats i saben que no hi ha res a fer. No puc, no vull, deixar-ho; així que, o m'accepten com sóc, o acabem per no parlar-nos ni al dinar de Nadal.

     Per sort, col·laboro amb una emissora de ràdio. Això em permet desfogar-me escrivint ficció i no ficció. Poso veu a l'informatiu diari i redacto alguna que altra nota de premsa. Perquè, penseu, que tot el que es diu per ràdio, algú abans ho ha escrit, a menys que us penseu que els programes es fan improvisant sobre la marxa. El món de la no-ficció també té els seus al·licients, i encara que els fets siguin indubtables: qui, què, on, quan... el punt de vista del redactat de la notícia és -per dir-ho diplomàticament- molt rellevant. A més els informatius són plens de pecats capitals: ira, enveja, avarícia... no us descobreixo res nou, però és molt més gratificant donar veu a un relat de ficció tan ben escrit com els seleccionats per formar part d'aquest recull PECATS CAPITALS (7+1). Quan portes set notícies llegides on les paraules "conjuntura" o "sostenibilitat" han sortit ratlla sí, ratlla no, et mors de ganes de sortir corrents del locutori i anar a posar veu a aquell relat que has llegit de Violant Barquet i que deia: Les flors de magnòlia s'obren com mans blanques, escampant delicades aromes de vainilla i llimona. O se't fa la boca aigua revivint el pantagruèlic banquet de la "La llista d'en Simó". O et rius per sota el nas recordant el desgraciat protagonista de "Qui tot ho vol".

     Vull pecar i pecaré. Tindré la supèrbia de creure'm una bona escriptora, envejaré els companys quan publiquin els seus llibres i, amb avarícia, pensaré a presentar-me als premis litera-ris millor dotats econòmicament. La luxúria em portarà -si ell es deixa- al llit d'un escriptor perquè parli de mi a la seva propera novel·la. Devoraré tota obra literària que caigui a les meves mans i em venjaré de qui rebutgi els meus escrits o els menyspreï. Amb mandra infinita deixaré passar els dies "de nevera" abans de rellegir els meus relats i perfectir-los; perquè sóc escriptora i ho confesso.

Núria López Garcia


Crònica

     Dissabte, 7 de setembre de 2013, a les 12:00h. del matí, a la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona, es va realitzar el doble acte de lliurament de premis del III Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio, organitzat per l'Associació de Relataires en Català, i la presentació del llibre recull "Pecats Capitals (7+1)" amb les històries premiades i finalistes d'aquesta edició i amb les il·lustracions guanyadores del concurs de dissenyadors.

     L'acte s'ha iniciat escoltant la sintonia del programa "Històries", emès per Ràdio Argentona i Vilassar Ràdio, dues de les ràdios col·laboradores d'aquesta tercera edició, conduït magistralment per Sílvia Cantos. La seva veu ha presentat el relat "Puzles" que ha estat llegit pel seu autor Jordi Masó Rahola, guanyador del Primer Premi de l'anterior edició. Una lectura introductòria amb un alt grau de luxúria: "La dona del senyor Guiu, el comptable, té els pits més grossos que l'Eugeni Gallart hagi vist mai..." A continuació, M. Montserrat Medalla, Presidenta de l'ARC, ha donat la benvinguda a tots els assistents, s'ha confessat pecadora, i ha manifestat que "l'atractiu d'aquest certamen rau en diverses qüestions que es complementen a la perfecció. Una és la tria de la temàtica. Si la primera edició es va centrar en els secrets i la segona, en els sentiments, en aquesta tercera edició els pecats capitals han sabut avivar molt bé la imaginació del concursants. I als pecats capitals encara n'hi vam afegir un altre que reblava el clau: el pecat de l'escriptura. Una altra de les característiques que fa molt llaminera la participació és la durada, perquè hi ha vuit mesos per poder concursar. I la més engrescadora de totes és la difusió a través de les ones dels relats guanyadors de les convocatòries mensuals." A la taula ha estat acompanyada d'en Joan Rubiralta, responsable del programa "Tirant de llibres" de Punt 7 Ràdio Sant Celoni; de Núria López, prologuista del recull i conductora del programa de Ràdio Cabrera de Mar -que han explicat les seves experiències llegint les històries finalistes d'aquesta tercera edició-; i d'en Jordi Masó Rahola -que ha introduït als assistents en el món dels microrelats, d'una forma il·lustrativa i divertida, amb encertades definicions i tota una sèrie d'exemples d'autors universals en aquest gènere.

M. Montserrat Medalla - Jordi Masó Rahola - Joan Rubiralta - Núria López
M. Montserrat Medalla - Jordi Masó Rahola - Joan Rubiralta - Núria López

     El concurs, consolidat en aquesta tercera edició 2012-2013, ha comptat amb la participació de gairebé tres-centes obres. En paraules de M. Montserrat Medalla: "El balanç no pot ser més satisfactori: han concursat 281 relats que han suposat un maldecap per al jurat de la convocatòria a l'hora de triar els cinc millors de cada mes. Això ha fet que, en més d'una ocasió, per tal de desempatar, hagi calgut una nova votació. Però un cop s'ha dut a terme el desempat, pots obviar un relat que ha agradat molt al jurat? De cap de les maneres! És per aquesta raó que, enguany, en comptes de quaranta relats, el lector en trobarà cinquanta-vuit. Tots ells amb pecats que conviden al gaudi de la literatura."

     A continuació, i de les mans -i les veus- dels escriptors Ferran Planell i Pere Fornells, com a conductors del certamen, s'ha procedit a presentar els microrelats finalistes de cadascun dels subtemes mensuals (Luxúria, Gola, Avarícia, Peresa, Ira, Enveja, Supèrbia i... Escriptura); al lliurament dels diplomes acreditatius per la seva condició de finalistes als vint-i-cinc autors i autores i als sis guanyadors/es del concurs del disseny de la portada del recull i de les il·lustracions interiors; a la lectura d'una selecció de relats, pels mateixos autors i per altres lectors convidats; i a l'audició d'arxius sonors de les ràdios col·laboradores.

Montse Assens - Ferran d'Armengol - Josep Casals i Arbós - Sílvia Armangué
Montse Assens - Ferran d'Armengol - Josep Casals i Arbós - Sílvia Armangué
Guanyadors del concurs de dissenyadors

Marta Pérez i Sierra
Marta Pérez i Sierra, llegint el relat "No té pas importància"

Llorenç Garcia
Llorenç Garcia, llegint el relat "Luxúria virtuosa"

Anna Maria Villalonga
Anna Maria Villalonga, llegint el relat "La menja", d'Elies Villalonga

Carles Fernández Serra 'Carles Ferran'
Carles Fernández Serra "Carles Ferran", llegint el relat "L'ebenista"

Toni Arencón i Arias
Toni Arencón i Arias, llegint el relat "Sé que vindrà"

Mercè Bagaria
Mercè Bagaria, llegint el relat "Ajaguda a la chaise longue"

Ferran Planell
Ferran Planell, llegint el relats "Facund, l'iracund", de Joan Gausachs i Marí, i "It's a wonderful Life", de Sergi G. Oset.

Enriqueta Hernández
Enriqueta Hernández, llegint el relat "La ira del cel".

Mercè Bellfort
Mercè Bellfort, llegint el relat "El cercle viciós".

Edgar Cotes i Argelich
Edgar Cotes i Argelich, el finalista més jove del concurs, llegint el relat "Narcís".

Ferran d'Armengol
Ferran d'Armengol, llegint el relat "Celsius 233".

     Seguidament i després d'elogiar-se l'enorme qualitat de les obres presentades i d'agraïr la col·laboració dels 27 membres del jurat que han tingut la difícil tasca de valorar els textos, es va procedir a la lectura de l'acta de lliurament dels premis principals:

ACTA del veredicte del
III Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Pecats Capitals (7+1)"


El jurat del Concurs Microrelats ARC a la Ràdio, 2012-2013, convocat sota el tema genèric "Pecats Capitals (7+1)", integrat per 27 persones entre associats i relataires, després de llegir i valorar les obres seleccionades al llarg de la present convocatòria, ha atorgat els següents premis:

3r Premi, ex aequo, per al microrelat
"CELSIUS 233" (GANDULS I MALFACTORS)
autor: Ferran d'Armengol
Relat presentat sota el subtema "Escriptura"

3r Premi, ex aequo, per al microrelat
"IT'S A WONDERFUL LIFE" (DISTORSIONANT FRANK CAPRA)
Relat presentat sota el subtema "Enveja"
autor: Sergi G. Oset

2n Premi per al microrelat
"SÉ QUE VINDRÀ"
autor: Toni Arencón i Arias
Relat presentat sota el subtema "Peresa"

1r Premi per al microrelat
"GREIX"
autora: Sílvia Armangué Jorbà
Relat presentat sota el subtema "Gola"

Barcelona, 7 de setembre de 2013

Ferran d'Armengol - Sílvia Armangué - Toni Arencón i Arias
Ferran d'Armengol - Sílvia Armangué - Toni Arencón i Arias
En absència d'en Sergi G. Oset, en el seu nom recollí llur premi, Ferran d'Armengol.

     L'acte es va tancar amb la lectura del relat "Pecats, pecats, pecats"

Montse Assens
Montse Assens, llegint el relat "Pecats, pecats, pecats".

     El recopilatori que recull les obres finalistes i els textos premiats s'inclou dins de la Col·lecció ARC i es pot adquirir directament a través l'ARC o de la plataforma d'edició digital Bubok: http://www.bubok.es/libros/226396/Pecats-Capitals-71

Fotografia de grup
Fotografia de grup

     L'acte va concloure amb un dinar de germanor i amb els millors desitjos per a la propera edició d'aquest concurs de microrelats


Crònica: Esther Llobet i Díaz
Fotografies: Empar Sáez, Ferran d'Armengol, Esther Llobet i Díaz

«Sota un vel de cendra»
M. Roser Algué Vendrells

Sota un vel de cendra (M. Roser Algué Vendrells)

Sota un vel de cendra

M. Roser Algué Vendrells

[ Adquirir ]


Sota un vel de cendra

M. Roser Algué Vendrells

Col·lecció Camí del Sorral - Número 10
Lo Càntich - ARC
Juliol, 2013

Pàgines: 60 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 10>

Pròleg:
Guillem Viladot

Il·lustració de coberta i fotografies interiors:
M. Roser Algué Vendrells


Pròleg

          Jo sóc fill del Solsonès, d'una masia que hi ha entre Solsona i el Miracle i que es diu Viladot. I em fa gràcia escriure uns mots per a la M. Roser Algué i Vendrells, escriptora, que també hi té arrels. Una rama dels Viladot baixà cap a Agramunt, on el 1.776 fundà una farmàcia.

          L'estiu del 98, mentre la M. Roser passava les vacances al Pirineu aragonès, aquesta part de la Catalunya central cremava pels quatre costats. En assabentar-se'n, ella hi va córrer i damunt de les cendres intentà de recu-perar la memòria, per tal que aquella terra no morís o per fer el miracle com si res no hagués estat malmès.

          Amb una prosa de gran sobrietat i amb una lucidesa enlluernadora, la M. Roser ens mena a la masia de cal Guinga, des d'on ressuscita un saber fer i un saber estar de persones pageses tan humils com sàvies que decoraren la seva infantesa i adolescència, i que per la fetilleria de la seva prosa, n'actualitzen costums, maneres i feines entranyables: el lleixiu de cendra, l'apariar casaments (amb la flaire de la càmfora de les calaixeres), la recollida d'ous cada matí, les espardenyes noves per anar a missa i, sobretot, la festa major per celebrar les feines del segar i batre, que constituïen un cant entre pagà i religiós de joia.

          Després de la seva visita, la M. Roser es troba davant unes terres que, per damunt del vel de cendres, bleixen en el record. Memòria fonda, bategant, articulada per un saber explicar linealment les coses, vull dir sense retòrica, que és com ho fan les persones que saben escriure.

Guillem Viladot


'Sota un vel de cendra (M. Roser Algué Vendrells)'
"Sota un vel de cendra"
M. Roser Algué Vendrells


Lliurament de premis del
III Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Pecats Capitals (7+1)"
Associació de Relataires en Català

Invitació

L'Associació de Relataires en Català (ARC)
es complau a convidar-vos a l'acte de lliuraments de premis del
III Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
i a la presentació del llibre
"Pecats Capitals (7+1)"
de diversos autors,
amb els microrelats guanyadors i finalistes
i les il·lustracions seleccionades
al llarg de la convocatòria d'aquesta tercera edició.


Us esperem el dissabte 7 de setembre de 2013, a les 12 del matí,
a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)

'Pecats Capitals (7+1)' (Diversos autors)
"Pecats Capitals (7+1)"
Diversos autors
Col·lecció ARC - Número 3
Associació de Relataires en Català


«Mirada endins»
Pilar Campmany

Mirada endins (Pilar Campmany)

Mirada endins

Pilar Campmany

[ Adquirir ]


Mirada endins

Pilar Campmany

Col·lecció Camí del Sorral - Número 9
Lo Càntich - ARC
Juny, 2013

Pàgines: 72 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 09>

Pròleg:
Elvira Compte

Fotografia de coberta:
Pilar Campmany


Pròleg

          La literatura posseeix aspectes màgics o com a mínim atzarosos. Podríem consensuar que l’atzar juga un paper destacat en el moment que envoltats de milers d’obres ens trobem davant d’un llibre en singular. El fet d’acaronar un exemplar amb els nostres dits transforma aquell volum en un exemplar únic.

          L’atzar, en qualsevol cas, demana entrada per a conformar part de l’univers literari, sobretot pel moment tecnològic que vivim. En aquesta línia ens recorda que a finals de la dècada dels noranta i començament de segle XXI, és a dir abans d’ahir, la literatura d’autor experimenta una revolució sense precedents gràcies als entorns virtuals. Uns entorns que a poc a poc van prenent força en tots els àmbits de la vida quotidiana i de manera específica obren una porta de sortida a l’escriptura qualitativa que en l’antic món editorial, del nostre país petit, hauria romàs en un calaix. El món amagat de les lletres daurades troba, així, un sòl adobat on instal·lar-se i reproduir-se, de manera que els blocs i les plataformes virtuals comencen a expandir-se aplegant composicions originals qualitatives i bons lectors d’autors fins aleshores desconeguts.

          En aquest context, a començament del segle XXI, Pilar Campmany, fins aleshores mestra de català, tècnica del Consorci per a la Normalització Lingüística i examinadora de la Junta Permanent de Català, es jubilava i trobava, de bon grat, el temps per a dedicar-se a les seves dues grans aficions: la pintura i l’escriptura. L’escola Massana i l’Associació d’Aquarel·listes aporten a la part filològica de l’autora el colorisme i paisatgisme tan metafòric com al·legòric que acostumen per una banda a bastir les seves composicions literàries, i per l’altra, demostren un estil genuí i definit amb el qual identifiquem la seva particular forma d’expressió.

          Pilar Campmany escriu articles d’opinió, poemes i edita il·lustracions a la revista digital de literatura, art i cultura «Lo Càntich»; ofereix contes, relats curts, propostes didàctiques de la llengua, a la pàgina digital de «Relats en català»; i tanmateix sempre és present en els espais literaris costumistes, en cursos i concursos literaris presencials dels ateneus, biblioteques de la diputació o centres culturals. La part tècnica unida a la creativitat d’aquesta autora comporta reconeixements immediats en forma de premis literaris com ara el 2n premi de Poesia al districte de Nou Barris, el 1r premi de Narració a l’Associació “Set Plomes” de Mollet, el 1r premi de Narració al concurs “Crea el teu conte” de Caixa Catalunya, el 1r premi de Poesia a l’Hospital de dia de Mollet, finalista al Concurs de Narrativa per a dones Àrtemis de Collblanc i finalista de Narració al Concurs Víctor Mora de l’Escala; els quals li permeten al començament editar en format llibre, en coautoria, títols com «Poemes i narracions breus de Nou Barris»; «Barcelona t’estimo»; «Criatures fantàstiques»; «Tensant el vers»; «Les estrelles»; «Garbuix de contes»; «Llibertat»; «L’estimem perquè és la nostra!»; «Contes d’aigua»;... Tanmateix, era qüestió de temps que arribés el primer llibre en solitari de Campmany, el qual es presenta amb el títol Mirada endins, denominació que identifica l’angle des del qual s’ha gestat aquest volum poeticopictòric.

          Mirada endins ofereix poemes, haikus i dibuixos intimistes de manera particular i original: el jo poètic/pictòric de Campmany acostuma a respondre a un paper secundari per interactuar amb elements de la natura que s’erigeixen protagonistes. Un protagonisme metafòric que acostuma a assenyalar la temàtica principal del poema amb l’excel·lència amb què un mirall mostra, al rostre, el pas del temps:

“Plora la tardor...
dels arbres davallen llàgrimes
que el temps ha pintat amb pàtina d’or [...]”
[Pàtines d’or]

          Fins i tot i en certs moments el lector sent el plaer de la degustació:

“Camino inventant quimeres
Senders amb grocs de ginesta
I ocres de pa tendre amb mel [...]”
[Fent camí]

          Mirada endins ens permet gaudir conjuntament de les dues passions de Pilar Campmany. Per una banda ens ofereix una lectura poètica que es transforma en un viatge entre els colors, les aromes, les textures i les imatges de la natura amb temàtiques tan subjectives com l’amor, la nostàlgia, la il·lusió... Es tracta d’uns sentiments intimistes que traslladen el lector a l’apartat del record i a la sensació o realitat d’un temps que passa inexorable mentre es continua la lluita del dia a dia per a conservar l’esperança pel demà. En qualsevol cas, Pilar Campmany se serveix dels sentits i sentiments que l’envolten a diari per a reflexionar sobre l’alegria, el dolor, les frustracions i en definitiva tot un repertori de situacions quotidianes que ordena i mimetitza amb estètica literària.

          Malgrat que a la introducció la temàtica de l’atzar hagi pres una nota de protagonisme, podem convenir que la poètica de Pilar Campmany ens mostra aquesta autora com una enamorada de la tècnica i dels recursos literaris: ens trobem davant d’una autora curosa amb el ritme intrínsec dels versos que alhora vetlla per oferir una tonalitat harmònica a cadascuna de les seves composicions. Finalment, els dibuixos que acompanyen els poemes, en tinta xinesa, a banda d’ornamentar els poemes i haikus que conformen el volum, ens conviden a entrar en l’imaginari de l’autora i en definitiva a apropar-nos més a la subjectivitat que envolta la seva veu lírica.

          La literatura posseeix aspectes màgics o com a mínim atzarosos, en qualsevol cas hores d’ara ens trobem davant d’uns poemes i haikus que ofereixen esperança i il·lusió; veus de tolerància i veritat no absoluta, sinó relativa, que ens transporten directament a les nostres vivències i experiències personals, ens atrapen dintre el text i acabem associant-nos amb el contingut fins esdevenir un sol cos. Que l’atzar acompanyi Mirada endins a moltes mans que l’abracin entre els seus dits; a moltes lectures plaents; fins molt lluny; a moltes llengües i molts anys.

Elvira Compte


'Mirada endins (Pilar Campmany)'
"Mirada endins"
Pilar Campmany


Il·lustracions guanyadores del Concurs
"Pecats Capitals (7+1)"
Associació de Relataires en Català

Il·lustracions guanyadores del Concurs "Pecats Capitals (7+1)"


El jurat del Concurs ARC d'il·lustracions "Pecats Capitals (7+1)",
desprès de les deliberacions necessàries,
fa públic el veredicte de les obres guanyadores:

Portada
Portada "Pecats Capitals"
Montse Assens

Luxúria
Luxúria
Josep Casals i Arbós

Gola
Gola
Sílvia Armangué

Avarícia
Avarícia
rnbonet

Peresa
Peresa
rnbonet

Ira
Ira
Joan Rovira

Enveja
Enveja
Ferran d'Armengol

Supèrbia
Supèrbia
Joan Rovira

Escriptura
Escriptura
Josep Casals i Arbós


Enhorabona als il·lustradors i il·lustradores seleccionats.
Moltes gràcies a tots els participants.


Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català
Dimarts, 3 de juliol de 2013


Formulari d'inscripció

Per associar-vos a l'ARC, cal descarregar i emplenar aquest full:


Una vegada complimentat, fer l'ingrés en el compte i enviar-lo juntament per correu postal a l'adreça de l'Associació de Relataires, (Carrer Terra Alta, 11 - 08338 - Premià de Dalt) o bé escanejar-ho tot i enviar-ho per correu electrònic a l'adreça de l'Associació: A/e: associacio.relataires@gmail.com

«De l'alba al capvespre»
Núria Niubó i Cabau

De l'alba al capvespre (Núria Niubó i Cabau)

De l'alba al capvespre

Núria Niubó i Cabau

[ Adquirir ]


De l'alba al capvespre

Núria Niubó i Cabau

Col·lecció Camí del Sorral - Número 8
Lo Càntich - ARC
Juny, 2013

Pàgines: 98 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 08>

Pròleg:
Aurora Marco Arbonés

Il·lustració de coberta:
Toni Arencón i Arias


Pròleg

          ESCRIURE la presentació d'aquest llibre de poemes és per a mi un plaer. No solament perquè la Núria crea una poesia de gran sensibilitat, lírica i intimista, que sacseja el cor del lector, sinó perquè, a més a més, ens uneix una ferma amistat que, tot i no ser de temps molt reculat, fa que la consideri una de les meves millors amigues. Ens va presentat una amiga comuna quan ja sabíem de la nostra mútua existència per la col·laboració d'ambdues en la web Relats en Català. Des d'aleshores, he seguit la seva trajectòria poètica i no ha deixat mai de sorprendre'm la seva gran capacitat per transmetre pensaments, sentiments i emocions i per a pintar, amb paraules, les imatges que es proposen en els reptes de RC. Sap captar, amb ulls d'artista, els clarobscurs, la profunditat d'un paisatge i també el gest, el sentiment del personatge representat. Res no escapa a la seva mirada profunda.

          La Núria Niubó i Cabau va néixer a Lleida, el 20 de juny de 1946, on va cursar estudis de mestra, treballant en l'especialitat d'Educació Infantil i Llenguatge Plàstic fins a l'edat de la jubilació. Actualment estudia el Programa Sènior en la UDL.

          Forma part del grup de poetes Addictes al Vers i de les agrupacions Coral Sícoris i Rapsodes del Sícoris, de Lleida, participant activament en recitals i concerts commemoratius. A l'agost de 2005 va publicar per primera vegada un poema a la web Relats en Català. Des de llavors ha compartit poemes i relats breus en aquesta mateixa web i en d'altres, com Versos.cat i la revista cultural Lo Càntich, en la qual col·labora des dels inicis en l'apartat "Creadors d'ara i d'avui" amb la secció "Paraula de Núria".

          Li han musicat poemes, ha publicat en revistes de divulgació local i diverses emissores de ràdio han fet difusió de la seva obra.

          Va editar el seu primer poemari, Pensaments, l'any 2007, i ha participat en la publicació de quatre poemaris col·lectius, Abraçada a la meva pròpia pell (2011), Tensant el vers (2011), Llibertat (2012), Poemes per a la Marató (2012), i en el recull de contes infantils Les Estrelles (2012).

          El llibre que ara ens presenta, De l'alba al Capvespre, està dividit en tres apartats: en el primer, Del desamor a l'amor, l'autora fa un recorregut per l'amor partint de l'adolescència i seguint el camí d'una vida madura. Diu l'autora:

Crida l'amor
al despertar l'alba.


          I més tard:

Cansada
d'apedaçar
la meva vida
camino
vers l'horitzó.


          De l'adolescència, s'enyoren les il·lusions i els somnis, les tendres carícies:

Un petó
una mirada
una càlida abraçada
una rialla
una engruna d'amor
només un bri.


          La vida d'una dona adulta reclama amor, de vegades fugisser, trencadís, que ella canta en versos intimistes:

És llavors quan em crema el desig de tu
i l'ombrívola estança em fa presonera
d'aquelles paraules d'amor
perdudes en el no res.


          Sent com l'amor es clivella, com ja no hi ha retorn, així i tot, sap que la vida té nous camins i encara es pot oferir l'amor intacte:

I seré jo aigua abrupta
i desbocada,
per tot el teu cos lliscant,
amarant-te de mi
a cada plec.


          Camina cap a la maduresa sabent que aquells ulls color de mel; mirada dolça, / és ara boira i color esvaït d'ala de mosca. I intueix que no s'ha de renunciar a l'amor: Sóc el que tu vulguis ser. / Porto el teu nom. / AMOR.


          En la segona part, Batecs d'Emocions, l'autora rememora la seva vida familiar: dels braços de mare / amb escalfor de sol, els contes i llegendes de la veu del seu pare en Les converses de sobretaula escalfen hores d'hivern, el dol i la llàgrima furtiva pel germà desaparegut físicament, però que ella rememora cada cop que fa codonyat: Amb cullera de fusta remoc sentiments i Cuino la teva absència.

          Nascuda bastant més tard que els altres germans, va ser Caprici de germans / nina de tots i recrea el món infantil amb les joguines / curulles de records [...] Són petjades indelebles de la infància. També fa al·lusió a les seves dues filles quan recorda el ventre ple de joia de ser mare.

          Deixa el seu testament vital en el poema "A la terra vull tornar" i s'endinsa en el món de les paraules, amigues desitjades i enyorades, gaudint de les llicències de poeta que li permeten crear-se un món: banyar-se en la rosada, inventar-se qualsevol sentiment i regalar-se emocions no viscudes.


          En la tercera i última part del llibre, Fragments de vida, l'autora es mostra com una persona sensible als problemes de la nostra societat: la violència de gènere, la deshumanització de l'ésser humà: ...dansen homes de ferro / un frenètic i estrany ri-tual, / ofegant brogits de veus / en deliris de corrupció i vici, els qui viuen dels demés: L'home, voltor de l'avarícia humana i el salvatge costum d'amputar els genitals a les nenes d'alguns països.

          En un magnífic poema, intitulat "Ablació", la Núria denuncia aquesta tradició inhumana amb paraules alhora dolces i contundents:

Era nena, era bonica
Era jonc, era gasela
Era rialla, era feliç.


          I després de l'ablació:

No tinc rialla
No tinc desig
No em trobo bonica.


          La poesia de la Núria Niubó té tots els ingredients per al gaudi de ser llegida i rellegida: per la seva sensibilitat, per la seva força i el magnífic imaginari amb el que ens regala en cadascuna de les seves obres.

Aurora Marco Arbonés


'De l'alba al capvespre (Núria Niubó i Cabau)'
"De l'alba al capvespre"
Núria Niubó i Cabau


Relats finalistes del Concurs
ARC de Microrelats a la Ràdio 2012-2013
Maig 2013: «Escriptura»
Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Microrelats

Relats finalistes del Concurs
ARC de Microrelats a la Ràdio 2012-2013
Maig: «Escriptura»


El jurat d'autors i autores del Concurs
ARC de Microrelats a la Ràdio 2012-2013 "Pecats capitals (7+1)",
desprès de les deliberacions necessàries, fa públic el veredicte de les obres
seleccionades corresponents al subtema: "Escriptura":

Relats seleccionats

Títol - Autor/a o Nick

El diari de l'Ada de: "Pit-roig"

Celsius 233 (Ganduls i malfactors) de: Ferran d'Armengol "L'Home Fosc"

Sr. Jutge, vull que tanqui Relats en Català de: Carles Ferran

Lady Shadow de: Mercè Bagaria "Frèdia"

Pecats, pecats, pecats... de: Montse Assens "mar"


Relats de qualitat seleccionats per a formar part del volum recopilatori "Pecats Capitals (7+1)"


Revelació de: Glòria Calafell "lavínia"

Somnis escopòfils de: Ferran d'Armengol "L'Home Fosc"

El color de les calces de: "SenyorTu"

La menja de: Elies Villalonga "EliesVF"

La cambra del pecat de: "Espiral"

Glop fatal de: Ferran d'Armengol "L'Home Fosc"

El vell Calet de: Montserrat Lloret "Naiade"

Llàgrimes de la memòria de: Lluís Servé "deomises"

Mandra de viure? de: E. Viladoms

L'encarregat de: Santi Sala "crohnic"

Parla-hi de: Ferran d'Armengol "L'Home Fosc"

Voldria ser ella... de: "chusteriana"

Cunyades de Carles Ferran

Arrogància i presumpció de: Montserrat Lloret "Naiade"

Arrogància de: Mercè Bellfort

El llegat de l'home de la piconadora de: Sergi G. Oset

El grafòman de Balsereny de: Jordi Masó Rahola "Vladimir"

Sequera de: "SenyorTu"


Enhorabona als autors i autores seleccionats.
Moltes gràcies a tots els participants.


Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català
Dijous, 30 de maig de 2013


Bases del Concurs i relats finalistes