Les veus del Pamano, de Jaume Cabré
Tertuliana Crítica: Lavínia
La Tina, una mestra que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar del poble de Torena, un poble imaginari del Pallars Sobirà, que és a punt de ser enderrocat. Quan anava a sortir, els paletes li donen “ això ho hem trobat rere la pissarra (…) com el tresor d’un pirata” (pg. 26) de manera casual “en un forat negre”.
Aquesta troballa és el desencadenant de l’obra. És una caixa de puros que guarda un secret: tracta d’uns quaderns manuscrits en forma d’una llarga carta en què l’Oriol Fontelles, un antic mestre dels anys quaranta, en plena postguerra, explica la seva vida a la seva suposada filla.
Són uns temps convulsos, quan el franquisme mostrava el costat més cruel, venjatiu i corrupte en què totes les capes socials estaven implicades: l’alta burgesia rural en combinació amb el poder militar i eclesiàstic, a les quals cal afegir part de les classes populars, “com els de ca Birulés, ca Savina, l’estanquera de Torena” per exemple (pg. 83).
Enfront, i patint les atrocitats del bàndol guanyador, les classes populars morien assassinades, malvivien en silenci i també palesaven llurs heroïcitats i venjances davant aquestes forces que els sotmetien. La memòria històrica esdevé més personal que mai en aquests llocs petits en què tots i tothom es coneix, i l’odi i la rancúnia fan difícil l’oblit perquè la convivència diària és obligatòria (recordem que la Ventura triga més de trenta anys a passar pel “carrer del mig” perquè s’anomena “Oriol Fontelles (pg. 82). Una memòria històrica que abasta des dels anys quaranta del segle XX, final d’una guerra civil, les cicatrius anímiques de la qual, encara a principis del XXI, no s’han oblidat. Es podria dir que, en aquest sentit, el poble imaginari de Torena agafa dimensions universals. Tot i que l’actualitat (2002 quan va ser escrita) la democràcia i els aires nous semblen renovar tots els àmbits socials de la petita comunitat rural.
Guanyadors i vencedors són els personatges d’aquesta obra que, a l’entorn del personatge principal, tenen la seva veu personal, configurant la novel·la com una obra coral. És a dir on gran part dels personatges tenen la seva història i actuen com a protagonistes del seu propi món.
Glòria Calafell
