'I aleshores no en quedà cap (deu negrets)', d’Agatha Christie

Club de Lectura


I aleshores no en quedà cap (Deu negrets), de Agatha Christie

Tertulià Crític: Vicenç Ambrós

 
  1. 1.                   I aleshores no en quedà cap (Deu negrets)

 

Deu negrets / I aleshores no en quedà cap (And Then There Were None en anglès) és una novel·la detectivesca d’Agatha Christie, publicada per primera vegada al Regne Unit el 6 de novembre de 1939, sota el títol Ten Little Niggers i als Estats Units durant el mes de gener de 1940 sota el títol And Then There Were None. A la novel·la, deu persones, que prèviament han estat còmplices o responsables de la mort d’altres persones i han escapat de la justícia, reben la invitació d’una persona que no es presenta i només s’identifica vagament per tal d’acudir a una illa solitària. L’amfitrió redacta les citacions amb diversos matisos: en alguns casos diu que hi trobaran velles amistats, en d’altres simplement els fa encàrrecs laborals o professionals.

Tot i que a l’illa només hi ha les deu persones convidades (dues de les quals formen el servei domèstic i una tercera hi acut amb l’encàrrec d’exercir de secretària de l’amfitrió), cadascuna d’elles rep una amenaça. Els personatges registren l’illa i no hi troben cap altra persona. L’ambient i l’escenari dels fets il·lustren una de les característiques bàsiques de la denominada novel·la enigma: una llista tancada de persones sospitoses en un espai reduït i limitat.

D’altra banda, les morts que se succeeixen s’ajusten d’una manera força metòdica als versos d’una popular cançó infantil, coneguda amb el nom de Deu negrets. Agatha Christie va posar aquest mateix títol a l’obra (Ten Little Niggers), però en posteriors edicions es va substituir per l’últim vers de la cançó infantil.

Agatha Christie s’ha inspirat en lletres de cançons infantils per escriure també altres novel·les, com ara La mort visita al dentista (One, Two, Buckle My Shoe), Cinc porquets (Five little pigs), Un grapat de sègol (Sing a Song of Sixpence) o Assassinat al carrer Hickory (Hickory Dickory Dock).

La crítica elogiar els girs sorprenents de la trama, que la valoraven millor  que la del’Assassinat de Roger Ackroyd. No obstant això, cal remarcar també les crítiques negatives focalitzades en les reminiscències racistes del títol primitiu (Ten Little Niggers) i, de retruc, en dos altres aspectes de la novel·la: el nom de l’escenari del crim (l’Illa del Negre o de l’Indiet, o Indian Island) i el fet d’haver-se inspirat en la cançó infantil Ten Little Niggers.

Malgrat tot, I aleshores no en quedà cap és la novel·la de més èxit d’Agatha Christie. Amb uns 100 milions d’exemplars venuts fins ara, és el llibre de misteri més venut arreu del món i el setè llibre més popular de tots els temps. Se n’han fet obres de teatre, pel·lícules i un videojoc.
  1. 2.                   Teatre i cinema

 

El 1943, Agatha Christie va adaptar la trama per tal de convertir-la en una obra de teatre. Mentre l’adaptava, es va considerar que l’audiència no valoraria positivament una trama tan sinistre que acabés amb la mort de tots les personatges, un fet que des del punt de vista dramàtic o interpretatiu tampoc no funcionava massa bé. Per aquest motiu, ella mateixa va refer el final la història.

Aquest mateix final fou adoptat per les dues adaptacions cinematogràfiques de l’obra. La primera, del 1945 i titulada “And Then There Were None” (I llavors no va quedar cap), fou bastant fidel a la novel·la original, si bé el final era el que la pròpia Agatha Christie havia pensat per a l’obra de teatre. La segona, de l’any 1974 i titulada Deu Negrets, encara es va allunyar més de la novel·la original, en situar l’escena dels crims en una mansió ubicada a l’Iran, concretament al bell mig del desert, i també pel fet d’incloure una trama paral·lela que no tenia res a veure amb la primitiva història.

L’any 2003 es va estrenar la pel·lícula Mindhunters (Caçadors de ments), inspirada en la primera versió cinematogràfica de I aleshores no en quedà cap.

Per últim, cal remarcar que el 14 d’octubre de 2005 es va estrenar al Teatre Gielgud de Londres una nova versió teatral de l’obra, escrita per Kevin Elyot i dirigida per Steven Pimlott. En aquesta nova adaptació, Elyot va retornar a la versió original de la història recuperant el final previst a la novel·la.
  1. 3.                   Agatha Christie

 

3.1.               Biografia

Agatha Mary Clarissa, Lady Mallowan, coneguda amb el nom d’Agatha Christie Mallowan (15 de setembre de 1890 – 12 de gener de 1976), ha estat, segurament, l’escriptora anglesa de novel·la detectivesca més important i innovadora. Sovint és anomenada la reina del crim. També va escriure diverses obres de teatre, un llibre de poesia i sis novel·les romàntiques que va firmar amb el pseudònim de Mary Westmacott.

Agatha Christie és l’escriptora de novel·la detectivesca més coneguda del món i l’autora més venuda de qualsevol gènere, excepció feta de William Shakespeare. S’han venut al voltant de dos mil milions d’exemplars dels seus llibres en anglès, i uns altres mil milions en les més de cent llengües en què ha estat traduïda.

Christie va publicar més de vuitanta novel·les i obres de teatre (qualificades en alguna ocasió “d’artefactes literaris d’impecable i implacable eficàcia”), principalment del tipus d’habitació tancada i de problema o enigma a resoldre (“qui ha comès el crim?”), en la majoria de les quals intervenia algun dels seus personatges principals, Hèrcules PoirotMiss Marple. Encara que li agradava variar en la forma establerta de les històries detectivesques, era escrupolosa en el fet de jugar net amb qui llegia l’obra i no amagar-li cap tipus d’informació per tal que pogués resoldre el misteri.

Algunes de les seves novel·les s’han portat al cinema, fins i tot en diverses ocasions (Assassinat a l’Orient Express, Mort al NilDesprés del funeralMort sota el solCita amb la mort, etc.)

Entre els actors que han interpretat a Poirot destaquen Albert Finney, Peter Ustinov i David Suchet. Aquest últim és, potser, el que millor encarna el personatge ideat per l’autora britànica.

Pel que fa a les actrius que han interpretat en alguna ocasió a Miss Jane Marple destaquen, entre d’altres, la Margaret Rutherford (la qual va conferir un punt de comicitat al personatge, que va interpretar al costat del seu marit, Stringer Davis), Angela Lansbury, Joan Hickson, Geraldine Mc Ewan i Julie McKenzie.

Altres personatges rellevants i/o recurrents en les obres d’Agatha Christie són el capità Arthur Hastings (el “doctor Watson” d’Hercule Poirot), la Felicity Lemon (secretària de Poirot), l’investigador Parker Pyne, la parella d’investigadors formada per Tommy i Tuppence Beresford, l’inspector Japp d’Scotland Yard i l’interessant personatge d’Ariadne Oliver, que apareix en determinades obres (la majoria de les quals protagonitzades per Poirot) i del qual s’ha dit que podia ser l’alter ego de la pròpia autora.

3.2.               Curiositats

En aquest apartat, cal tenir en compte el misteri que la pròpia autora va protagonitzar el desembre de 1926, quan va desaparèixer durant més de deu dies, un fet que va fer córrer rius de tinta. Aleshores era ja una autora ben coneguda i gaudia de l’èxit de la seva sisena novel·la, “L’assassinat de Roger Ackroyd“. El vehicle, junt amb les seves pertinences, va ser trobat al cap d’unes hores a prop d’una cantera de Guilford, al sud de Londres. La preocupació va finalitzar el 14 de desembre, quan va ser reconeguda en un luxós hotel de Harrogate, prop de la capital, en el qual s’allotjava amb el nom de Theresa Neele, el de l’amant del seu marit. Segons sembla, va resultar difícil fer-li reconèixer la seva pròpia identitat, i ella mai no va fer cap declaració sobre aquell episodi. El que en realitat va succeir es desconeix encara avui, i com a anècdota d’aquest capítol es pot comentar que fins i tot Arthur Conan Doyle, el creador de Sherlock Holmes, va participar en les investigacions per tal de localitzar la popular escriptora.

D’altra banda, el 1930 es va casar (tot i estar divorciada) amb el catòlic Max Mallowan, un arqueòleg catorze anys més jove que ella. Arrel d’aquesta circumstància, Agatha Christie va pronunciar una de les seves frases més populars: casa’t amb un arqueòleg. Com més vella et facis, més encantadora et trobarà.

Vicenç Ambrós