Presentació 'Tensant el vers'

Acte de Presentació:

Dissabte 26 de novembre de 2011, Biblioteca Vapor Vell (Passatge Vapor Vell, s/n – Barcelona)

Presentació de Tensant el vers

Presentació (Sílvia Romero - Jaume Joan Pàmies - Empar Sáez
Acte de presentació de ‘Tensant el vers’

Amb les paraules d’inici de l’acte de presentació del poemari col·lectiu ‘Tensant el Vers’, pronunciades per la Sílvia Romero, presidenta de l’Associació de Relataires en Català (ARC) es culminava amb èxit un nou projecte: la poesia com a expressió amb capacitat de denúncia i com amalgama solidari, però també la poesia com a referent de cohesió cultural, des de la força de l’associacionisme i amb la il·lusió de l’associacionisme. Menció especial a l’Anna Maria Villalonga, escriptora que va saber captar aquest mateix missatge i transcriure’l amb la màgia de les seves paraules després de viure la presentació d’un altre projecte de l’ARC, el recull de relats de ‘Barcelona t’estimo’: “…tot un grup de gent que s’estima la llengua, la literatura, que frueix escrivint i compartint escriptura. Gent que es respecta i que és capaç de continuar aprenent amb il·lusió. Aprenent els uns dels altres, amb enorme companyonia…” Il·lusió, aquesta és la paraula.


Presentació-2 (Sílvia Romero - Jaume Joan Pàmies - Empar Sáez
Sílvia Romero – Jaume Joan Pàmies – Empar Sáez

Tres convidats de luxe per presentar el poemari: Jaume Joan Pàmies, Empar Sáez i Anna Rispau; els dos primers, amb presència física, tots dos amb una sensibilitat especial pel missatge que la poesia és capaç de transmetre, un missatge actual i poderós, sense regatejar en les paraules necessàries per expressar els sentiments. L’Anna, present virtualment, compartint el mateix escenari, amb un regal de mots i imatges recollits amb forts aplaudiments pels assistents. I en primícia, els seus propis versos, musicats pel grup “Brou”:


Revolta a quatre mans

Esgarip que ascla
el sangonós silenci.
Mans revoltades.
La pell cau i rellisca
pel destí fosc i tèrbol.

Fuig la mirada
rere el canyís que trenca
barrots de cel·la,
vers l’absorta temença
d’un plany innat brevíssim.

Prop l’aigua grisa
titil·len jocs de fusta,
s’estremeix el cant.
S’esblaima el nostre batec
pel seu clam de tendresa.

Són els seus somnis
Aquarel·les boiroses,
Cors de pergamí.
Fràgil somrís de seda
que encén l’alba entre arínjols.

Anna Rispau / Montse Assens

Públic assistent a l'acte
Públic assistent a l’acte

Fotografia de grup dels autors i autores
Fotografia de grup dels autors i autores

'Tensant el vers'
‘Tensant el vers’

Tensant el vers: 36 autors i autores, 54 poemes, poesia en essència!

Tast de versos que fugen del paper:




…La idea que torna,
que amenaça,
que maltracta, insistent…

Violència de gènere
Anna Garcia Garay




…Descarrego sobre un full blanc
el trèmol dolor que m’angoixa
i que rau en el racó més amagat de la tendresa…

Vida
Montse Assens




…La nit s’acosta, però no és encara fosc,
eixampla l’esperit fins als seus límits,
i allunya’t del monstre que et maltracta…

Fuig!
Pilar Campmany




…la pell se li ha trencat en més de mil bocins
i els vidres fragmentats han fet un trencadís
enmig les avingudes, els carrers i les places…

Tsunami
Francesc Arnau i Chinchilla