Diversos autors Data de publicació: 15/03/2011 ISBN 978-84-92874-59-0 | 248 pàg | 13,5 x 20cm | Rústica |
Temps era temps
és un projecte editorial organitzat des de l’Associació de Relataires en Català (ARC)
amb la col·laboració de Relatsencatalà (RC)
Reservats tots els drets d’edició per
© Associació de Relataires en Català
© Editorial Meteora SL
www.editorialmeteora.cat
© dels textos, segons els autors referenciats
Disseny de la coberta: M. Jesús Royo
Fotografia de la coberta: © Ferran Planell
Compaginació: Meteora, serveis editorials
Imprès a Fotoletra, Barcelona
amb la col·laboració de Relatsencatalà (RC)
Reservats tots els drets d’edició per
© Associació de Relataires en Català
© Editorial Meteora SL
www.editorialmeteora.cat
© dels textos, segons els autors referenciats
Disseny de la coberta: M. Jesús Royo
Fotografia de la coberta: © Ferran Planell
Compaginació: Meteora, serveis editorials
Imprès a Fotoletra, Barcelona
Pròleg
Qui escriu fa un viatge, un periple interior a la recerca de respostes, de trobar sentit a allò que no es comprèn; tal vegada és una travessia amb la voluntat de deixar un testimoni, de fer una denúncia o, simplement, el desig d’assolir la bellesa a través de la paraula escrita, que no és poc. Sigui quin sigui l’objectiu, els itineraris de l’escriptura esdevenen una descoberta de l’entorn, de l’essència de les coses, de nosaltres mateixos. És la conseqüència d’escarbotar per l’ànima, de seguir la petjada de la memòria i anar a l’encalç del coneixement.
En el present recull, que tinc el goig de prologar, hi conflueixen retalls de vida, reals o imaginats, retrats d’indrets, d’instants i situacions punyents o de fina ironia que no es volen perdre pels viaranys de l’oblit. Diverses veus donen vida a una obra coral on el temps, tan preuat com fugisser, és el principal protagonista. Un temps que s’atura per descobrir-nos secrets amagats, històries d’amor i desamor, encontres afortunats o de quan els matrimonis es concertaven. Un temps que recala en el pòsit dissortat que ha deixat la guerra, tan terrible com inútil i que allargassa la seva ombra en una postguerra esporuguida que es trasbalsa amb l’estrèpit d’uns petards de revetlla, que destil·la bocins de records del barri on s’hi ha fet vida, que ens parla de botigues i botiguers que ja han desaparegut. D’un temps que joguineja amb màquines d’escriure que no es fan servir, que gaudeix de la còmplice companyonia d’un cotxe i pateix amb el fat engabiat d’un hospital o d’una presó. D’un temps que es perd en assumptes tèrbols de l’església, que es pregunta a on ens porten els canvis ideològics amb la possible pèrdua d’identitat o de com una solsida pot canviar el destí d’una persona. Temps que evoquen el periple vital de qui volia ser poeta o l’evolució de quatre arreplegats Un temps que es complau en l’humor que provoca una bruixa confosa pels canvis que sotraguegen la seva existència, les juguesques esbojarrades d’uns amics o les peripècies d’una mestra jove. I un temps que es deixa amoixar per la família, relats amarats de tendresa i sensibilitat vers els avis, una criatura adoptada o un pare estimat.
Tot plegat, una bella passejada pels fulls escrits, un exercici literari amb bon ofici i tremp narratiu.
Temps era temps, ben cert que ho era. I ara és el de llegir. Que gaudiu d’aquest recull, amics lectors. Un llibre per degustar, per compartir.
Maria Carme Roca
Escriptora
Escriptora
***
***
Han escrit sobre Temps era temps a:
