Concurs ARC de Poesia Eròtica 2013-2014 «Traços de desig» Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Poesia Eròtica 2013-2014
«Traços de desig»

Associació de Relataires en Català

Convocatòria

Data Inici: 01/11/2013
Data Final: 01/02/2014

Descripció

L'erotisme tot sovint ens desperta el desig. Siguin reals i/o imaginats, l'erotisme també ens fa viure moments molt intensos, plens de sentiments. I encara a més a més, en l'erotisme sovint és tant o més important allò suggerit que no pas la realitat.

Per tant, per parlar de l'erotisme res millor que la poesia, eina perfecta per dibuixar els nostres traços de desig, per dir molt en poques paraules i suggerir encara molt més amb elles.

Tens un desig (sadollat, somiat, imaginari) per traçar? No deixis escapar aquesta oportunitat.

Escriu i frueix-ne!

Bases

1. Poden participar en el Concurs ARC de Poesia 2013-2014 "Poesia eròtica" obres de poesia inèdites i escrites en català. La temàtica girarà entorn del lema "erotisme".

2. El concurs és obert a persones sòcies de l'ARC.

3. Les obres presentades hauran de tenir una extensió entre 14 (mínim) i 25 (màxim) versos. Els poemes que no compleixin aquesta condició seran desqualificats.

4. Es poden presentar un màxim de 2 obres per persona participant. Per presentar una obra, cal publicar-la a la web www.relatsencatala.cat, marcant la opció que s'habilitarà específicament per al concurs.

5. Les persones autores de les obres presentades es comprometen a no retirar-les abans de fer-se públic el veredicte del jurat, ni de forma definitiva ni per fer-ne correccions, reduccions i/o ampliacions

6. El premi consistirà en l'edició dels poemes que seleccioni el jurat, que en cap cas no podrà escollir més de cinquanta autors/es. En cas que el jurat consideri que no hi ha prou qualitat o que el nombre d'obres presentades és insuficient, podrà declarar desert el premi.

7. El veredicte, que serà inapel·lable, es farà públic a finals febrer de 2014, i la previsió és que el llibre s'editi a temps per Sant Jordi d'aquest mateix any. En cas que la previsió d'edició no es pogués materialitzar, s'informaria d'aquest fet mitjançant un comunicat a les pàgines web d'ARC i d'RC.

8. El Jurat es formarà a partir de la Comissió de Concursos de l'Associació de Relataires en Català i un equip de socis i sòcies que, voluntàriament, en vulguin formar part.

9. L'equip de la Comissió de Concursos, format per vocals de la Junta Directiva i pels socis voluntaris que hi vulguin col·laborar, es reserva el dret, previ acord amb la resta de membres de la Junta, a interpretar aquestes bases en cas de dubte, així com a decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

10. La presentació dels originals pressuposa l'acceptació de les bases, així com dels drets i de les obligacions que se'n deriven.

Barcelona, octubre 2013

Per a qualsevol dubte o aclariment podeu escriure'ns un correu electrònic a la següent adreça: concursos.arc@gmail.com

IV Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio 2013-2014 «Colors» Associació de Relataires en Català

IV Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio 2013-2014
«Colors»

Associació de Relataires en Català

Convocatòria

Data Inici: 01/11/2013
Data Final: 20/05/2014

Descripció

D'un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d'altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d'una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

En base a aquesta particularitat, l'Associació de Relataires en Català ha endegat la campanya "ARC A LA RÀDIO" amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Vols que un original teu sigui llegit per antena? Vols perdre't pel petit món dels microrelats? Vols participar en un projecte d'extraordinari abast? No t'ho pensis més: llegeix les bases d'aquesta convocatòria i deixa't dur per la pròpia capacitat creativa!

Bases

1. El IV CONCURS DE MICRORELATS ARC A LA RÀDIO "COLORS" tindrà la durada d'un curs literari: des del mes de novembre de 2013 al mes de maig de 2014 (ambdós inclosos).

2. Poden participar autors i autores amb obres originals i inèdites, no premiades en altres certàmens, escrites en català i que s'adiguin a les bases de la convocatòria.

3. El concurs és obert a persones sòcies i no sòcies de l'ARC (no hi ha limitació d'edat). L'única característica necessària per poder participar és la d'estar inscrit o inscrita al portal Relatsencatalà (www.relatsencatala.cat). Aquesta inscripció és gratuïta.

4. La temàtica general del concurs duu per títol COLORS, i cada mes hi haurà un subtema diferent, relacionat amb gèneres o subgèneres literaris. Aquest és el quadre resum:

Convocatòria	Subtema
Novembre 2013:	Vermell = Relats de terror
Desembre 2013:	Groc = Relats de ciència-ficció
Gener 2014:	Verd = Relats eròtics
Febrer 2014:	Rosa = Relats sentimentals
Març 2014:	Blau = Relats històrics
Abril 2014:	Blanc = Relats d'humor
Maig 2014:	Negre = Relats de misteri

5. Un/a mateix autor/a pot participar en totes les convocatòries mensuals; però únicament amb un microrelat per mes. S'entén, per participant, una sola persona física. En cas que un/a autor/a enviï més d'un microrelat en una mateixa convocatòria mensual, ja sigui amb el mateix pseudònim o amb més d'un, es desqualificaran totes les seves obres d'aquell mes. També, si es detectés, que un autor/a s'ha presentat amb diversos nicks o pseudònims, quedaria automàticament desqualificat/da del concurs.

6. Els/les autors/es hauran d'enviar el microrelat al lloc-web Relats en Català (RC), i clicar l'opció de participar en el concurs que s'habilitarà a tal efecte. Caldrà que els microrelats s'enviïn dins els primers 20 dies de cada mes, per tal que l'equip d'editors tingui temps d'aprovar i validar cada publicació. L'organització del concurs no es fa responsable de la correcta valoració dels microrelats enviats amb posterior a aquesta data.

7. Les obres presentades no podran superar l'extensió màxima de 2.000 caràcters (espais inclosos). Els microrelats que no compleixin aquesta condició no seran admesos. Els/les autors/es de les obres presentades es comprometen a no retirar-les abans de fer-se pública la decisió de la Comissió de Concursos, ni de forma definitiva ni per fer-ne correccions i/o modificacions.

8. Mensualment, el Jurat del Concurs, llegirà i valorarà tots els microrelats presentats durant el mes en curs. Per cada subtema hi haurà 7 obres seleccionades (aquelles que obtinguin la puntuació més alta) que obtindran la condició de finalistes.

9. Els equips dels programes literaris i culturals de les ràdios col·laboradores, amb la periodicitat que pertoqui a cada programa, faran la lectura per antena dels relats finalistes de cada mes, a més d'aquells altres que, a criteri de les ràdios, també seleccionin per llegir-se en antena.

10. En finalitzar el concurs, un Jurat extern a l'ARC (format pels escriptors, experts en el gènere, Josep Pastells, Josep-Ramon Bach i Víctor Lorenzo) realitzarà la valoració final dels relats finalistes al llarg del certamen i en triarà tres premis principals. El veredicte, que serà inapel·lable, es farà públic durant l'acte de lliurament de premis i presentació del recull amb totes les obres premiades i finalistes. Oportunament s'informarà del dia, lloc i hora.

11. La dotació econòmica per a les persones guanyadores serà:

1r premi: 200,00 euros
2n premi: 150,00 euros
3r premi: 100,00 euros

12. A més dels premis anteriors s'atorgarà un premi extraordinari, no monetari, a aquell/a associat/da de l'ARC amb més relats finalistes.

13. En cas que el/la mateix autor/a obtingui més d'un dels premis detallats en el punt onzè, se li atorgaria només el de major quantia i el següent finalista rebria la condició de premiat.

14. Les obres premiades i finalistes seran editades en un volum col·lectiu editat per l'ARC. Els autors i autores de les obres, pel fet de participar en el concurs, autoritzen a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure els seus relats en aquest recull i a la difusió dels textos pels mitjans habituals de l'ARC. En cas que, per qualsevol circumstància, l'edició no es pogués dur a terme, s'informaria d'aquest fet a través del lloc web i els textos quedarien a disposició dels respectius autors i autores. Pel fet de participar en la convocatòria, els/les autors/es autoritzen a l'ARC a fer-ne difusió i promoció del concurs fent servir reproduccions parcials o totals de les obres, amb les referències adients d'autoria, en qualsevol mitjà publicitari (revistes, premsa, ràdio, TV, cartells, webs i blocs, etc.).

15. L'equip de la Comissió de Concursos es reserva el dret, previ acorda amb la resta de membres de la Junta, a interpretar aquestes bases en cas de dubte o decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.

16. La presentació dels originals pressuposa l'acceptació de totes i cadascuna de les bases, incloent-hi l'autorització de publicació de les obres presentades, així com dels drets i obligacions que se'n deriven.

Barcelona, octubre 2013

Per a qualsevol dubte o aclariment podeu escriure'ns un correu electrònic a la següent adreça: concursos.arc@gmail.com

Presentació del poemari "De l'alba al capvespre" De Núria Niubó i Cabau

Presentació del poemari
"De l'alba al capvespre"
de Núria Niubó i Cabau

L'acte tindrà lloc
el 19 de novembre de 2013
a les 20:30 h. al
Cafè del Teatre Escorxador
de Lleida
C/ Roca Labrador, 2

Presentadora:
Maribel Sánchez,
locutora i poeta

Prologuista:
Aurora Marco,
filòloga i poeta

Cloenda:
Glòria i Jandro, ens oferiran
Selecció de Boleros

De l'alba al capvespre

Núria Niubó i Cabau

Col·lecció Camí del Sorral - Número 8
Lo Càntich - ARC
Juny, 2013
Pàgines: 98 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 08>

Pròleg:
Aurora Marco Arbonés

Il·lustració de coberta:
Toni Arencón i Arias

Pròleg

          ESCRIURE la presentació d'aquest llibre de poemes és per a mi un plaer. No solament perquè la Núria crea una poesia de gran sensibilitat, lírica i intimista, que sacseja el cor del lector, sinó perquè, a més a més, ens uneix una ferma amistat que, tot i no ser de temps molt reculat, fa que la consideri una de les meves millors amigues. Ens va presentat una amiga comuna quan ja sabíem de la nostra mútua existència per la col·laboració d'ambdues en la web Relats en Català. Des d'aleshores, he seguit la seva trajectòria poètica i no ha deixat mai de sorprendre'm la seva gran capacitat per transmetre pensaments, sentiments i emocions i per a pintar, amb paraules, les imatges que es proposen en els reptes de RC. Sap captar, amb ulls d'artista, els clarobscurs, la profunditat d'un paisatge i també el gest, el sentiment del personatge representat. Res no escapa a la seva mirada profunda.

          La Núria Niubó i Cabau va néixer a Lleida, el 20 de juny de 1946, on va cursar estudis de mestra, treballant en l'especialitat d'Educació Infantil i Llenguatge Plàstic fins a l'edat de la jubilació. Actualment estudia el Programa Sènior en la UDL.

          Forma part del grup de poetes Addictes al Vers i de les agrupacions Coral Sícoris i Rapsodes del Sícoris, de Lleida, participant activament en recitals i concerts commemoratius. A l'agost de 2005 va publicar per primera vegada un poema a la web Relats en Català. Des de llavors ha compartit poemes i relats breus en aquesta mateixa web i en d'altres, com Versos.cat i la revista cultural Lo Càntich, en la qual col·labora des dels inicis en l'apartat "Creadors d'ara i d'avui" amb la secció "Paraula de Núria".

          Li han musicat poemes, ha publicat en revistes de divulgació local i diverses emissores de ràdio han fet difusió de la seva obra.

          Va editar el seu primer poemari, Pensaments, l'any 2007, i ha participat en la publicació de quatre poemaris col·lectius, Abraçada a la meva pròpia pell (2011), Tensant el vers (2011), Llibertat (2012), Poemes per a la Marató (2012), i en el recull de contes infantils Les Estrelles (2012).

          El llibre que ara ens presenta, De l'alba al Capvespre, està dividit en tres apartats: en el primer, Del desamor a l'amor, l'autora fa un recorregut per l'amor partint de l'adolescència i seguint el camí d'una vida madura. Diu l'autora:

Crida l'amor
al despertar l'alba.

          I més tard:

Cansada
d'apedaçar
la meva vida
camino
vers l'horitzó.

          De l'adolescència, s'enyoren les il·lusions i els somnis, les tendres carícies:

Un petó
una mirada
una càlida abraçada
una rialla
una engruna d'amor
només un bri.

          La vida d'una dona adulta reclama amor, de vegades fugisser, trencadís, que ella canta en versos intimistes:

És llavors quan em crema el desig de tu
i l'ombrívola estança em fa presonera
d'aquelles paraules d'amor
perdudes en el no res.

          Sent com l'amor es clivella, com ja no hi ha retorn, així i tot, sap que la vida té nous camins i encara es pot oferir l'amor intacte:

I seré jo aigua abrupta
i desbocada,
per tot el teu cos lliscant,
amarant-te de mi
a cada plec.

          Camina cap a la maduresa sabent que aquells ulls color de mel; mirada dolça, / és ara boira i color esvaït d'ala de mosca. I intueix que no s'ha de renunciar a l'amor: Sóc el que tu vulguis ser. / Porto el teu nom. / AMOR.


          En la segona part, Batecs d'Emocions, l'autora rememora la seva vida familiar: dels braços de mare / amb escalfor de sol, els contes i llegendes de la veu del seu pare en Les converses de sobretaula escalfen hores d'hivern, el dol i la llàgrima furtiva pel germà desaparegut físicament, però que ella rememora cada cop que fa codonyat: Amb cullera de fusta remoc sentiments i Cuino la teva absència.

          Nascuda bastant més tard que els altres germans, va ser Caprici de germans / nina de tots i recrea el món infantil amb les joguines / curulles de records [...] Són petjades indelebles de la infància. També fa al·lusió a les seves dues filles quan recorda el ventre ple de joia de ser mare.

          Deixa el seu testament vital en el poema "A la terra vull tornar" i s'endinsa en el món de les paraules, amigues desitjades i enyorades, gaudint de les llicències de poeta que li permeten crear-se un món: banyar-se en la rosada, inventar-se qualsevol sentiment i regalar-se emocions no viscudes.


          En la tercera i última part del llibre, Fragments de vida, l'autora es mostra com una persona sensible als problemes de la nostra societat: la violència de gènere, la deshumanització de l'ésser humà: ...dansen homes de ferro / un frenètic i estrany ri-tual, / ofegant brogits de veus / en deliris de corrupció i vici, els qui viuen dels demés: L'home, voltor de l'avarícia humana i el salvatge costum d'amputar els genitals a les nenes d'alguns països.

          En un magnífic poema, intitulat "Ablació", la Núria denuncia aquesta tradició inhumana amb paraules alhora dolces i contundents:

Era nena, era bonica
Era jonc, era gasela
Era rialla, era feliç.

          I després de l'ablació:

No tinc rialla
No tinc desig
No em trobo bonica.

          La poesia de la Núria Niubó té tots els ingredients per al gaudi de ser llegida i rellegida: per la seva sensibilitat, per la seva força i el magnífic imaginari amb el que ens regala en cadascuna de les seves obres.

Aurora Marco Arbonés

"De l'alba al capvespre"
Núria Niubó i Cabau

«Logos Amphíbolos» Montserrat Lloret Perxachs

Logos Amphíbolos

Montserrat Lloret Perxachs

[ Adquirir ]

Logos Amphíbolos

Montserrat Lloret Perxachs

Col·lecció Camí del Sorral - Número 12
Lo Càntich - ARC
Octubre, 2013
Pàgines: 150 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 12>

Il·lustració de coberta i interiors:
Montserrat Lloret Perxachs

Pròleg:
Glòria Calafell

Pròleg

          La ciència-ficció és un gènere especulatiu que narra possibles esdeveniments en un marc imaginari, la versemblança del qual es fonamenta en els camps de les ciències físiques, naturals i socials.

          Sovint es diu que la ciència-ficció va lligada als avenços tècnics que releguen l'home a ser un subjecte agent i pacient alhora de tot allò que s'ha aconseguit científicament i tecnològica. Com a gènere literari, però, la ciència-ficció ocupa des de finals del segle XIX i tot el XX un lloc preeminent en la narrativa en què el relat ens situa en un futur més o menys llunyà i en llocs que poden ser propers o fins i tot endinsar-nos en mons desconeguts, que poden estar situats en el nostre planeta o en un altre, fins i tot fora de la nostra galàxia.

          Hem de partir, però, d'on surt aquesta denominació que engloba tot aquest gènere. Hugo Germsback va encunyar l'expressió "ciència-ficció" l'any 1926 a l'incorporar-la a la portada de la revista de narrativa especulativa Amazing.

          No és que anteriorment no hi haguessin obres la temàtica de les quals en són un clar referent, hi ha crítics que la situen ja en la mitologia grega, per exemple el mite de Dèdal, constructor d'estàtues que es movien com robots, o en el segle XVIII la història del Baró de Münchaussen. És en el segle XIX en què els avenços tècnics, com ara el tren, meravellen i esporugueixen l'home que sorgeix la primera obra que es considera de ciència-ficció, encara que llavors no tingués aquesta denominació, es tracta de Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley on l'home demiürg és incapaç de fer una obra que s'assembli a la divina.

          A finals del XIX, però, les obres de Jules Verne i de Wells fascinen al lector perquè els atrau el desconegut, allò que fins i tot els pot embasardir. És a dir, la ciència subjacent passa a ser motiu d'inquietud o de preocupació per allò que no coneix a ser una font d'aventures i de descobriments, com el cas de Verne.

          La creació de mons ideals, de paradisos és per als filòsofs i pensadors una de les fites importants; així podríem tenir com a precursor, al segle XVI, Thomas More amb la seva obra Utopia que va ser font d'inspiració a finals del segle XIX d'autors com Wells i tot el XX d'autors com A. Huxley, Asimov, R. Bradbury, G. Orwell, A. C. Clark... sense deixar a un costat W. Gibson autor de Neuromancer i un dels precursors del subgènere ciberpunk junt amb Philip K. Dick, autor de la novel·la Els androides que fou duta al cinema amb el títol de Blade runner en què el "paradís" no és un altre que la Terra convertida en lloc asfixiant, a vegades, ple d'éssers marginals. És una distòpia postindustrial.

          I és que tots els avenços tecnològics del segle XX convergeixen en literatura que es desvia de la ciència per abastar la tecnologia més avançada en què l'home lluitarà per ser-ne el centre per damunt de personatges robotitzats creats per ell. L'home demiürg, creador de Prometeus, en futurs no gaire llunyans o molt llunyans que tenen com escenari la terra, encara no ha acabat.

          És el cinema, però, qui s'ha encarregat de visualitzar aquests relats amb pel·lícules que van des de les grans obres literàries del gènere fins a la trilogia de Matrix, escrita pels germans Wachowski per al cinema, o els Terminator, Dune... El poder visual del cinema, després la televisió i, per últim, internet, és a dir la telecomunicació, han estat els grans difusors d'aquest gènere que ha creat adeptes arreu del nostre planeta.

          Però, per sintetitzar, per què aquestes narracions i/o pel·lícules? Què pretenen? Què amaguen, a part d'entretenir i/o angoixar al lector o espectador?

          En la majoria d'autors hi ha com a tema principal, a part d'una fascinació per la tecnologia i/o la ciència i una preocupació pel medi ambient, una dosi de crítica social, sense que cap característica n'exclogui l'altra. Així en el recull que avui ens ocupa LOGOS AMPHÍBOLOS, l'autora fa d'aquests temes la base en la qual desenvolupa les seves històries on també la intenció d'entretenir el lector mitjançant aventures es fa ben palesa.

          Emmarcats en societats futures, Montserrat Lloret, en tres contes del recull: Futur imperfecte, 2169 i Operació futur fa una crítica social, concretament al poder polític desproveït de tot tipus d'ètica i moral. [...]

          Híbrids és el primer de dos contes que tracta del medi ambient, concretament del Forat de la Capa d'Ozó que s'ha trobat al Pol Sud. [...] Un altre conte en què el medi ambient és el tema és Quan el Sol dorm. [...] Totes aquestes narracions tenen un tema subjacent, però, i és comprensible i deduïble què, o millor dit qui és el futur d'una societat? Els infants. Així, doncs, per a Montserrat Lloret la infantesa, la seva educació és important perquè una de les preguntes que cal fer-nos és quina societat deixarem a les generacions futures als nostres fills i filles, als nostres néts i nétes? [...]

          No tots els contes del recull són tan reivindicatius, n'hi ha tres prou diferenciats. Les boques de l'Avern és una narració d'aventures que se situa entre La Garrotxa i el Pla de l'Estany entre que beu de les fonts de Verne en Viatge al centre de la Terra i La màquina del Temps de Wells. [...] Computadora universal és una narració de temàtica molt actual: el protagonista és un element de la informàtica que l'autora l'antropomorfitza fins a emmalaltir-lo, sanar-lo i integrar-lo a la xarxa perquè faci la funció per la qual ha estat creat. Transmutació és l'últim títol del recull i el més entranyable: l'estada de l'ésser al claustre matern, les seves sensacions i la sortida amb la posterior trobada amb els éssers que l'estimaran i ha de trobar-se agombolat. Per la manera de narrar-lo és un conte amb una gran dosi de poesia.

          Cal tenir en compte que l'estil, la manera de narrar és important en aquests relats perquè les descripcions dels llocs i situacions introdueixen el lector on vol l'autora. [...] Com podem adonar-nos, l'autora del recull, a més de ser una admiradora del gènere, també escriu relats segons els cànons més rigorosos i és que la ciència-ficció incita a l'escriptura i com podran comprovar també a la lectura, ja que des del primer conte no podran deixar de llegir LOGOS AMPHÍBOLOS.

Glòria Calafell
Sant Feliu de Guíxols, 2013

"Logos Amphíbolos"
Montserrat Lloret Perxachs

«Miratges» Andreu Toneu i Mir

Miratges

Andreu Toneu i Mir

[ Adquirir ]

Miratges

Andreu Toneu i Mir

Col·lecció Camí del Sorral - Número 11
Lo Càntich - ARC
Setembre, 2013
Pàgines: 64 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 11>

Il·lustració de coberta:
"Impressió, sol naixent" (fragment), de Claude Monet

Introducció

          Hi ha moments que em cal aturar el rellotge i, quan ho faig, em deixo portar pels viaranys dels sentiments sense cap fita concreta. I quan més immers hi estic, més em costa trobar els mots que descriguin amb exactitud totes les imatges que s'hi aboquen. Per això, he hagut de coure lentament cada paraula per trobar l'harmonia en cada una d'elles.

          Aquest és un llibre de poesies que està fet amb la voluntat d'aturar el temps i llegir. Preneu-vos el temps que us calgui per llegir cada pàgina, no tingueu pressa, perquè ningú sabrà quan l'heu acabat.

          Si la poesia és efímera, cal allargar la poesia amb una mica de temps. Si la vida és efímera, cal allargar la vida amb una mica de poesia.

Andreu Toneu i Mir

"Miratges"
Andreu Toneu i Mir

Crònica del lliurament de premis del III Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio i presentació del llibre "Pecats Capitals (7+1)" Associació de Relataires en Català

«Pecats Capitals (7+1)»

Diversos autors
Col·lecció ARC - Número 3
Associació de Relataires en Català

Pròleg:
Núria López Garcia
Autors:
Sílvia Armangué Jorbà - Toni Arencón i Arias
Sergi G. Oset - Ferran d'Armengol
Jordi Masó Rahola - Llorenç Garcia - Quim Miracle
E. Viladoms - Marta Pérez i Sierra
Glòria Calafell - Josep Casals i Arbós
Mercè Bagaria - Montserrat Lloret
Elies Villalonga - Marta Garcia de Herreros
Carles Ferran - Lluís Servé i Galan
Oscar Bardina i Cabrera - Violant Barquet
Joan Gausachs i Marí - Santi Sala García
Mercè Bellfort - Maria Jesús Belmonte Mellado
Edgar Cotes i Argelich - Montse Assens
Il·lustració de coberta:
Montse Assens
Il·lustracions interiors:
Josep Casals i Arbós - Sílvia Armangué
rnbonet - Joan Rovira - Ferran d'Armengol
Logotip del concurs:
M. Jesús Royo
Correcció i revisió d'estil:
Margarida Badia - Joan Bernat - Glòria Calafell
Disseny i maquetació:
Associació de Relataires en Català

Col·lecció ARC - Revista de creació literària
Número 3 - Pecats capitals (7+1) - Agost, 2013
ISSN: 2014-5233 03>
DL: B-42642-2011
EAN: 9772014523004 03>

Pròleg

     Em dic Núria López Garcia i sóc una pecadora. Fa eternitats que no em confesso. No crec en les confessions, sobretot si no hi ha penediment. Sóc pecadora i en gaudeixo, per a què deixar-ho llavors? Assaborir amb gola un bon àpat i repetir plat, llepar amb gust un mugró d'home amb luxúria, saber-me la millor rapsoda amb supèrbia, quedar-me al llit fins al migdia peresosament o enfadar-me com una mona quan algú em passa al davant a la cua; petits plaers a l'abast de tots. Per què negar-me'ls? Fins i tot tinc plaers perversos, com morir-me d'enveja contemplant unes cuixes joves i un cos adolescent com el que havia tingut. Tots aquests plaers els atresoro amb avarícia i més, encara quan em dedico secretament al pecat que m'és una addicció incurable: escriure. Em confesso addicta al paper en blanc. No m'hi puc estar. Quan tinc una estona tranquil·la a casa, a la feina o al bus, em trec un bolígraf de la butxaca (mai surto de casa sense paper i bolígraf) i escric una ratlla de text. Sempre ficció, no se'm passa pel cap embrutar aquell full immaculat amb la llista de les compres. De vegades, em surt el parell de ratlles d'un micro-conte, d'altres un fragment de diàleg. Molt sovint una pesada digressió reflexiva que m'havia de treure de dins, fos com fos. És una addicció greu i procuro amagar-me'n; però com la confiança -diuen- fa fàstic, els de la família ja n'estan acostumats i saben que no hi ha res a fer. No puc, no vull, deixar-ho; així que, o m'accepten com sóc, o acabem per no parlar-nos ni al dinar de Nadal.

     Per sort, col·laboro amb una emissora de ràdio. Això em permet desfogar-me escrivint ficció i no ficció. Poso veu a l'informatiu diari i redacto alguna que altra nota de premsa. Perquè, penseu, que tot el que es diu per ràdio, algú abans ho ha escrit, a menys que us penseu que els programes es fan improvisant sobre la marxa. El món de la no-ficció també té els seus al·licients, i encara que els fets siguin indubtables: qui, què, on, quan... el punt de vista del redactat de la notícia és -per dir-ho diplomàticament- molt rellevant. A més els informatius són plens de pecats capitals: ira, enveja, avarícia... no us descobreixo res nou, però és molt més gratificant donar veu a un relat de ficció tan ben escrit com els seleccionats per formar part d'aquest recull PECATS CAPITALS (7+1). Quan portes set notícies llegides on les paraules "conjuntura" o "sostenibilitat" han sortit ratlla sí, ratlla no, et mors de ganes de sortir corrents del locutori i anar a posar veu a aquell relat que has llegit de Violant Barquet i que deia: Les flors de magnòlia s'obren com mans blanques, escampant delicades aromes de vainilla i llimona. O se't fa la boca aigua revivint el pantagruèlic banquet de la "La llista d'en Simó". O et rius per sota el nas recordant el desgraciat protagonista de "Qui tot ho vol".

     Vull pecar i pecaré. Tindré la supèrbia de creure'm una bona escriptora, envejaré els companys quan publiquin els seus llibres i, amb avarícia, pensaré a presentar-me als premis litera-ris millor dotats econòmicament. La luxúria em portarà -si ell es deixa- al llit d'un escriptor perquè parli de mi a la seva propera novel·la. Devoraré tota obra literària que caigui a les meves mans i em venjaré de qui rebutgi els meus escrits o els menyspreï. Amb mandra infinita deixaré passar els dies "de nevera" abans de rellegir els meus relats i perfectir-los; perquè sóc escriptora i ho confesso.

Núria López Garcia

Crònica

     Dissabte, 7 de setembre de 2013, a les 12:00h. del matí, a la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona, es va realitzar el doble acte de lliurament de premis del III Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio, organitzat per l'Associació de Relataires en Català, i la presentació del llibre recull "Pecats Capitals (7+1)" amb les històries premiades i finalistes d'aquesta edició i amb les il·lustracions guanyadores del concurs de dissenyadors.

     L'acte s'ha iniciat escoltant la sintonia del programa "Històries", emès per Ràdio Argentona i Vilassar Ràdio, dues de les ràdios col·laboradores d'aquesta tercera edició, conduït magistralment per Sílvia Cantos. La seva veu ha presentat el relat "Puzles" que ha estat llegit pel seu autor Jordi Masó Rahola, guanyador del Primer Premi de l'anterior edició. Una lectura introductòria amb un alt grau de luxúria: "La dona del senyor Guiu, el comptable, té els pits més grossos que l'Eugeni Gallart hagi vist mai..." A continuació, M. Montserrat Medalla, Presidenta de l'ARC, ha donat la benvinguda a tots els assistents, s'ha confessat pecadora, i ha manifestat que "l'atractiu d'aquest certamen rau en diverses qüestions que es complementen a la perfecció. Una és la tria de la temàtica. Si la primera edició es va centrar en els secrets i la segona, en els sentiments, en aquesta tercera edició els pecats capitals han sabut avivar molt bé la imaginació del concursants. I als pecats capitals encara n'hi vam afegir un altre que reblava el clau: el pecat de l'escriptura. Una altra de les característiques que fa molt llaminera la participació és la durada, perquè hi ha vuit mesos per poder concursar. I la més engrescadora de totes és la difusió a través de les ones dels relats guanyadors de les convocatòries mensuals." A la taula ha estat acompanyada d'en Joan Rubiralta, responsable del programa "Tirant de llibres" de Punt 7 Ràdio Sant Celoni; de Núria López, prologuista del recull i conductora del programa de Ràdio Cabrera de Mar -que han explicat les seves experiències llegint les històries finalistes d'aquesta tercera edició-; i d'en Jordi Masó Rahola -que ha introduït als assistents en el món dels microrelats, d'una forma il·lustrativa i divertida, amb encertades definicions i tota una sèrie d'exemples d'autors universals en aquest gènere.

M. Montserrat Medalla - Jordi Masó Rahola - Joan Rubiralta - Núria López

     El concurs, consolidat en aquesta tercera edició 2012-2013, ha comptat amb la participació de gairebé tres-centes obres. En paraules de M. Montserrat Medalla: "El balanç no pot ser més satisfactori: han concursat 281 relats que han suposat un maldecap per al jurat de la convocatòria a l'hora de triar els cinc millors de cada mes. Això ha fet que, en més d'una ocasió, per tal de desempatar, hagi calgut una nova votació. Però un cop s'ha dut a terme el desempat, pots obviar un relat que ha agradat molt al jurat? De cap de les maneres! És per aquesta raó que, enguany, en comptes de quaranta relats, el lector en trobarà cinquanta-vuit. Tots ells amb pecats que conviden al gaudi de la literatura."

     A continuació, i de les mans -i les veus- dels escriptors Ferran Planell i Pere Fornells, com a conductors del certamen, s'ha procedit a presentar els microrelats finalistes de cadascun dels subtemes mensuals (Luxúria, Gola, Avarícia, Peresa, Ira, Enveja, Supèrbia i... Escriptura); al lliurament dels diplomes acreditatius per la seva condició de finalistes als vint-i-cinc autors i autores i als sis guanyadors/es del concurs del disseny de la portada del recull i de les il·lustracions interiors; a la lectura d'una selecció de relats, pels mateixos autors i per altres lectors convidats; i a l'audició d'arxius sonors de les ràdios col·laboradores.

Montse Assens - Ferran d'Armengol - Josep Casals i Arbós - Sílvia Armangué
Guanyadors del concurs de dissenyadors


Marta Pérez i Sierra, llegint el relat "No té pas importància"


Llorenç Garcia, llegint el relat "Luxúria virtuosa"


Anna Maria Villalonga, llegint el relat "La menja", d'Elies Villalonga


Carles Fernández Serra "Carles Ferran", llegint el relat "L'ebenista"


Toni Arencón i Arias, llegint el relat "Sé que vindrà"


Mercè Bagaria, llegint el relat "Ajaguda a la chaise longue"


Ferran Planell, llegint el relats "Facund, l'iracund", de Joan Gausachs i Marí, i "It's a wonderful Life", de Sergi G. Oset.


Enriqueta Hernández, llegint el relat "La ira del cel".


Mercè Bellfort, llegint el relat "El cercle viciós".


Edgar Cotes i Argelich, el finalista més jove del concurs, llegint el relat "Narcís".


Ferran d'Armengol, llegint el relat "Celsius 233".

     Seguidament i després d'elogiar-se l'enorme qualitat de les obres presentades i d'agraïr la col·laboració dels 27 membres del jurat que han tingut la difícil tasca de valorar els textos, es va procedir a la lectura de l'acta de lliurament dels premis principals:

ACTA del veredicte del
III Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Pecats Capitals (7+1)"

El jurat del Concurs Microrelats ARC a la Ràdio, 2012-2013, convocat sota el tema genèric "Pecats Capitals (7+1)", integrat per 27 persones entre associats i relataires, després de llegir i valorar les obres seleccionades al llarg de la present convocatòria, ha atorgat els següents premis:

3r Premi, ex aequo, per al microrelat
"CELSIUS 233" (GANDULS I MALFACTORS)
autor: Ferran d'Armengol
Relat presentat sota el subtema "Escriptura"

3r Premi, ex aequo, per al microrelat
"IT'S A WONDERFUL LIFE" (DISTORSIONANT FRANK CAPRA)
Relat presentat sota el subtema "Enveja"
autor: Sergi G. Oset

2n Premi per al microrelat
"SÉ QUE VINDRÀ"
autor: Toni Arencón i Arias
Relat presentat sota el subtema "Peresa"

1r Premi per al microrelat
"GREIX"
autora: Sílvia Armangué Jorbà
Relat presentat sota el subtema "Gola"

Barcelona, 7 de setembre de 2013

Ferran d'Armengol - Sílvia Armangué - Toni Arencón i Arias
En absència d'en Sergi G. Oset, en el seu nom recollí llur premi, Ferran d'Armengol.

     L'acte es va tancar amb la lectura del relat "Pecats, pecats, pecats"

Montse Assens, llegint el relat "Pecats, pecats, pecats".

     El recopilatori que recull les obres finalistes i els textos premiats s'inclou dins de la Col·lecció ARC i es pot adquirir directament a través l'ARC o de la plataforma d'edició digital Bubok: http://www.bubok.es/libros/226396/Pecats-Capitals-71

Fotografia de grup

     L'acte va concloure amb un dinar de germanor i amb els millors desitjos per a la propera edició d'aquest concurs de microrelats

Crònica: Esther Llobet i Díaz
Fotografies: Empar Sáez, Ferran d'Armengol, Esther Llobet i Díaz

«Sota un vel de cendra» M. Roser Algué Vendrells

Sota un vel de cendra

M. Roser Algué Vendrells

[ Adquirir ]

Sota un vel de cendra

M. Roser Algué Vendrells

Col·lecció Camí del Sorral - Número 10
Lo Càntich - ARC
Juliol, 2013
Pàgines: 60 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 10>

Pròleg:
Guillem Viladot

Il·lustració de coberta i fotografies interiors:
M. Roser Algué Vendrells

Pròleg

          Jo sóc fill del Solsonès, d'una masia que hi ha entre Solsona i el Miracle i que es diu Viladot. I em fa gràcia escriure uns mots per a la M. Roser Algué i Vendrells, escriptora, que també hi té arrels. Una rama dels Viladot baixà cap a Agramunt, on el 1.776 fundà una farmàcia.

          L'estiu del 98, mentre la M. Roser passava les vacances al Pirineu aragonès, aquesta part de la Catalunya central cremava pels quatre costats. En assabentar-se'n, ella hi va córrer i damunt de les cendres intentà de recu-perar la memòria, per tal que aquella terra no morís o per fer el miracle com si res no hagués estat malmès.

          Amb una prosa de gran sobrietat i amb una lucidesa enlluernadora, la M. Roser ens mena a la masia de cal Guinga, des d'on ressuscita un saber fer i un saber estar de persones pageses tan humils com sàvies que decoraren la seva infantesa i adolescència, i que per la fetilleria de la seva prosa, n'actualitzen costums, maneres i feines entranyables: el lleixiu de cendra, l'apariar casaments (amb la flaire de la càmfora de les calaixeres), la recollida d'ous cada matí, les espardenyes noves per anar a missa i, sobretot, la festa major per celebrar les feines del segar i batre, que constituïen un cant entre pagà i religiós de joia.

          Després de la seva visita, la M. Roser es troba davant unes terres que, per damunt del vel de cendres, bleixen en el record. Memòria fonda, bategant, articulada per un saber explicar linealment les coses, vull dir sense retòrica, que és com ho fan les persones que saben escriure.

Guillem Viladot

"Sota un vel de cendra"
M. Roser Algué Vendrells

Lliurament de premis del III Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio "Pecats Capitals (7+1)" Associació de Relataires en Català

L'Associació de Relataires en Català (ARC)
es complau a convidar-vos a l'acte de lliuraments de premis del
III Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
i a la presentació del llibre
"Pecats Capitals (7+1)"
de diversos autors,
amb els microrelats guanyadors i finalistes
i les il·lustracions seleccionades
al llarg de la convocatòria d'aquesta tercera edició.


Us esperem el dissabte 7 de setembre de 2013, a les 12 del matí,
a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)


"Pecats Capitals (7+1)"
Diversos autors
Col·lecció ARC - Número 3
Associació de Relataires en Català

«Mirada endins» Pilar Campmany

Mirada endins

Pilar Campmany

[ Adquirir ]

Mirada endins

Pilar Campmany

Col·lecció Camí del Sorral - Número 9
Lo Càntich - ARC
Juny, 2013
Pàgines: 72 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 09>

Pròleg:
Elvira Compte

Fotografia de coberta:
Pilar Campmany

Pròleg

          La literatura posseeix aspectes màgics o com a mínim atzarosos. Podríem consensuar que l’atzar juga un paper destacat en el moment que envoltats de milers d’obres ens trobem davant d’un llibre en singular. El fet d’acaronar un exemplar amb els nostres dits transforma aquell volum en un exemplar únic.

          L’atzar, en qualsevol cas, demana entrada per a conformar part de l’univers literari, sobretot pel moment tecnològic que vivim. En aquesta línia ens recorda que a finals de la dècada dels noranta i començament de segle XXI, és a dir abans d’ahir, la literatura d’autor experimenta una revolució sense precedents gràcies als entorns virtuals. Uns entorns que a poc a poc van prenent força en tots els àmbits de la vida quotidiana i de manera específica obren una porta de sortida a l’escriptura qualitativa que en l’antic món editorial, del nostre país petit, hauria romàs en un calaix. El món amagat de les lletres daurades troba, així, un sòl adobat on instal·lar-se i reproduir-se, de manera que els blocs i les plataformes virtuals comencen a expandir-se aplegant composicions originals qualitatives i bons lectors d’autors fins aleshores desconeguts.

          En aquest context, a començament del segle XXI, Pilar Campmany, fins aleshores mestra de català, tècnica del Consorci per a la Normalització Lingüística i examinadora de la Junta Permanent de Català, es jubilava i trobava, de bon grat, el temps per a dedicar-se a les seves dues grans aficions: la pintura i l’escriptura. L’escola Massana i l’Associació d’Aquarel·listes aporten a la part filològica de l’autora el colorisme i paisatgisme tan metafòric com al·legòric que acostumen per una banda a bastir les seves composicions literàries, i per l’altra, demostren un estil genuí i definit amb el qual identifiquem la seva particular forma d’expressió.

          Pilar Campmany escriu articles d’opinió, poemes i edita il·lustracions a la revista digital de literatura, art i cultura «Lo Càntich»; ofereix contes, relats curts, propostes didàctiques de la llengua, a la pàgina digital de «Relats en català»; i tanmateix sempre és present en els espais literaris costumistes, en cursos i concursos literaris presencials dels ateneus, biblioteques de la diputació o centres culturals. La part tècnica unida a la creativitat d’aquesta autora comporta reconeixements immediats en forma de premis literaris com ara el 2n premi de Poesia al districte de Nou Barris, el 1r premi de Narració a l’Associació “Set Plomes” de Mollet, el 1r premi de Narració al concurs “Crea el teu conte” de Caixa Catalunya, el 1r premi de Poesia a l’Hospital de dia de Mollet, finalista al Concurs de Narrativa per a dones Àrtemis de Collblanc i finalista de Narració al Concurs Víctor Mora de l’Escala; els quals li permeten al començament editar en format llibre, en coautoria, títols com «Poemes i narracions breus de Nou Barris»; «Barcelona t’estimo»; «Criatures fantàstiques»; «Tensant el vers»; «Les estrelles»; «Garbuix de contes»; «Llibertat»; «L’estimem perquè és la nostra!»; «Contes d’aigua»;... Tanmateix, era qüestió de temps que arribés el primer llibre en solitari de Campmany, el qual es presenta amb el títol Mirada endins, denominació que identifica l’angle des del qual s’ha gestat aquest volum poeticopictòric.

          Mirada endins ofereix poemes, haikus i dibuixos intimistes de manera particular i original: el jo poètic/pictòric de Campmany acostuma a respondre a un paper secundari per interactuar amb elements de la natura que s’erigeixen protagonistes. Un protagonisme metafòric que acostuma a assenyalar la temàtica principal del poema amb l’excel·lència amb què un mirall mostra, al rostre, el pas del temps:

“Plora la tardor...
dels arbres davallen llàgrimes
que el temps ha pintat amb pàtina d’or [...]”
[Pàtines d’or]

          Fins i tot i en certs moments el lector sent el plaer de la degustació:

“Camino inventant quimeres
Senders amb grocs de ginesta
I ocres de pa tendre amb mel [...]”
[Fent camí]

          Mirada endins ens permet gaudir conjuntament de les dues passions de Pilar Campmany. Per una banda ens ofereix una lectura poètica que es transforma en un viatge entre els colors, les aromes, les textures i les imatges de la natura amb temàtiques tan subjectives com l’amor, la nostàlgia, la il·lusió... Es tracta d’uns sentiments intimistes que traslladen el lector a l’apartat del record i a la sensació o realitat d’un temps que passa inexorable mentre es continua la lluita del dia a dia per a conservar l’esperança pel demà. En qualsevol cas, Pilar Campmany se serveix dels sentits i sentiments que l’envolten a diari per a reflexionar sobre l’alegria, el dolor, les frustracions i en definitiva tot un repertori de situacions quotidianes que ordena i mimetitza amb estètica literària.

          Malgrat que a la introducció la temàtica de l’atzar hagi pres una nota de protagonisme, podem convenir que la poètica de Pilar Campmany ens mostra aquesta autora com una enamorada de la tècnica i dels recursos literaris: ens trobem davant d’una autora curosa amb el ritme intrínsec dels versos que alhora vetlla per oferir una tonalitat harmònica a cadascuna de les seves composicions. Finalment, els dibuixos que acompanyen els poemes, en tinta xinesa, a banda d’ornamentar els poemes i haikus que conformen el volum, ens conviden a entrar en l’imaginari de l’autora i en definitiva a apropar-nos més a la subjectivitat que envolta la seva veu lírica.

          La literatura posseeix aspectes màgics o com a mínim atzarosos, en qualsevol cas hores d’ara ens trobem davant d’uns poemes i haikus que ofereixen esperança i il·lusió; veus de tolerància i veritat no absoluta, sinó relativa, que ens transporten directament a les nostres vivències i experiències personals, ens atrapen dintre el text i acabem associant-nos amb el contingut fins esdevenir un sol cos. Que l’atzar acompanyi Mirada endins a moltes mans que l’abracin entre els seus dits; a moltes lectures plaents; fins molt lluny; a moltes llengües i molts anys.

Elvira Compte

"Mirada endins"
Pilar Campmany

Il·lustracions guanyadores del Concurs "Pecats Capitals (7+1)" Associació de Relataires en Català

Il·lustracions guanyadores del Concurs "Pecats Capitals (7+1)"

El jurat del Concurs ARC d'il·lustracions "Pecats Capitals (7+1)",
desprès de les deliberacions necessàries,
fa públic el veredicte de les obres guanyadores:


Portada "Pecats Capitals"
Montse Assens


Luxúria
Josep Casals i Arbós


Gola
Sílvia Armangué


Avarícia
rnbonet


Peresa
rnbonet


Ira
Joan Rovira


Enveja
Ferran d'Armengol


Supèrbia
Joan Rovira


Escriptura
Josep Casals i Arbós

Enhorabona als il·lustradors i il·lustradores seleccionats.
Moltes gràcies a tots els participants.

Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català
Dimarts, 3 de juliol de 2013